TEMA 3 PARTE 3. DE LA PREGUNTA INICIAL AL MODEL D’ANALISI (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Recerca Cientifica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

Maperadormontoya Recerca cientifica RECERCA CIENTIFICA EN CRIMINOLOGIA TEMA 3. DE LA PREGUNTA INICIAL AL MODEL D’ANALISI MARC TEÒRIC: LA DEFINICIÓ DE LA PROBLEMÀTICA.
la pregunta la podem formular en forma d’interrogació o en forma d’objectiu, es a dir, amb infinitiu. LA investigació ha d’adoptar una postura, ja que el fenomen a estudiar segurament es pot enfocar des de diferents perspectives i des de diferents teories, i ens hem de posicionar.
Delimitació dels objectius de la investigació.
- Exploratoris. Identificar les característiques d’un fenomen poc conegut Descriptius. Identificar quines son les propietats d’un fenomen i/o els factors amb els quals esta relacionat Explicatius. Identificar el mecanisme causal que produeix el fenomen estudiat Avaluatius. Analitzar el disseny, implementació, resultats i/o impacte d’un programa o política, i valorarlo amb relació als seus objectius.
Selecció/construcció d’una perspectiva teòrica. Elaboració d’arguments fonamentats en la revisió critica del debat disciplinar (estat de la qüestió) que permetin entendre (descriure, explicar) el fenomen concret analitzat. Pot situar-se en una aproximació teòrica per confirmar-la, refutar-la o enriquir-la en un projecte concret de recerca. Aquest es l’objectiu de la recerca. Però també es pot integrar diferents perspectives teòriques. Es una possibilitat alternativa. Les hipòtesis estan basades en l’estat de la qüestió. Amb la selecció d’una perspectiva teòrica el que fem es elaborar els arguments fonamentals en la revisió del debat disciplinar (estat de la qüestió) que permetin entendre (descriure, explicar) el fenomen concret analitzat.
- Arguments fonamentals (hipòtesis). Estan basats en l’exploració prèvia. Apliquen teories generals a fenòmens particulars. Integren diferents teories que son pertinents per entendre un fenomen particular.
Arguments no fonamentals. Argumentar sense suport tècnic o empíric. Argumentar ignorant les critiques. Argumentar sense fomentar-se en la raó: apel·lar a les emocions, a l’autoritat, a la ignorància dels altres el coneixement comú (“com es sabut...”).
RELACIÓ ENTRE VARIABLES Per a relaitzar una inferència casual entre deus variables (VI, VD) cal que es donin les següents condicions: - - - Covariació de la causa i l’efecte. Això vol dir que quan un factor creixi o tingui unes determinades característiques, l’altre factor també creixerà o disminuirà en funció del primer factor o tindra unes característiques determinades. D’una manera o d’una altra els dos factors estan associats. Quan X varia Y també varia.
Procedència temporal de la causa respecte a l’efecte. Per a que una cosa causa l’altre, es necessari que una sigui procedent de l’altre per a que causi l’efecte. Per tant X, ha de precedir temporalment a Y, així X causara Y. Això es veu sobretot en dissenys transversals.
Eliminació d’expilacions alternatives (control d’altres causes possibles).
Maperadormontoya Recerca cientifica o Relació espúria. Una cosa es que Y variï en funció de X i que X precedeixi temporalment a Y, i l’altre cosa es que X causi Y, hi ha la possibilitat que existeixi un tercer factor que primer ha causat X i després ha causat Y, però que anul·la el vincle causal que nosaltres havíem organitzat. Això es el que s’anomena com una relació espúria. Per tant, una primera qüestió que ens plantegem en el moment de conformar un model es la diferencia entre associació i causalitat. Quan plantegem un hipòtesi de dependència hem d’estar segurs de que Y depèn de X i no de terceres coses.
o Variable antecedent/variable mediadora. Fa referencia a la possibilitat de que entre variable i una altra hi hagi un factor internin que faci variar la relació entre una cosa i una altra.
o Variable moderadora. En un model d’anàlisi un factor moderador es el que fa que la relació entre X i Y es produeixi en determinades circumstancies. És a dir, es una variable que fa la relació causal entre X i Y despengui de la relació que té Z entre aquestes dues.
OPERATIVITZACIÓ DE CONCEPTES Per a poder contestar empíricament un model hem de definir les variables. El procés d’operativització respon a la necessitat de delimitar i fer observables els conceptes teòrics. L’operativització consisteix en passar de determinats conceptes que son teòric a indicadors empíricament observables i que segueix la següent estructura: primer s’ha de desglossar un determinat objecte teòric en determinades dimensions i cal definir cada una d’aquestes dimensions, i cadascuna d’aquestes dimensions definir els indicadors. És a dir, l’operativització consisteix en traduir els conceptes teòrics (abstractes) a termes operacionals, dels quals es dedueixen uns indicadors empíricament observables.
Per tant, l’operativització consisteix en: - Representació literària del concepte i la seva construcció abstracta Especificació de les dimensions del conceptes emprats Elecció dels indicadors observables d’aquestes dimensions S’agafa un concepte i es posen diferents dimensions.
Maperadormontoya les dimensions son les diferents vessants que pot tenir un determinat concepte, i els indicadors son paràmetres empíricament observables que ens reflecteixen aquestes dimensions, és a dir, relacionen un fet observable amb un concepte no directament observable i serveixen, per tant, per indicar l’existència de determinades característiques del concepte. Un dels criteris per valorar teòricament i metodològicament una determinada recerca és veure com s’ha definit i com s’han operativitzat els conceptes, perquè segons ho defineixen d’una manera o d’una altra els resultats que obtindrem seran diferents.
Recerca cientifica Alumnos Dimension 1 padre /profesor Profe/alumno fisica Acoso escolar Dimensión 2 Forma psicologica Quan operativitzem el que busquem son els indicadors que composen en persona allò que volem explicar, i no s’han de confondre amb aquelles variables que expliquen el fenomen que volem explicar. Per exemple, si busquem dimension 3 mediante nuevas medios tecnologias els indicadors del desordre social, no podem anomenar l’edat perquè és una variable causal del desordre social. En aquest cas podríem dividir mediante viejas tecnologias aquest concepte en dues dimensions, una física (subdimensions: estat del mobiliari urbà, ocupació dels habitatges, brutícia...) i una social (subdimensió: percepció de seguretat, vandalisme, consum de drogues o l’espai públic...). una sèrie d’indicadors físics serien el % d0habitatges bruts...
aquesta recerca és inacabable, ens podem passar mitja vida buscant indicadors. Quan parem? Els indicadors són un paràmetre que indiquen les característiques d’una determinada dimensió, però els indicadors son inacabables, perquè cada cop que ho fem tot més gran es menys possible contrastar-ho empíricament Tot tipus de operativització ha d’acabar amb un dels tres tipus de variables; Estem medint la variable sexe - - Numèriques  o Quantes vegades (i es posen caselles per a que marquen les vegades) Ordinals  són escales o Res o Mes o menys o Bastant o Molt Nominals  son les típiques que no estan ordenades “sexe (ultima setmana)”. Només té dos possibles valors.
o Si o No o NS/NC ...

Comprar Previsualizar