Tema 11 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

11.ESPERMATÒFITS (I) – El corm FILOGÈNIA – Plantes amb llavor Els espermatòfits comprenen tot el conjunt de plantes amb llavor. És el llinatge més extens de plantes vasculars. Dins els espermatòfits trobem les angiospermes i els gimnospermes (plantes amb llavor protegida o llavors nues).
Les plantes amb llavors tradicionalment s’han dividit en dos grups. Les gimnospermes tenen llavors “nues” [de gymnos = nu, i sperm = llavor]. Les angiospermes tenen les llavors tancades dins les parets de l’ovari, en el que coneixem com a fruit [d’angios = vas, recipient].
De gimnospermes trobem 4 classes, la més diversificada són els pinòpsids. Les angiospermes van aparèixer abans que els pinòpsids.
CARACTERÍSTIQUES Hi ha alternació de generacions – l’embrió dels espermatòfits es protegeix en una llavor. Se separa de la planta mare per colonitzar el medi terrestre.
L’esporòfit és el dominant i el gametòfit queda relegat a una sèrie de cèl·lules que es troben dins l’esporòfit.
EL CORM - - - Tenen organització cormofítica, amb teixits verdaders.
La diversitat dels teixits és màxima: tenen meristemes, teixits assimiladors (parènquimes), teixits de sosteniment, teixits per l’absorció (rizodermis), teixits epidèrmics i teixits vasculars (xilema i floema) Tenen flors i llavors Heterospòria – producció de dos tipus d’espores, les megàspores, que donaran un gametòfit femení, i les micròspores, que donaran un gametòfit masculí.
El cicle biològic és diplohaploide heteromòrfica amb dominància de l’esporòfit.
L’ARREL – Parts L’arrel té la caliptra o piloriza en la part apical de l’arrel. Les cèl·lules s’estan dividint molt en aquesta zona. També trobem la zona d’elongació. Més amunt hi ha la zona pilífera on es dóna l’absorció de l’aigua (pèls radiculars). Per últim, trobem la zona de ramificació o regió suberosa. És la zona on es produeix el creixement en grossor de l’arrel, inclús pot ramificar.
Tenim 2 morfologies d’arrels: - - Arrels axonomorfes o pivotants: tenen una arrel principal i unes ramificacions més avall que creixen per obtenir més aigua i més nutrients.
Arrels fasciculades: arrels molt ramificades.
Totes tenen el mateix rang d’importància.
EL TASHO – Parts Les tiges tenen nusos, lloc d’on surt una flor o una fulla, i entrenusos, zona situada entre nusos. Quan creixen fan servir una gemma o borró axil·lar (dóna lloc a una branca o a una flor). La gemma o borró terminal és la zona d’elongació de la planta.
En funció del tipus de creixement tenim: - Ramificació monopòdica: una única branca principal de la qual en surten principals (sequoia).
Ramificació simpòdica: no hi ha un podi ni un guanyador. Tant el tronc principal com el lateral tenen la mateixa importància. La gemma axil·lar o apical pot morir i les laterals són llavors les que donen importància a l’arbre.
D’aquesta manera trobem arbres més rodons i amb més copa.
FULLA – Parts Tenen un conducte principal denominat pecíol que neix d’una gemma axil·lar (un nus).
A la gemma axil·lar l’acompanya l’estípula (petita fulla que està amb ella fins que creix). Del pecíol surt una superfície foliar fotosintètica que anomenem limbe (té envers i revers). El revers és on es troben els estomes; els anvers estan de cara a la llum. Trobem diferents parts: àpex, marge, nervi, base.
FULLA – Filotaxi (ehto va a salí en el esamen) La fil·lotaxi es la disposició de les fulles respecte la tija. Trobem diverses morfologies: - Fulles oposades: 2 fulles per nus (a 180º l’una de l’altre). El nus de dalt està en el mateix pla. La branca està formada per dues fileres de fulles.
- Fulles decusades: tornen a estar una a 180º de l’altre però la immediatament superior i la immediatament inferior es troben a 180º.
- - - Fulles alternes: evolució de les decusades; fulla decusada a la qual de cada nus li surt només una fulla.
Fulles esparcides: es disposen a diferents graus. Per cada nus apareix una fulla però el següent nus es pot disposar a 10 graus, el següent a 20, el següent a 30 etc. En forma d’escala de cargol o espiral.
Fulles verticil·lades: en cada nus apareixen més de 2 fulles.
En roseta basal: fulles verticil·lades en les quals l’espai d’entrenús és de mil·límetres o de menys; aparenten que de cada nus hi ha moltes fulles però no.
Fulles fasciculades FULLA – Fulles simples i compostes FULLA base foliar – Nervadura i ESTRATÈGIES BIOLÒGIQUES 19/03/14 Les plantes es poden catalogar en funció de la seva forma vital (sistema Raunkiær, 1934) – classificació en funció d’on es troben les gemmes latents (punts de creixement) quan apareixen condicions desfavorables, quan el creixement s’alenteix (períodes freds o secs).
- Faneròfits: les gemmes de renovació s’eleven en l’aire per sobre dels 25cm sobre el terra. Apareix en arbres i arbustos i algunes herbàcies com canyes.
Epífites: viuen sobre una altra planta, de la qual obtenen aigua.
Camèfits: en plantes llenyoses o vivaces. Les gemmes persistents es troben sempre per sobre del nivell del sòl, entre 1 i 25 cm d’alçada.
Hemicriptòfits: són plantes herbàcies perennes o biennals, amb les gemmes persistents situades just a la superfície del sòl.
Teròfits: són plantes anuals del es que només perduren les llavors en l’època desfavorable.
Geòfit: herba perenne amb òrgans de reserva hipogeus i gemmes persistents situades per sota del nivell del sòl.
Altres formes de vida no incloses en el sistema Raunkiær: - Hidròfits:Planta que creix en l’aigua, amb òrgans de reserva submergits i gemmes persistents que es situen per davall del nivell de l’aigua.
- Paràstes haustorials: Formen haustoris (estructures/ òrgans suctors d’origen radicular o caulinar que) que afecten la seva connexió morfològica i fisiològica amb una altra planta, la planta subjectadora, la qual parasiten per agafar-li els nutrients.
- Plantes micòtrofes: doble parasitació. Una planta viu sobre un fong que a su veh roba a una altra planta – obtenen carbohidrats i altres nutrients mitjançant un fong micorrícic que està també associat amb arrels de plantes fotoautòtrofes.
- Plantes carnívores: obtenen carbohidrats i altres nutrients mitjançant la degradació d’animals capturats per fulles modificades.
...