Tema 1 de Mediti (2015)

Vista previa del texto

Mètodes d’investigació TEMA 1: LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA EN PSICOLOGIA: 1.1. La metodologia: obtenció i avaluació del coneixement: 1.1.1.Tipus de coneixement: La metodologia: (obtenció i avaluació del coneixement).
Vulgar, filosòfic (no fa falta ser empíric), tècnic (com funciona quelcom i no perquè), científic (perquè succeeix un trastorn, intenta establir lleis generals, és molt important el mètode, com s’obté quelcom).
1.1.2. La investigació del coneixement: · Gnoseologia: “epistemologia” + ontologia que és l’objecte de saber? (filosofia de la ciència).
· Metodologia: establir procediments concrets per fer una cerca.
1.1.3.Procés d’obtenció de coneixement: ·Deducció: parteix de premisses que si són vertaderes, obtindrem un resultat vertader. Del pla teòric fins al empíric (es parteix d’una llei general de la qual obtenim/proposem conseqüències concretes que són contrastables).
Exemple: “tots els gats són mamífer. Els mamífers alleten les seves cries. En conseqüència el meu gat alletarà les seves cries.” ·Inducció: d’uns fets empírics es fa una generalització observant altres casos, del pla científic al pla teòric (Fer una llei general, d’un cas concret).Formar-se a partir de l’experiència i corroborar-se mitjançant una llei general. Són probablement vertaders.
Exemple: “Sé que l’aigua bull a 100º perquè comença a fer-ho sempre que la poso a aquesta temperatura.” ·Mètode hipotético-deductiu: deducció + inducció. Es basa en un anar i venir del pla empíric al teòric. La interacció entre els plans és bidireccional.
Generalització Problema Objectius/ hipòtesis Teoria Anàlisi de dades Recollida de Disseny dades FASES D’UNA INVESTIGACIÓ: 1. Problema: concretar el problema que hem d’investigar, que sigui contrastable.
2. Objectius: Com funciona això? Hipòtesis: solució temptativa a un problema, deriva d’una teoria (conjunt d’hipòtesis contrastades). Ens plantegem uns objectius que ens permetin buscar evidències empíriques.
3. Disseny: dues fases: creem un disseny experimental de com procedirem.
· Pla d’investigació: estratègia per obtenir dades que permetin contrastar la hipòtesi.
· Pla de mostreig: és la forma d’obtenir els objectes amb determinades característiques.
4. Recollida de dades: es fa amb entrevistes, analítiques, formularis... portem a terme el disseny en una situació experimental o natural.
5. Anàlisi de dades: s’utilitzen tècniques estadístiques per reduir la informació, per crear models per extreure’n conclusions.
6. Generalització: generalitzar en la població. Comuniquem el nostre experiment al món científic a través de congressos o llibres.
1 Mètodes d’investigació - La replicació: És una característica d’una investigació científica. Replicació no és el mateix que reproducció. Si es poden fer rèpliques (en temps diferents, investigadors diferents) serà una investigació científica.
En resum el coneixement científic: - Característiques: sistemàtic, empíric, teòric, replicable.
- Mites: infal·libilitat, objectivitat. (intersubjectivitat: posar en comú subjectivitats).
- Objectius: descriure, predir i explicar.
- Supòsits: realisme, ordre (relació causal), determinisme, causació finita.
1.1.4. Avaluació del coneixement: · Cal que els científics posin a prova les seves teories.
· Dubtar d’allò establert i examinar-ho mitjançant un conjunt de procediments formals.
· La discussió filosòfica sobre els procediments d’avaluació: Verificació (confirmació) o falsació (dades que refutin allò que és correcte, les nostres teories, més econòmic i a vegades més senzill).
1.2 La psicologia com a ciència: Escissió de la filosofia, psicologia com a disciplina científica.
- Té un objectiu d’estudi propi.
- Utilitza el mètode científic.
- Hi ha contrastació empírica.
- I els experiments han de ser replicables.
1.3. Elements i organització de la investigació científica: 1.3.1. Nivells i fases de la investigació científica: (figura 1.4., pàg. 13): Com fer un informe científic? Lectura 1.3 “Un sac és com un fet, no es pot mantenir en peu si no està ple, sinó té una bona teoria”.
- Problema científic: és una pregunta que es pot respondre amb una aplicació ètica del mètode científic. Exemple: Perquè hi ha diferències en el rendiment acadèmica a nivells superiors? - Hipòtesi: solució temptativa (intent de solució) a un problema científic. Exemple: en nivells educatius superiors hi ha diferències en el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria d’Eyesenck.
- Teoria: conjunt d’hipòtesis contrastades i relacionades que poden donar una explicació coherent a fenòmens. Estructura jeràrquica de les hipòtesis: - Hipòtesi teòrica, general o de sistema: en nivells educatius superiors el rendiment acadèmica es pot explicar per la teoria de la personalitat d’Eysenck.
- Hipòtesi d’inv est igac ió o e mp írica : En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits presenten rendiment acadèmic més alt que els extravertits.
- Hipòtesi operativa: En nivells d’estudis superiors, els subjectes introvertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l’EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més alts. Els subjectes extravertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l’EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més baixos.
Si els subjectes són intravertits llavors tindran un rendiment més alt que els subjectes extravertits que el tindran més baix. Important el: si.....doncs, llavors....... .
- 1.3.2. Teories, constructes i variables: Constructe: variable no observable de forma directa, que s’ha obtingut per generalització d’observacions particulars. (Si parlem de constructe s’ha de tenir en compte més d’una variable: extravertit, intel·ligència...).
2 Mètodes d’investigació - Exemples: Extraversió/introversió són constructes de la teoria de la personalitat d’Eysenck. Observant un grup de persones em dono compte de que la freqüència en que es relacionen amb la gent és diferent, la manera amb què exposen les seves opinions també ho és, i a partir d’aquí definim la variable extravertit/introvertit.
O sigui que no reconeixem una persona tímida però si les característiques que evidencien la seva timidesa.
1.3.3. Variable I: Variable: atribut susceptible de prendre diferents valors que poden ser mesurats.
Exemple: Hipòtesi: l’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens.
Exemple: Variable: ús de videojocs, habilitats socials, [característiques dels nens, tipus de videojocs...].
OPERATIVITZACIÓ I MESURA: - Operativització: establiment d’un criteri de mesura variable.
- El concepte de model (representació simplificada de la realitat) i la mesura.
- Classificació de les variables: Criteri o escala de mesura: Variables categòriques: Variables quantitatives: · Nominals: -Binària: gènere (0,1).
-Politòmica: aficions.
· Ordinal: nivell socioeconòmic.
·Discreta: fills.
·Contínua: edat.
Nominal: no han d’estar ordenats, (codi postal). Estat civil: solter, casat, vidu... .
Ordinal: han d’estar ordenats, molt dolent, dolent, mitjà, bo, molt bo.
Variable: Operativització: Ús de videojocs: · Ús habitual de videojocs (Si/No) · Hores diàries invertides en videojocs.
· Puntuar en una escala d’habilitats socials. (escala de l’1 al 8).
· Solter, casat, separat… Habilitats socials: Estat civil: Qualitat de l’ensenyament: Temps de reacció: Nacionalitat: Nombre de fills: Nivell d’estudi: · Bona, molt bona, dolenta, molt dolenta… · 1 seg., 2, 3, 4...
· Preguntant el lloc on viu, mirar-ho al registre, al passaport… · Preguntant, mirant al llibre de familia, demanant nomès pels fills biològics… · Batxillerat, ESO, carrera… · Currículum, certificate Classe de criteri de mesura: Categórica.
Quantitativa.
Quantitativa.
Categórica: nominal, Politòmica.
Categórica: ordinal.
Quantitativa contínua.
Categórica nominal politòmica.
Quantitativa discreta.
Categòrica ordinal.
3 Mètodes d’investigació Control d’estímuls/autocontrol: Tipus de comportament pertorbador d’estudiant a l’aula: Temperatura: Consum de tabac: Tipus de neurosi: Pes: Fumar: acadèmica… · Impulsivitat/ no impulsivitat, mesurada amb el “marshmallow test”.
· Llista de comportaments pertorbadors.
· Termòmetre amb tipus de mesura celsiuos, graus centigrads, kelvins… ·Tocar si està calent o fred… · Preguntant c/d, observant o amb analítica.
· Test, però hem d’explicar el test que hem fet server per explicar la variable en qüestió.
· Vàscula en Kg, g, onces… · Preguntar si/no.
Categòrica nominal binària.
Categòrica ordinal.
· Quantitativa contínua.
· Categòrica nominal binària.
Quantitativa discreta.
·Greu, molt greu… és categòrica ordinal.
· Percentatges: quantitativa contínua.
· Quantitativa contínua.
· Categòrica nominal binària.
1.3.3. Variables II: Nucli versus context: - VARIABLES DEL NUCLI: variables que formen part de l’objectiu.
Son las variables que extraiem directament de la hipòtesis: - Relacionals: quan hi ha dues variables diferents. Ex.: l’abús dels videojocs, redueix les habilitats socials dels nens.
- No relacionals: una sola variable. Ex.: la majoria dels nens parlen més de dos idiomes.
Entre las variables del nucli relacionals se sol establir una relació asimètrica.
- VARIABLES DE CONTEXT: variables que són centrals en l’estudi. S’han de poder controlar. (=variables estranyes).
Exemple: - 1. Hipòtesi: els infants amb menor autocontrol tindran una autoestima més baixa al llarg de la seva vida.
- Variables de nucli: autocontrol i autoestima.
- Variables de context: característiques dels nens, entorn socioeconòmic...
- 2. Hipòtesi: l’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens.
- VN: ús de videojocs i habilitats socials.
- VC: característiques dels nens, tipus de videojocs...
Variables de nucli: relacionals i no relacionals · Nuclis no relacionals: una variable. Ex.: actitud dels estudiants cap a la sele.
Exemple: - Els estudiants que han superat la selectivitat tenen una actitud més positiva envers les proves que els que no l’han aprovat.
V1: resultat de la sele./ V2: actitud a la sele (relacional).
- El consum d’alcohol modifica el temps de reacció.
V1: consum d’alcohol./ V2: temps de reacció (relacional).
4 Mètodes d’investigació · Nuclis relacionals: més d’una variable. Ex.: intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens (dues en aquest cas).
Simètrics i asimètrics: - Simètric: mateix status, relació bidireccional ( hi ha relació entre variables).
- Asimètric: diferent status, relació unidireccional.
· Variables independents (VI) possible causa explicativa.
· Variable dependent (VD) és el que es vol explicar en funció de la VI.
Exemples: Pes Talla Simètric.
Ús de videojocs (VI) Habilitats socials (VD) Asimètric.
· Hi ha relació entre la percepció del risc associat al tabac i l’hàbit de fumar.
V1: percepció risc/ V2: hàbit de fumar  simètric.
· Els jugadors habituals de la wii tenen una millor forma física que els que juguen habitualment amb la PS3.
VI: tipus de consola/ VD: forma física  asimètric.
· Els fills de pares fumadors consumeixen més cigarretes al dia que els fills de pares no fumadors.
VI: pares fumadors o no fumadors/ VD: consum de cigarretes al dia  asimètric.
· Els estudiants d’aules en què són habituals les conductes pertorbadores treuen pitjors notes que els estudiants d’aules en què les conductes pertorbadores són poc freqüents.
VI: tipus d’aula (pertorbadora o no)/ VD: notes  asimètric.
*Variable = constructe.
1.3.4. Nivell d’anàlisi: 1.3.5. Relació i causalitat: Hipòtesi: Si s’utilitza un mètode d’ensenyament assistit per ordinador (EAO), llavors incrementarà el rendiment de les matemàtiques.
VARIABLES DEL NUCLI: VI: Mètode d’ensenyament  VD: rendiment en matemàtiques.
VARIABLES DEL CONTEXT: (v. estranyes) · Coneixement previ de les matemàtiques.
· Intel·ligència.
· Interès per la informàtica.
Multicausalitat Les variables estranyes poden incidir en la variable dependent.
Normalment la relació és multicausal molt poques vegades només influeix a una variable.
S’han de complir tres condicions perquè hi hagi causalitat, perquè V1 sigui causa de V2? - Associació: ha d’existir una relació o covariació significativa entre V1 i V2.
V1 (VI) --------> (VD) V2 Es pot utilitzar un patró de relació o “patró d’independència”.
- Temporalitat: V1 ha de precedir a V2 en el temps. Aquesta precedència o prioritat temporal implica que tota relació causal és asimètrica o unidireccional.
V1 ------------> V2 (temps).
Ab sèn c ia d’espu reita t: no han d’exisitir causes alternatives de V2 diferents de V1, una relació entre V1 i V2 diem que és espúria si existeix una tercera variable Z que és una causa probabilística tant de V1 com de V2.
5 Mètodes d’investigació En resum...
Criteri de mesura Categòriques Variable del nucli Quantitatives Nominals o Ordinals Discretes Contínues o Relacional No relacional Només n’hi haurà una Simétrica o asimétrica Criteri de disseny Variable independient Variable dependent Manipulada o No Manipulada Variable extranya Confusionista o No Confusionista Exemple: Recollim dades d’una variable V1: localització d’una persona durant el dia, i la V2: supervivència o no passades 48 hores. I es fa amb 1000 persones. Variable Z: estar al llit o no estar al llit, la variable espúria és: estar malalt aquesta és la responsable entre V1 i V2, seria una variable estranya confusionista .
----> Variable confusionista: (exemple anterior de informàtica i matemàtiques) seria si en les dues classes hi ha coeficients diferents..
Mètode d’estudi: EAO EAO EAO Tradicional Tradicional Tradicional Resultats: 9 9,5 8 5 6,5 5,5 Només amb aquesta informació no és possible saber si es compleix l’absència d’espureitat (podria ser que hi hagués una variables confusionista en una classe: un coeficient intel·lectual més alt en una classe que en l’altre).
Associació: Entre el mètode d’estudi i el resultat.
Temporalitat: Que passi cert temps entre el mètode d’estudi i el resultat.
Relació i causalitat: VI: mètode d’ensenyament. VD: rendiment en mates, hi ha una relació de causa, la variable independent és la causa de la dependent.
Absènc ia d’espu reita t : la intel·ligència és una variable confusionista? M. I.
EAO EAO EAO Tradicional Tradicional Tradicional Intel·ligència: 90 95 98 115 120 135 Resultat en matemàtiques: 6 5 6 6 5 6 EAO mitjana: 5’7 Tradicional mitjana: 5’7 Existeix una variable confusionista, la intel·ligència, però fa que el EAO sigui eficaç.
6 Mètodes d’investigació M.I.
EAO EAO EAO Tradicional Tradicional Tradicional Intel·ligència: 100 100 100 100 100 100 Resultat en matemàtiques: 6 8’5 8 6 5 6 EAO mitjana: 7’5 Tradicional mitjana: 5’7 No existeix variable confusionista, el EAO funciona.
Exemples: - La fluïdesa verbal de les dones és superior a la dels homes.
VD: fluïdesa verbal. VI: sexe.
Control VE: nivell d’extroversió...
- L’adherència terapèutica es veu facilitada pel fet que pacient i terapeuta siguin del mateix gènere.
VD: L’adherència terapèutica. VI: sexe, gènere.
Control VE: tipus de trastorn, edat...
1.3.6. Introducció al concepte de validesa: Validesa: correspondència entre el que volem estudiar i el que acabem estudiant en un context determinat.
Validesa d’un coneixement: Tipus de validesa: · Validesa interna: el control i les seves tècniques (de la validesa), credibilitat de la relació causal. Grau de confiança amb el que podem atribuir les variacions de VD a la VI. Quan més variables confusionistes menys validesa interna.
- Manipulació VIs.
- Control Ves (per evitar que es converteixin en confusionistes).
- Aleatorització.
La variable independent és causada per la VD? En quin grau? · Validesa externa: representativitat i mostratge (possibilitat de generalitzar un estudi, i com he de seleccionar les persones per un estudi?).
 Validesa externa i interna són contraries: si una es dóna, l’altre disminueix. Ex.: quan més control hi hagi en un experiment més ens costarà generalitzar-lo.
· Altres: variable de constructe (forma d’operativitzar l’autocontrol) ...
Components de la validesa = Representativitat  Control Fiabilitat i replicació: Fiabilitat: precisió amb la que estudiem una cosa de qüestió de grau.
Com obtenir una major fiabilitat? Amb replicacions, quantes més rèpliques més fiabilitat. Si repliques un experiment i et dóna el mateix resultat que l’anterior rèplica l’experiment guanya fiabilitat.
 Sensibilitat: propietat que té un experiment per la qual les manipulacions que es realitzin en aquest experiment afectaran a la variable dependent.
Ex.: un test revela que, després d’haver estat medicats amb un fàrmac que tracte de regular l’ansietat, els pacients no han sofert cap canvi. Però el problema és que aquest test només percep els canvis extrems sense tenir en compte els moderats.
1.4. Mètodes diss enys i tècniques d’investi g ació en psicologia : Fig. 1.6., pàg. 14: Experimental: màx. control (validesa interna) – mín. representativitat o realisme (v. externa).
Quasi experimental 7 Mètodes d’investigació Selectiva Observacional: mín. control (validesa interna) – màx. Representativitat o realisme (v.externa).
1.5. Documentació: Llibre León y Montero, (L1.2).
1.6. Consideracions ètiques: (L1.2).
1.7. L ’i nforma d’inv est igació: Lectura 1.3. León y Montero 399-426.
·C om ref erenc iar u n article d ’un a rev ista? -Cognom, inicial del nom, any de publicació de la revista, article, nom de la revista, volum de la revista i pàgines de la revista.
Riviere, A. (1993). Sobre objectes amb ment: reflexions per a un debat. Anuari de Psicologia, 56. 49-57.
·C om ref erenc iar u n c apítol o c omp ilac ió d’un llibre? -Autor del capítol (cognom i inicial del nom) i any de publicació del llibre, títol del capítol, els autors del llibre (inicial del nom i cognoms), títol del llibre subratllat o en cursiva, i pàgines entres parèntesis del capítol i ciutat i editorial.
Exemple: Thompson, A. G. (1989). Learning to teach. En R. Charles i E. Silver (Eds.), the teaching and assessing of mathematical problem solving (pp 232-243). Restona: National Council of Teacher of Mathematics ·Com referenciar un llibre? -Cognom, inicial del nom, any de publicació, títol (subratllat), ciutat on hi ha l’editorial i nom de l’editorial: Bruner, J. (1965). The process of education. Cambridge, MA: Cambridge University Press.
8 ...