MON INSULAR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art medieval i romànic
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 06/03/2016
Descargas 4

Vista previa del texto

MON INSULAR Hibènia, és Irlanda, tenim Escòcia també, territoris que mai van ser romanitzats, van fer una muralla per marcar la línia del domini de romà, era el mur d’Adrià, els pictes eres les tribus celtes d’Escòcia. Aquests pobles no van ser romanitzats i vivien en una civilització de cultura celta que tenien la cultura de La tène ( metalls) pròpia des de l’any 500 ac. Aquesta cultura de la tene es destaca pels treballs dels metalls. Tenim les zones no romanitzades i a mitjans del segle V, època de les grans invasions, Gran Bretanya serà invadida per pobles romans, sobretot pels anglosaxons, Irlanda quedarà al marge, no van arribar ni els romans ni els anglos ni els saxos.
La cristianització: S. Patrick era de la Gran Bretanya, era cristià que a conseqüència de les invasions va fugir de GB i sen va al sud de la Gàl·lia en una illa anomenada Lerins enfront de Cannes, aquesta illa hi havia un monestir que havia estat format per monjos d’orient. Sant Patrick viu un temps en aquest monestir i se’n va a evangelitzar Irlanda.
Es la base a partir de la qual s’orgira el art. Aquest monestir de la illa fundat per monjos orientals dintre del monacat era molt més auster i més dur que no l’occidental.
Ell ho coneix, no coneix el occidental, i se’n va a cristianitzar Irlanda i quan i va porta la religió i llibres i objectes de litúrgia. Amb tot això de la culturització serà important per la producció artística d’Irlanda.
Comportarà que Irlanda abast dels monestirs hi hauran personatges molt importants, els abats seran mes importants que els bisbes. Els monjos segueixen el tipus de vida comunitària que introdueix Sant Patrick, mes austera propi del mon oriental.
Practiquen també en la seva vida la peregrinació, vol dir que aun un monjo porta un temps a un monestir sent la obligació de marxar i evangelitzar altres pobles, serà important perquè suposa l’expansió de la producció artística irlandesa cap al continent.
Dels primers monestirs en sorgeix altre personatge que es Sant Columbà del segle VI que va fundar altres monestirs com Derry o Durrow, i se’n va pel nord de Gran Bretanya on funda un monestir important, el de Iona. I va tirant més cap al sud on funda Lindisfarne, Wearmouth, Jarrow, però també fundarà monestirs al continent amb la manera irlandesa com Echernach (luxemburg), Saint-Gall ( Suisa) , Luxeuil ( Borgonya) o Bobbio ( milà).
Arquitectònicament eren edificis molt simple, que no varien en funció de la resta d’edifici de les poblacions, son fetes de fusta les edificacions, això a la Gran Bretanya.
Beda el venerable va ser important al llarg de tota l’edat mitjana, referència cultural, era irlandès i ens proporciona informació. Els monestirs de Lindisfarne i Wearmoth es volien fer de pedra i van buscar a gent irlandesa.
La evangelització d’Irlanda per part de Sant Patrick, tenim també altre via, la evangelització de la GB: 596: Gregori Margne envia a S.Agusti a la GB. A finals del segle VI tenim el papa Gregori Magne, estava preocupat per mantenir la unitat del cristianisme, l’aspecte litúrgic comú en tots lloc i envia a Agustí a la Gran Bretanya a cristianitzar i assegurar el cristianisme però el cristianisme que hi havia rebia totes les influencies irlandeses, que rebutjava Gregori magne i volien imposar les maneres de roma. Serà Agustí el primer bisbe de Canterbury i a traves d’ell s’imposarà la manera de fer de roma en la GB, hi ha una mena d’enfrontament entre l’església romana i l’església irlandesa. Tenim al 664 el dínode de Whitby on les tesis que prevalen son les de roma i es derrota l’església de Roma.
La cultura dels monestirs irlandesos: Bàsicament tenien scriptoria, un lloc on es copiaven i il·lustraven manuscrits. Tenim unes peces d’orfebreria, una fíbula i un botó del segle VI i VII i es poden considerar peces d’art celta, cultura predominants de la zona no romanitzada. Es caracteritzen per la seva forma i la decoració abstracte i feta de formes curvilínies, un cercle dintre d’un altre, formes diferents i una forma característica es el molinet. Son exemple de primers motius, motius geomètrics i línies bidimensionals. D’aquests objectes poden passar a: Fibula de Tara. S. VIII Peça més rica en decoració decorada per les dos cares, fet de plata daurada. Tot el conjunt decorada amb formes curvilínies utilitzant algun tema animal, en mig de tota la decoració s’hi encasten pedres de diferents colors de pasta de vidre. Hi ha motius de diferents colors, animals... hi ha parts de l’animal com un bec, una cua... s’agafen parts i es fan composicions. Utilització de la filigrana.
Ardagh. S. VIII Respon al mateix sistema de decoració, és un objecte d’us litúrgic, es de plata amb parts daurades. Bona part de la superfície llisa, decoració rica en les anses, grans botons amb la pasta de vidre amb policromia rica i amb motius decoratius que hem vist anteriorment. Hi ha un gravat i semblen lletres gregues. Això mostra la influencia d’altres cultures. La inscripció dona els noms dels apòstols. La base del objecte per sota amb motius geomètrics.
Tresor de Sutton Hoo, GB, S. VII HI tenim un sistema molt similar, entrellaçats, i presencia de detalls de parts d’animals, tenim un cap amb un ull, unes urpes, i això es fet amb planta daurada i de color negre un esmalt damunt del metall que es diu niellat. Ja ho veiem en el mediterrani.
Tota aquesta manera de fer ho trobem als manuscrits, un exemple: Cathach, c. 600: Fragments de llibres dels psalms, inicials decorades al començament, les formes de la lletra mostrada ho veiem repetida.
Corona Petrie, S. VII Peces que formen una corona, motius similars a la lletra que acabem de veure.
...