Història de l'arquitectura tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Història de l'arquitectura I
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 13/03/2016
Descargas 19
Subido por

Descripción

Estos apuntes pertenecen a la asignatura de historia de la arquitectura del segundo año de carrera,

Vista previa del texto

RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA HISTORIA DE L’ARQUITECTURA I _______________________________ RUTH SOLER RAMONET 2n curs d’arquitectura 2014-2015 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA TEMA 1: ARQUITECTURA NEOLÍTICA AL PROPER ORIENT: "Arquitectura"→L'art d'edificar deriva del sedentarisme, que comporta l'aparició de l'urbanisme i les formulacions arquitectòniques.
"Ceràmic"→ amb la intenció de guardar els excedents dels aliments produïts.
Proper orient: És l'espai que consta dels territoris compresos entre la costa Sirio-Palestina, Anatòlia, Mesopotàmia, Aràbia i Pèrsia.
Context històric: L’etapa del neolític es situa entorn del 10.000. El neolític és un període en el qual els humans canviaran la seva estratègia econòmica, domesticant les plantes i seguidament els animals, el que implica que deixen de recol·lectar fruits i caçar, convertint-se en sedentaris, passant així del paleolític al neolític.
No existeix un únic focus neolític: diverses cultures es van desenvolupar en cronologies semblants però sense estar connectades.
Teories: • Anys 30_Revolució neolítica_Teoria dels oasis.
Childe i Braidwood defensen la seva teoria dels oasis argumentant que després del període glacial apareix un període d’abonança, el que significa un augment de la població, no obstant acompanyat d’una desertització, aquestes condicions provocarien que la vida es concentres en els oasis. Això donaria pas al desenvolupament del neolític.
També defensen que el neolític neix a la zona d’orient, escampant-se seguidament.
• Anys 70_Estudis genètics_Onada d’avançament.
Vita-Finzi i Cavalli-Sforza defensen que els cranis trobats eren mes semblants entre ells pel canto d’orient.
• Teoria de la llet.
Altres historiadors defensen que entorn del 15.000 comencen a tolerar la llet, això dona lloc a un desenvolupament del cervell, i per tant al aprenentatge de processos.
2 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA Mapa: Mapa d’orient pròxim en el període neolític.
Zagros: cadena de muntanyes.
XAT-AL-ARAB: desembocadura del golf pèrsic Zona verda: Recorregut per on passen les persones.
Etapes: • Neolític PNN (Neolític preceràmic)_9.000 - 6.500 a.C.
• Neolític Ple (ceràmic)_6.500 - 5.500 a.C.
• Neolític Tardà (ceràmic)_5.500 - 5.000 a.C.
• Neolític Final (ceràmic)_5.000 - 4.500 a.C.
1. Etapa del neolític PNN_9.000 - 6.500 a.C.
LA REGIÓ D'URFA, TURQUIA: Regió on es situa la troballa arquitectònica més important (anys 70). Apareix un jaciment a Turquia datat de l'any 9000aC que ajuda a entendre l'existència vital d'una societat marginal avançada, piramidal i complexa. Es considera l'inici del Neolític.
Muntanya artificial→ TEPE(turc)/TEL(àrab) Göbekli Tepe: 10.000 - 9.5aa a.C.
En els anys 70, descobreixen el jaciment de Göbekli Tepe, a la regió d’Urfa, Turquia. Aquest jaciment data del 9.500 a.C. Es tracta d’una suma de construccions circulars, temples funeraris, on es rendeix culta als deus.
Aquests indicis ens diuen que la societat d’aquesta població era molt complexa, es a dir, no eren clans, i el cap de la societat no tenia relació directe amb la tribu, per tan es forma un poder polític i econòmic el qual comporta construir un temple.
Sobre el 9.200 a.C. aquest jaciment es tapat amb pedres.
3 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA Tell-Qaramel 10.000 - 9.000 a.C.
Es tracta de cinc torres circulars amb el propòsit de servir com a emmagatzematge, trobades al nord de Síria. Daten del 10.000 a.c.
La cultura Natufiana 9.000 - 6.500 a.C.
S’inicia la fase neolítica, amb una cultura natufiana i el PNN. WADI AL NATUF, jaciment excavat pels anglesos.
Situada al corredor sirio-palestí: de les primeres vies de sortida d'Àfrica. Zona de pas d'Egipte i Orient, Vall de Judea, Vall mitjana del riu Eufrates.
Es convertiran en sedentaris progressivament. S’assentaran en cover, on en el seu interior es construeixen cases.
Exemples: Wadi al Natuf, Cisjordània: Inici de l'arquitectura en coves.
Cova de Hayonim, Israel: Conjunt de coves a Al-Qaramel. Són unes estructures circular enganxades entre elles de pedra amb fusta o pell per sobre. Coves amb funcions bàsiques: dormir i magatzem.
Wadi Hammeh 27, Jordània: No es considera urbanisme, són "caus"/refugis desordenats amb una font d'aigua propera i els camps a la vora.
Ain Mallaha, Vall de Jordà: Espai domèstic: Materials com fusta, pell d'animals, pedres, tapies... Recursos que proporciona el riu.
Falses voltes: Cúpula falsa construïda per una aproximació de filades. A la part més alta hi ficaven una llosa.
Alguns assentaments es feien amb fang, es a dir amb tova. També s’utilitzaven falses voltes ( cúpula falsa ), les quals no treballen a compressió. A més a més, hi havia una costum de soterrar una mica les cases, per mantindre una temperatura agradable dintre de l’habitatge.
4 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA MUREYBET, Eufrates mitjà-Síria 9.000 - 7.500 a.C.
Cases compartimentades i circulars, en aquest jaciment apareix la primera construcció amb un angle recte.
A nivell social, l’angle recte permet una evolució i poder compartir parets, es a dir, aprofitament de l’espai.
La guerra apareix amb l’accedent, per tant, apareix la necessitat de la creació d’estructures de defensa.
Es troba decoració pictòrica religiosa basada en el culte als avantpassats. La ritualitat natufiana consistia en cranis humans recoberts d'argila.
Amb l'aparició de l'excedent s'ocasionen guerres per aconseguir aliments=poder.
Temple→Com a una publicitat, necessita un manteniment ja sigui per part d'un govern o d'una associació...
BEIDHA, jaciment situat a Jordània. 7.200 - 6.500 a.C.
Combinació d’estructures circulars amb angle recte, combinació de fang i pedra. Cobertes amb branques i pells i tova. Organització de carrers, i construcció d’eines.
TELL ES SULTAN, jaciment situat a Jericó, Palestina. 9.000 - 5.850 a.C.
Muntanya creada en un punt crític, ja que està situat entre la mar Roja cap a Natolia, la via mediterrània, i la mar Morta, la qual es explotada des de el neolític, el que provoca un comerç ric i la creació d’unes estructures urbanístiques.
Apareixen els primers espais domèstics. Les cases estaven fetes de pedra i fang, eren cases tipus iglú, amb un forat al sostre, soterrades una mica per a mantenir la temperatura, també apareix un pre-urbanisme de carrers i cases quadrades.
TORRE CIRCULAR. 8.350 - 7.370 a.C.
Estructures cilíndriques buides construïdes amb pedra i dotades d'escales per arribar a la part superior. D'ús públic. Interpretades com a part d'unes muralles, avui dia es defensa que van ser dipòsits d'aigua o de gra.
Bucrani→Cap de bou penjats a les parets. Símbol de lloc sagrat, lloc de culte.
5 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA CAYÖNU TEPESI, Anatòlia, Turquia. 7.250 - 6.750 a.C.
Habitats d’angle recte, es troben estructures d’emmagatzematge , elevades del terra per protegir-les.
2. Etapa del neolític ple_6.500 - 5.500 a.C.
ÇATAL HÖYÜK, Anatòlia, Turquia. 6.500 - 5.500 a.C.
A prop de Conia, al sud-est de Turquia. És un jaciment del neolític ple, això significa que la ceràmica ja es un material comú, de la mateixa manera que el conreu i la cria d’animals.
No hi ha carrers, el mes característic d’aquest jaciment es que la circulació es fa per sobre les teulades, per tan les entrades i les sortides estan situades a la part alta de la casa, a la taulada. Aquest fet, pot significar que sigui un element de protecció.
Són cases quadrades i rectangulars, en les quals es repeteix el mateix programa de casa.
Els terres estan fets amb fang premsat, els murs estan decorats, hi ha llars de foc i forns.
Control urbanístic, social i econòmic.
Sota les banquetes de les cases apareixien cadàvers. Els enterren dins de les llars, aquests estan en posició fetal.
Els espais pintats són espais especials, es a dir, possibles santuaris, on apareixen imatges de dones embarassades, deesa mare. També apareixen uns toros “BUCRANI” i uns animals pintats, el volto.
Les portes estan elevades del terra.
6 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 2N CURS DE CARRERA 3. Etapa del neolític tardà_5.500 - 5.000 a.C.
HACILAR, Anatòlia, Turquia. 5.400 - 4.800 a.C.
És un neolític avançat, amb una evolució regressiva de ÇATAL HÖYÜK.
Era una unitat molt més petita que ÇATAL HÖYÜK, per tant l’assentament a estat reduït, format per una unitat de cases rectangulars, amb un disseny d’espais intermedis. Algunes d’aquestes cases tenien una construcció de dos plantes.
Tot el terreny esta limitat amb un mur, el qual tenia la única funció de delimitar. Aquest territori tenia unes dimensions similars a un mas, en el qual hi podien viure entre 4 o 5 famílies.
Teoria de les teulades: Possibles teulades de una o dos aiguavés.
Muralla→Principalment té un ús militar, però també serveix de delimitació de l'espai domèstic, i més endavant com a punt de pagament.
4. Etapa del neolític final_5.000 - 4.500 a.C.
MERSI YUMUKTEPE, Anatòlia, Turquia. 5.000 a.C.
Apareixen muralles semblants a les de HACILAR, en aquest cas la muralla te la funció militar i de limitar el territori.
Aquest avançament ens indica que ha d’haver-hi un poder polític i econòmic molt fort. a més a més també serveix per dominar a la població, el que indica que la muralla es una justificació al poder polític.
Actualment, a HARRAN, una ciutat d’Urfa situada a Turquia, hi ha una continuïtat constructiva. En la construcció utilitzada, són cases d’estil neolític, similar a YUNUS, situada a Síria i datada del 5.600 a.C.
7 ...