Tema 1 Conceptes (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia al Llarg del Cicle Vital
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 03/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MARINA PEDROSA DOMINGO PSICOLOGIA UAB PSICOPATOLOGIA DEL CICLE VITAL TEMA 1: CONCEPTES 1. INTRODUCCIÓ Concepte de psicopatologia Sistemes de classificació en psicopatologia Causalitat en psicopatología 1. QUÈ ÉS LA PSICOPATOLOGIA? És l’estudi de les enfermetats mentals, la conducta anormal. És la branca de la psicologia caracteritzada per l’intent d’elaborar una teoria del fet psiquiàtric a partir de l’observació dels fenòmens pstològics del psiquisme.
El desenvolupament influeix en: -La freqüència dels trastorns psiquiàtrics -Les circumstàncies i simptomes del trastorn -Les conseqüències a mig i llarg termini -Els factors de risc causals associats -Els efectes patògens dels factors genètics i d’estrés ambiental -Els patrons de comorbilitat -La gravetat (major) i el pronòstic (pitjos com més joves) -Els procediments terapèutics Estudia i prediu les conductes i processos no adaptatius en el temps.
El seu objectiu principal és establir la interrelació entre els factors psicològics, biològics i socials del desenvolupament normal i anormal al llarg de la vida.
La psicopatologia no és una condició que “es té” o amb la que “es neix”; és el resultat d’un procés evolutiu que resulta de les succesives adaptacions dels individus en els seus ambients al llarg del temps on, cada adaptació, proporciona la base per la següent.
Definició de psicopatologia del desenvolupament: Ciència que estudia les conductes, cognicions i emocions alterades o desviades, les seves causes, els fets amb què es relacionen i les estratègies per prevenir la seva aparició, tenint en compte que dites alteracions es produeixen en un context evolutiu en què hi ha una estreta relació entre factors biològics, psicològics i socials.
El moment de desenvolupament és important per entre la sintomatologia.
La psicopatologia pretén predir com por evolucionar el trastorn al llarg del desenvolupament.
La psicopatologia queda falta d’explicació suficient si no se la posa en relació amb el fenòmen evolutiu.
MARINA PEDROSA DOMINGO PSICOLOGIA UAB PSICOPATOLOGIA DEL CICLE VITAL IMPORTANT: el grau de disfunció/desadaptació d’un trastorn és la suma dels seus simptomes més les conseqüències de viure amb ells. Per tant, com més precoç sigui i més duri el trastorn, pitjor.
2. QUÈ ÉS LA PSICOPATOLOGÍA? QUÈ ÉS ANORMAL? QUAN TENIM UN PROBLEMA? Hi ha certes patologies que no es poden diagnosticar fins certa edat.
Els simptomes d’un mateix trastorn són diferents en funció del nivell de desenvolupament, al igual que la comorbitat.
CRITERIS D’ANORMALITAT EN LA INFANCIA -Estadístic: quantitatiu -Subjectiu: valoració del propi subjecte. Els infants manifesten l’estat emocional de manera diferent als adults; ho manifesten en la conducta, que és el que hem d’observar i aprendre a interpretar.
-Simptomatològic: model mèdic. Veure simptomes, el patró que formen i com s’agrupen.
Veure si el model és l’adequat per l’edat de l’afectat.
-FIND: Freqüència, Intensitat, Nombre de simptomes, Durada 3. ALTRES CONCEPTES EPIDEMOLOGIA Ciència que estudia els patrons de distribució de la psicopatologia en el temps i l’espai. Busquen respondre a preguntes com: quantes persones en la població pateixen el trastorn?, quins grups de persones són més vulnerables que d’altres?, què les fa més vulnerables?, què podem fer per que no es desenvolupi el trastorn?, què serveis necessitem en la població per atendre als afectats? MARINA PEDROSA DOMINGO PSICOLOGIA UAB PSICOPATOLOGIA DEL CICLE VITAL Prevalencia -Tases de prevalença de trastorns infantils: 14% al 22%. (1/5 nens pateix un o més trastorns DSM) -Trastorn més prevalents: -Trastorn negativista desafiant i trastorn de conducta -Trastorn per ansietat -Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat -Trastorn depresius -La vulnerabilitat als trastorns es diferent pels nens i nenes en funció de l’edat.
-Els ts. De connducta (exterioritzats) són més prevalents en nens.
-Els ts. Emocionals (interioritzats) són més prevalents en nenes.
-Els ts./síntomes tenen manifestacions diferents en funció de l’edat.
-En població clínica la prevalencia dels ts. Tendeix a augmentar amb l’edat.
-En població general la prevalencia dels ts. Tendeix a disminuir amb l’edat.
Comorbilitat -Manifestació de 2 o més trastorns en la mateixa persona amb més freqüència de la que s’esperaria per atzar.
-Pot arribar al 50% en població general i superior en mostres clíniques.
Tipus de comorbilitat: I.
II.
Segons el tipus de trastorn: • Comorbilitat homotípica: els 2 trastorns peranyen a la mateixa categoria o grup diagnòstic. Ex: enuresi i encopresi.
• Comorbilitat heterotípica: els 2 trastorns pertanyen a diferents categories o grups diagnòstic. Ex: TDAH i trastorn negativista desafiant.
Segons el moment en el que succeeix: • Comorbilitat concurrent: en el mateix moment. Ex: trastorn d’ansietat i depressió.
• Comorbilitat successiva: en moments diferents. Ex: anorèxia i bulimia.
Possibles causes de comorbilitat: -Definició semblant dels trastorns (ex. Depressió i ansietat) -Mateixa etiología (ex. Genètica en depresió i ansietat) -Un trastorn com a manifestació temprana d’un altre (ex. TND i conduct disorder) -Un trastorn causa l’altre (ex. Depressió secundaria a trastorn Tourette) MARINA PEDROSA DOMINGO PSICOLOGIA UAB PSICOPATOLOGIA DEL CICLE VITAL ...

Comprar Previsualizar