Introducció (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Bioestadística
Profesor M.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 11/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Bioestadística Introducció John Snow, London 1854 Brot de còlera.
El Doctor Snow va començar a pensar que la transmissió del còlera no era per l’aire sinó per altres mètodes. Va començar a contar les morts que hi havia en un lloc concret, en alguns carrers hi havia molts morts i en altres pocs. Va pensar que el còlera es podria estar transmetent per l’aigua que provenia de pous i les aigües subterrànies i de les fonts estaven contaminades per aigües fecals. Va veure que al voltant de la font de Broad Street és on es produïen més morts.
La imatge de la dreta és amb mètodes moderns, com més estret i més pròxim a roig és la zona de més risc.
Aquest descobriment va ajudar a millorar l’esperança de vida gràcies a la millora de la higiene.
Florence Nightingale, Guerra de Criema 1855 Va estudiar el risc de mortalitat i va intentar reduir-lo. Va distribuir els pacients segons la gravetat.
Cada sector indica el nombre de defuncions que es produïen i el nombre de defuncions atribuïbles a diverses causes.
Les roses són les atribuïdes directament a ferides de guerra, les fosques atribuïdes a altres causes i la part blava són morts evitables si les condicions sanitàries fossin òptimes.
L’assaig clínic El primer assaig data de l’any 1747 i era sobre l’escorbut que ho patien els mariners i que es resolia amb la vitamina C. James Lind que era un metge anglès va estudiar aquesta malaltia del teixit connectiu que li causa una espècie de putrefacció i per això ell va pensar que els àcids podrien frenar aquest procés de putrefacció.
12 mariners tenien la malaltia i en va fer grups de dos i a cada grup els va donar un tractament diferent (àcid ascòrbic, taronges i llimons…). Als 6 dies el grup de les taronges i els llimons estan gairebé curats completament. Llavors va beure que no era l’àcid el que curava la malaltia sinó la vitamina C encara que llavors no coneixien les vitamines.
El primer assaig més seriós (1948) va ser sobre la tuberculosi, malaltia infecciosa. Llavors ja es coneixia la penicil·lina però no havia funcionat amb aquests pacients. També hi havia la estreptomicina que es va provar per a veure si funcionava amb aquesta malaltia. El Medical Research Council ha fet molts estudis per a veure tractaments per a malalties.
Jonas Salk, Pittsburgh (USA) 1955 Vacuna poliomielitis.
La poliomielitis és una malaltia infecciosa amb conseqüències molt greus principalment en les extremitats. La contreuen sobretot els nens, alguns morien i altres quedaven afectats.
Richard Doll and Bradford Hill, UK 1954 És un dels estudis més importants en l’estudi de la medicina. Richard Doll era un metge que volia ser matemàtic que es va dedicar a la investigació i Bradford Hill era un estadístic. Llavors no es coneixien els efectes nocius del tabac. A ells els va arribar informacions de que moltes persones que patien càncer de pulmó havien estat fumadors.
El que van fer va ser un estudi de casos i controls (1948), un 90% dels fumadors tenien càncer de pulmó i un 60% dels no fumadors en tenien.
Després van fer un estudi amb els metges britànics (1954) que encara segueix actualment. Aquí veiem dues corbes de supervivència, la corba roja és la dels no fumadors i la blava la de fumadors. Partint del 100% de la població, quant passa el temps veiem quina és la proporció de supervivents. De persones fumadores, quan tenen 70 anys segueixen vius un 58% i en canvi en les no fumadores un 86%. També veiem els anys de vida que resta el tabac als fumadors que és de 10 anys. Aquest és un estudi de cohorts.
Genomics: descobriment d’una nova malaltia Això és un anàlisi d’expressió genètica: microarray. Això és un estudi de les diferents leucèmies (ALL: leucèmia limfocítica aguda, MLL: mixt leucemia (barreja dels dos) , AML: ). Els blaus són subexpressat i els rojos són sobreexpressats. Segons el tipus de leucèmia hi ha uns gens més o menys expressats i a causa de reconèixer aquests gens més o menys expressats va permetre diferenciar els tipus i saber aplicar millors tractaments. Això va suposar un increment de la supervivència.
Metabolomics: estudiant el cervell No només els gens són importants, sinó també les vies metabòliques i com responen aquestes vies a diferents condicions com a l’estrès.
Formulació pregunta apropiada per la recerca Mètode PICOT (estudis experimentals) P: pacients I: intervenció C: grup comparació O: outcome (que mesurem? resultats) T: temps Mètode PECOT (estudis observacionals) P: pacients E: exposició C: grup comparació O: outcome T: temps ...

Comprar Previsualizar