Tema 11 : La família del pacient amb psicòsis (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia de la Família
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  11:  LA  FAMÍLA  DEL  PACIENT  AMB  PSICÒSIS:  DE  LA  CULPA  A   LA  COL·LABORACIÓ  TERAPEUTICA.     PSICOSIS.   Incapacitat  per  distingir  entre  el  mon  extern  i  la  pròpia  vida  psíquica.     Considera  que  els  seus  impulsos,  ansietat  i  fantasies  formen  part  de  la  realitat  externa.   Sense  consciencia  d’enfermetat.     Poden  aparèixer:     Errors  de  percepció.   Idees  delirants.     • •   Errors  de  percepció.   -­‐ Il·lusions:  catatímia,  pareidolia.   -­‐ Pseudopercepcions  hipnagògiques.   -­‐ Pseudopercepcions  hipnopòmpiques.   o Al·lucinacions.   Alteració  patològica  de  la  percepció  sense  objecte  o  estímul  sensorial  provocador:     -­‐ Sensorials  (visuals,  acústiques,  tàctils,  olfactives,  senestèsiques).   -­‐ Psíquiques  (robatori  de  pensaments...).   o Deliris  (certesa  irrevocable  del  que  creu).   Sistema  erroni  de  creences.     Pèrdua  de  contacte  amb  la  realitat  a  partir  d’una  alteració  de  la  consciencia:   -­‐ Idea  sobrevalorada.     -­‐ Idea  deliroide  (se  li  pot  revocar,  no  està  tant  convençut).   -­‐ Deliri:  encapsulat  (no  desborda  la  personalitat  del  pacient),  sistematitzat   (en  un  context,  desborda  la  personalitat  del  pacient),  insistematitzat  (més   greu).   o       TR.   TR.   ESQUIZO   PARANOID ES           FACTORS  PSICOSOCIALS.     TR.   AFECTIUS   • • • Factors  socioculturals.   Life-­‐events.   Medi  familiar:     -­‐ Hipòtesis  psicoanalítiques.   -­‐ Teories  psicosociològiquesà  paper  de  la  família  (antipsiquiatria).       LA  FAMILIA  DEL  PACIENT.   A   principis   del   s.XX   la   majoria   de   psiquiatres   psicoanalítics   apartaven   al   pacient   de   la   família.   Des   de   els   ’60   s’ha   après   que   no   es   pot   apartar   al   pacient   de   la   família.   Tots   coincidim  doncs  en  la  importància  de  la  família  en  el  diagnòstic  i  tractament  del  pacient.   Històricament  la  família  ha  tingut  un  paper  diferent  depenent  de  com  ha  sigut  percebuda  a   la  gènesis  i  tractament  dels  Trastorns  Mentals.   -­‐ -­‐ -­‐ Primera  fase:  família  estava  totalment  desvinculada  de  la  Salut  Mental.   Segona   fase:   s’evita   vincular   a   la   família,   com   suposat   agent   provocador   de   l’enfermetat.   Tercera  fase:  la  família  té  un  paper  clau  com  a  agent  terapèutic.     L’esquizofrènia  com  a  enfermetat  “familiar”.  Si  un  familiar  té  algun  trastorn  psicòtic,  hi  ha   major  probabilitat  de  general  un  trastorn  psicòtic  en  el  fill.     Genètica  +  Entorn  disfuncional  =  Tr.  Psicòtic   Fan   falta   la   suma   dels   dos   factors,   un   dels   dos   factors   per   si   sols   no   és   suficient   (Pekka   Tienari).   Si  es  pren  la  medicació  i  es  redueix  a  l’estrès  ambiental,  es  redueixen  les  recaigudes  (Left).     9%   de   recaigudes   en   grup   de   tractament   contra   el   50%   en   grup   control.   90%   de   recaigudes  sense  tractament.       EMOCIÓ  EXPRESSADA  (EE).   Una  alta  EE  quan  almenys  un  dels  membres  familiars  presenta  una  o  més  de  les  següents   dimensions:   -­‐ -­‐ -­‐ Criticismeàavaluació  negativa  a  la  conducta  del  malalt.   Hostilitatà  avaluació  negativa  del  malalt  com  a  persona.   Sobre-­‐implicació   emocionalà   sentiments   o   actituds   per   part   d’un   familiar   de   desesperança,  sobreprotecció  o  autosacrifici  cap  al  pacient.         El  tractament  constava  de:   -­‐ -­‐ -­‐ Programa   psicoeducatiu   per   les   famílies   del   pacient   mentre   aquest   seguia   ingressat.     Sessions   familiars   a   casa   del   pacient   amb   tots   els   membres   presents,   inclòs   el   pacient.     Grup  de  familiars  de  pacients  on  s’intercanviaven  experiències.     Alanen   à   tractament   adaptat   a   les   necessitats   del   pacient,   cinc   principis   bàsics   del   tractament:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Estratègies   terapèutiques   flexibles   o   individuals.   Abordatge   centrat   en   la   família   per  contenir  les  tensions  que  els  seus  membres  suporten.     Actituds  psicoterapèutica  de  comprensió,  entendre  que  li  succeeix  al  pacient.   Les  activitats  han  de  complementar-­‐se,  fer-­‐ho  tot  (farmaco-­‐psico).   Mantenir  la  qualitat  del  procés  continu,  tot  integrat.   Importància  del  seguiment,  equips,  sistema  de  tractament  com  a  un  tot.       LA  NOSTRA  PROPOSTA.   G.I.R.A.  à  grup  integració  de  recursos  assistencials  (FVB).   Atenció  a  pacients  amb  un  tr.  psicòtic:   -­‐ Pacients  joves  no  cronificats.   Família  disposada  a  participar  en  la  intervenció.   -­‐ La  família  accepta  participar  en  el  programa  individualitzat  (PI).   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Psicoteràpia  individual  adaptada  a  les  necessitats.   Psicofarmacologia.   Psicoteràpia  familiar.   Espai  de  discussió.   Supervisió  dels  tres  terapeutes  que  intervenen  en  el  programa.       PI:   USAPPSà  atenció  a  la  persona  en  risc  de  psicosi,  prevenció  i  atenció  en  l’àmbit  familiar,   activitats  preventives  en  l’àmbit  educatiu.   És  necessari  integrar  la  família,  diàleg  entre  pacients,  famílies,  professionals,  etc.   Espai  per  les  famílies  en  els  centres  per  ser  escoltades  i  ser  contingudes  i  poder-­‐les  ajudar.   Denunciar  el  aïllament  de  les  famílies  poc  enteses  i  en  dificultats.   Per  recursos  a  l’atenció  comunitària  per  la  reinserció,  rehabilitació.  Conscienciar  la   importància  del  problema.   ...