6. Exloració neurològica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 04/10/2015
Descargas 34

Vista previa del texto

Exploracio neurologica.
1. Mobilització de un pacient neurològic. Eeii.
Apropar-se al pacient Mobilitzar amb una persona amb espasticitat en flexo-extensió. Agafant el peu per el turmell (per els dos mal·lèols), en tocar la planta del peu es poden desencadenar espasmes.
L’altre mà al popliti.
Rotacions de maluc i abducció/ adducció agafant per popliti i turmell.
No cal circumduccions, es fàcil de que es pugui luxar o subluxar el maluc ja que te la musculatura fràgil.
Cama flexionada amb el peu recolzat a la camella. Ma del fisioterapeuta al genoll fent abducció i adducció.
Turmell: dels de la planta: flexió dorsal i plantar. Mobilització en flexió i extensió dels dits.
2. Exploracions de les arrels nervioses de les extremitats.
Material: - Goniòmetre i cinta mètrica Martell de reflexes, agulla i coto Diapasó Vas en aigua i dinamòmetre Llitera i espai suficient per valorar la marxa Escales validades internacionalment Avaluar: 1) Inspecció a. Observació: s’inicia en el primer contacta amb el pacient (biotipologia) b. Registrar: i. Postura: dinsea, pacient assegut ii. Moviments corporals: falta de continuïtat o asimetries iii. Nutrició iv. Forma de parlar v. Temperatura corporal vi. Estatura i estat de la pell 2) Palpació/dolor a. Dolor i. Escala verbal ii. Escala de cares iii. Escala numèrica iv. EVA 3) Força a. Escala de Oxford (no Daniels) 4) Sensació a. Proves i. Prova del coto: es pot fer amb el palmell dels dits ii. Prova de l’agulla: es pot fer també amb la ungla b. Nivells i. Hiperestèsia ii. Hipoestesia 5) Reflexes: saber si hi ha relació entre el sistema nerviós central i el perifèric. Por ser tant superficial com profunda. Tancar els ulls per avaluar la sensibilitat profunda. Si te alterada la profunda no sap on col·loca els peus en caminar.
Determinar els nivells neurològics: - Avaluació de les lesions taquidees Detenció d’anomalies del desenvolupament Hernies discals Osteoartritis Alteracions de la medul·la espinal C5: deltoides, porció llarga del bíceps. I sensitiu de la porció externa superior del braç.
C6: moviment de donar gas. Reflex en el tendó al cap del radi. I sensitiu a la porció externa de l’avantbraç.
C7: flexió palmar del canell. Reflex tricipital. I sensitiu del palmell del dit mig.
C8: flexió dels dits. I sensitiu a la zona interna de l’avantbraç i 4t i 5e dit.
D1: interossis (obrir els dits). Zona interna de la zona superior del braç.
D2 – D12: Força d’abdominals.
D12-L3: Psoes-ilíac L4: tibial anterior. Reflex rotulià. Sensibilitat a la part interna del peu L5: sensibilitat a la part anterior del peu (3 dits del mig) S1: reflex aquili. sensibilitat a la zona externa del peu Inhibir espasmes: no tocar la planta del peu i baixar el dit gros, col·locant la ma en el popliti i produir la flexió.
3. Escales més utilitzades en l’extremitat superior: - Fugi-Meyer Ara test. Action research arm test Chedoke macmaster action arm assist inventory Nine hole peg test Canadian occupational performance measure 4. Escales d’avaluació de la extremitat inferior: - - Escala de Berg Proves cronometrades de marxa o Test dels 10 minuts o Timed up and go o Test dels 6 minuts Funcional ambulation categories Ealking index spinal cord injury 5. Tipus d’anàlisis de moviment.
De la marxa i de la eess. A nivell: - - Quantitatiu o Cinètic o Cinemàtic o Fisiològic Qualitatiu o Visual o Cinemàtic Diferencia entre quantitatiu i qualitatiu és la instrumentació.
5.1. Qualitatiu visual.
Veure com camina una persona. (es poc estricte i fiable, pitjor manera d’avaluar) Escales de valoració objectiva, per tal de que sigui el màxim fiable: - Ser rigorós i sistemàtica Conèixer la biomecànica de la marxa Conèixer descriptivament el cicle i les fases de la marxa Haver observat moltes persones caminant amb patologia i sans.
Conèixer el patró de marxa neuropatológic.
Millor en exterior (condicions quotidianes) que en un laboratori.
Marxa del steppage: aixecar el genoll i el maluc per que el peu no toqui amb la punta al terra. Peu flàccid i caigut.
Marxa del segador: en forma de la falç, dibuixar una falç amb la punta del peu.
Aporta resultats subjectius 1) Observació global de la acció.
2) Avaluació de la seqüencia anatòmica des de els peus al maluc.
- No avançar en nivells si no s’ha avaluat el nivell anterior.
Si no es possible una bona observació es precís instrumentar l’anàlisi.
5.2. Qualitatius cinemàtic.
Instrumentar: buscar a traves de sistemes automàtics d’anàlisi del moviment resultats purament objectius. Per exemple: anàlisis cinemàtic, gravar el pacient amb càmeres i aquestes ens marquin de quin tipus de marxa es tracta.
Tenim per tant també anàlisis quantitatius. Es el mes utilitzat, obtenint qualitat i quantitat.
Valora el crida la atenció del caminar. Observa regions anatòmiques i els seus segments.
Valora la repercussió de la patologia a les fases del cicle de la marxa. Precisa de ser experimentat. Fora del bullició clínic ambiental.
També es pot fer a partir de proves cronometrades (TWT, time walking test). La mes habitual i utilitzada es el temps dels 10 metres (cronometrar quant triga el pacient en caminar 10 metres, demanant una marxa natural. Escala validada internacionalment). A partir de el temps i les passes que du a terme podem obtenir diverses dades.
La velocitat mitja: Aquestes en serviran per valorar la milloria i l’evolució del tractament.
Si volem calcular la cadència: es calcula el numero de passos, multiplicat per 60 i dividit per els segons que ha trigat a fer aquests metres.
Longitud de un pas: talo de un peu i el talo del mateix peu. Distancia recorreguda per dos entre els passos que ha donat.
Material necessari per a la avaluació de la marxa: - Cronòmetre Pista de 10 metres de llarg amb 4 metres per el impuls i 4 per la frenada.
Marcar el terra. Espai ampli.
Passos/minuto: - Sujetos sanos jovenes: 114-132 Edat avançada: +/-- 100 Pacients neurològics: 35-80 (depèn del cas) Per a un individu sa amb un objectiu concret es pot considerar normal una cadència de 90111 passos per minut.
Test de un minut: numero de passos per minut. Ens dona la velocitat de desplaçament.
5.3. Quantitatiu cinètic.
Cinètica=força cinemàtica=moviment Quantitat de força que fan les cames contra el terra.
Es necessita una plataforma de forces i pressions dels peus contra al terra (dinamomètrica). Podemoetres, plantilles instrumentades, presurometres...
Ens donen dades antropomètrics inversos (determinar forces i moments articulars aplicats sobre models biomecànics de referencia) En la sedestació: Anàlisis de la sedestació mitjançant mapa de pressions (FSA), donant la pressió exercida en mil·límetres de mercuri.
5.4. Quantitatiu fisiològic.
Electromiografia: capacitat e intensitat de contracció dels músculs.
L’anàlisi electromiografic es una resposta de la quantitat de contracció de un múscul que volem explorar. Habitualment en la marxa. Quàdriceps, isquiotibials, tibial anterior, bíceps crural.
Es pot fer tant en repòs com en marxa.
Consum energètic o despesa metabòlica a traves de la prova d’esforç. Captació de O2, producció de CO2, lactats, fatiga...
Antropometria: càlcul de les característiques de la personalitat a partir del càlcul de masses de diferents segments en comparació a valors de referencia. (IMC=pes/talla2) 5.5. Quantitatiu cinemàtic.
La cinemàtica es la ciència del moviment.
Ens valora el mateix que el temps dels 10 metres, però en aquest no necessitem cap instrument de mesura.
6 càmeres d’infraroig que filmen 6 posicions diferents de l’espai i el pacient camina per sobre de una plataforma. També se li col·loquen marcadors reflectants. Tot això es integrat per un ordinador (stic figur, figura de filferro) donant-nos gràfiques i dades: obliqüitat pèlvica, rotació pèlvica, etc. també es pot fer amb anàlisi electromiogràfic.
6. Lesió medul·lar.
Afectació a nivell dels teixits del sistema nerviós central, continguts dins del canal vertebral, la qual genera una interrupció de la transmissió i del processament de la informació aferent. Eferent des del cervell fins als nervis perifèrics.
Comporta: - Paràlisis muscular Trastorn de sensibilitat superficial i profunda Abolició del control voluntari esfinterià vesical i rectal Pèrdua voluntària sobre funció sexual Trastorns vasomotors Dolor neuropàtic Cada any es produeixen a Catalunya 150 noves lesions medul·lars.
Per avaluar la lesió medul·lar es necessita l’escala ASIA. Aquesta ens valora la funció motora i la sensitiva.
Sensibilitat: (màxima puntuació 112) 0: absent 1: alterada 2: present, normal NE: no explorable Motora: puntua 5 músculs claus de eeii i 5 de eess. 25 punts per extremitat, amb un total de 100 punts. Del 5 al 0 (+NE).
Escala Ashworth ens valora l’espasticitat. (contracció muscular involuntària, no controlada.
Conjunt de retraccions musculars involuntàries i descontrolades que es produeixen a una persona amb una lesió medul·lar dels músculs que es troben per sota del nivell de la lesió).
Aquesta va de 0 a 4, sent 0 la mínima contracció.
Escala FIM: mesura d’independencia funcional en patologia neurologica. Cures personals, esfínters, mobilitat, marxa, comunicació, consciencia del mon exterior, etc.
Escala SCIM: valora les activitats de la vida diària específicament de la lesió medul·lar.
Escala Wisci: walking index spinal cord injury. Valora de 0 a 20 lo capaç que es una persona per caminar. Valoració qualitativa de la marxa Altres valoracions de la marxa: test dels 10 metres, timed up ang go (TUG) i 6 min walk test.
Timed up and go: el pacient ha d’aixecar-se, caminar 3 metres, donar la volta i caminar aquests tres metres i tornar-se a seure. I cronometrar aquest procés. Sempre de forma còmode, se sense demanar presa. Mesura també l’equilibri.
Test de sis minuts: quants metres camina la persona en 6 minuts. Prova de resistència, caminant de forma còmode.
7. Ictus.
Afectació transitòria o permanent d’una àrea de l’encèfal per una isquèmia o una hemorràgia, amb un o mes vasos sanguinis afectats.
150 per cada 100.000 habitants en espanya.
Dona a mes de les característiques de lesió medul·lar provoca alteracions de la comunicació, neuropsicológiques, etc. que provoca que sigui mes depenent.
Barthel: activitat de la vida diària FIM: Funcional Independence Mesural. Mesura la independència del pacient i les activitats de la vida diària.
8. Traumatisme creoencefàlic (cranial).
Lesió al cap a causa d’una contusió, d’una lesió penetrant o per forces d’acceleraciódesceleració.
Dona afectació en la zona del cop directe i al costat contrari. També es produeix una hemorràgia que alguns cops ha de ser descomprimida.
Característiques: - Fractura cranial Lesions intracranials degudes al trauma Alteracions de la consciència Amnèsia pel trauma cerebral Canvis neurològics o neuropsicológics.
400 casos greus a Catalunya en un any.
També es passa la FIM.
Escala Glassgow: nomes es passa en els traumatismes cranioencefàlics valora la obertura ocular, la resposta verbal i la resposta motora. Cada un d’aquests items te una puntuació que ens donarà una puntuació final de 3 a 15. Quan mes s’apropi a tres el pacient es trobarà més afectat.
Los amigos – level of cognitive funcional saclae (LCFS): capacitat de resposta amb traumatisme cranioencefàlics. Valora en 8 punts el nivell de resposta a les activitats funcionals (si es comunica, si respon, si es confon...) on 1 és la pitjor resposta i 8 la millor.
DRS: escala de participació social de la persona.
FAC (Functional Ambulation Categories): nivell de dependència de una persona per caminar. Es pot passar en els medul·lars, en els ictus i en el TCEs. Es valora en un rang de 0 a 5 si la persona pot caminar o no, si és independent o si necessita suports o ajudes tècniques.
Escala de Borg: es pot utilitzar en totes les patologies. Ens calcula el nivell de fatiga que te una persona (molt relacionada amb el test de 6 minuts). Es demana el nivell de fatiga de 6 a 20 (normalment cada minut del test) Valor borg x 10 (constant)= ha de ser molt similar al numero de pulsacions per minut.
9. Exemple de cas clínic.
Gerard, 17 anys. TCE trànsit, 2004. Que faries? Quines escales de valoració li faries? Glasgow -> fim o lcfs. ( si es un 3 no es pot fer mes) drs, fac, borg. Test dels 10 m. Dels 6 minuts.
GCS: 3, intubat i vm en el lloc del accident Ingrés hospitalari: GCS: 6. Augment PIC.
Hemorràgies abdominals (2 llitres eliminats per laparotomia). EEG: disfunció cerebral difusa de predomini fornto-parietal esquerra.
Traquostomia amb vm.
FIM: 18/126 Barthel: 0/100 LCFS: I/VIII DRS: 30/0 (aquesta escala va al reves) FAC: 0/5 2008. 21 anys FAM: 116 GOS: 15 (discapacitat lleu, conscient) LCFS: nivell VII (resposta automàtica, apropiada) DRS: 11 (discapacitat moderadament severa) FAC: 4 (independent en terreny pla) Proves cronometrades de marxa optimes sense AT.
...