Tema 8. Renal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8. RENAL 1. FUNCIONS - Regulació de la composició i del volum líquid extracel·lular  per mantenir equilibri hidrosalí (excreció aigua i electròlits).
Ronyons molt ben irrigats (0.5% pes corporal, però 20% despesa cardíaca).
- Regulació de la pressió osmòtica, l’equilibri àcid-base, l’excreció de productes (del metabolisme, fàrmacs, toxines etc), - Producció d’hormones (Ex: Epo, renina), i encarregats de gluconeogènesi (manteniment glicèmia en situacions particulars).
2. ANATOMIA FISIOLÒGICA DELS RONYONS  Regions anatòmiques: escorça i medul·la.
 Unitats funcionals: nefrones.
Les porcions medul·lars de les diverses nefrones s’agrupen en: 1. Piràmides renals 2. Calzes menors 3. Calzes majors 4. Pelvis renals 5. Urèters 6. Bufeta urinària 2. NEFRONA Elements vasculars Artèria renal / arteriola aferent (AA) / glomèrul (G) (xarxa capil·lar) / arteriola eferent (EA) / segona xarxa capil·lar (al voltant elements tubulars) / vena renal.
95-99% flux sanguini renal (fsr) va a escorça.
Elements tubulars Càpsula de Bowman (engloba glomèrul: recull líquid que es filtra) / túbul (contornejat) proximal (TCP) / nansa de Henle (branca descendent, i porcions prima i gruixuda de la branca ascendent) / túbul (contornejat) distal (TCD), amb màcula densa (zona molt curta en contacte amb AA i EA) / túbul col·lector-connector / conducte col·lector.
1 2.1. TIPUS DE NEFRONES Corticals (75%): Henle penetra poc a medul·la.
La segona xarxa capil·lar s’anomena peritubular.
Juxtamedul·lars (25%): Henle penetra molt a medul·la.
La segona xarxa capil·lar també peritubular  capil·lars medul·lars: vasos rectes.
2.2. APARELL JUXTAGLOMERULAR Complex que intervé en la regulació de la filtració glomerular. Format per les cèl·lules juxtaglomerulars (o granulars), situades a la confluència de ea i aa, i les cèl·lules de la màcula densa tubular.
3. FORMACIÓ D’ORINA Excreció urinària de cada substància és el resultat de la seva: filtració glomerular – reabsorció tubular + secreció tubular Taxa de filtració glomerular (tfg): volum de plasma filtrat pels glomèruls (ronyons) per unitat de temps (180-200L plasma/dia).
Inconvenient: s’ha de reabsorbir gran quantitat d’aigua i soluts; Avantatge: permet eliminació efectiva substàncies de desfet.
3.1. FILTRACIÓ GLOMERULAR O ULTRAFILTRACIÓ A través de mbr funcional (porus 8 nm Ø): 1. Endoteli capil·lar fenestrat (per se no suposa barrera massa efectiva).
2. Làmina basal (impedeix pas de moltes proteïnes).
3. Pedicels: són prolongacions en forma de peu de podòcits, les cèl·lules que recobreixen els capil·lars del glomèrul.
Factors que determinen filtració de cada molècula  mida, forma, càrrega Filtren pitjor com més grans, esfèriques, rígides, amb càrrega - (per repulsió amb càrrega - de làmina basal).
En general, la filtració és poc selectiva.
Pressions que determinen filtració d’aigua 1. Pressió hemodinàmica glomerular (afavoreix filtració).
2. Pressió hidrodinàmica càpsula de bowman (s’oposa a filtració).
3. Pressió col·loidosmòtica glomerular (s’oposa a filtració).
2 3.2. REABSORCIÓ I SECRECIÓ TUBULAR Reabsorció (i filtració) són més importants i coordinats que secreció.
Reabsorció molt selectiva  aa i glucosa: molt alta; ions: variable segons necessitats; substàncies de desfet: molt pobra.
Mecanismes de reabsorció i secreció  Difusió simple, facilitada i transport actiu.
Es produeixen múltiples, complexos i sovint diferents mecanismes en cada tram tubular. Els pèptids i petites proteïnes filtrades són reabsorbides per vesícules pinocitosi.
Processos per segments Després de recórrer els túbuls, cada solut es concentrarà o no en el filtrat en funció del seu grau relatiu de reabsorció-secreció en relació a la reabsorció d’aigua.
1. TCP: reabsorció (± grollera): H2O 65%; Na+ i K+ 65%; bicarbonat 85%; aa i glucosa >95%; urea baix%.
Filtrat surt isotònic.
2. Nansa de Henle: Branca descendent permeable a l’aigua, ascendent gairebé impermeable a l’aigua.
reabsorció: H2O 10%; Na+, K+ i Ca2+ 20-30%.
Filtrat surt hipotònic.
3. Nefrona distal (TCD, túbuls connectors/col·lectors): En conjunt, gairebé impermeable a l’aigua, reabsorbeix ions i urea, i secreta H+. Es produeix una reabsorció fina, molt regulada per hormones, i determina l’osmolaritat de l’orina.
3.3. REGULACIÓ HORMONAL Vasopressina: augmenta reabsorció d’aigua i Na+ en nefrona distal (de manera que disminueix l’excreció urinària).
Renina - ANG II - aldosterona  Renina: estimula ANGII. Es sintetitza a cèl·lules granulars de l’aparell juxtaglomerular quan baixa pressió d’arteriola aferent i/o cèl·lules de màcula densa detecten disminució de Na+.
 ANG II: estimula aldosterona, i actua sobre SNC provocant sensació de sed.
 Aldosterona: augmenta reabsorció d’aigua i Na+.
Pèptid natriurètic atrial (ANP): disminueix la reabsorció d’aigua i Na+ (de forma que augmenta l’excreció urinària).
4. OSMO-REGULACIÓ Els ronyons regulen el volum i l’osmolaritat de l’orina en funció de les necessitats (<1-20 L/dia, normal 1.5) (50-1400mOsM, normal 300). De manera que es pot excretar un volum gran orina diluïda o un volum petit orina concentrada.
3 Na+ és ió que juga normalment el paper més important perquè: 1. És el catió més abundant a LE; 2. Sals sòdiques són el 90% del soluts actius osmòticament al LE.
AVP és l’hormona que juga el paper més important a l’hora de generar (i excretar) orina més concentrada o diluïda.
5. MICCIÓ La micció és l’acte reflex de buidar d’orina de la bufeta urinària. Els passos que segueix són: 1. S’inicia quan bufeta supera 400 mL d’orina, 2. Augmenta pressió intra-bufeta, 3. S’activen receptors d’estirament, 4. Provoquen acte reflex de contracció de bufeta.
La bufeta consta de 2 esfínters: - Intern múscul llis amb to elevat.
- Extern múscul esquelètic (voluntari).
4 ...