Principis i institucions constitucionals (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Principis i institucions constitucionals
Profesor N.P.
Año del apunte 2013
Páginas 37
Fecha de subida 02/04/2015 (Actualizado: 03/04/2015)
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Professor: Neus Paris PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS.
La societat decideix com s`organitza el poder (conductes prohibides o tolerades) això ho resolt el text constitucional. També valors que afegeix la societat, igualtat dels seus ciutadans ¡. Tota la societat esta políticament organitzada a traves d'un estat. Cada estat te la seva manera d'estructurar-se si l'estat es democràtic en un text constitucional.
Constitució: acord de la societat que decideix com s'organitza i quins son els poders i quins son els valors de la societat . Això es així perquè tota societat esta políticament organitzada en un estat. Si aquest es democràtic te una constitució.
Què és un Estat i com es crea? L'estat neix amb la edat moderna, abans hi han unitats pre estatals però no es considera estat, perquè la doctrina entén per estat , les normes les adopta el grup i les aplica el propi grup en canvi a un estat es el grup qui adopta les normes però les apliquen les institucions.
Aquest estat creat a partir de l'estat modern te uns elements característics, un poble, un territori i un poder.
Poble: no es la població, les normes del poder polític es projecten en els ciutadans vinculats per una nacionalitat, amb els drets i obligacions, el concepte de poble es un concepte que ha entrat en crisi no tots els ciutadans del poble espanyol son espanyols però alhora som ciutadans de la unió europea, l'altra crisis es el propi concepte de poble dins del context polític (nacionalitat), concepte de poble subjectiu( qui es sent membre d'aquest poble per raons socials o històriques o que ens identifiquem amb els demes ) El poble es aquell sobre el que es projecten les normes jurídiques que pot tenir característiques diverses.
No pot haver-hi un estat sense poble i un territori però si una nació sense estat (hi han estats plurinacionals ex: Bèlgica). El poble no ha de tenir unes característiques pròpies úniques i comunes(cas americà).
Territori: es el espai físic sobre el qual s’exerceix el poder. Les normes de convivència s'apliquen sobre un determinat territori. El territori te una vessant positiva ( en el territori aplico les meves normes de convivència) negatiu( no pots aplicar les normes mes enllà del teu territori). El territori Es el sol, el subsòl, el mar i el aire. Ambaixades també son territori de l'estat, avions, vaixells d'un estat també son territoris d'aquest Estat.
Tot Estat pot reclamar la justícia pels seus ciutadans.
Del territori es predica la unitat, tot estat declara que el seu territori es indivisible, es inalienable (no es poden vendre).
Poder (sobirania): el poder es la capacitat per tenir el monopoli de la coacció, són els únics que poden crear normes de conducte valides i eficaces en un territori, perquè se els reconeix aquesta capacitat la sobirania es la capacitat de crear normes. Qui te la soberania? depèn (república lliberal la sobirania la te la nació).
Concepte de nació de l'estat lliberal fruit de la revolució francesa, son estats que predicant la igualtat, fraternitat i llibertat, dicta les normes jurídiques la nació. Qui dicta les normes jurídiques ? La nació i no el poble la diferencia nomes es subjecte polític qui te propietats ( sufragi censatari). A l'estat lliberal no tots som iguals qui no te propietats no te capacitat per decidir les seves normes.
El concepte d'Estat esta en crisi perquè les societats cada vegada mes s'organitzen internacionalment, un estat no pot adoptar qualsevol norma, perquè depèn d'altres normes internacionals. Perquè som membres d’una comunitat molt mes amplia i cada vegada més comunitats en els estats reclamen drets.
No sempre em tingut estats, sorgeixen en l'estat modern, però abans ja hi havien regles de convivència aplicades per la pròpia societat, que tot l'estat organitza per tres elements, poble, territori i poder que tenen la seva complexitat.
Això ens porta al que es un estatut La constitució es la que adopta i conte els valors i regles de convivència d'una determinada societat, constitució un pacte entre homes en sentit ampli iguals i llibres que creant un estat con a sistema d’organització social mitjançant contractes, es l'idea de pacte social això es fa a traves del poder constituent poder per signar aquest acord en la practica son determinades classes dominants les que han decidit com s'organitza l'estat.
Que es el que estableix tota constitució? Trobaríem una part dogmàtica i orgànica. A la part dogmàtica es la part on es diuen els valors d'aquella societat (confessional o aconfessional) els seus drets, ens diu els valors (regla de convivència) i drets dels ciutadans davant del poder polític. La part orgànica es com s'estructura aquest poder públic que te el monopoli de la força, l'estructura que te es que tindrà un poder bicameral o unicameral, la definició dels poder i classificació en la constitució es fa segons la classificació de Montesquiu.(tres poders).
Excepcions: Hi han excepcions ha Anglaterra no hi ha constitució es basa en unes regles de tradició i precedent, amb normes, tradicions, costums, altra es França la declaració de drets esta a part de la constitució.
Tres models de constitucions: - Britànic: model obert de constitució tradició costum..
Francès o continental: escrita Estats units: que limita la capacitat d’actuació del poder amb una declaració de drets però diuen per tant de que això sigui efectiu es la constitució ( la major norma jurídica) i qualsevol jutge pot anular una llei anticonstitucional ( en canvi aquí tan sols el tribunal constitucional).
Es una llei fonamental que fixa les normes de conducta, perquè converteix la constitució en norma jurídica, s'estableixen uns valors que els ciutadans elegien com els poders, entre els quals hi ha el parlament (com a representants del poble) quan la constitució passa a ser norma qualsevol altre llei s'ha de ajustar a la constitució. Una llei que es contraria a la constitució no es valida. Les corts no poden aprovar qualsevol llei (control que exerceix la constitució), la llei si es anticonstitucional no es sobirana, la llei inferior no pot contradir la superior(constitució), ja no es un pacte polític sinó una norma fonamental on s'estableixen els drets, deures i llibertats dels ciutadans. Les relacions dels poders públics es delimiten els poders del estat. La constitució democràtica es NORMA JURIDICA.
L'estructura de la constitució sempre te una part dogmàtica i orgànica.
- - Part dogmàtica: valors que regeixen la societat. Es caracteritza pels drets (front els poders públics) i garanties dels ciutadans en l'exercici dels seus drets, i llibertats Part organica: determina els poders públics en la que s'organitza la societat (bicameral, com escollir representants al senat, govern, funcions, regula poder judicial).
Models constitucionals: - britànic: fruit d’un pacte i de la tradició, va anar limitant el poder del monarca i de l’aristocràcia, fruit de la tradició, constitució NO escrita.
- Francès: és una constitució escrita que es caracteritza perquè la constitució és un document polític i no jurídic ( però si actualment té valor jurídic).
- EUA: la constitució americana sempre ha estat norma jurídica, no ha tingut cap evolució, sempre ha estat fruit de la ciutadania americana (sobirania popular), des d'un primer moment no es dubtava del seu valor jurídic.
Funcions de la constitució: La seva primera funció es política (saber quin tipus de estat es república, monarquia), segona funció ideològica ( valors de la societat, llibertats, drets), tercera funció normativa suprema totes les altres normes l'han de respectar.
Garanties de la constitució: La constitució te dues garanties justícia constitucional i rigidesa constitucional ( procediment de reforma) - Justícia constitucional: parteix i neix en el model americà de constitució, serveix perquè els valors es respectin i es preservin, Rigidesa constitucional: Els estats cada vegada els nostres estats no son unitaris ni centralistes, reconeixen una cert poder de govern a un territori(competències territorials).
La pròpia constitució crea i regula el seu òrgan que és el tribunal constitucional (que decideix si una llei o no es constitucional) i vetlla per el compliment de les lleis pot expulsar lleis..
Diferencies entre el model americà i el nostre: - - Americà sistema de garantia per si la norma que aplica s’adequa a la constitució., control difús (te la funció molts òrgans, tots els membres del poder judicial), es incidental ( el jutge nomes pot dir que una llei es anticonstitucional quan te que aplicar-la per resoldre una controvèrsia) no l'expulsa del ordenament jurídic, es declaratiu ( declara que aquesta norma no respon a l'ordre constitucional, però la norma segueix vigent, però un altre la podria aplicar).
Europeu: es concentrat ( te la funció nomes un únic òrgan en l'estat que te aquesta capacitat), control abstracte ( algú revisa la llei perquè te dubtes de la seva compliment de la constitució, es qüestiona la norma), pot expulsar normes de l'ordenament jurídic, limitació del poder del tribunal nomes pot actuar a instancia de part( no pot revisar el que el vulgui, sinó qui pugui plantejar-lo son nomes el poder legislatiu i el poder executiu). Nomes pot actual quan se li demana, la minoria parlamentaria que te dubtes sobre la llei pugui plantejar dubtes davant del tribunal constitucional que revisarà la llei.
Reforma constitucional: marquen uns valors, i aquests valors canvien per això tenim varies reformes, aquests valors tenen que estar socialment acceptats per tots els ciutadans. L'estat espanyol ha intentat moltes vegades que no es reflexi els valors de la societat sinó que transformi la societat, les constitucions han de ser amplies i que sense modificar-la la puguis anar interpretant de acord a com avança la societat, i que els seus valors continuïn, tenen con contenir els valors de la societat però ser reinterpretar-les d acord al evolució de la societat. El procediment de reforma esta previst dintre de la constitució, perquè si determinats valors canvien es puguin reformar, així es garanteix que no hi hagi voluntat de acabar amb la constitució.
Aquest procediment esta previst a la constitució i això nomes passa a les constitucions, les altres normes no tenen procediment de reforma, en el cas de la constitució una llei no pot derogar una altra de la constitució i nomes es pot seguint aquest procediment de reforma ( depenen de la seva rigidesa constitucional ) i pot tenir diferents procediments en funció a la part de la constitució que afecta.
L'estat espanyol te 8 textos constitucionals: (no examen) El 1462: comença la unificació del regne de espanya (castellà Aragó, Navarra i Portugal) aquesta unificació no va ser capaç a de va crear un regne únic. Al 1714 es produeix la unificació en un únic estat i úniques estructures administratives. A partir d'aquella època comença un estat absolutista aquest procés acaba amb la invasió de Napoleó.
La il·lustració entra a la península amb l'estatut de baiona 1808 l'imposa Napoleó(carta atorgada queda escrit els límits de poder del monarca, era com una constitució.
Estableix corts representatives que no tenen poder legislatiu, no hi ha una separació de poders clàssica, hi ha poder judicial que esta en mans del rei. La legitimació del poder reial es divina. Va tenir una vigència molt limitada ( alçament nacional, tropes espanyoles) aquestes juntes es reuneixen a cadis el 1812, la constitució feta pels lliberals, conte la clàssica divisió de poders, les corts tenen el poder legislatiu, i es preveu un poder judicial independent. Estableix un regim de relacions amb la església, única religió veritable es la catòlica, sobirania compartida. Va tenir una escassa eficàcia perquè la població no havia assumit les idees lliberals de la constitució. Amb la caiguda de napoleó i torna a espanya Fernando VII i aquest deroga la constitució, el rei no admet cap límit en el seu poder. Aquesta situació es manté 1833 quan mor el rei, regència de maria cristina, l'estat espanyol es divideix en províncies, també en aquesta època començant les carlines. La regent opta per fer una nova carta atorgada que es l’estatut real 1834, amb corts bicameral que no tenen poder legislatiu, el poder legislatiu esta en mans de la monarca, també correspon a la regent el executiu i la sobirania fins a 1836 amb el botin de la granja (era consultiva).
El 1837 la constitució es la clàssica constitució liberal , sobirania nacional i reial, corts poder legislatiu notant el rei te dret a vet, l'executiu el rei i el seu govern, te declaració de drets però sense garanties de dret (nomes principis i valors) es manté en vigor fins a 1845 quan Isabel puja al tro.
1845 constitució que difereix de la de 1837 en dos elements basics, la sobirania no es nacional sinó històrica. El rei te sobirania perquè la te fruit de la historia d’Espanya i torna a augmentar el poder dels reis. Dura Fins 1854.
1856 torna a ser liberal sobirania nacional, corts legislatives que reconeixen al rei un dret a vet però mai va ser adoptada. Continua fins a la revolució liberal de 1868.
Porta a la primera constitució democràtica, preveu unes corts escollides per sufragi universal (nomes homes ) reconeix drets lliberals, poder executiu en mans del monarca i independència judicial. renuncia el rei Nova constitució de la primera república 1873: es la primera que es planteja com resoldre l’organització territorial, similar a l'estat francès. Es planteja que la millor opció es crear un estat federal, divisió de poder legislatiu amb dues càmeres ( amb diferents representacions) ,poder judicial independent, per primera vegada regula una institució, la de president de l'estat per moderar els poders, acaba al 1876 amb la restauració.
1876 el nou text retorna la monarquia i escriu un nou text constitucional, de caire preliberal, el rei es abans de la constitució, declaració de drets molt escassa, nova declaració de protecció/ relació catòlica, la que mes temps s'aplica. Fins al 1923.
Constitució republicana 1931, autonomia regional, única càmera, important declaració de drets i important sistema de garanties, perquè claríssimament es una constitució democràtica i es primera norma jurídica, te un tribunal que vetlla però les garanties.
Conclusió: El nostre sistema constitucional es inestable, no sabem que tipus de estat som(no unitari ni federal), constitució derivada (copiada de constitucions franceses, de estats units ), problemes a la constitució sense resoldre.
El procés de dictadura dura del 1936-1975.
La primera etapa era autàrquica(no relacions amb l'exterior) (1936-1953), sense drets individuals ni llibertats, inspirada de la ideologia fascista i ho fa després de que s'hagi perdut la segona guerra mundial, el regim comença a crear las seves pròpies institucions de poder, en aquest regim comença el model constitucional propi del franquisme (las leyes fundamentales), el general Franco es qui mana a traves de les lleis fundamentals. La primera llei es el fuero del trabajo que pretén regular el sistema de propietat privada dels mitjans de producció i acabar amb qualsevol dret dels treballadors pretén la defensa de la propietat.
Segona llei de Corte (1942), les corts es un òrgan de consulta en el que estan diferents estaments que el considera que deuen estar ( partit únic, sindicat únic...).
Tercera llei, fuero de los espanyoles (1945) amplia declaració de drets dels espanyols, llibertat de expressió, propietat, no religió, i no te un sistema de garanties.
Llei del referèndum nacional (1945) consulta predicita a la població, intenta formalment reforçar el regim.
Finalment, s'adopta la llei de successió a la jefetura del Estado(1947), preveu que el regim s'esgoti amb la mort del general Franco sinó que perduri mes allà del dictador sinó que succeeixi a traves de monarquia.
Etapa de estabilització econòmica, després de la guerra mundial i el pla Marshall, hi ha una certa millora econòmica al nostre estat, intenta aliances externes (EUA i vaticà) firma un acord amb EUA (conveni)i un concordat amb la santa seu (vaticà) justificació de la actuació de Franco com una santa creuada i el vaticà guanya l’educació i sanitat.
en aquesta època el regim consolida les importants lleis administratives, com es regula la administració espanyola 58-67, es comencen a adoptar els plans de desenvolupament econòmic. S'aprova la llei fonamental del movimiento en 1958 i la llei orgànica del estat 1967(tímida divisió de poders es dona el poder legislatiu a les corts, es defineix la estructura de la administració, es separa entre cap de estat i de govern).
Etapa de forta contestació interna, radicalització de postures al regim, i clares contestacions internes aquesta etapa acaba amb la mort del dictador i de gracies a algunes actuacions com la del rei.
La etapa de transició 1975 i acaba amb la adopció de la constitució 1978 i altres diuen que acaba amb el cop d'estat 1981, als dos dies de la mort es proclama el rei i es una situació d’equilibri de fondes de suport al regim, son conscients que no poden mantenir el regim, i els opositors que no poden derrocar amb el regim. La corona en aquest equilibri juga un important paper, fa manifestacions a favor de la democràcia sense trencar la legitimat franquista. cessa com a cap de estat Arias Navarro i el rei nomena a Adolfo Suárez que intenta fer una ruptura controlada del regim amb la llei de reforma política, es fa la reforma atribuint facultats legislatives a les corts, les corts passes a ser unes corts que es configuren com a poder legislatiu i a les que s'encomana l’elaboració d'un text constitucional, però les corts no podien ser les franquistes que es van dissoldre i es van convocar unes eleccions, corts constituents amb la funció de crear la constitució. Es convoca un nou procés electoral però es necessari que es legitimin eles partits polítics, el text constitucional serà presentat a la població perquè sigui elegit en referèndum que es promulga el 27 de desembre 1978 Característiques i estructura de la constitució: La constitució es una constitució útil, intenta copiar allò que funciona be en altres constitucions,,, que admeti diferents posicions polítiques( constitució que serveixi per a tots), y que doni respostes als nostres problemes ( església..), constitució no centralista, normativa.
Influencies de la constitució: De la nostra historia constitucional, van copiar de la nostra historia la monarquia parlamentaria, de la constitució del 31 copiem el sistema de garanties i el reconeixement de una certa autonomia del territori (comunitats autònomes), copiem del regim franquista la regulació de la administració publica.
De les constitucions europees: - De la alemanya del 49 la regulació del tribunal constitucional, i la moció de censura.
De la constitució italiana del 47: copiem la estructura del poder judicial.
De la de la portuguesa del 76: la declaració de drets.
Estructura de la nostra constitució: La estructura es la clàssica te un preàmbul i després entra en el títol preliminar que forma part del contingut dogmàtic i recull com es defineix l'estat (social democràtic i de dret i el cap de estat, monarquia parlamentaria) a mes a mes també es diu que la unitat de la nació es única, llengua i bandera. I dues parts que les demes no tenen reconeixement dels partits polítics, pretén potenciar el paper dels partits polítics ja que abans no hi eren, també els sindicats i associacions per assolir unes condiciones laborals equiparables a la resta d’Europa, també nomes s'explica en el nostre text son les forces armades, no defineix l'estat espanyol com un estat de dret sinó que (art 9.1) diu que la constitució es norma jurídica per a tots.
- - Títol I: conte una amplia declaració de drets, el primer que diu es qui son els titulars dels drets (al art10.1), Capítol I: drets Capítol II: drets fonamentals. Dos seccions en funció de les garanties (formes de fer efectius els drets i varien depèn de la secció que sigui).
Secció primera: drets fonamentals (dret vida, llibertat religiosa, llibertat personal, intimitat i altres, mes objecció de consciencia),.
Secció 2: drets i deures del ciutadans: Cap.3 : principis Cap.4: garanties Cap.5: suspensió dels drets i llibertats.
Títol 2: corona, Títol 3: Corts generals.
Cap 1: garantia de que els polítics poden ser llibres de expressar les seves opinions, càmeres amb propi reglament, bicameral, per evitar la absència de corts, es preveu una substitució en cas de vacances amb una diputació permanent.
Cap2:com s’adopten les lleis, qui te la iniciativa i el procediment, - Cap3: també tractats internacionals.
Examen: actes delegats del govern el govern adapta normes jurídica que tenen el mateix valor que la pròpia llei temporalment.
Títol 4: govern i administració que es com es integra..
Titol5: relacions govern- corts, sistemes de control al govern, moció de censura...
Titol6: poder judicial, qui l'integra, regulació del òrgan de govern del poder judicial ( consell general), Títol 7: regulació de pressupostos de l'estat, polítiques del govern, Títol 8: organització territorial Disposicions addicionals: La constitució té un regim jurídic, però vol salvar la forma d’organització que tradicionalment tenien els territoris de Navarra, regim fiscal especial de canàries (disposicions addicionals),pag. 36, Disposicions transitories: fets creats anteriors de la norma però que projecten els seus efectes després de la norma. Nomes s'apliquen mentre es produeix aquest fet, regulen com s'accedeix a l'autonomia.
El regim transitori estableix com es modulen els territoris que encara no són comunitats autònomes, no es pot ser comunitat autònoma fins que passi la constitució.
Dissolució corts provisionals Disposició derogatòria: Nomes les normes jurídiques tenen disposicions derogatòries, deroga las leyes fundamentales del moviment(clàusula expressa)1, i la del numero 3 clàusula genèrica (mes complexa).
Disposició final: Quan entra en vigor la constitució(entra en vigor el mateix dia que la seva publicació).
No té vacatio legis Vacatio legis: temps entre quan la llei es publica al BOE però encara no té vigència, això es fa per donar marge a que la gent s’assabenti.
Reforma constitucional La reforma constitucional esta al títol X, objectiu es evitar la ruptura del text constitucional, preveuen el procediment de reforma. No es la única via però es la via mes explicita de canvi constitucional, perquè les constitucions es van reinterpretant(al ser ambigua, que es pot entendrà de diferents maneres encara que canvi la societat o evolucioni).el text evoluciona en paral·lel a la societat.
La altra possibilitat es anar a un procediment de reforma.
El procediment dona resposta a dues qüestions: quan i qui ? Cal que les reformes es facin en moments que no siguin traumàtics(no temps de guerra o en vigència dels estats dels articles 116(alarma, emergència)).
El subjecte als que crida per fer la reforma als subjectes legislatius (govern, senat, congres) iniciativa de reforma constitucional, iniciativa legislativa (govern, senat i congres però no el poble).
La iniciativa de reforma la te el govern, el segon subjecte es el congres a amb requisits mes estrictes(la tenen els grups parlamentaris) si el text es de reforma constitucional la tenen dos grups parlamentaris o 50 diputats de diferents grups.
Primer procediment: procediment ordinari modalitat bàsica: requereix que tres cinquenes parts del senat i del congres votin a favor. Si el senat diu que no s'ha de creat una comissió mixta( uns membres que han de pactar un text)si aquests no arribant a un acord o una de les càmeres senat no arriba a las tres cinquenes parts s'aprova si t.
Si han senat no arriba a les tres cinquenes parts torna al congres .
(Esquema) Majoria simple (quants si, quants no i abstencions) Majoria absoluta ( la meitat + 1) Intervenció del electorat(dins de qualsevol modalitats de l’ordinària):un cop s’aproven en un període de 15 dies,, un 10% dels membres de cadascuna de les càmeres(senat i congres) poden demanar que es convoqui un referèndum, i es convoca la població a referèndum, si la població diu que no, no es pot aprovar. A la modalitat ordinària no hi ha sempre referèndum, nomes quan ho demanen dins dels 15 dies.
Procediment agreujat: és mes difícil que pugui passar.
Procediment rígid: destinat a reformar unes parts de la constitució i es quasi impossible ja que reforma unes parts quasi be essencials de la nostra constitució. Si la volem canviar sencera Reforma total, reforma complerta del text, també per agreujat quan es vol canviar el títol preliminar (valors), títol 1cap2. Secccio1(drets fonamentals), títol 2 (la corona. D’això d’en deriva que la nostra constitució no te clàusula de intangibilitat ( tot es pot reformar).
Es fa la reforma: per majoria de 2/3 de cada cambra per ser aprovat.es dissolen les corts ( les dues càmeres)i convoquen eleccions, els partits durant la campanya durant la seva opinió i els ciutadans votaran i les noves càmeres han de ratificar per majoria simple la voluntat de reformar, i a partir de aquí han de escriure l'articulat y te que ser aprovat per 2/3.( l'escrit anterior de reforma no aprovat decau), Tema 3: La nostra constitució no es una constitució neutra, incorpora valors i principis que regeixen en la societat. Constitució lliberal.
Principis amb caràcter de norma jurídica. No es indiferent que la constitució digui que la nostra societat es igualitària perquè tota la societat actua d'acord a aquests principis.
Les constitucions no son normes(per això hi ha diferents models).
La nostra qualifica l'estat espanyol com a un estat democràtic i de dret. D’això se'n deriven de conseqüències jurídiques.
L'estat social es aquell que abandona una idea de igualtat. Tots els ciutadans son lliures i iguals. Aquesta igualtat s'aconsegueix dividint l'ordenament jurídic en dos parts.
- - dret privat: els ciutadans sempre son iguals, reconeixement de la llibertat d’expressió, de pensament, mitjançant una posició no intervencionista de l'estat.
dret public: la societat es desigual i els poders públics han d'intervenir per arribar a una igualtat real (a traves d'ajudes, de mesures de discriminació positiva).
Estat social: espanya es un estat social.
Constitució econòmica: intenta regular la vida econòmica(drets econòmics, culturals i socials cp3,t.1), tercera igualtat material.
- - Art.33: article de caràcter molt liberal, propietat privada, estat no te que intervenir, a mes a mes reconeix que ningú pot ser privat dels seus bens (excepció de per causa d'utilitat publica, expropiació).
Art.40: diu que els poders públics han de establir condicions perquè els rics cada vegada siguin mes pobres i tota la societat s'iguali(impostos progressius).
Art:128:Drets de caràcter econòmic, cultural i social: els poders públics s'han d'abstenir de dificultar els drets.
Drets prestacions: dret a la salut, (prestació dels poders públics), dret a la educació(exigeix centres públics). De llibertat.
Drets de contingut col·lectiu: drets laborals, dret de vaga, dret del conveni col·lectiu, dret a garanties socials, exerceixen dins de la col·lectivitat.
Drets col·lectius i que es projecten sobre generacions futures: s'han de preservar, drets de medi ambient, dret a mar net, a ambient saludable.
- 9.2 art: igualtat material, l'estat faci iguals als que la societat fa desiguals.
Estat democràtic: propi concepte de democràcia, govern del poble. Ho es quan els poders públics son escollits pels seus ciutadans. Únic legitimat per decidir els poders públics. La democràcia es un valor.
Estat de dret: tothom esta sotmès a la llei, poders públics i ciutadans a traves de dos instruments: - la constitució es norma jurídica: la divisió de poders: la seva funció es equilibrar-se entre ells i garantir que tots es sotmeten a la llei.
Article: 9.1 submissió dels poders públics al dret, art.9.3(principi de legalitat, jerarquia normativa: normes ordenades jeràrquicament, la inferior no pot contradir la superior.
Tots em de complir l'ordenament jurídic per això es publiquen al BOE. Les lleis projectes les seves normes en endavant.).
Democràcia directa: tots els vots valdrien igual(polis grega).
A la nostra societat no tots els vots valen el mateix(cada uns quants ciutadans li correspon un diputat).Democràcia representativa, però no vol dir que no tingui instruments de Democràcia semidirecta o directa: Participació política vinculada a la Democràcia representativa Art.9.2 i 23(dret de participació, molt important) CE.
Sistemes de participació directa: - el consell abierto: 140.1 model de forma de govern municipal en municipis molt petits menys de 100 habitants, es fa per tots els veïns.
- referèndums: LO2/1980 de les primeres lleis.
Art.92:CE (regula els referèndums de decisió política con transcendència. Es crida a decidir a tot el cens electoral, referèndum controlat per la junta electoral. Sentencia 102/2008 TC.
La nostra constitució esta feta perquè no hi hagin referèndums, poc favorable. Perquè prohibeix el referèndum en diferents circumstàncies, 90 dies abans de les eleccions, i el govern la d'autoritzar.pot haver-hi referèndums municipals. El nou estatut de autonomia de Catalunya permet els referèndums autonòmics.
Els referèndums tenen dues característiques: del tribunal constitucional 1. Subjecte cridat es el subjecte del cens electoral.(majors d'edat empadronats en alguns municipi espanyols).
2. s'usin les garanties del procediment electoral (procediment en que hi ha uns terminis molt curts, com es la campanya electoral, que s'hi pot fer i que no , com s'ha exercir el dret a vot..). Procés molt garantista, perquè es un dret fonamental (dret a participar en les decisions polítiques).
Crisis del text constitucional, la societat evoluciona a una major participació.
La participació es amb certa reticència.
Dos son referèndums que es troben a la constitució. Reforma constitucional i el referèndum vinculat a les comunitats autònomes, s'arriba a ser comunitat autònoma, determinades comunitats autònomes les de 151 de la constitució (Catalunya, país basc, Andalusia).
Preveu un altre referèndum que necessita autorització del cap de l'estat convoca el rei i requereix que les corts aprovin aquesta convocatòria.
Participació semidirecta te també uns instruments de participació.
  iniciativa legislativa popular: es la possibilitat que tenen els ciutadans de presentar un text a les corts generals per la seva adopció com a llei. Es tracta de que els ciutadans recullin 50.000 firmes en un termini breu i presentin el text i les signatures a les corts per la seva afirmació. Exemple: llei antidesnonaments.
dació de pagament, cas de Catalunya: dos iniciatives legislatives, selecció catalana. La major part son rebutjades. Manera de participar els ciutadans en les decisions legislatives.
dret de petició: dret constitucional que tenim els ciutadans per a dirigir-se a les poders publiques demanant o fent sol·licitud que no esta reconeguda en    l'ordenament jurídic. Exemple: demanen que tv3 emeti la meitat de la programació en castellà. Dret residual nomes es per allò que expressament no contempla l'ordenament.
tràmit d’audiència en els reglaments: el govern vol adoptar una norma, ha de pensar si aquella norma la vol la societat. I pensar a quins sectors afectaria escoltat els ciutadans afectats per aquesta norma llavors es fa la norma.
Participació dels ciutadans. Exemple : plataformes de protecció dels animals.
Diferents sectors afectats.
Acció popular: es la capacitat dels ciutadans per intervenir com a part actora, acusadora en determinats delictes que tenen acció publica. La acció publica la duu a terme el ministeri fiscal. Els ciutadans poden accionar l’acusació de la persona. Exemple: delictes del medi ambient, corrupció.
jurat: la constitució obre la porta a que els ciutadans podem intervenir en els processos judicials. Es un dret i alhora una obligació forma dels ciutadans en intervenir en la justícia.
Principi de autonomia art.2 CE, en contraposició al principi de unitat de l'estat, es complementen i no son necessàriament antagònics, capacitat de poder limitat en les comunitats autònomes, es converteixen amb una (art.8) una entitat de poder públic.
Territorialment s'estructura sota el principi de autonomia, implica en reconeixement de certa capacitat de autonomia política. La norma que marca aquest poder polític es l'estatut d'autonomia. Gaudeixen d'autonomia els municipis províncies i les comunitats autònomes.
Municipis i províncies (autonomia administrativa) i comunitats autònomes (autonomia política).
Les comunitats autònomes fan polítiques pròpies, a traves de lleis com es la industria, la seguretat social, la educació. Poden fer polítiques pròpies no nomes gestionen per això tenen un parlament, menys el poder judicial.
Però el problema es en quina capacitat real tens per fer polítiques pròpies (no tenir recursos..). El nostre parlament podria fer-les. No es sobirà per fer-les, les corts tampoc, perquè no son constituents. Nomes ets constituent si derives del poder sobirà. Tenen un grau d'autonomia molt superior que els municipis i províncies.
Principi, la unió europea La unió Europea no es un estat (te territori població però no sobirania), no es una confederació d'estats, no es una organització internacional. La unió europea es la unió de diversos estats , que creant una estructura comú que doten de competències i mitjans de actuació que s'assimilen als que son propis d'un estat, poder legislatiu( aprova lleis) etc. Similar a l'estructura d'estat.
Integració d’Espanya a la unió europea.
La nostra constitució no te una clàusula d’integració, que si es poden trobar a altres constitucions (alemanya o Portugal), aquest problema va ser consultat diverses vegades al TC, a traves del art.93 CE es va veure que si era possible, el que se li atribueix a la unio.
No era cessió de sobirania, era una cessió que es podia recuperar era cedit l'exercici de la sobirania.
Límits constitucionals: 1. No afecta el sistema de valors democràtics.
2. No cedeix la sobirania.
3. No havia d'interferir en com esta estructurat en nostre estat.
Conseqüències concretes: La entrada de la unió europea va comportar la arribada de tot el que s'anomena accerbo comunitari (tractats, reglaments i directives, aquest textos jurídics son d'obligat compliment per els estats membres), no nomes em de mirar la legislació sinó també l'ordenança europea. Ens veiem obligats a incorporar les normes en el nostre dret, son d’aplicació directa, però a vegades la UE aprova directives, normes que busquen una finalitat i que senyalen diferents mitjans per aconseguir-lo. exemple: reglament per les etiquetes amb data de caducitat. Reglament mes que una llei, si fos directives podríem triar on posar la data.
Estem obligats a revisar la nostra normativa per veure que no es contraposa amb la de la unió europea. Els jutges han de buscar la llei de pesca que aplicar la estatal autonòmica si s'ajusta a la constitució i després si hi ha alguna europea. Si hi ha contradicció entre la interna i la norma europea, prima la norma europea. El legislador a partir de la entrada a la UE te un altra límit la normativa europea, no sols la constitució.
La constitució preveu que determinats territoris, les comunitats autònomes, poden influir uns altres àmbits materials o de competència, art. 149 CE ,determinats àmbits de competència de les CCAA, passen a ser de la UE, com exemple la política agrària de la comunitat europea, l’estat cedeix la sobirania.
Son competències per la CE de les CCAA però al entrar a la UE passa a ser cosa de la UE. Les CCAA perden part del seu poder(ex. No poden fer política agrària)però aplica la política agrària de la UE, les CCAA, però esta feta a la comissió europea.
La corona Tipus de monarquia al llarg de l'historia, la primera sorgeix en la configuració de l'estat (monarquia absoluta).
Monarquia limitada--> el monarca s'autolimita els poders, continua exercint poder polític però ell mateix se l'autolimita.. Exemple, tots aquells de quan la constitució era carta atorgada.
Monarquia constitucional existeix un monarca però aquest ho es en tan que el poble el reconeix com a tal, que te la sobirania. Origen del seu poder deriva del propi text constitucional.
Monarquia parlamentaria: constitucional però diferencia d'aquesta el rei no te poder sinó que nomes te autoritats, Divisió de poders.
Art.56 s’enderiava que la corona es un òrgan estatal, que te uns poders que venen atorgats pel propi text constitucional.
Art. 57,La constitució, li preocupa que la corona mai quedi vacant, dissenya les regles de successió (la nostra tradició historia, ARTICLE 57)La mort o la abdicació del monarca comporta buscar un successor per continuar amb la monarquia parlamentaria. No val abdicar temporalment (cas de Bèlgica). La segona regla de successió es que queden exclosos de la línia successòria els que contrauen matrimoni sense la aprovació expressa de les corts i el rei.( si hi ha objecte perquè no es puguin casar).
Si no hi ha successor les corts s'encarreguen de cobrir aquesta vacant. També a la constitució li preocupa que el rei sigui menor d'edat o el rei esta inhabilitat, s'instauraria un regim de regència, en el cas de majors de edat seria la mare o el pare, i en cas de inhabilitació civil o política qualsevol espanyol major d'edat elegit per les corts seria el que el substituiria.
No es pot treure la aportació del pressupost de l’estat a la corona.
La constitució al successor no li atorga cap funció constitucional, nomes de ser regent si el rei fos inhabilitat.
Art.58 La reina o rei consort tampoc te cap funció constitucional.
Les funcions i les prorrogatives del monarca Les funcions de la monarquia son les que nomes te constitucionalment reconegudes, no pot tenir mes que les que estan expresses en la constitució. El rei es la màxima representació del estat (símbol d'unitat espanyol).
Aquesta unitat es manifesta amb funcions internes, internacionals i d'arbitratge, totes les funcions, son funcions mes de representació que funcions reals.
Internes 1. Funció interna: trobem a art.117 CE, te origen històric. A espanya, la justícia s'administra en nom del rei.
2.funcio interna: exercici del dret de gracia (indult) a proposta del govern el rei indulta a persones que no compleixen la pena imposada, es decisió del govern el rei no es pot negar.
3. Nomena al president del govern, els ministres, altes autoritats de l’estat(defensor del poble, membres del tribunal de cuentas..)no decideix, simplement nomena, també als presidents de comunitats autònomes(també integren l'estat).
4. El rei sanciona i promulga les lleis.
5. El rei es el mando supremo de les forces armades, tot i que les comanda el ministeri de defensa.
6. Te el alto patronato de las altas academias (associacions culturals tradicionals). Art.
62 CE 7. El rei pot concedir títols nobiliaris.
Internacionals: -Art.63 El rei rep als ambaixadors, firma tractats internacionals, però no els negocia, no es responsable de les polítiques internacionals tot i que rep els ambaixadors.
Arbitratge i moderació El rei no hauria d'intervenir en el joc polític, però això, no vol dir que no pugi fer algun suggeriment quan algun tema es objecte de debat o preocupa algun tema polític.
Modera el debat polític (en el procediment d'investidura) intenta convèncer a les forces polítiques, per això es informat periòdicament als assumptes d'estat i en alguns casos transcendentals pot anar al consell de ministres.
La nostra historia constitucional senyala que el rei te una gran importància en la democràcia (posició de moderació política en situacions de crisi i en el cop de estat de tejero), però ha de mantenir un cert prestigi o autoritas, perquè sinó no funciona.
El rei es inviolable sempre, no respon penalment, socialment ni administrativament.
No es responsable perquè no pot decidir res.
Art.64 Persones que poden reflendar els actes del rei (president del congres, president corts i govern).
El rei també te una sèrie de drets(el rei no paga impostos). La llei electoral preveu que no pot votar.
El rei també te una sèrie de drets (el rei no paga impostos) i no pot votar.
Les corts Estructura bicameral article 66 de la constitució (diferents funcions que tenen les Corts).
Decrets lleis Funció que es reserva al senat; suspendre la comunitat autònoma que perjudica l’interès general.
Si no hi ha successor ho decideix les Corts. Temes de regència.
Altres funcions que també corresponen al Senat, s’inicien al Senat i desprès passen al Congres. Excepcions, convenis o acords entre comunitats autònomes.
Sistema majoritari parteix d’un principi fàcil, aquell que te mes vots es el que te la representació i el sistema majoritari ha de tenir un districte unipersonal (cada partit una única persona). Aquest sistema pot ser: 1.
Una volta; quan votem a una única persona i surt la llista que te mes vots. Tota la representació la te l’única llista (la més votada), els vots de les altres llistes es perden.
2.
De dos voltes; perquè surti es necessari que aquest tingui la majoria absoluta.
Surt la llista mes votada si té la majoria absoluta. Si no s’obté la majoria absoluta es torna a la votació entre els dos que han tingut més vots i guanya el que té més vots.
Circumscripcions pluripersonals, escollim una llista de persones presentat per cada partit i els votants han de votar a menys persones que places convocades. Mai es trien a tots els de la llista. És el que fem en el Senat. Potencia les majories, fa que les idees majoritàriament votades tinguin la major representació.
Sistemes proporcionals: que el parlament sigui plural. El que hi ha es un sistema de “media mayor”.
1.
Circumscripció única, surten els més votats, 60.000 vots. Hageubach-Bischot.
La primera llista té 168.000:60.000=2 104.000:60.000=1 72.000=1 64.0000=1 40.000=0 32.000=0 Se suma un, 168.000:3=56 se li dona el sisè escó, perquè té el número més alt.
104.000:2=52 72.000:2=36 64.000:2=32 40.000:1=40 32.000:1=32 Es va inventar com es repartia la resta.
Se suma un més, només en el primer que es el que ha sortit elegit.
168.000:4=42 Sistema que tenim a Espanya: D’Hont Hem d’escollir 8 escons.
Les Corts: Article 66.1 de la CE diu sobre las cortes generales “representan al pueblo español y están formadas por el Congreso de los Diputados y el Senado”: Son un òrgan: a. constitucional b. representatiu c. bicameral Com a òrgan constitucional, la constitució li atorga les funcions i estableix les seves relacions amb la resta d’òrgans constitucionals. La seva funció principal es exercir el poder legislatiu, a mes de destacar especialment les seves relacions amb el govern, la llei esta controlada pel TC.
Com a òrgan representatiu es l’únic amb legitimitat democràtica directa derivada de les eleccions arts. 1. 2 CE (sobirania nacional) + art. 66. 1 CE (CCGG representen al Poble espanyol) + art. 68. 1 y 69. 2 (escollides a través de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret): les CCGG representen al poble sobirà, que les escull a través de la participació, exercint quotidianament la sobirania que expressa a través de la Llei.
⇒ confluent sobirania, participació i Estat democràtic i Estat de Dret.
La legitimitat democràtica directa explica les seves funcions a els demes poders de l’estat (elecció de els seus membres o de la seva regulació en Llei).
El seu mandat representatiu (no es un mandat imperatiu, art. 67. 2 CE): sinó que el poble deposita en les persones escollides per a la toma de decisions.
Encara que tenen la legitimitat democràtica directa, avui en dia, no tenen una posició preeminent i central en el sistema institucional de fet, les seves relacions amb el Govern demostren que estem mes be davant d’un sistema de parlamentarisme racionalitzat (de nou influencia de LFB 1949).
Com a òrgan bicameral: - Congres dels Diputats: càmera de representació popular Senat: càmera de representació territorial (art. 69. 1 CE) que es manifesta en la seva composició i amb les seves funcions.
Composició de les càmeres: Els seus membres son escollits mitjançant sufragi universal (excepte un nombre reduït de membres del Senat, que son designats per els parlaments autonòmics), per un mandat, en principi, de quatre anys (arts. 68, 69 i 23 CE).
Sistema electoral per al Congres dels Diputats: - Nombre de escons: entre 300 i 400 (art. 68.1 CE); establerts en 350 en l’art.
162.1 LOREG3.
Circumscripció : Províncies, Ceuta i Melilla (art. 68.2 CE).
Prorrateig: Províncies: mínim inicial de 2 (article 162.2 LOREG); Ceuta i Melilla: 1 en cada circumscripció (art. 68.2 CE); resto de escons: per població(el decret de convocatòria deu especificar el número de diputats a escollir en cada circumscripció provincial (art. 162.4 LOREG).
- Procediment de votació: Vot únic mitjançant llistes tancades i bloquejades (art. 96.2 LOREG) Barrera: el 3% dels vots válits emesos en la circumscripció [art.
163.1.a) LOREG] Formula electoral: Criteris proporcionals en cada circumscripció (art.68.3 CE), conforme a la regla D’Hondt: los vots obtinguts per les candidatures que han obtingut més del 3% dels vots en la circumscripció es divideixen per 1, 2, 3, etc., fins un número igual al dels escons corresponents a la circumscripció; els escons es atribueixen a les candidatures que obtinguin els cocients majors, atenent a un ordre decreixent [art. 163.1.b) y c)LOREG] En Ceuta i Melilla son escollits els candidats que obtinguin major número de vots (art. 163.2 LOREG).
Sistema electoral per al Senat: - - Senadors escollits per sufragi universal: Circumscripció, número de escons i prorrateig: 4 senadors en cada província peninsular, 3 ó 1 en les illes (Mallorca, Gran Canaria y Tenerife, 3; la resta, 1) y 2 en Ceuta y en Melilla (art. 69. 2, 3 y 4 CE).
o Procediment de votació: Vot múltiple o plural limitat: sol es pot votar a 3 candidats en les províncies peninsulars i a 2 en les insulars que escogeixen 3 [art. 166.1.a) LOREG] o Fórmula electoral: Majoritària: seran proclamats electes aquells candidats que obtinguin major número de vots fins a completar el de senadors assignats a la circumscripció [art. 166.1.b) LOREG].
Senadors designats per les comunitats autònomes(art. 69.5 CE): o 1 per CA + 1 per cada milió de habitants o Els Parlaments autonòmics realitzen aquesta designació, en la que es deu assegurar la “adequada representació proporcional” en relació con la composició de la assemblea; no exigeix aplicar un determinat procediment ni operar de mode estrictament matemàtic.
Característiques generals: Tenen autonomia parlamentaria (art.72 CE): organ autònom respecte dels demes organs de l’Estat.
- Tenen autonomia normativa: reglament ( art.72 CE): reglament Congres( RCD) i reglament del Senat (RS).
Tenen autonomia financera: fan els seus propis pressupostos.
- S’autogovernen: tenen capacitat per autoorganitzar-se.
Son òrgans deliberants: Les decisions parlamentaries han de ser fruit de la lliure discussió dels seus membres, s’adopten després de l’exposició de les diverses posicions que sobre una matèria mantinguin els membres del parlament; respecte a les minories.
Son un òrgan subjecte al principi de la publicitat: com a regla general, l’activitat parlamentaria es publica (publicacions i sessions).
Estructura bicameral Bicameral imperfecte o atenuant: desigualtat en les relacions entre les dues càmeres, pel predomini del Congres dels Diputats: - Major capacitat de decisions del Congres dels Diputats (procediment. Legis; en cas de discrepància; control al Govern).
Procediment amb cert equilibri entre les càmeres (corona, tractats, convenis).
Funcions exclusives del Congres dels Diputats (autorització de referèndums consultius, convalidacions D-L, control d’estats excepcionals).
Funcionament: es independent, encara que alguns procediments exigeixen la col·laboració consecutiva ambdues (procediment legislatiu). Poden celebrar sessions conjuntes o constituir comissions de composició mixta.
Estatut dels parlamentaris Adquisició de la condició de parlamentari: causes de inelegibilitat: art. 6 LOREG adquisició de condició de parlamentari: electe i proclamat per la Junta Electoral Central ⇒ + promesa, jurament o acatament per imperatiu legal de la CE.
Es preveuen també situacions de suspensió i pèrdua de la condició. Drets i deures dels parlamentaris Règim de incompatibilitats: arts. 155 a 160 LOREG El mandat: mandat representatiu. (art. 67. 2 CE ≠mandat imperatiu).
Organització interna: Cadascuna de les càmeres te els seus propis organs de govern: - President Mesa Junta de portaveus Cadascuna de les dues càmeres te els seus propis òrgans de treball: - Pleno Comissions Grups parlamentaris Diputació permanent: òrgan que assegura l’existència i la continuïtat de les càmeres quan aquestes no estan reunides en períodes de sessions ordinàries.
Funcionament intern - Legislació de 4 anys, excepte dissolució anticipada.
Sessions : dos períodes de sessions al any (sept-desembre, febrer- juny).
Entre sessions diputació permanent.
Votacions: o amb quòrum: necessitat de que estiguin la majoria dels seus membres.
o Adopció d’acords: per majoria, excepte que CE o RCD I RS disposin d’una altra cosa.
Funcions de les corts generals El art.66.2 CE: les corts generals “ejercen la potestad legislativa del Estado, aprueban sus presupuestos y controlan la acción del Gobierno y tienen las demàs competencias que les atribuya la CE”.
Les funcions són: - Funció legislativa ( a traves del procediment legislatiu).
Funció pressupostària i financera.
Funció de control polític del Govern.
Funció més general: d’impuls i orientació política, de participació en la direcció del Estat, a través de les demes funcions i atribucions especifiques.
Cambres i diputats. ( esquema cortes ,faltan apuntes) Causes de incompatibilitat: eviten que acumulin poders públics. Excepció: diputats autonòmics que son membres del senat.
Art.67,70.
Com es controla el sistema electoral ? A traves d'una administració electoral, especifica que s'activa en els moments d’elecció i que controla l'exercici del dret a vot. (taules electorals). Garantir que la voluntat dels ciutadans sigui lliure i correcte.
Autonomia de les corts.
Son el poder públic que directament representa al poble espanyol, únic poder que te vinculació directa amb els ciutadans.
Qui escull la composició de les Corts ? Nosaltres a partir del vot directe. Únic poder públic que totes les constitucions li reconeixen un ampli marge d'autonomia capacitat de regular com funció sense que hi pugui interferir cap poder. Son les cambres que decideixen com funcionen, diuen quins òrgans te.
Reglament: - del congres: -del senat: Cada cambra te el seu propi reglament. Pagina web de congres y senat. Ho fan de acord amb art.72 CE en una votació final de tot el text per majoria absoluta(necessàriament en tot el text). Si no hi ha reglament el congres no funciona.
Es ineludible que en tingui un.
Son lliures de escollir el seu propi reglament, però han de complir amb les exigències reflectides en la constitució, dona una sèrie de regles que necessàriament a de complir el reglament (estatut parlamentaris 67art., 72.2 es d’organització, 67.3: les cambres que no es convoquin no podran adoptar decisions valides), amb un ordre del dia fixat de manera taxativa, aquest ordre del dia ho explica el reglament.
Procediment legislatiu 65 CE regles d'aquest procediment.
Comissions legislatives poden aprovar una llei d'una constitució el reglament ha de preveure que son les comissions i com poden aprovar lleis.
Les cambres son autònomes però tenen un límit establert en constitucions.
Quina naturalesa jurídica té aquest reglament? Reglament tota decisió amb caràcter de norma adoptada pel parlament.
Ordre: Constitució Llei Reglament executiu Reglament, característiques: dictat autònomament per cada Camara, aprovada per majoria absoluta (mateix sistema pels dos),es de elaboració ineludible, te reserves reglamentaries(nomes una norma permet preveureu, reserva de llei, tenen que fer-se per llei orgànica i es matèria reservada a la llei orgànica),esta subjecte a control del TC, te també autonomia pressupostaria i per l’elecció en els seus òrgan de govern.
Com s'organitza? El congres i parlament i senat tenen diversos òrgans: • El principal òrgan es la mesa: en dret comparat hi ha dos sistemes de mesa: - sistema angles: la mesa es unipersonal.
- sistema continental: la mesa es multipersonal.
En tots dos sistemes la mesa es l’òrgan rector de la cambra.
El nostre congres i senat son multipersonals. Congres un president 4 vicepresident i 4 secretaris. Senat un president 2 vicepresidents i 4 secretaris. Son de composició plural perquè hi hagi representació de diversos partits. I així tots es troben representants. Els membres de la mesa són parlamentaris, però tracten de representar, l’òrgan.
El president de la mesa es al hora el president del congres o senat.
El president de la càmera és el òrgan més important de la cama, representa la càmera i es qui interpreta el reglament i sap com funciona.
El tercer dels òrgans, es la junta de portaveus es el òrgan polític perquè en ell estan presents tots els grups parlamentaris i també el govern, tots els partits polítics tenen un portaveu i es el que controla el grup parlamentari (que es votarà en conjunt), es el òrgan de debat polític, decideix que es debateix i quan.
Els membres de la mesa s'escullen, per cada diputat que vota amb un únic nom.
En el ple participen tots els diputats Les comissions son òrgans especialitats de treball, que reflexen la composició política de la càmera i el funcionament del parlament, les comissions representen la mateixa proporció que en la del ple.(en cada una de les comissions ha contenir el mateix nombre de individus que el parlament.
Les comissions poden ser permanents o no permanents: no permanents: per una determinada decisió Permanents: poden ser no legislatives o legislatives: les legislatives, hi ha una comissió permanent per cada ministeri, s'estructuren cada vegada que hi ha eleccions.
Els diputats trien a quina comissió anar.
Les no legislatives: estan previstes expressament en el reglament del congres i senat.
Analitza si les activitats d'un diputat son compatibles o no per exercir com a diputat, comissió de comptes, comissió de RTVE Les permanents estan sempre, però els diputats no son sempre els mateixos.
En les comissions es debaten les lleis.
Diputacions permanents: 78art.CE, son aquell òrgan de la càmera, que es reuneix i es constitueix quan les càmeres no estan reunides. (per estar per vacances). La diputació permanent també assumiria les funcions quan el tema es inajornable.(ex. Decret reial).
Últim òrgan son els grups parlamentaris: reflexes en la cambra dels partits polítics, per ser diputat has d'anar amb una llista d'un partit. Ha de tenir un mínim de 15 membres.
Es poden fer convocatòries extraordinàries.
Prerrogatives: elements de caràcter processal, tenen la funció de garantir la tasca del diputat.
- - - Inviolabilitat(art.71): manca de responsabilitat dels diputats per les seves opinions en el càrrec de diputat(afirmacions que en públic serien penades com injuries o calumnies), aquesta prerrogativa de inviolabilitat existeix perquè es vol garantir la llibertat d’expressió sense que impliqui responsabilitat penal. El TC diu que encara que ara no siguis diputats, després de dir-ho fa un temps al parlament no es una acció perseguible.
Immunitat: implica que els diputats no poden ser detinguts ni processats si no es troben grans indicis de temptativa de delicte o flagante delito (en las manos en la masa), i no poden ser portats als tribunals a no ser que la càmera ho autoritzi(suplicatori), si diu que si podrà ser processat normalment el dona perquè ha de atendre al poder judicial. Tots els procediments passen a ser en mans del tribunal suprem amb la conseqüència de que no poder recórrer la sentencia i no poder haver segona instancia. (arts. 12 RCD y 22.1 RS) Fuero especial: es competente el TS.
Els diputats tenen dret a : vot, assistir al ple, a rebre una assignació i a sol·licitar informació.
Funcions de les cambres 66 art CE: - Representar el poble espanyol.
Tenen la potestat legislativa (funció mes important) encara que avui en dia no es la mes important , te mes pes el govern.
- Pressupost 134 CE- llei mes important que aproven les cambres perquè pots veure en ella quins temes l’interessa mes al govern. Nomes el govern té aquesta iniciativa però es vota com una llei.
Govern no regulat de manera extensa en la constitució.
Organització i composició del govern: Composició de govern art. 98 CE preveu la possibilitat que per llei hi hagin altres òrgans. Es un òrgan col·legiat (varies persones).
Les deliberacions del govern son secretes i no es pot saber qui esta en desacord, els acords son polítics i la responsabilitat no es nomes d'un ministre sinó de tot el govern.
Tenen òrgans de col·laboració: comissió general de secretaris i subsecretaris.
La constitució no determina quines funcions te el vicepresident, nomes te funció de coordinació de ministres perquè pot haver-hi col·lisió entre ells.
Els ministres dirigeixen una àrea ministerial: el president decideix quantes àrees estructura el seu govern. Tot ministre es responsable d'una àrea, però la llei preveu ministres sense cartera.
Els ministres, els nomena el rei, els actes del rei han de ser refredats i qui els refreenda ? El propi president del govern. Estan subjectes a un regim estricte de incompatibilitats (impedeix qualsevol activitat publica o privada) però es pot ser diputat alhora que ministre, a mes son aforats (les seves causes penals les coneix el TS, i tenen un regim que qualsevol atemptat contra un ministre es considerat com un delicte d'atemptat, per protegir allò que ells representen.
És un òrgan col·legiat molt sui generis, el cap de govern nomena el parlament i es ell qui anomena els ministres.
El govern es cessa quan hi ha eleccions (cada 4 anys, quan perd la confiança o mort el president, perquè nomes el president a tingut la confiança parlamentaria).
Que passa quan un govern cessa ? Continua en funcions amb capacitat limitada, nomes pot fer gestió ordinària.
El president del govern es l'unic que te la confiança parlamentaria, per això te una posició superior i es fa responsable dels seus ministres.
La constitució preveu que el president escolti el consell de ministres però qui prengui les decisions sigui el president.
Les decisions que només són del president: - dissolució de càmeres, per adoptar aquesta decisió no necessita l'acord del consell de ministres.
- qüestió de confiança.
-dissolució de govern: el seu cessament comporta la caiguda de govern.
- convocatòria de referèndum, nomes correspon a ell si afecta a tot el país.
Investidura: Procés de investidura ordinari: un cop constituïdes les càmeres, el rei crida a consulta representants polítics dels partits polítics amb representació parlamentaria de tots, els pregunta qui pensen que es el candidat adequat o aquí li donarien el vot, de tal manera que el rei veu qui es el candidat amb mes possibilitats i li diu al president del congres. El rei després d’això proposa un candidat que es refrendat per el president del congres i convoca una sessió de investidura, on el candidat exposa el seu programa de govern, i intervenen tots els grups parlamentaris fixant la seva posició, si obté la majoria absoluta serà president, si no s'arriba a la majoria absoluta 48 h després es convoca una nova votació i es suficient la majoria simple. Si encara no hi hages convocaria una altra vegada un altre candidat i consulta. Una vegada nomenat el rei el firma i el refrenda el president del parlament Que passa si passen dos mesos des de la primera votació i cap dels candidats te majoria absoluta o simple? Es convoquen eleccions, i el govern cessat seguiria en funcions fins a la formació d'un nou govern.
Moció de censura: el parlament pretén que el govern cesi perquè ha perdut la confiança. La vam copiar de alemanya te doble finalitat que de la moció resulti un nou govern.
Funcions del govern: art. 97 CE el govern dirigeix la política exterior, interior, administració civil i militar, defensa del estat, funció legislativa i altres com la iniciativa legislativa.
Direcció política: vol dir establir les línies per on va la política, determinar els objectius que es volen aconseguir.
Política interior dirigida presentant projectes de llei, fer el pressupost, fent referèndums o en el treball del govern dia a dia.
Política exterior tot allò que te que veure amb la posició d’Espanya dins del món i les relacions amb els països, acord de comerç, culturals, tractats, acords, relacions multilaterals, laterals, amb participació de organismes.
Direcció de defensa del estat: no els dirigeix el rei, sinó ministre i president.
Direcció d’administració civil: que funciona complint els objectius del govern.
Funció executiva: complir les previsions que la llei dona al govern.
Potestat reglamentaria: capacitat per elaborar i dictar textos normatius de caràcter general, que es puguin regular la situació jurídica. Lleis desenvolupada mitjançant reglaments.
Si els fa el govern son real decreto, si els fa el ministre son ordre. Si un acte es de consell de ministres. Potestat reglamentaria del govern. No tots els reglaments son executius (secundum legem), però també hi ha reglaments (praeter legem) independents no desenvolupen una llei, ex: real decret de subvencions. El que no admet el nostre ordenament son els reglaments (contra legem) són nus contraris a les lleis.
Reglaments executius: desenvolupen una llei.
El control de govern la tenen els tribunals. Contenciosa administrativa.
El govern i l’administració publica: Es la eina del govern per implementar les seves polítiques, l’administració es classifica des d’un punt de vista territorial i quants nivells de poder executiu tenim ? Quatre administració local, autonòmica i estatal. També tenim una administració institucional classificada per la finalitat pretesa, per la que va ser creada. Es una administració institucional son col·legis professionals.
Es regula per el Títol IV CE i la llei 50/1997 del govern.
El president del govern: Te una posició preeminent: representa el govern, nomena els altres membres del govern dirigeix la seva acció i cordina les funcions dels demes membres del govern Es nomena o es designa, segon la designació ordinària que estableix el art. 99 CE: a. es proposta de nomenament (fase en la que consulta el rey als grups parlamentaris).
b. Investidura en el Congres (art. 99.2 CE): el candidat presenta el seu programa, si obté la confiança parlamentaria amb majoria absoluta sinó a les 48 hores es tornarà a fer una consulta i amb l’obtenció de la majoria simple ja seria president del Govern.
c. Es nomena com a president del govern.
Si no hi ha confiança en Congres el rei tornarà a iniciar el procediment amb noves propostes.
També pot haver-hi una designació extraordinària: la moció de censura (regulada al art.113 CE). Aquesta designació pot passar en la situació de censura del president del govern.
Composició del govern Compost per: - Un president, la presidència (art.2 llei 50/1997).
Vicepresidència (art.3 Llei 50/1997).
Ministres (art.4 llei 50/1997), els ministres poden ser de dues maneres titulars de un departament ministerial (ministeri) o ministres sense cartera Consell de Ministres (art. 5 y 18 Llei 50/1997); òrgan col·legiat.
Funcions del Govern Segons el Art. 97 CE: a) Direcció de la política interior i l’exterior.
b) Direcció de l’Administració civil i militar.
c) Defensa del Estado d) Funció executiva: mesures a la execució de la llei, avaluació e inspecció i el exercici de la potestat reglamentaria (arts. 97 y 103.3 CE).
Principis constitucionals que regeixen l’administració pública ART.103 CE senyala els principis, en relació a la actuació té que actuar perseguint el interès general, de manera eficaç, jeràrquica, descentralització i desconcentració, coordinada i a més sota el principi de legalitat.
Tribunal constitucional El TC té el seu propi pressupost.
El TC examina si una llei es contraria o no a la constitució, si anul·la la llei s’anul·la per a tothom (recurs de inconstitucionalitat).
Recursos de emparo; les plantejant empreses persones físiques, ejeciendo sus derechos constitucionales.
Context històric del tribunal constitucional: El tribunal té com a funció garantir la constitució.
Tribunal suprem americà diu que la constitució es norma suprema, ella concedeix als altres òrgans el seu poder, jutge més vinculat a la constitució que a la llei, inaplica la llei contraria a la constitució del cas marbury vs. Madison. Model difús no seguit a Europa (no qualsevol jutge pot inaplicar una llei).
A Europa apareix per primera vegada a la constitució austríaca de 1920, el primer tribunal constitucional(kelsen, positivista teoria pura del dret, sistema de normes pures i les lleis poden ser contrastades amb una norma superior per veure si hi ha contradiccions i això ho fa un òrgan especialitzat).
Només hi ha uns subjectes determinants que poden demanar un recurs de inconstitucionalitat, el tribunal expulsa la llei al moment des de que dicta la sentencia.
Dos sistemes totalment diferents, però a Europa després de la segona guerra mundial la majoria de totes les constitucions incorporaran tribunals constitucionals que no sols dictaran sentencies relacionades amb la constitució sinó que també pels drets fonamentals, de 1945 cap a aquí, i també s'inclou la qüestió de inconstitucionalitat (possibilitat de que qualsevol jutge plantegi aquest dubte al tribunal constitucional sobre una llei concreta).
A 1930, les teories de kelsen van ser objecte d'una discursiu, karl schmitt deia que aquestes persones que dictaven la sentencia, estava influenciat per les seves pròpies idees i conviccions, deia que hi havia més voluntat política que objectivitat, no hi de haver un tribunal o a de fer el líder del país. Contrari a la democràcia.
1931, a espanya apareix un primer TC.
A 1978, en el títol IX es regula el TC, és l’òrgan jurisdiccional que garanteix la supremacia de la constitució, no es l’únic que garanteix la constitució, però es el suprem òrgan que la garanteix. No forma part del poder judicial, és un òrgan diferent però és un òrgan jurisdiccional perquè actua resolent amb criteris jurídics de contrast de les normes concretes amb la constitució.
L'article 1 de LOTC diu que es el suprem intèrpret de la constitució, i quan la aplica diu que té caràcter de supremacia per sobre que qualsevol altre poder públic, en cap cas es pot promoure que no pugui jutjar alguna cosa, o que no la resolgui, no pot plantejar-s’ho cap poder públic, nomes si el objecte d'aquesta sentencia es algun dels drets humans que reconeix el drets humans o casos que van al tribunal dels drets humans.
Les sentencies que no es delimiten a estimar un dret subjuntiu, tenen plens efectes enfront a tots.
El componen 12 magistrats, que se elegeixen, quatre designats per el congres 3/5, el proposa cada grup parlamentari fins a 4 candidats i es fa una votació, 4 el senat 3/5, 2 el govern, i 2 el consell general del poder judicial. Les comissions del Congres i Senat examinen els candidats sobre qualsevol cosa (sobretot això te molta importància a EUA, però aquí fins ara ha estat amb molta importància. No es coneixen aquestes dates per això es important la entrevista. Tenen que tenir mes de 15 anys de exercici professional, es busca un tipus de jurista expert, perquè jutgi amb criteris de legalitat, se'ls elegeix per 9 anys perquè no se ajusti a les legislatures perquè no tinguin vinculació directa de la majoria política, el tribunal deu tenir controls o contrapesos, es renoven per terços perquè no hi hagi canvis bruscos. El mateix tribunal elegeix el president i el vicepresident per 3 anys, es busca aquesta independència del òrgan i dels membres per això s'ha definit un estatut de membres, han de tenir dedicació exclusiva al tribunal i son independents i inamovibles i actuen amb plena autonomia i no poden ser jutjats o processats per les seves opinions en el treball. Un altre magistrat pot tenir vots particulars es a dir pot discrepar de les opinions dels altres magistrats, son inamovibles a no ser que hi hagi qüestions greus i nomes els pot jutjar el TS.
El president te altres funcions com el govern de la institució, assumptes externs, que assumptes es tractaran i quan es reuneixen. No te iniciativa pròpia no decideix el que vol, nomes resolt el que se li planteja amb recursos, no es un actor amb iniciativa pròpia. El tribunal constitucional nomes es un actor passiu, es legislador negatiu te el poder de poder anular les lleis.
Recurs de inconstitucionalitat: recurs directe contra lleis pot presentar-la el president, 50 diputats, 50 senadors, defensor poble i govern de CCCAA contra el estat en un termini de plantejament de 3 mesos. Es un control que fa de forma relativament immediata a la aprovació de la llei.
Recurs de emparo: recurs objectiu, difícil de admetre el TC i el objecte es reclamar el reconeixement dels drets fonamentals i la objecció de consciència. I no es pot plantejar amb caràcter immediat sinó de caràcter subsidiari quan s'han presentat tots els recursos i processos jurisdiccionals.
Conflictes de competències, Estat i CCAA Conflictes de competències Estat i Adm. Local: quan ells creuen que es vulnera la seva autonomia local.
Tots els poders públics estan obligats a complir el que diu el TC, Art.lopd de lleis i reglaments segons el TC i la constitució, s'han de atenir en tots els criteris del TC.
Doctrina en drets fonamentals, repartiment de poder Estat i CCAA però a fluctuat i no es tan sòlid, es molt discutit (ex. Estatut cat.) El primer president del TC Manuel Garcia Pelayo, va ser elegit per el seu prestigi, en el discurs solemne d'obertura al 1980 va avisar del perill que suposava per el funcionament de la institució que els altres institucions vulguem polititzar la institució i això passa actualment, s'ha polititzat excessivament la practica del TC i a vegades sembla que la oposició proposi lleis en les que no esta de acord, perquè les institucions son el que estan regulats a les normes fredes i esta format per persones, l'element essencial de la institució son las persones, nomes si son pacifiques les seves sentències tindran la autoritat.
 El control jurisdiccional de la constitucionalitat de les lleis com a garantia de la Constitució enfront dels poders constituïts: Orígens històrics i concepte.
o James Madison propugna aquesta idea l’any 1788 a El Federalista núm.78 “El poder judicial”.
o La sentència Marbury v. Madison, dictada l’any 1803 pel TS dels USA.
o Els models de control concentrat i de control difús de la constitucionalitat de la llei.
o La polèmica mantinguda vers l’any 1930 per Hans Kelsen i Karl Schmitt.
o La incorporació dels tribunals constitucionals en moltes de les constitucions posteriors a 1945.
o Els procediments jurisdiccionals específics per garantir la supremacia normativa de la Constitució:  El control de la constitucionalitat de la llei.
 La suprema garantia dels drets fonamentals.
 La resolució de conflictes entre òrgans constitucionals.
 La resolució de conflictes entre poders territorials.
 El model de justícia constitucional adoptat per la Constitució Espanyola de 1978.
o La Constitució Espanyola de 1978 regula el TC en el seu Títol IX (arts. 159 a 165).
o Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC) regula el funcionament del TC, l’estatut dels seus membres, el procediment davant el TC i les condicions per l’exercici de les accions (art. 165 CE).
o El TC es l’òrgan jurisdiccional que garanteix la supremacia de la Constitució.
No és l’únic òrgan que vetlla pel compliment i l’observança de la CE. Tots els poders públics i els ciutadans estan subjectes a la CE (art. 9 CE). Però el TC és el que en darrer terme i des d’una posició independent i superior als altres o o o o òrgans constitucionals té encomanada aquesta funció. No forma part del Poder Judicial, però és un vertader òrgan jurisdiccional que resol jurídicament els recursos que se li plantegen. Per això, seguint els procediments previstos a la LOTC, fa el contrast dels actes i normes sotmeses a la seva jurisdicció amb la Constitució i determina si són o no conformes amb ella.
En exercici de la seva funció jurisdiccional, el TC és el suprem intèrpret de la Constitució (art. 1.1 LOTC), és independent dels altres òrgans constitucionals i està subjecte només a la CE i a la LOTC (art.1.1 LOTC).
No actua d’ofici sinó que només exerceix la seva funció jurisdiccional a instància de les parts legitimades en cada tipus de procés dels que preveu la LOTC.
Les Sentències del TC que no es limiten a estimar un dret subjectiu, tenen plens efectes enfront de tots, tots els poders públics estan obligats a complir el que resolgui el TC, no hi cap recurs contra les seves Sentències ni altres resolucions davant cap altre òrgan jurisdiccional de l’Estat (arts. 164 CE i 87, 88 i 93 LOTC).
La CE i la LOTC han encomanat al TC les funcions de:  Vetllar per tal que els poders públics respectin els límits de la Constitució com a marc normatiu.
 Salvaguardar en darrer terme els drets i llibertats dels individus i dels ens socials.
 Garantir la distribució de poder establerta entre: a) Els òrgans constitucionals.
b) L’Estat, les CCAA i els ens locals.
2.6.1 Composició i Organització  La composició del TC (arts. 159 i 160 CE i 5, 9 i 16 LOTC).
o Es compon de 12 magistrats nomenats pel Rei a proposta dels altres òrgans constitucionals:  4 el Congrés per majoria de 3/5 (art.204 RC).
 4 el Senat per majoria de 3/5 (art. 184.7 RS).
 2 el Govern.
 2 el CGPJ per majoria de 3/5 - arts. 107.2 i 127.2 LOPJ).
o o o Els membres han de ser nomenats entre juristes de reconegut prestigi, Magistrats i Fiscals, Professors d’Universitat, funcionaris públics i Advocats, amb més de 15 anys d’exercici professional.
El mandat és per 9 anys i la renovació és per terceres parts cada 3 anys.
No es pot proposar la renovació del nomenament d’un membre del TC per un nou període immediat.
o El TC elegeix entre els seus membres el seus President i Vice-President per un període de 3 anys i proposa el seu nomenament al Rei.
 L’estatut dels membres del TC.
o Art. 159.4 CE i 19 LOTC - La condició de membre és incompatible amb mandats representatius, càrrecs polítics o administratius, l’exercici de funcions directives en partits polítics o sindicats o d’un càrrec al seu servei, l’exercici de les carreres judicial o fiscal i qualsevol activitat professional o mercantil.
o Art. 159.5 CE i 22 LOTC - Són independents i inamovibles en l’exercici del seu mandat.
o Art. 90.2 LOTC - Poden expressar vots particulars respecte de la fonamentació o la decisió adoptada en les resolucions del TC.
o Art. 22 LOTC - No poden ser perseguits per les opinions expressades en exercici de llurs funcions.
o Arts. 22 i 23 LOTC - Només poden cessar, ser destituïts o suspesos per les causes i en la forma que determinen aquests preceptes.
o Art. 26 LOTC - La seva responsabilitat criminal només serà exigible davant la Sala Penal del TS.
 Les formacions jurisdiccionals del TC.
o Arts. 6, 7 i 8 LOTC- S’organitza en Ple, Sales i Seccions.
o Art. 14 LOTC - El Ple i les Sales poden adoptar acords quan són presents, al menys, dos terceres parts dels membres que en cada moment el componen.
Les Seccions poden adoptar acords amb la presència de dos dels seus membres, però si discrepen cal la presència dels tres.
o Art. 90 LOTC – El Ple, les Sales i les Seccions adopten les decisions per majoria del membres que participen en la deliberació.
 El President, el Vicepresident i el personal al servei del TC.
o Art. 15 LOTC - El President exerceix la representació del TC, convoca i presideix el Ple, determina l’ordre del dia de cada sessió i dirigeix les deliberacions, convoca les Sales, adopta les mesures per al funcionament del Tribunal comunica als altres òrgans les vacants, nomena als lletrats i convoca concursos per la resta de llocs de personal al servei del TC.
o Art. 9.4 – El Vicepresident, elegit pel Ple entre els seus membres, substitueix al President en cas de vacant, absència o altre motiu, i presideix la Sala segona.
o Arts. 96 a 102 LOTC – Preveuen que són funcionaris del TC el seu Secretari General, els Lletrats, els Secretaris de Justícia i els altres funcionaris i personal adscrit.
2.6.2 Funcions    Arts. 161 a 163 i 165 CE, i arts. 2 i concordants de la LOTC.
El TC controla la constitucionalitat de les lleis en els procediments de recurs d’inconstitucionalitat i de qüestió d’inconstitucionalitat (arts. 161.1.a i 163 CE).
Objecte i regulació dels procediments en els quals actua el TC: o Recurs d’inconstitucionalitat (arts. 161.1.a i 162.1.a CE i 27 a 34 i 38 a 40 LOTC).
o Qüestió d’inconstitucionalitat (arts. 163 CE i 35 a 40 LOTC).
o Recurs d’empara constitucional (arts.161.1.b i 162.1.b CE, i 41 a 58 LOTC).
o Els conflictes constitucionals:  Conflicte positiu de competències (arts. 161.1.c CE i 59 a 67 LOTC).
 Conflicte negatiu de competències (arts. 59 i 68 a 72 LOTC).
 Conflicte entre òrgans constitucionals de l’Estat (arts. 59 i 73 a 75 LOTC).
 Conflictes en defensa de l’autonomia local (arts. 59 i 75bis a quinqué LOTC).
o La impugnació pel Govern de l’Estat de disposicions infralegals i actes de les Comunitats Autònomes (arts. 161.2 CE i 76 i 77 LOTC).
o La declaració de la constitucionalitat de tractats internacionals (arts. 95.2 CE i 78 LOTC).
 La Vinculació dels poders públics a les resolucions del TC: o No es pot plantejar cap recurs contra les Sentències del TC i les que declarin la inconstitucionalitat d’una llei i totes les que no es limitin a l’estimació subjectiva d’un dret, tenen plens efectes front a tots (arts. 164.1 CE, 38 i 61.3 LOTC).
o Tots els poders públics estan obligats a complir el que resolgui el TC (art. 87.1 LOTC).
o La declaració d’inconstitucionalitat d’una llei afectarà la jurisprudència però les sentències recaigudes no perdran el valor de cosa jutjada (arts. 161.1.a CE 40.1 i .2 LOTC).
o Els Jutjats i Tribunals han de prestar amb caràcter preferent i urgent l’auxili jurisdiccional que els sol·liciti el TC (art. 87.2 LOTC).
o Els Jutges i Tribunals han d’interpretar i aplicar les lleis i els reglaments segons els preceptes i principis constitucionals, i conforme a la interpretació que en resulti de les resolucions dictades pel TC (art. 5.1 LOPJ).
o El Tribunal Suprem és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties constitucionals (art. 123 CE).
 Valoració general del TC en el sistema d’institucions de l’Estat.
...