Tema 8. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciencia Política
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 07/03/2015
Descargas 6

Vista previa del texto

TEMA 8. REPRESENTACIÓ POLÍTICA I SISTEMES ELECTORALS Des de fa molt temps que s’intenta realitzar una reforma del sistema electoral donat que es creu que és poc proporcional, hi ha partits que reben molts escons en funció dels vots obtinguts i al revés.
Bàsicament aquest tema té 4 punts: INTRODUCCIÓ.
RÈGIM POLÍTIC. Conjunt de procediments, d’institucions o de regles de joc que en una societat determina la manera en què s’exerceix el poder polític sobre una població d’un territori determinat. Aquesta noció de règim polític determina tres coses:  Qui ostenta el poder polític.
 Com s’accedeix al poder polític.
 Quins són els límits d’aquest poder.
Aquests tres conceptes determinen si un règim serà democràtic o serà no democràtic, és a dir, dictatorial.
Un aspecte fonamental d’aquests procediments o regles bàsiques del règim polític són les regles electorals, si hi ha eleccions establertes serà per escollir als membres del poder polític significarà que hi ha un règim democràtic, no és conseqüència obligatòria però sol passar d’aquesta manera. És a dir, les eleccions són un tipus de procediment, una institució.
DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA / DEMOCRÀCIA DIRECTA.
La democràcia directa no és el mateix que la democràcia representativa, ja que és quan la població pren decisions deliberant entre tota, com que hi ha massa població en el nostre país i en la majoria això no és possible, per tant hi ha democràcies representatives.
Les democràcies són representatives i no directes, els ciutadans elegim uns representants que actuen com a intermediaris, com a delegats nostres per tal que deliberin i decideixin finalment sobre problemes o conflictes d’interès públic.
Si estem afirmant que en una democràcia representativa hi ha uns delegats o uns intermediaris que actuen en representació dels votants, aquests representants s’elegeixen a través d’un sistema electoral, que és el conjunt de regles a través de les quals els votants expressen les seves preferències polítiques en termes de vots i aquestes es tradueixen en poder polític expressat en escons.
1 El sistema electoral és un grup de regles de joc, tots els actors polítics (partits polítics, ciutadans...) actuem en política sobre la base d’una sèrie de regles. El fet que aquestes regles siguin unes o unes altres la nostra estratègia variarà, les regles incideixen en el comportament i en la interacció dels diferents actors polítics.
ELS COMPONENTS DEL SISTEMA ELECTORAL.
Hi ha una sèrie de components del sistema electoral:  CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL. Conjunt d’electors a partir del qual es procedeix, segons la distribució de vots emesos, a la distribució d’escons. No és una unitat territorial sinó que únicament fa referència a un grup d’electors a partir del qual es determina la conversió de vots en escons. Els electors que participen en les eleccions aplicant unes regles electorals es converteixen els seus vots en escons, en poder polític.
La magnitud de la circumscripció és el número d’escons que s’atribueixen a cada circumscripció.
Aquesta circumscripció pot variar en un país segons el tipus d’eleccions que es celebrin. Per exemple: en les eleccions al Congrés dels Diputats les circumscripcions són les províncies, en les autonòmiques les províncies, en les locals el municipi, en les europees el país... Depenent de la votació que es realitzi la circumscripció serà una o altra.
Quan l’assignació d’escons depèn de la mesura poblacional d’una circumscripció es diu que es prorratea, això no sempre passa d’aquesta manera.
Hi ha diferents tipus de circumscripcions: o UNINOMINALS. Circumscripcions en les quals els ciutadans només poden elegir a un únic escó (un únic diputat, un únic senador...). És a dir, només una persona guanya, aquell que té més vots aconsegueix l’únic escó que hi ha en joc.
Aquest tipus de circumscripció té coses positives i coses negatives:   Aspectes positius:  Hi ha major aproximació entre el representant i l’elector (el votant).
 Hi ha més possibilitat de control al representant.
Aspectes negatius:  Impedeix la representació de minories.
 Incentiva el localisme i el clientelisme: és a dir, s’atendran a qüestions locals i no qüestions més enllà de la ciutat. El clientelisme es basa en què el 2 representant polític actua ajudant a determinades persones a canvi del seu suport i lleialtat.
o PLURINOMINAL. Circumscripcions en les quals els ciutadans poden elegir més d’un escó.
 Els aspectes positius i negatius del sistema plurinominal són el contrari que l’altre.
Per tant, els efectes del sistema electoral no són unívocs, un disseny electoral pot comportar efectes positius en un sentit i negatius en un altre.
Com més grans són les circumscripcions més proporcionalitat del sistema electoral hi ha, hi ha un major ajustament entre proporció dels vots que reben els partits i proporció dels escons que reben.
Això és molt important.
 BARRERA LEGAL. És el número mínim de vots necessaris perquè una candidatura pugui entrar en el repartiment de vots, és a dir, si els partits no arriben a aquest mínim de vots no tindran cap escó.
L’objectiu de la barrera legal és la fragmentació de la representació, hi ha riscos d’excessiva fragmentació en un parlament, que pot causar problemes per formar govern i per l’estabilitat governamental.
Les barreres legals poden variar en el mateix país d’unes eleccions a unes altres, en funció de les circumscripcions. Hi ha comunitats autònomes que fixen una barrera diferent a la del 3% espanyola.
 FORMA DE LA CANDIDATURA I FORMA DE LA VOTACIÓ. Ens indiquen la influència que té l’elector en relació amb l’elecció dels seus representants.
La forma de la candidatura és la forma amb la qual es presenten els candidats en unes eleccions.
Estableixen els vincles entre els votants i els candidats; i també els vincles entre candidats i partits polítics dels que formen part. Hi ha dos tipus de candidatures: o Candidatures unipersonals: només es vota una persona, a una persona de cada partit en cada circumscripció, és propi del sistema majoritari.
 Candidatures de llista: cada partit polític presenta una llista de candidats i normalment el número dels candidats de la llista coincideix amb el número d’escons que es poden a arribar a aconseguir. Això passa menys amb els partits molt petits que no creuen que aconsegueixin gaires escons i llavors no presenten tota la llista de candidats possibles. Hi ha tres tipus de llistes més freqüents: 3  Llista tancada i bloquejada: únicament s’ha de votar una llista confeccionada per un partit, els votants no poden elegir a candidats de llistes de partits diferents. S’ha de votar només una llista i no es pot prioritzar entre les persones de la llista.
o Avantatges: afavoreix l’estructura organitzativa dels partits.
o Inconvenients: restringeix les preferències dels electors.
 Llista tancada i no bloquejada: la llista està tancada, només podem votar una llista de les que es presenten a les eleccions però podem fer una jerarquització entre els integrants de la llista. Podem prioritzar els candidats que ens agraden més per sobre dels que ens agraden menys.
o Avantatges: afavoreix la competència intrapartidària i hi ha una relació més directa entre l’elector i el representant.
o Inconvenients: major protagonisme dels líders, enfront altres partits i hi ha risc de clientelisme.
 Llista oberta: podem escollir qualsevol candidat, inclús de persones d’altres llistes.
Hi ha dues formes d’expressar o emetre el vot:  Vot únic: els votants només poden realitzar un vot.
 Vot múltiple: hi ha més d’un vot, tants vots com escons hi ha al districte electoral.
o Vot limitat: hi ha menys vots que escons de la circumscripció. Per exemple: en el senat espanyol es pot escollir un número de candidats igual a la magnitud de la circumscripció menys un. Té efectes majoritaris, enlloc d’haver-hi tanta dispersió del vot es concentra.
o Vot alternatiu: es pot recollir una segona preferència, és a dir, el votant marca la seva preferència per un candidat i en la papereta marca una segona preferència.
Això serveix per si cap dels candidats obté la majoria absoluta, es realitza un recompte dels vots i el partit menys votat queda exclòs, però es tenen en compte les segones preferències d’aquestes paperetes per els partits menys votats. Si això no funciona es torna a eliminar el següent candidat amb menys vots i es repeteix l’anterior i així successivament.
4  LA FÓRMULA ELECTORAL. És un càlcul matemàtic que possibilita la conversió dels vots que reben els partits en escons. Hi ha molta diversitat de fórmules electorals, però n’hi ha dues de molt importants: o FÓRMULES MAJORITÀRIES. Sorgeixen les primeres i s’implanten fins a la segons guerra mundial. N’hi ha dos tipus molt importants:  Majoria relativa: el que obté la majoria de vots en una circumscripció s’emporta tota la representació. S’aplica normalment en districtes uninominals i pot implicar que un partit guanyi en vots però no en escons. És possible que el partit tingui més vots però menys circumscripcions, no té perquè haver-hi correspondència entre vots i circumscripcions.
Aquesta fórmula majoritària redueix la competència en cada districte a dos partits, genera normalment un sistema bipartidista i facilita la formació de governs, al generar sistema de dos grans partits.
 Majoria absoluta a dos voltes: en la primera volta el candidat ha d’aconseguir la majoria absoluta, aquest s’emporta l’escó que volia. Si no arriba a majoria absoluta es fa una segona volta, en la qual no és necessària la majoria absoluta sinó la majoria simple. En alguns casos la segona volta poden concórrer els dos candidats amb més vots, aquest sistema té en compte segones preferències d’electors: en la primera volta escollim la primera preferència política i en la segona escollim les segones preferències o posteriors (el candidat menys dolent però no el més bo segons nosaltres). Per tant, incentiva aliances entre partits.
o FÓRMULES PROPORCIONALS. Els escons es reparteixen en proporció als vots obtinguts, és a dir, el que guanya no s’ho emporta tot sinó un tros en funció dels vots que ha obtingut. Hi ha gran varietat, però hi ha dos grups principals:  FÓRMULES BASADES EN UN QUOCIENT: aquesta fórmula té dos passos.
 Primer pas→ Es calcula un quocient o una quota i després es divideix el nombre de vots de cada partit per el quocient que hem obtingut. El número d’escons de cada partit és el número de vegades que quep el quocient en el número de vots de cada partit. La xifra ja ens indica quants escons s’assignen a cada partit.
 Segon pas→ S’assignen els escons que falten als partits amb restes majors.
Les restes majors són els vots sobrants de cada partit, en funció d’aquests vots s’assignen els escons.
5 Hi ha diferents modalitats: 1. Hare (Alemanya): En primer lloc a partir d’aquesta fórmula calculem. Llavors agafem el nombre enter. Aleshores s’assignen els escons restants a les majors restes, aquestes són vots sobrants, als quals encara no s’ha assignat escons.
𝑸𝒖𝒐𝒕𝒂 𝒅𝒆 𝒗𝒐𝒕𝒔 (𝒗) 𝑴𝒂𝒈𝒏𝒊𝒕𝒖𝒅 𝒅𝒆𝒍 𝒅𝒊𝒔𝒕𝒓𝒊𝒄𝒕𝒆 (𝒎) 2. Imperiali: En primer lloc es reparteixen els vots de cada partit i es divideixen per la quota. Llavors s’agafa el número enter i s’assignen els escons restants a les majors restes (els vots sobrants als que encara no s’han assignat escons).
Aquesta fórmula afavoreix als partits més grans, ja que com menor és la quota més afavoreix als grans i com major és la quota menys afavoreix als grans i per tant més afavoreix als partits.
𝑸𝒖𝒐𝒕𝒂 𝒅𝒆 𝒗𝒐𝒕𝒔 (𝒗) 𝑴𝒂𝒈𝒏𝒊𝒕𝒖𝒅 𝒅𝒆𝒍 𝒅𝒊𝒔𝒕𝒓𝒊𝒄𝒕𝒆 (𝒎) + 𝟐  FÓRMULES BASADES EN UN DIVISOR (O DE MITJA MAJOR). Consisteix en dividir el número de vots de cada partit per una sèrie de divisors i s’ordenen els quocients resultants de forma decreixent. Un a un, es distribueixen els escons i s’atorga cada vegada al partit que tingui la mitjana més elevada fins a cobrir el número total d’escons. Hi ha diferents fórmules: o Llei d’Hont (Cas actual a Espanya). Afavoreix més als parits grans, és a dir, tendeix a afavorir els dos primers partits en detriment del tercer i el quart, per tant, sol crear sistemes bipartidistes. Es divideix successivament per 1, 2, 3... En funció de la mesura dels quocients es determina la distribució dels escons, és a dir, si veiem que el partit socialista té més vots li assignem el primer escó, el segon número més gran és el del PP i per tant li assignem el segon escó... es va fent això successivament.
(Seminari 4: s’ha d’utilitzar l’excel per fer els càlculs i per tant no s’ha de fer a mà. I a l’hora de determinar les divisions que s’han de fer n’hem de fer unes quantes, si per exemple hi ha 8 escons en joc n’hem de fer almenys 6, no ens quedem al número 3 o el 4, és millor fer-ne més que menys).
6 o Saint-Laguë. Afavoreix una mica menys als partits grans i una mica més als partits mitjans, és a dir, modera una mica la força dels dos primers. La lògica és la mateixa que en la Llei d’Hondt.
o Saint-Laguë modificada. Aquesta és un entremig, intenta corregir els efectes de tanta proporcionalitat que produeix la Saint-Laguë.
EFECTES DEL SISTEMA ELECTORAL, TIPOLOGIES I INTENCIONALITAT.
Anem a analitzar les conseqüències que causen els diferents sistemes electorals i també que hi ha intencionalitat, és a dir, es volen causar aquests efectes.
EFECTES DELS SISTEMES ELECTORALS.
Els efectes poden ser de tres tipus:  ÍNDOLE SISTÈMICA. Són efectes a nivell macro del sistema polític: o PROPORCIONALITAT. Es refereix a la relació entre el número de vots dels partits i el número d’escons. És a dir, hi ha diferents components electorals que generen més proporcionalitat.
Aquests són bàsicament dos: les fórmules (en diferent grau segons la fórmula determinada) i la magnitud (com més magnitud d’un districte electoral més gran és la proporcionalitat, és més fàcil pels partits polítics obtenir representació amb un districte únic que no pas en un districte petit).
o TERRITORIALITAT. És el nivell d’equilibri en representació política del territori, diferents fórmules atenen a la representació territorial.
 Congrés dels Diputats → número d’escons fix (2) + variable segons la població  Parlament de Catalunya → número d’escons fix amb preferències entre districtes  Parlament Basc → número d’escons fix i igual per tots els districtes o RENDICIÓ DE COMPTES. El sistema electoral incideix també en l’exercici de control als representants polítics, una de les característiques de la democràcia és que s’introdueixen maneres de controlar els polítics, aquesta n’és una. Segons com estigui definit un sistema electoral l’exercici de control als polítics és més complet o és més deficient. Per exemple: 7  Si existeixen districtes uninominals els ciutadans coneixen i tenen proximitat amb els diferents candidats, això els facilita el control.
 La presència de llistes obertes o llistes desbloquejades també és una manera de premiar o castigar l’actuació dels polítics. Si jo tinc la facultat d’establir una jerarquia o bé treure’n de la llista a aquells polítics que no m’agraden no els voto o els poso a sota de tot de la llista. Això em permet el control dels polítics i de les autoritats públiques.
 El fet que hi hagi llistes obertes en sistemes proporcionals redueix la corrupció, concretament s’ha comprovat sobre sòlids treballs estadístics una gran relació entre el sistema electoral i la prevenció de la corrupció. El que s’ha identificat és que les llistes de partits que són tancades resulta poc favorable per tal que els polítics es comportin correctament, afavoreixen l’aparició de free-riders. La lleialtat política en aquest cas es basa en el partit i no en els ciutadans, és al partit a qui s’ha de ser lleial perquè és qui et posa a la llista.
 El sistema electoral influeix en la fragmentació d’uns sistema de partits. Un sistema electoral de majoria relativa tendeix al bipartidisme, el tipus de sistema electoral que existeix en una societat influeix de manera molt rellevant en el sistema de partits.
I un sistema majoritari a doble volta o proporcional tendeix al multipartidisme. A més, la fragmentació del sistema de partits, el tipus de govern que resultarà serà necessàriament de coalició, donat que no hi haurà cap partit que per si sol pugui formar govern.
 SOBRE ÈLITS DELS PARTITS. El sistema electoral determina les estratègies de competència política dels partits polítics, en funció de les regles del joc els polítics es comportaran d’una manera o d’una altra per aconseguir vots. Per exemple: si hi ha districtes uninominals s’incentiva un tipus de discurs i una agenda dels partits més localista, si vull guanyar eleccions en una realitat de districtes uninominals no només no em puc presentar a les eleccions amb un programa de govern estatal sinó que a més hauré de presentar alguna proposta a nivell local. Les regles electorals són regles de joc, les persones no només operen per les regles formals sinó també per les informals.
 SOBRE ELS VOTANTS O ELS ACTORS. A més, els efectes directes o mecànics (vots → escons) tenen efectes directes o psicològics, sobre la orientació del vot.
Els votants també es poden deixar portar per estratègies a l’hora de produir el vot, no només vota atenent a les seves primeres preferències polítiques. També pot tenir en compte consideracions estratègiques, és a dir, en funció dels resultats que creu que tindrà el seu vot es comporta d’una manera o d’una altra.
8 El vot estratègic té en compte les conseqüències d’un sistema electoral, per exemple, si creu que encara que voti a la primera preferència perdrà vota la segona perquè en aquest sistema el vot serà més útil, és a dir, aquesta té més possibilitats de guanyar i per tant el seu vot influirà realment.
El sistema electoral també provoca desafecció política, concretament es volen canviar el tipus de llistes, les tancades i els dissenys generadors de desproporcionalitat (llei d’hondt) provoca desafecció política.
TIPOLOGIES DE SISTEMES ELECTORALS.
Hi ha diferents tipologies de sistemes electorals: majoritaris i proporcionals.
 SISTEMES MAJORITARIS. Es troben en circumscripcions uninominals i en les quals s’usen fórmules majoritàries. Afavoreixen la hegemonia de dos partits en el parlament i el control del govern per un partit.
 SISTEMA PROPORCIONAL. Es troba en circumscripcions plurinominals i en les quals hi ha fórmules proporcionals. Aquests sistemes afavoreixen una representació més proporcional dels resultats electorals en les institucions representatives.
INTENCIONALITAT DELS SISTEMES ELECTORALS.
Un sistema electoral no és un instrument neutre respecte interessos polítics. Els sistemes electorals són conseqüència dels partits, assemblees, governs prèviament existents (cada un té preferències per fórmules institucionals que poden consolidar o augmentar el seu poder relatiu). Segons un politòleg català anomenat Colomer, els partits segueixen la regla de Micro-mega: El gran prefereix el petit i el petit prefereix el gran: uns pocs partits prefereixen assemblees petites, magnituds de districte petits i regles amb quotes petites per assignar escons i quotes grans, mentre que múltiples partits petits tendeixen a preferir assemblees grans, magnitud de grans i quotes grans.
En processos de transició a la democràcia el disseny del sistema electoral és una qüestió clau, es vol beneficiar uns interessos polítics i perjudicar-ne uns altres.
A més, un sistema electoral pot tenir diferents dissenys que responen a una intencionalitat electoral i que porten determinades característiques al disseny electoral.
9 ...