Segundo trabajo, libro "Temps Líquids" (2013)

Trabajo Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Introducción a la sociologia
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 17/12/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Después de realizar el primer trabajo de Sociología sobre el libro introducción a la sociología de Berger, este trabajo es la relación de el libro Tempos Liquidos con el primer libro. (corregido por el profesor)

Vista previa del texto

Sociologia 02 ADE UAB Oriol Ruiz Guix UN MÓN D’INCERTESA Comentari [MSOFFICE1]: Després de llegir i estudiar el llibre “Temps líquids” de Zygmunt Bauman he comprovat que compleix les tres característiques proposades a estudiar. Bauman té una perspectiva sociològica desemmascaradora, irrespectuosa i relativitzadora. Al llarg del llibre ens intenta fer comprendre els motius els quals han fet que arribem a la “modernitat líquida”, una època d’incertesa, de fragilitat de la posició social i de inseguretat existencial.
Quan Bauman ens parla de la vida liquida, ens vol expressar que vivim en un món que certs factors que han anat passant durant els últims anys han creat una gran situació d’incertesa. Ens explica, des de un punt de vista desemmascarador, tot el que ha passat per arribar a aquest temps líquid en que regna la incertesa. Tot va començar am l’obertura de mercats, és a dir, la lliure circulació de mercaderies, capital i persones i la globalització.
Bauman, des de una perspectiva desemmascaradora, ens explica que amb aquesta obertura, no hi ha lloc on escapar-se, regnen les “terres buides” o “de ningú” on cada cop l’Estat té menys poder del país. Canvia el terme de globalització per “globalització negativa” on pretén mostrar que no tot es tant bonic com ens ensenyen, sinó que la globalització ha portat unes conseqüències poc positives a la humanitat: injustícia, conflicte i violència. També ha portat inseguretat, que es reflexa amb la por de les persones i en conseqüència, les persones emprenen accions defensives.
Des de un punt de vista d’irrespectuositat, Bauman narra com el govern treu profit de les pors, de la inseguretat i de tot el terrorisme global per fer campanya política. La guerra contra el terrorisme ha creat més víctimes col·laterals que el propi terrorisme.
Com a exemple, ens explica, des de un punt de vista relativitzador, com Al-Qaida ha augmentat molt en els últims anys gràcies a tota la publicitat creada pel govern i els equips d’informació. Fins i tot, ens diu que fa uns anys ni existia el nom Al-Qaida, sinó que és un terme inventat pels advocats del sistema judicial.
Bauman explica tots els problemes que ha causat la obertura i la globalització negativa des de un punt de vista sociològic, intentant fer-nos reflexionar sobre el sistema polític i econòmic actual del món. Seguint la seva visió desemmascaradora, ens explica que el capitalisme treu la força de les economies del tercer món, però que ha d’anar en compte, ja que pot acabar ofegant-se en els seus propis “productes de rebuig”. Que són aquests productes de rebuig? Són tots aquells treballadors o persones que són rebutjats del mercat de treball i que no tenen on anar.
Relativitzadorament, segueix explicant el problema de l’excedent de població. Abans quan hi havia massa gent, la població emigrava cap a un altre país, però ara amb l’obertura ja està tot ple. Les persones “sobreres”, que són les persones que estan a l’atur, estan preparades per entrar en el sistema quan se les necessiti, per ser “reciclades”, és a dir, reincorporades.
Irrespectuosament, explica dos dels problemes que han causat la obertura i la globalització. Primer introdueix el terme de “deslegalització de les guerres”, amb el qual pretén fer-nos veure que les guerres ja no són nacionals, sinó causades per entitats estatals que no obeeixen lleis i la població es troba en un estat sens llei (“Far West Global”). En segon lloc, deixa entreveure la seva desconfiança en les agències humanitàries. Pensa que la gent que posa en mans de les agencies humanitàries els refugiats de les guerres, és com fer veure que no passa res, i així desfer-se d’ells.
1 Estructura de l’informe i qualitat argumental 3 de 3,5 o Estructuració de l’informe. Organització del discurs.
o Claredat i precisió en l’ús del llenguatge i eficiència comunicativa En general força bé.
- Imaginació sociològica: 3 de 4 o Utilització pertinent de teories i conceptes sociològics, en general i dels específics pel tema tractat (lectures, classe,...) o Nivell de comprensió: qualitat i pertinència dels arguments emprats en l’argumentació.
Això podria millorar substancialment afinant més en l’aplicació de les característiques de Berger i l’argumentació en la seva aplicació.
- Aspectes formals: 1,5 de 2,5 o Els propis d’un exercici acadèmic d’aquestes característiques: o Referències bibliogràfiques, cites, quan s’escaigui. NO o Numeració fulls SÍ o Portada: títol, autors, curs, professor, assignatura, data. El títol no és massa original o Títols dels apartats (pot ajudar a l’estructuració) No o Sense faltes.
NOTA: 7,5 Sociologia 02 ADE UAB Oriol Ruiz Guix Aquests refugiats de guerra no tenen casa i vagin on vagin se’ls mira malament, moltes vegades perquè recorden a la població benestant que la seguretat que es pensen que tenen és molt inestable, i que qualsevol dia se’ls hi pot acabar.
Vull remarcar la visió d’irrespectuositat que té Bauman explicant dos fets, en els que ens ensenya algunes coses que no es veuen a simple vista. El primer és quan ens parla de la invasió d’Iraq. Quan els EEUU van atacar Iraq, Turquia va segellar les portes de la seva frontera. Però hi havia algun perill? La resposta es no. No hi havia cap perill, l’únic que volien es negar l’entrada a Turquia a tots els refugiats de guerra iraquians.
Igualment, quan parla de David Blunkett, el qual està orgullós que les mesures dures contra la immigració al Regne Unit estiguin funcionant. Bauman ens fa reflexionar de com pot considerar un “èxit” el fet de impedir a gent que entri al Regne Unit, quan potser aquella gent necessita el seu ajut desesperadament.
També ens parla d’una “fortalesa regional de diversos nivells”. Desemmascadorament, ens explica que si un país vol ser una fortalesa contra la immigració igualment ha d’invitar un o dos països pobres perquè facin la feina bruta. Posa com exemple, la NAFTA, amb la qual Mèxic està obert pels negocis, però tancat a la gent.
Vivim en una de les societats més segures que han existit mai, però tot i així ens sentim molt amenaçats i insegurs per qualsevol cosa relacionada amb la seguretat física i psicològica. Bauman, des de un punt de vista sociològic desemmascarador, ens explica el perquè d’aquesta inseguretat moderna. No deriva d’una manca de protecció, sinó que és causada per la ment humana, que creu que sempre hi ha algú que té una ideologia malvada i que el món està ple de malefactors humans. Ens explica com les empreses treuen gran rendibilitat comercial aprofitant-se d’aquestes pors. També ens mostra la “por de ser inadequat” que ha causat la individualització.
Irrespectuosament, ens explica una conseqüència de l’excés de població: l’aparició de les “noves classes perilloses”. Són aquelles persones que no són aptes per la reintegració del sistema, és a dir, persones sobreres. Seguint amb el punt de vista desemmascarador ens explica com les persones que no tenen feina, són rebutjades i arrastrades a les escombraries del “progrés econòmic”. La gent que no té feina es tractada com delinqüents, com una persona que ja no té lloc al sistema.
“La ciutat ha passat de ser un lloc relativament segur, amb els murs de fa uns segles, a ser un lloc més associat al perill i a la inseguretat” explica Bauman.
Relativitzadorament, compara la ciutat amb un camp de batalla, on les trinxeres són els edificis fortificats pensats per separar, mantenir a distància i aturar els forasters.
Irrespectuosament, Bauman desmunta tots els esquemes de la ciutat perquè entenguem que està dividida en dos nivells, el superior i l’inferior. Les persones que viuen en el nivell superior no els importa el que passi a la ciutat, ja que els seus interessos són globals i en conseqüència es despreocupen dels assumptes de la ciutat. En canvi, el nivell inferior, a l’estar aïllat de la xarxa de comunicació global, està condemnat a continuar sent local, és a dir, interessar-se per la ciutat ja que es tota la vida que tenen.
Desemmascadorament ens deixa entreveure la diferència entre el “guetto voluntari” dels privilegiats, reflectit a les urbanitzacions, normalment apartades de la ciutat i amb recursos propis per no haver d’anar fins la ciutat, i el “gueto forçat” dels desfavorits, els quals no poden triar res mes per falta de recursos. S’ha passat de construir 2 Sociologia 02 ADE UAB Oriol Ruiz Guix fortificacions per protegir la ciutat de l’exterior, a construir urbanitzacions privilegiades per protegir-se de les inseguretats de la ciutat.
Des de un punt de vista relativitzador Bauman ens explica com la societat humana vol aconseguir un món previsible, sense cops de destí, que son impredictibles i deixen indefensos a tothom. Somiem en un món de fiar, en una utopia.
Des d’un punt de vista desemmascarador compara el comportament pre-modern amb un guardabosc, el qual defensa la terra que li ha estat assignada contra tota l’activitat humana per així preservar el seu equilibri natural, i el món modern amb un jardiner, el qual dona per fet que al món (o la part que ell custodia, per exemple un jardí) no hi hauria cap mena d’ordre sense la seva intervenció i el seu esforç, ell te el poder de modificar tot el seu entorn. Bauman compara els jardiners amb els creadors d’utopies, de somnis de móns perfectes. En l’actualitat, però s’està passant a l’actitud del caçador, és a dir, no ens preocupem per l’equilibri, sinó que només volem una peça i si s’exhaureix el territori se’n va a un altre inexplorat per tornar a caçar.
En un lloc poblat per caçadors, qui té prous recursos per fer allò que cal? Ningú.
Desemmascadorament, ens explica com el “consumisme” que ha generat la globalització, fa possible que segons el teu estil de roba, pentinat i marca, puguis convertir-te en diferents persones. Per remarcar aquest aspecte, Bauman, citant a Mrizek, compara el món on vivim amb un món semblant a una parada de mercat plena de disfresses. També seguint amb aquesta visió desemmascaradora, ens explica com les persones volen que les distreguin per no pensar en el que són. Aquest terme ens l’explica amb “la utopia dels caçadors” la qual no dona un sentit a la vida com pretenien les altres utopies, sinó que el que fa és ajudar a les persones a treures del cap les preguntes sobre el sentit de la vida.
3 ...