Tema 4: Metodologia selectiva (COMPLET) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 135
Subido por

Descripción

Tema 4: Metodologia selectiva COMPLET.

Vista previa del texto

Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Tema 4: Metodologia selectiva 1. Conceptes bàsics D’ara en endavant ens endinsarem en un grup de dissenys on no hi ha manipulació de les VI:  Disseny etiològic de cohorts  Disseny de casos i controls  Disseny transversal analític Alguns autors han agrupat aquests tres, juntament amb el disseny d’enquesta, dins del mètode selectiu. El mètode selectiu és una estratègia particular del mètode científic que es proposa obtenir informació quantitativa adreçada a la resolució de problemes de diferent naturalesa (descripció, covariació-relació entre dos variables, a mesura que varia una varia l’altre-, predicció (hipotetitzar), causació, etc.- els altres estudis que hem estudiats que estan adreçats únicament a causació). Aquest mètode selectiu es caracteritza per poder investigar sense manipular.
D’acord amb la nomenclatura seguida per diversos autors, aquests disseny s’agrupen sota el nom de dissenys ex post facto, tot i que alguns insisteixen en fer una diferenciació entre dissenys d’enquesta i dissenys ex post facto.
1.1: Àmbits d’aplicació i tipus de dissenys selectius:  Interrogació general sobre un gran conjunt d'aspectes -actuals, passats o futurs- amb l'objectiu de descriure una població amb la major representativitat possible (bona validesa externa) : Dissenys d'enquesta. (descripció, covariació) o Com aconseguim participants que representin bé la població?  Utilitzant un procediment de mostratge adequat. Per tant les tècniques de mostratge son molt importants en els dissenys d’enquesta.
o Volem descriure un fenomen, o la covariació de dos fenòmens, per tan no tenim VI ni VD, tenim una variable objecte d’estudi ( descripció) o dues variables on volem estudiar si existeix una relació mútua entre elles-bidireccional (covariació) per tant en els dissenys d’enquesta no existeix VI ni VD).
 Contrastació d'hipòtesis causals quan la variable explicativa (VI) no es pot manipular: Dissenys «ex post facto». (predicció, causació) o Parlem de variable explicativa/d’exposició en lloc de variable independent Variable de resposta en lloc de variable dependent 2. L’enquesta per mostratge en el context de la investigació selectiva 2.1: Què caracteritza la investigació d'enquesta?  Objectiu: conèixer les característiques d'una població mitjançant un conjunt de preguntes.
 Tècniques de recollida de dades: entrevista /qüestionari.  El sol fet d’utilitzar una entrevista o qüestionari no implica que estiguem parlant d’un disseny d’enquesta.
 Importància de la representativitat: Aconseguim una mostra representativa a partir de les tècniques de mostratge.
Cal recordar que:  El problema de la selecció de la mostra no és específic de l'enquesta, però és molt important perquè necessitem que hi hagi una bona representativitat.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado  El problema d'establir una tècnica de recollida de dades no és específic dels dissenys d'enquesta, però també és molt important.
Exemple: Un equip d’investigació està interessat en l’estudi dels factors que influeixen sobre la percepció del temps. Els treballs previs suggereixen que les persones infravaloren el temps quan se’ls presenta informació innovadora. D’altra banda, indiquen que se sobrevalora el temps a mesura que s’incrementa la magnitud de l’interval. Per contrastar aquestes hipòtesis, se seleccionen 90 estudiants amb puntuacions similars en el qüestionari de “matutinitatvespertinitat” de Horne i Östberg. A tots ells se’ls presenten 50 paraules, la meitat de les quals són d’ús comú (informació no innovadora) i les altres d’ús no comú (informació innovadora).
Cada paraula es projecta en una pantalla i en desaparèixer el participant ha d’indicat quant de temps ha restat visible. L’ordre de presentació dels dos tipus de paraules (innovadores i no innovadores) s’aleatoritza i cada participant rep totes les paraules, però una sola vegada cadascuna. Respecte a la magnitud de l’interval de temps en què cada paraula es manté visible a la pantalla es defineixen tres condicions: 2 segons, 6 segons i 10 segons. Els subjectes són assignats a l’atzar a una de les tres magnituds esmentades i realitzen els 50 judicis temporals el mateix dia i a la mateixa hora.
 VI/VE: Tipus d’informació (innovadora, no innovadora) i interval de temps. Són manipulables (llavors pot ser experimental o quasiexperimental)  Disseny: Experimental factorial mixt 2x3 amb el primer factor intrasubjecte  Hi ha aleatorització (tant per l’interval temporal com per l’ordre de presentació de la informació) o Tot i utilitzar un qüestionari (característic de l’enquesta) no converteix a aquest disseny en un disseny d’enquesta.
2.2: Mostratge Si a la població tenim un conjunt de característiques representades amb aquesta figures geomètriques esperaríem que la nostra mostra reproduís a escala les mateixes característiques que tenim a la població per tal de ser representativa.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 2.2.1: Factors que incideixen en la representativitat de la mostra:   Mida de la mostra: Com més gran sigui la mostra més probabilitat hi ha de que capturi totes les característiques de la població.
Mostratge: Procediment emprat per seleccionar la mostra. Elements que protagonitzen les tècniques de mostratge: o Població: Element del qual extraiem mostra. Una població és aquell conjunt de gent que comparteix una característica determinada. Està composada per un conjunt d’elements a partir dels quals nosaltres volem obtenir informació.
Exemple: Tots els estudiants del campus. Element: Estudiant del campus.
o Marc mostral: A partir de la població extraiem el marc mostral. És una llista exhaustiva i actualitzada que permet accedir a tots els membres de una població. Dins del marc mostral tenim un conjunt d’unitats de mostratge, que poden ser individus aïllats (exemple: els estudiants) o poden ser agrupacions d’individus (exemple: aules o facultats). Exemple: Llista exhaustiva i actualitzada que permet accedir a tots els estudiants del campus.
o Mostra: Formada per cadascun dels elements dels quals volem extreure informació. Exemple: 100 estudiants inclosos a la llista.
o Element: Unitat d’anàlisi. Ens proporcionen la informació que després analitzarem i ens servirà per extreure conclusions. Exemple: 1 estudiant.
2.2.2: Tipus de mostratge:  Probabilístic (Aleatori): Cada element de la població té un probabilitat coneguda i no nul·la de formar part de la mostra. Té una gran representativitat. Trobem diferents tipus: o Mostratge aleatori simple: és la forma més simple de mostratge aleatori, que es caracteritza per seleccionar unitats de mostratge simples de tal manera que cadascuna d’aquestes unitats de població té la mateixa probabilitat de formar part de la mostra.
Mostra a l’atzar Mètodes, disseny i tècniques d’investigació o Laura Casado Mostratge aleatori estratificat: Procediment de mostratge en què la població es divideix en grups o “estrats” d’acord amb alguna característica rellevant relacionada amb les variables que s’estudien. S’extrauen mostres aleatòries independents de cada estrat amb la finalitat d’obtenir més precisió en la representació dels estrats.
Exemple: si s’estratifica per la variable sexe, els estrats que obtenim són l’estrat “masculí” i l’estrat “femení”.
El mostratge aleatori estratificar es pot fer amb diversos tipus de afixació, que és el procediment pel qual es determina quantes unitats de cada estrat hi haurà a la mostra:  Amb fixació simple: Se selecciona el mateix nombre d’elements de cada estrat.
Exemple: Se selecciona el mateix nombre d’home i de dones de l’estrat sexe.
 Amb fixació proporcional: El nombre d’elements és proporcional a la grandària de l’estrat a la població.
Exemple: si l’estat es compon d’un 60% d’homes i un 40% de dones, la mostra hauria de reflectir aquesta proporció en ambdós estrats.
 Amb fixació òptima: El nombre d’unitats mostral de cada estrat depèn de la variància de la variable objecte d’estudi dins de cada estrat.
o Mostratge sistemàtic: Consisteix a seleccionar d’una llista d’elements de cada k elements. Es parteix d’un marc mostral (la llista d’elements), se selecciona a l’atzar la primera unitat seleccionada i, a partir d’aquesta, se selecciona una unitat de cada k elements.
Exemple: A partir del marc mostral d’estudiant matriculats a psicologia a l’UAB, se selecciona a l’atzar la primera estudiant que formarà part de la mostra, i a partir d’aquesta, se selecciona un estudiant de cada 25.
Un element essencial a valorar en aquest mostratge és l’ordre en què estan llistats els elements del marc mostral. Si l’ordre dels elements pot dur a esbiaixar la mostra, cal, primer de tot, reordenar la llista.
o Mostratge per conglomerats: Tècnica de mostratge en què les unitats de mostratge són agrupacions ja formades o grups naturals (exemple: ciutats, escoles, facultat, etc.), de tal manera que se seleccionen aleatòriament aquestes agrupacions en lloc de seleccionar elements simples o aïllats com en els mostratges anteriors. En aquest cas, la unitat de mostratge no coincideix amb la unitat d’anàlisi, ja que, malgrat que se seleccionen grups, la informació que es recull i s’analitza és la dels elements que estan dins d’aquests grups.
En contrast amb el mostratge estratificat, en què la composició dels estrats és homogènia, en el mostratge per conglomerats s’espera que la composició dels conglomerats sigui heterogènia.
Segons el nombre d’etapes en què s’obtenen mostres aleatòries: o Mostratge en una etapa: comporta un únic procés d’extracció a l’atzar que es correspon amb un mostratge aleatori simple, sistemàtic, estratificat o per conglomerats.
o Mostratge polietàpic: comporta processos d’extracció a l’atzar en diverses fases del mostratge.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Exemple: en una primera etapa, es realitza un mostratge per conglomerats, i en una segona etapa, s’aplica un mostratge aleatori simple dins  No probabilístic (No aleatori): Es desconeix o no es té en compte la probabilitat de selecció de cadascun dels membres de la població. Distingim 3 grans tipus: o Mostres accidentals o de conveniència: Aquelles en què s’inclouen els participants segons el grau d’accesibilitat i de disponibilitat.
Exemple: Un professor que porta a terme una investigació amb els seus alumnes.
o Mostres a propòsits: Aquelles en que la inclusió/exclusió dels participants depèn que compleixin determinats criteris.
Exemple: En una investigació sobre atenció amb estímuls visual, es podrien excloure les persones amb problemes de visió i d’atenció, així com incloure-hi únicament persones amb un nivell determinat de formació.
o Mostres per quotes: A partir de la identificació d’una variable rellevant o més d’una per a l’estudi i del coneixement de la distribució d’aquestes variables en la població, es determina el nombre de participants que hi ha d’haver a la mostra de cada nivell d’aquestes variables. El punt de partida de les mostres per quotes és semblant al del mostratge estratificat (coneixement de la distribució poblacional de característiques rellevants per a la investigació), però hi ha una diferència clau: la selecció d’unitats no es basa en un procediment aleatori i, per tant, malgrat presentar millores respecte al mostratge accidental i a propòsit, segueix sense ser possible garantir que tots els elements de la població tinguin alguna possibilitat de formar part de la mostra.
Exemple: Si la distribució de la variable gènere és rellevant per estudiar l’èxit acadèmic en estudiant de psicologia, i suposant que la distribució sigui del 75% de dones i el 25% d’homes, per tal d’obtenir una mostra per quotes de 100 estudiants de psicologia, agafaríem 75 dones i 25 homes.
Les mostres representatives s’obtenen a través de l’ús de de tècniques de mostratge que garanteixen que tota la població té una probabilitat coneguda i no nul·la de formar part de la nostra mostra. Si el marc mostral està ben definit i la mida de la mostra és prou gran, els mostratges aleatoris o probabilístics són la millor opció reconeguda per assolir l’objectiu de representativitat i permeten inferir propietats d’una població a partir de la mostra.
2.2.3: El mostratge i l’error:  Errors de cobertura: Es produeixen quan la mostra no inclou determinats elements de la població o bé n’inclou pocs, o també pot succeir al contrari: inclou masses elements d’una població (hi ha determinats elements que es troben en excés dins de la mostra).
 Errors de mostratge: La diferència entre el resultat obtingut per una població i l’obtingut per la mostra és l’error de mostratge. És quasi inevitable i intentem minimitzar-lo lo més possible i intentem tenir-lo en compte en els resultats.
Exemple: Volem saber el coneixement que es té sobre la multiplicació en la població de primària. Ho mesurem recomptant errors. Imaginem que obtenir que el promig d’errors és de 10. Si d’aquesta població obtinguéssim una mostra aleatòria, no obtindríem exactament el mateix valor que el de la població  Quan obtenim una mostra aquesta és una de les moltes possible mostres que podríem obtenir, i és molt probable que hi hagi una certa diferència entre la puntuació de la mostra i de la població.
 Errors de no-resposta: Alguns participants poden optar per no participar finalment en la investigació o bé participa però parcialment (no respon part de les preguntes). El fet Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado de no tenir la informació d’aquesta gent fa que en certa mesura les nostres conclusions estiguin esbiaixades.
 Errors de mesures: Es poden donar de diverses formes.
Exemple: No sempre es correspon un constructe amb l’instrument que fem servir per mesurar-lo. Tenim un constructe que és la intel·ligència i l’eina que fem servir per mesurar-lo (test de intel·ligència) a vegades no serveix per mesurar-lo.
Exemple: En preguntar sobre algun tema en concret, la resposta es pot veure alterada en funció de qui pregunta.
Més enllà del mostratge, la via per la qual es poden produir els biaixos són diverses.
Els errors de mostratge i de cobertura podrien ser coberts amb una bona mostra. En els dos últims, el mostratge hi té poc a veure.
2.3: Tècniques de recollida de dades: 2.3.1: Administració de les preguntes i recollida d’informació:  Qüestionari o Generalment autoadminsitrats: No requereixen de ningú que faci les preguntes.
o Vies administració: Web, correu postal, lliurament personal o Biaixos: Biaix de Resposta (ex. alterar ordre de resposta  pot alterar el sentit del formulari)  Entrevista o Heteroadminstrats: Requereixen d’un entrevistador o Vies administració: Personal (face to face), telèfon (més econòmic).
o Biaixos: Biaix de l’entrevistador (ex. Desitjabilitat social) Altres diferències entre entrevistes personals i per telèfon: Nombre i llargada de preguntes Nombre opcions de resposta Respostes obtingudes Cost Biaix entrevistador Personal + + + + + Telèfon - 2.3.2: Elaboració del "formulari" de l'entrevista o del qüestionari  Criteris per la correcta redacció de les preguntes o Tipus de preguntes (Cea, 1992, pp. 267-274*)  Segons la forma de la resposta (obertes, tancades)  Segons la naturalesa de la pregunta (de fets, d'opinió, d'identificació, etc.)  Segons la seva funció en el qüestionari (substantives, de filtre, de control, etc.)  Segons la seva finalitat (directes, indirectes) o Organització del formulari  Considerar la forma en què s'administrarà (tipus d'entrevista o tipus de qüestionari)  Distribució de les preguntes més rellevants i de les preguntes més senzilles de respondre.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Exercici: Elaboració del material per a realitzar l’enquesta 1. Està d’acord amb la discriminació positiva de les minories? a. Molt d’acord b. D’acord c. Molt en desacord Problema: Falten opcions de neutre, en desacord...
2. Sabent que atendre un pacient VIH+ comporta un risc pels professionals sanitaris, considera que es pot obligar als professionals sanitaris a atendre aquest tipus de pacient? a. Sí b. No Problema: Resposta molt tancada 3. Durant l’últim mes, amb quina freqüència va consumir una quantitat excessiva de tabac? a. Molt alta b. Alta c. Mitjana d. Baixa e. Molt baixa Problema: NO sabem a partir de quina quantitat parlem d’un excés.
4. Quantes tasses de cafè o te consumeix diàriament? Problema: Fa dues preguntes en un sol enunciat.
5. No va vostè a les curses de braus? a. Sí b. No Problema: Evitar posar una negació dins de la pregunta perquè això complica la resposta.
3. Dissenys d’investigació amb enquestes 2 tipus diferents d’enquesta:   Disseny transversal: Es pregunta a la gent una sola vegada. Obtenim una foto fixa del que passa a al població respecte un fenomen determinat.
Disseny longitudinal: S’enquesta a la gent dues o més vegades. Podem estudiar l’evolució que té un fenomen en una població.
o Disseny longitudinal de poblacions: En el primer moment seleccionem una mostra de persones, els hi fem unes preguntes (enquesta). En el segon moment seleccionem una mostra diferent de persones provinent de la mateixa població i els hi fem la mateixa enquesta. Finalment, en un tercer moment, agafem una nova mostra i els hi apliquem la mateixa enquesta. Podem veure com evoluciona la opinió sobre un tema al llarg dels anys.
o Disseny de panell: En tots els moments la mostra és la mateixa, els mateixos subjectes. Si aquesta mostra és representativa ens permetrà conèixer l’evolució de una o més variables en la població, i a més ens permetrà veure el canvi individual de les persones que formen la mostra. Aquest disseny implica que les mateixes persones contestin al llarg dels anys, i això pot ser complicat.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació o Laura Casado Disseny de cohorts: En el 2003 agafem una mostra de gent que té 20 anys, una altra que tenien 30 anys i una altra de gent que en tenia 40. Cadascuna d’aquestes tres mostres es segueix i se’ls hi pregunta en diverses ocasions més.
És com diversos dissenys de penells duplicats o triplicats. Aquest disseny ens aporta informació sobre el canvi relacionat amb l’edat. Permet avaluar canvi en la població, canvi individual i també canvi diferencial entre cohorts.
Cohorts: Persones que comparteixen una característica comuna en el temps.
4. Dissenys “ex post facto” Característica essència del disseny: No hi ha manipulació Objectiu: contrastar relació causal (objectiu comú amb els experiments i els quasiexperiments) 4.1: Paradigma manipulatiu vs. no manipulatiu La taula següent permet ubicar i diferenciar els dissenys ex post facto dels disseny experimentals i quasi experimentals pel que fa a diversos aspectes relacionat amb la Ve.
   Disseny experimental: Si una investigació es duu a terme aplicant el disseny experimental, els participants són assignats a l’atzar a una de les condicions experimentals (suposant un disseny intersubjecte). D’aquesta manera, si la mostra és prou gran, hi ha una alta probabilitat que els dos grups siguin comparables.
L’investigador manipula la VE determinant per a tots els participants diversos aspectes relacionats amb el tractament que poden influir en la VR. D’aquesta manera, l’investigador provoca o elicita els valors que prendrà la VE.
Disseny quasiexperimental: Si una investigació es duu a terme aplicant el disseny quasiexperimental, la formació dels grups no serà aleatòria. De fet, sovint l’investigador treballarà emprant grups ja formats i assignant els grups als nivells de la VE (exemple: un grup realitza una acció pel matí i un altre grup per la tarda).
Disseny ex post facto: Si una investigació es duu a terme a aplicant el disseny ex post facto, l’investigador no tan sols treballa amb grups ja formats, sinó que, degut a que és impossible manipular.la, simplement registra o mesura els valors de la variable VE que ja presenten els participants a l’inici de la investigació. (Exemple: Registrem si els Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado participants realitzen o no l’acció estudiada i els separem en els que ho fan i en el que no). L’investigador no genera ni administra les condicions en què es duu a terme l’acció i, per tant, es fa més difícil garantir l’homogeneïtat de les característiques dels dos grups  més improbable que els grups siguin comparables.
En canvi, la mesura de la VR no introdueix cap diferència entre els 3 dissenys.
4.2: Tipus de dissenys ex post facto: 3 tipus de dissenys ex post facto:    Disseny etiològic de cohorts Disseny de casos i controls Disseny transversal analític Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 4.2.1: Disseny etilògic de cohorts La variable d’exposició (VE) ja ha pres els seus valors, però no s’ha donat encara el desenllaç objecte d’estudi (VR). En iniciar-se l’estudi, es mesuren tant la VE, per classificar els participants, com la VR, per tal de comprovar que no estigui present el desenllaç objecte d’estudi o esdeveniment d’interès (l’esdeveniment d’interès fa referència a un dels valors de la variable de resposta. Exemple: La presència d’una malaltia determinada.) En cas que algun participant presenti el desenllaç, està exclòs de la mosta. D’aquesta manera es garanteix el criteri de temporalitat.
Els participants són seleccionats sobre la base dels valors de la variable d’exposició, és a dir, se seleccionen participants que presenten el nivell d’interès de la variable d’exposició, això és, participants exposats, i d’altres que no presenten aquest nivell, els participants no exposats. A continuació, es fa un seguiment duran el període de temps que es considera suficient per tal que aparegui l’esdeveniment d’interès  observem si el desenllaç, finalment, està present o absent en el grup exposat i en el grup no exposat.
En la mostra que seleccionem cap dels participants no pot presentar la categoria o nivell “crític” de la variable de resposta (també anomenat desenllaç o esdeveniment d’interés. Exemple: En una investigació adreçada a controlar la hipòtesi “el locus de control extern és un factor de risc per trastorn d’angoixa”, entendrem com a nivell crític de la VR el diagnòstic de trastorn d’angoixa. Simbolitzarem aquest nivell crític de la VR com a VR+ i la resta com a VR-.
Exemple: “El locus de control extern és un factor de risc pel trastorn d’angoixa” ( clara ) – agafar subjectes que no tinguin trastorn d’angoixa, i separar-los per els que presenten el factor de risc (locus de control extern) i els que no el presenten, finalment deixem passar un temps prudencial i avaluem si les persones se’ls ha presentat un trastorn d’angoixa.
  VR+ : Persones que pateixin o hagin patit trastorn d’angoixa VR- : Persones que NO pateixin ni hagin patit trastorn d’angoixa Mètodes, disseny i tècniques d’investigació   Laura Casado VE+: Persones seleccionades que tinguin un locus de control extern VE-: persones amb locus de control intern o Segons la hipòtesi el que hauria de passar es que els percentatge de persones que desenvolupin un trastorn haurà de ser més gran en persones de locus de control extern que en persones de locus de control intern.
Exemple: “L’hàbit de fumar és un factor de risc de la disfonia”     VR+ : Persones que pateixin disfonia VR- : Persones que NO pateixin disfonia VE+: Persones seleccionades que siguin fumadores VE-: Persones seleccionades que no siguin fumadores 4.2.2: Disseny de casos i controls: En aquests dissenys tant la VE com la VR ja han pres els seus valors a l’inici de de l’investigació.
Els participants se seleccionen segons el valors que presenten en la VR, de tal manera que hi ha una part de la mostra formada per participants que ja presenten l’esdeveniment d’interès, que anomenem casos, i una altra mostra d’individus que no el presenten, els controls. A continuació, s’avalua quins són els factors de risc (o els factors protectors) a què han estat exposats els individus, així com la intensitat i la durada de l’exposició.
Aquest disseny, a diferència del disseny etiològic de cohorts, no garanteix el criteri de temporalitat (ja que no es pot garantir que la causa precedeixi l’efecte) però que permet superar la limitació del disseny etiològic de cohorts pel que fa a l’estudi de fenòmens de baixa prevalença.
Aquest disseny és propens a:   Biaixos retrospectius: Es recomana fer ús de fons d’informació independents a l’individu.
Biaixos de selecció: Per fer-hi front, cal explicitar clarament els criteris de selecció dels casos i, d’altra banda, el grup de control hauria de provenir de la subpoblació d’individus que està en risc de presentar el desenllaç i hauria de ser tan similar al grup de casos com per considerar que l’única diferència rellevant entre ambdós grups és el fet de presentar o no l’esdeveniment d’interès.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 4.2.3: Disseny transversal analític Mesurem la VE i la VR en el mateix moment. A continuació, classifiquem els participant segons:     Presenten l’exposició i la resposta Presentin l’exposició però no la resposta No estiguin esposats però presentin resposta No estiguin exposats ni presentin resposta Ni en casos i controls ni en transversal analític tenim la certesa de que la causa es produeixi abans que l’efecte, a no ser que per la pròpia naturalesa de les VE i VR aquesta seqüencia causa efecte estigui clara. Exemple: SI la VE fos de tipus genètic i VR de tipus conductual, tindríem la garantia per la pròpia naturalesa de les variables de que l’exposició passa abans que la resposta.
Exemple: Tret de personalitat pessimisme-optimisme i capacitat de vendes.
Amb la intenció de contrastar una de les hipòtesis que desprenen de les teories exposades pel psicòleg Martin Seilgman sobre la importància de l’optimisme en l’èxit personal, un equip de psicòlegs porten a terme una investigació sobre el venedors d’assegurances de la companyia Mapfre, en què es vol estudia la relació entre el tret pessimisme-optimisme i les vendes aconseguides en un període de dos anys. Amb aquest objectiu s’escullen 28 persones acabades d’incorporar a la companyia sense experiència prèvia en la venda d’assegurances, 14 pessimistes i 14 optimistes en funció d’un test de personalitat. En finalitzar un període de dos anys s’avalua la productivitat mostrada per cada venedor. S’espera trobar que les venedors optimistes presentin un nivell de més alt de productivitat que les pessimistes.
   VE: Personalitat (optimisme/pessimista) no manipulable.
VR: Vendes aconseguides en període de 2 anys.
Disseny: Etiològic de cohorts, ja que compleix les dues característiques bàsiques del disseny: o Al començament de la investigació es diu que són persones sense experiència prèvia (el desenllaç no es presenta).
o També es seleccionen els participants en funció de la VE (personalitat  optimisme/pessimista).
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Exemple: Càncer de cèrvix. Estudi internacional.
L’Institut Català d’Oncologia està portant a terme un estudi que inclou una sèrie de 7 estudis de casos i controls en diferents fases de desenvolupament a Espanya, Colòmbia, Marroc, Filipines, Tailàndia Paraguai i Mali. L’anàlisi conjunta d’aquests estudis inclourà uns 2000 casos (dones diagnosticades de càncer de cèrvix) i 2000 controls (dones sanes amb característiques similars als casos). Aquests estudis aportaran informació original sobre els factors de risc en els casos de càncer de coll d’úter i permetrà obtenir conclusions importants en relació amb altres factors de risc no virals com a cofactors, com per exemple el tabac, els contraceptius orals o la coinfecció amb altres malalties venèries.
   VE: Factors de risc no virals  No és manipulable VR: Patir càncer de cèrvix Disseny: Disseny de casos i controls ja que: o Selecció de les persones en funció de la resposta (que presentin o no càncer de cèrvix) Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Exemple: El funcionament familiar i les rehospitalitzacions dels esquizofrènics L’objectiu d’aquest estudi consisteix a veure la influència que pot tenir la família en el curs de la malaltia de les persones que pateixen esquizofrènia. Concretament, es pretén investigar aquells aspectes familiar que puguin estar relacionats amb el nombre de reingressos hospitalaris dels pacients esquizofrènics.
A partir dels expedients d’un hospital psiquiàtric, se selecciona una mostra de pacients diagnosticats d’esquizofrènia que han estat rehospitatlitzats i de cadascun dels pacients s’obté informació sobre el nombre de reingressos i el funcionament familiar. L’instrument emprat per a l’avaluació del funcionament familiar és un qüestionari elaborat per Espejel (1997), el qual permet operativitzar la variable funcionament familiar amb 4 categories: (MI: molt inadequat, I: inadequat, A: adequat, MA: molt adequat). El 80% d’aquests pacients són homes i la mitjana d’edat és de 33 anys. La mitjana de temps que fa que pateixen la malaltia és de 12,21 anys, amb una mitjana de 4,09 hospitalitzacions. En referència a l’edat dels familiars, la mitjana és de 53 anys, amb una escolaritat que correspon a primària incompleta i a ocupacions de la llar.
   VE: Funcionament familiar (molt inadequat, inadequat, adequat, molt adequat) VR: Nombre de reingressos Disseny: Transversal analític  Es mesuren simultàniament les dues variables.
5. Sobre la classificació dels dissenys emprats en la investigació selectiva Grup Enquesta Aspecte de la validesa Criteri de classificació que es prioritza Representativitat Temporalitat Ex post facto Control Variable de selecció Dissenys - Enquesta transversal - Enquesta longitudinal - Longitudinal de poblacions - Panell - Cohorts - Etiològic de cohorts - Casos i controls - Transversal analític Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Exercici 4.2: Fills inapetents per influència materna Fa alguns anys, un pediatra deia, amb gran sentit de l’humor, que “si els nens mengessin els pediatres no menjarien”, donada la freqüència amb què els pares consulten a l’especialista per una suposada falta de gana en els seus fills. Les investigacions realitzades en el moment revelen que en la majoria dels casos el nen no pateix cap malaltia i, recentment, s’ha proposat que el problema pot estar vinculat amb anomalies en la conducta alimentaria de la mare.
Per estudiar aquesta hipòtesi es va entrevistar a totes les dones que acudien al servei de ginecologia d’un determinat hospital i que complien les següents condicions: (1) tenir més de 15 anys i (2) esperar al seu primer fill. En funció de les dades aportades durant l’entrevista, es va classificar a les dones en dos grups en funció de si presentaven o no trastorns alimentaris. Els dos grups es van seguir durant 5 anys a partir el naixement del fill, avaluant diferents aspectes de la conducta alimentària del nen. Els resultats indiquen que el risc de presentar alteracions en la conducta alimentària dels nens és superior quan les mares també els presenten.
1. Quina és la hipòtesi que es pretén contrastar? Hipòtesi: Les alteracions en la conducta alimentària de la mare són un factor de risc de trastorns alimentaris en el nen.
2. Quin tipus de mostratge s’ha emprat? Comenteu les repercussions que pot tenir amb vista a la generalització dels resultats? Mostratge: No aleatori. Al utilitzar un mostratge no aleatori no tenim la certesa de que tots els membres de la població tinguin alguna possibilitat de formar part de la mostra.
 La mostra que obtindrem estarà esbiaixada. A més, la mostra s’obté a partir de només un hospital en un lloc determinat  La població que acudeix a aquest hospital té unes característiques determinades, i la mostra no serà generalitzable.
3. Quin disseny s’ha emprat? Indiqueu-ne els avantatges i inconvenients.
4. Indiqueu una potencial variable confusionista que s’ha controlat en aquesta investigació.
5. En el cas de trobar-se una relació significativa entre la conducta de la mare i del fill davant el menjar, es por concloure que la conducta de la mare és la causa de la inapetència dels nens? Justifiqueu la resposta.
6. Com es podria contrastar la hipòtesi d’aquesta investigació utilitzant un altre tipus de disseny ex post facto? 7. A partir d’aquesta investigació, proposeu un exemple de l’amenaça a la validesa interna anomenada “mortalitat selectiva” o “pèrdua no aleatòria de subjectes”.
8. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa de constructe d’aquesta recerca? 9. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa externa d’aquesta recerca? ...