Tema 1. Teixit epitelial (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Animal
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 54
Subido por

Vista previa del texto

Grau Microbiologia – Histologia Animal T-1 Gloria Hidalgo INTRODUCCIÓ Histologia: ciència que estudia els teixits Aplicació: explica les interrelacions entre la composició molecular de cèl·lules, teixits i òrgans.
A més, és el nexe d'unió entre: genètica, bioquímica, fisiologia Tècniques histològiques: - Biòpsia, - Fixació, - Inclusió en parafina: bloc sòlid que permet tallar entre segments d’entre 5-10micras.
- Tinció:  Hematoxidina-eosina: el primer és un colorant bàsic que tenyeix les estructures àcides, el segon és un colorant àcid que tenyeix les estructures bàsiques.
 Reacció PAS: tenyeix carbohidrats i macromolècules amb carbohidrats.
Talls histològics (respecte a l'eix central):  Transversal: perpendicular.
 Longitudinal: paral·lel.
Teixit: agrupació de cèl·lules, fibres i productes cel·lulars diversos que formen un conjunt estructural i que desenvolupen una mateixa funció TEIXIT EPITELIAL 1. CARACTERÍSTIQUES DE LES CÈL·LULES EPITELIALS El teixit epitelial és un teixit avascular (no tenen sistema d'irrigació propi) de làmines cel·lulars que recobreixen: - Superfície exterior del cos (epidermis).
- Cavitats internes tancades (aparell cardiovascular i peritoneal).
- Tubs que comuniquen amb l'exterior: aparell digestiu, aparell respiratori i aparell genitourinari.
Són cèl·lules adherides mitjançant unions intercel·lulars  eviten espai entre cèl·lules i connecten els citoesquelet amb els de les cèl·lules continues (unitat funcional).
A sota de teixit epitelial hi ha teixit conjuntiu, perquè en faci la funció d'irrigació i aportació de nutrients (difusió passiva per làmina basal: matriu extracel·lular  lloc d'ancoratge de cèl·lules).
Polaritat morfològica i funcional - Regió apical: part superior en contacte amb el tub o exterior.
- Regió basolateral: uneixen cèl·lules o cèl·lules-matriu.
 Components: col·lagen tipus IV (formen xarxes tridimensionals i són exclusius de la làmina basal), proteoglicans (perlecano) i glicoproteïnes (laminina i nidógeno).
 La matriu extracel·lular consta d’uns 40-60nm de gruix.
2. FUNCIONS El teixit epitelial proporciona: - Protecció física (epidermis): separa medi intern del extern .
1 Grau Microbiologia – Histologia Animal T-1 Gloria Hidalgo - Difusió selectiva de gasos i fluids (endoteli): les cèl·lules estan molt unides entre si i no hi ha espai intracel·lular entre elles, de manera que es forma una barrera impermeable.
Transport (epiteli respiratori, trompes Fal·lopi): els cilis del domini apical elaboren corrent que permet moviment del mucus.
Secreció (epiteli glandular) Excreció (epitelis renals) Absorció (epitelis tub digestiu i túbuls renals) Detecció de sensacions (epiteli lingual , retina) 3. CLASSIFICACIÓ 3.1. EPITELI DE REVESTIMENT 3.1.1. Epitelis simples Consten d’un única capa de cèl·lules. Es troben on hagin de fer de límit i on puguin realitzar la funió d’intercanvi de gasos i líquids. Es poden diferenciar: - Escamós o pla simple: funció de barrera, transport de líquid i intercanvi gasós. Localitzat en vasos sanguinis (endoteli), cavitats corporals (mesoteli), càpsula de Bowman (ronyó) i alvèols pulmonars .
Cúbic simple: funció de secreció, excreció i absorció. Localitzats en conductes de glàndules, superfície dels ovaris i en els tubs renals.
- Cilíndric o prismàtic simple: funció de secreció, absorció, protecció i transport. Localitzats en l'intestí prim i còlon, estómac (tenen microvellositats) i vesícula biliar (úter i bronquis: tenen cilis i conductes eferents).
- Pseudo-estratificat: funció de secreció, absorció, protecció, transport i lubricació.
Localitzats a la tràquea, conducte deferent, epidími i uretra.
Sembla que hi hagi més d'una capa de cèl·lules ja que els nuclis estan en diferent posició i les cèl·lules són de diferent grandària, però en realitat només és una capa (sempre amb contacte amb la làmina basal). Si tenen cilis, són epitelis simples.
3.1.3. Epitelis estratificats Es tracta d’epitelis composats per més d’una capa de cèl·lules. Moltes vegades, les capes més superficials són planes, ja que es troben més degenerades o fins i tot mortes (descamació). Es poden distingir diferents epitelis estratificats: - Escamós o pla estratificat: funció de protecció. Es troben en zones que necessitin la protecció contra agents externs (sobretot per protegir el teixit conjuntiu adjacent), de manera que es localitzen a la epidermis (queratinitzada: protegeix contra la dessecació), cavitat oral i esòfag, canal anal i a la vagina.
- Cúbic estratificat: és poc freqüent i es localitza en conductes de grans glàndules exocrines (sudorípares o salivals).
- Cilíndric estratificat: és poc freqüent i es localitza on es necessita un reforç, com algunes porcions de la uretra masculina .
- Transicional (uroteli): funció de protecció. Es localitza en el urèter, la bufeta i uretra.
Es pot trobar relaxat o distès, en funció del estat en que es trobi tindrà diferent volum.
De manera que té capacitat de distensió (per les capes superficial grans) i permet augmentar la mida.
3.2. ESPECIALITZACIONS DE LA SUPERFÍCIE CEL·LULAR 2 Grau Microbiologia – Histologia Animal T-1 Gloria Hidalgo Microvellositats (filaments actina): augmenten la superfície de la mbr plasmàtica i en cèl·lules tenen com a funció l'absorció. Ex: en cèl·lules intestinals (costat estriat) i en cèl·lules renals (costat del raspall).
Cilis (microtúbuls): es troben en cèl·lules que s'encarreguen del transport i el moviment.
Proporcionen el moc i altres substàncies.
4. GLÀNDULES L'epiteli glandular és una cèl·lula o un conjunt de cèl·lules especialitzades en la secreció. La secreció és el procés de transformació de compostos de baix pes molecular en productes específics que són alliberats per la cèl·lula.
La tinció de PAS (àcid peiòdic – reactiu de Schiff)  Oxida els 1,2-glicols formant-se grups aldehids (color púrpura) i tenyeix els carbohidrat i macromolècules riques en carbohidrats.
Mecanismes de secreció  Secreció merocrina: és el mecanisme més comú. Es secreten productes proteics sense pèrdua de substància cel·lular (exocitosi: les vesícules arriben a la cara apical, es fusionen i alliberen el contingut).
 Secreció apocrina: alliberament de vesícules envoltades de mbr. Secreten productes lipídics. Es produeix una mica de pèrdua de substància cel·lular. Ex: glàndula mamària.
 Secreció holocrina: expulsió total de la cèl·lula. Ex: glàndules sebàcies.
4.1. CLASSIFICACIÓ 4.1.1. Glàndules exocrines Les cèl·lules migren a les profunditats del teixit conjuntiu i formen glàndules de cèl·lules secretores amb conducte que connecta amb l’interior (el conducte està format per teixiti epitelial cúbic simple). Les glàndules exocrines descarreguen les secrecions a través d'un conducte.
Es poden classificar les glàndules exocrines com: - Glàndules unicel·lulars: són les cèl·lules caliciformes. Es troben disseminades entre les cèl·lules del revestiment epitelial simple (aparell respiratori i gastrointestinal).
Tenen forma de copa: estretes a la base i més amplies al mig. Es poden diferenciar dues zones: tall (base) i teca (part superior on hi ha grànuls de secreció ).
Les cèl·lules caliciformes tenen a l’interior grànuls de mucina (proteoglicans que combinats amb aigua donen moc).
- Glàndules multicel·lulars: composada per més d'una cèl·lula. Es poden dividir en: 3 Grau Microbiologia – Histologia Animal T-1 Gloria Hidalgo   Sense conducte excretor (totes les cèl·lules de l'epiteli són secretores). Ex: la secreció de la mucosa gàstrica a l'estómac Amb conducte excretor: poden tenir un sol conducte (simples), que alhora pot estar o no ramificat, o més d'un (compostes). També es poden dividir en funció de la morfologia de la part excretora: tubular, acinar o alveolar.
En funció de la naturalesa de la secreció: - Mucoses: secreten mucinógenos (glicosaminoglicans, proteoglicans i glicoproteïnes).
- Seroses: secrecions proteiques no glicosilades.
- Mixtes: és la combinació de les anteriors (glàndula salival).
4.1.2. Glàndules endocrines Les glàndules endocrines descarreguen les secrecions directament a la sang o al sistema limfàtic.
Durant el desenvolupament embrionari es perd el conducte que connecta amb el teixit conjuntiu.
Les cèl·lules de l’epiteli viatja del teixit conjuntiu fent grans agregacions que queden envoltades per vasos sanguinis i limfàtics. Els productes de secreció són hormones.
Es poden classificar-se en: - Tipus cordons.
- Tipus fol·licle: a l’interior de la bossa tenen productes de secreció (acumulades) que circulen quan es necessiten (passen als capil·lar que rodegen els fol·licles).
- Tipus illots: es troben en el pàncrees (es tracta d’una glàndula mixta, amb porció excretora i porció endocrina: insulina). La porció excretora esta formada per acins i entre aquests es troben els illots de Landerhans (porció endocrina). No formen sacs, són cèl·lules altament irrigades ja que segreguen directament al sistema sanguini.
Els illots són cúmuls de cèl·lules disseminades a prop de les porcions endocrines.
4 ...