Historia de l'arquitectura minoica i micènica (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Historia de la Arquitectura
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 13/02/2015
Descargas 5
Subido por

Descripción

Història de l'arquitectura en l'època micènica i minòica, explicat per les ciutats més rellevants i els trets més importants del període.

Vista previa del texto

Historia del art 2on quadrimestre El mon minoic (civilització antiga dins del món grec) L’àmbit territorial es la part central del Mediterrani: Creta i el Egeu central. El mon minoic te el seu centre a la illa de Creta, però es bastant probable que a les illes del voltant hi haguin hagut colònies, que rebien influències comercials de Creta.
Època neopalacial entres el 1700-1400 Època palacial entre el 1400-1000 Es considera que a Creta a partir del 2000 es crea una estructura estatal centralitzada a Knossos.
Knossos Es una ciutat palau (zones d’ús domèstic + un gran palau que era el centre).
No era una ciutat guerrera, i per tant no tenia muralles, però si que tenia uns murs que delimitaven el territori.
El palau minoic és el més important, construït al 2000a.C. Va ser destruït per un terratrèmol abans del 1700a.C. per ser reconstruït més endavant, i tot i així, va ser destruït finalment per la erupció del volcà Thera.
El complex palacial té una superfície de 17000 m2 amb habitacions i hi vivia molta gent dins d’ell.
El palau es dividia en varies ales: -L’ala oest hi havia tres pous (kolourès), on es dipositava objectes de culte i ofrenes. A l’entrada hi ha dos propileus (entrada monumental) on es rebien als visitants. El palau te totes les parets decorades. Els passadissos distribuïdors podien ser de 5-6 metres. Hi ha un passadís que dóna a 18 magatzems sense finestres on es troben moltes gerres i molta decoració religiosa.
- A l’ala sud-oest hi ha unes escales que donen a una sala rectangular -L’ala est era la més important. Originàriament tenia 4 pisos. Es creu que es la part on estaven les càmeres reals. Apareix un Megarón on es troben restes d’un tro, el Magarón del Rei. El Megaron de la reina hi apareixen molts frescos.
Hi ha una banyera que te una sèrie de desaigües que també connecten amb les latrines. El palau conte una estructura laberíntica.
-A l’ala nord hi ha les recepcions. L’accés baixa en pendent fins la porta.
Aquesta és la sala hipòstila.
-A l’ala nord oest apareixen uns edificis, possiblement construïts abans que el palau. Hi havia un teatre a l’aire lliure.
-A l’ala sud dóna a un temple dedicat a Rea.
Els suports del palau son columnes cilíndriques (inspiració egipcia). Es tracta d’una arquitectura arquitravada, recta i decorada amb frescos. Com a material de construcció utilitzaben la pedra. Las finestres són més grans que en el món egipci. Angles, i cantonades de pedra. Hi ha un desaigües de canyeries ceràmiques, tant per l’entrada d’aigua om per l’evacuació.
Hi ha un apropament entre l’arquitectura egípcia i minoica, pot ser per la proximitat geogràfica o els conflictes entre ells.
Frescos: sobretot naturalistes—personatges clars: femenins; foscos: masculins.
Megarón- és la sala del rei. Sala d’audiència que hi apareix un banc de pedra on hi ha un tro (restitució perque el de fusta es va cremar). Apareix simbologia religiosa que marca que es una sala important. Te una entrada de llum al sostre, símbols i frescos, decoració d’un grifo- representació de Zeus (espiral de zeus). No se sap quines divinitats tenien els Micens.
Els banyes de la consagració apareixen sovin.
Phaistos (festos) Es troba al sud de la illa. Va ser una de les principals ciutats minoiques. El palau es va construir a partir del 2000a.C. Al 1700 va ser destruït per un terratrèmol, i al se reconstruït va perdre importància.
El palau va ser construït sobre un podi al que si accedeix per una escalinata. Hi ha enllosats de pedra, s’utilitza la pedra treballada i sense treballar.
Festos es coneguda per la ‘disos de festos’. Document escrit per las dos cares en cretense (jeroglífics), que s’ha pogut traduir però es considera el primer alfabet. Posteriorment apareixen dos alfabets més (Líneal A, i Lineal B). La A es pot llegir però no s’entén; en canvi, el B es llegeix i s’entén perquè esta en grec.
Hagia Triada Es el palau que s’orgueix per substituir el palau de Festos. Igual que els altres: desnivells, que feien escales per guardar les diferencies de cota, pintures amb frescos. La peça més coneguda és un sarcòfag fet de pedra decorada. Els carrers estaven pavimentats.
Mallia Te un sistema de distribució igual que els altres: passadisos, pati central, plantes de Megarón (lloc de culte). Hi ha escales per donar-li altura al edifici (donar-li majestuositat) Es construeix al 2000, es destrueix al 1700 i es reconstrueix. Aqui no es troben els pous de les ofrenes. Apareix un nou ritual, el Kernos, que son unes cassoles d’ofrenes, cremadors de perfums, d’oli. Dins del palau hi ha zones de culte i rituals. Hi ha una gran quantitat d’habitacions als palaus.
Gournia La zona domestica identificada, amb planta rectangular. El palau es petit. Hi ha una distribució de carrers pavimentats amb lloses. No es una ciutat tan palacial.
Te un urbanisme irregular.
Zakros Gran palau amb habitacions i pous d’aigua. Pati central que articula tot. Pedra com a sòcols i elevacions.
Thera-Santolini Illa fora de Creta. Era una colònia de tipus comercial en el mon minoic. Té un volcà (Thera) amb una alta activitat sísmica i volcànica. Va provocà al 1700 un cataclisme. El volcà ara per ara segueix actiu.
Akrotiri La ciutat més important és Akrotiri (pompeia minoica). S’ha preservat la ciutat intacta, però va morir molta gent. Hi ha cases de fins a dos pisos i es preserven bons frescos.
És una ciutat, no un palau. La construcció es basa de pedra compactada amb fang. Els terres estan pavimentats i las parets pintades. Eren un poble navegant i feien grans travessies.
S’ha trobat per tot Egeu cendres del volcà. Apareixen blocs i pedres volcàniques a les ciutats més importants de Creta.
Les cases tenen planta rectangular, i algunes apareixen pintades. El terra es pobre, per tant Santolini es converteix en la ciutat que es compra i es canvien coses. Per això dins de les cases es troben grans llocs d’emmagatzemat, i bols amb els quals traslladaven les coses.
L’arquitectura micènica -1500-1000 a.C. el mon Micénic.
Es pot considerar la primera cultura urbana de l’AntigaGrècia.
-Espai geogràfic- Grècia, Mar Jònic, costa Jònica (turquia), Arxipèlag grec i turc.
-La Grècia continental esta dividida en dos (S-N) A la província del Peloponès es on s’origina el mon micènic. Al conjunt grec es denomina Helade. I també hi ha colònies.
-Cronologia: Hel·làdic Recent (1700-100) -Elements clàssics arquitectònics: Planta Mègaron; una planta rectangular, pòrtic amb dos columnes, vestíbul, sala mègaron amb quatre columnes i una xemeneia.
Evolucionan i es relaciona aquesta planta amb els temples de culte. Megaron de Seskleo (7000-3200 a.C.) -Arquitectura megalítica: grans blocs de pedra seca, arquitectura arquitravada sense arcs, no tenen provisions de fang ni de ceràmica, arquitectura de falsa volta: Tholoi, creada per aproximació de filades i sense elements interior de suport.
Micenas Es troba al centre del Peloponès, amb un ciutadella emmurallada. Dins de la ciutadella hi ha un palau Megarón situat a la part alta. Té una zona de culte i unes zones funeràries.
-El més important de Micenes es la porta dels Lleons. És una gran construcció de 3x3 metres. La porta s’assenta sobre la roca (a una cantonada) on es col·loca una llinda de 20 tones. Al damunt de la llinda es col·loca l’escultura dels dos lleons.
- La ciutadella esta al punt més elevat i esta emmurallat de pedra. Tenia un sistema defensiu de les primeres muralles amb blocs megalítics. La primera muralla és la que rodeja la part alta. A la segona etapa s’amplia la muralla (porta dels lleons). També utilitzaven elements naturals: pendents, roques.. Així com el món minoic és pacífic, el món micènic es bèl·lic. Per entrar dins de la ciutadella utilitzen la porta dels lleons.
- Es construeixen tombes monumentals dins del recinte. N’existeixen de dos tipus: Cercles de tombes (1750) monumentalitzades (governants). Hi ha dos cercle A i B. El cercle A esta construït per dos grans cercles i en el seu centre hi ha les tombes. (pous de fins a 5 metres on hi havia varies estances). Son tombes familiars. Damunt del pou hi ha esteles (peçes uniques) (làpides) per identificar la família. Dins de les tombes hi havien els tresors, en els quals s’han trobat: peçes d’or, armes, gots,,) -Els altres tipos de tombas eren Tholoi (1250 a.C.): s’excavava un gran passadís a la roca i es cobria amb una falsa volta i exterior. L’interior és llis. El gran passadís porta fins la cambra funerària. Tot es cobreix de terra forman una falsa montanya. Són grans tombes funeràries, situades al exterior de les muralles de la ciutadella. El passadís es el dronos que dóna a l’entrada (stominion). A l’interior hi ha una volta. Despres de recobrir-ho de terra quedava com una falsa montanya.
- Les cases humils estan fora de la ciutadella. Tenian plantes rectangulars, de pedra sense morter (planta mégaron). Estaben decorades amb conceptes religiosos. Dins de les cases hi havia una zona destinada al culte.Falta el pórtic de l’entrada que mostra la zona de poder.
- El palau esta siutuat a la part superior de la ciutadella. Tenia un gran pati central que organitzava els altres espais. Planta de Megarón. Te una sala de tro.
Tirint Esta a 20 km de Micenes. És una ciutadella, una muntanya fortificada. A la construcció utilitzaven la pedra, i creaven passadisos amb voltes flases amb la funció d’aguantar pesos i accedir als pous d’aigua. A les fotificacion utilitzaven rampes.
Es contrueix un palau amb estrucutra de pati i planta de Megaron. Utilitzaben grans blocs megalítics de muralla amb rampes i portes ( que permetien la entrad al palau). Hi havia muralles amb torres fortificant la ciutat. En temps de pau, l’accès era a peu. En temps de guerra no s’obrienles portes. Tenies les portes d’accès monumentalitzades.
Pylos Esta situada al sud del pelopones. El palau que hi ha s’identifica amb el palau de Nestor (rey de philos). La ciutadella fortificada, amb palaus de megarón (doble altura amb terraza) que serveix d’emmagatzamatge de vi (objecte de luxe relacionat amb la reialesa). Te finestres que permeten l’evacuació de fums.
Hi ha presencia de banyeras i canonades ceràmiques per el transport d’aigues.
Te columnes circulars, decoració de techo i parets amb frescos.
...