Tema 2. Els consumidors, els productors i l'eficiència de mercat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economía
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 4

Descripción

En este segundo tema de economía se estudia la economía del bienestar, el excedente del productor y del consumidor, la eficiencia del mercado, los fallos del mercado y como afecta a la eficiencia del mercado la apliación de la tributación. Finalmente se estudia la relación entre la elasticidad y el precio.

Vista previa del texto

TEMA 3. ELS CONSUMIDORS, ELS PRODUCTORS I L’EFICIÈNCIA DELS MERCATS ECONOMIA DEL BENESTAR.
Normalment els mercats són un bon mecanisme per a organitzar l’activitat econòmica: maximitzen el benestar dels consumidors i maximitzen el benestar dels productors.
L’EXCEDENT DEL CONSUMIDOR. (DAP→ Disposició a pagar)- Quantitat que paga realment (preu) La quantitat a pagar és la quantitat màxima de diners que està disposat a pagar un consumidor per un bé determinat, és l’àrea situada per sobre de preu però per sota de la corba de demanda. És a dir, són els diners que una persona està disposada a pagar però que realment no cal que pagui perquè el preu del bé en qüestió és inferior a aquest.
Primer veurem la DAP (Disposició a pagar dels potencials consumidors del mercat).
I després representarem aquesta demanda en una gràfica, creant una corba de demanda.
Per exemple, ens fem la següent pregunta: - Si el preu és 80, qui compra? Si el preu és 80 només compraran en John i en Paul.
- Quin és el seu Excedent del Consumidor? consumidor L’excedent són 20 del euros multiplicat per 1 unitat: per tant 20 euros. Només es corresponen a l’excedent del consumidor d’en John, ja que en Paul no en té, no ha quedat res de diners que estigui disposat a pagar però que al final no hagi pagat.
- Si el preu baixa a 70, qui compra? Llavors en aquest cas si el preu baixa a 70 euros a part d’en John i d’en Paul també s’afegirà en George. Però en Ringo encara no.
- Quin és l’Excedent del Consumidor total? Amb una disminució del preu l’excedent del consumidor augmenta, per tant, passarà a ser també el trosset d’en Paul, que ara amb la baixada de 10 dòlars tindrà un excedent del consumidor de 10 dòlars. Per tant, el total d’excedent seran els 30 d’en John i els 10 d’en Paul, un total de 40 dòlars.
No sempre ens trobarem que en un mercat hi hagi tants pocs consumidors com en aquest últim exemple, sinó que n’hi haurà infinits, llavors la corba la representarem tota recta i no escalonada com en el passat cas. Llavors quan calculem l’excedent del consumidor ho calcularem de forma triangle. En aquest exemple multiplicant les 30 unitats per 60 euros i dividint-ho entre 2 obtenim l’excedent del consumidor.
Si es produeix un augment del preu l’excedent del consumidor disminuirà perquè compradors es quedaran fora del mercat. I els que es queden al mercat pagaran un preu més elevat.
L’EXCEDENT DEL PRODUCTOR (Quantitat que rep realment → preu - cost) L’excedent del productor calcula els beneficis que obtenen els venedors quan participen en el mercat. El mesurem a partir: - Del cost dels productors potencials, és a dir, tot allò que ha de renunciar un venedor per a produir un bé (cost d’oportunitat).
- I també mesura la disposició de vendre.
Veiem què passa amb l’oferta: el venedor produirà mentre el preu sigui superior al cost però no quan sigui inferior, ja que llavors no tindrà beneficis.
D’aquesta si el preu disminueix de tal manera que ja no cobreix els seus costos aquest venedor sortirà del mercat. Els costos diferents en cada cas, ho podem veure en la taula de l’esquerra.
dels venedors són Tornem a fer-nos la mateixa pregunta: - Si el preu és 600, qui ven? Si el preu és 600 ven només la Grandma i la Georigia, tot i que aquesta última no té beneficis perquè cobreix justos els seus costos.
- Quin és el seu Excedent del Productor? A la Grandma no la podem comptar com a excedent del productor perquè no té benefici, no hi ha res que ella guanyi per sobre dels costos que té per pintar cases.
- Si el preu és 800, qui ven? Quin és el seu Excedent de Productor? En cas que el preu sigui 800 vendrà la Grandma, la Georgia i la Frida, però aquesta última no tindrà beneficis.
Ara s’afegirà la Georgia a l’excedent i per tant aquest augmentarà.
- I el total? El total d’excedent són els 3 excedents junts.
A l’igual que amb els compradors, no hi ha només 4 venedors sinó infinits. Per tant, representarem la corba de l’oferta com una escalonada.
recta i no de forma Si es produeix una disminució del preu venedors sortiran del mercat perquè no poden cobrir els seus costos i alhora tenir suficients beneficis amb la disminució del preu.
Quan el preu d’un producte augmenta l’excedent del consumidor també augmenta. És lògic: si el preu disminueix hi haurà més persones que estaven disposades a pagar un preu determinat per aquest bé, però que realment no l’han de pagar perquè el preu de mercat és inferior a aquest. Per tant, el triangle de l’excedent del consumidor augmentarà.
L’excedent del consumidor, que és igual a la quantitat que els compradors estan disposats a pagar per un bé menys la que paguen realment, mesura el benefici que obtenen els compradors d’un bé (de la manera en què ells ho perceben). Per tant, és una mesura del benestar econòmic si els responsables de la política econòmica volen respectar les preferències dels compradors.
L’eficiència del mercat és la maximització de l’excedent total i l’equitat és el repartiment just d’aquest excedent.
EFICIÈNCIA DE MERCAT.
Els excedents del consumidor i l’excedent del productor són instruments que fan servir els economistes per estudiar el benestar dels compradors i venedors en el mercat. Una forma de mesurar el benestar de la societat és sumant l’excedent del productor i el del consumidor, aquesta suma és anomenada excedent total.
Aquest excedent total és el valor total per els compradors de béns, mesurat per el que estan disposats a pagar, menys els costos totals que té per els venedors la producció d’aquests béns. Si l’assignació de recursos maximitza l’excedent total, direm que mostra eficiència. Si una assignació no és eficient, no s’estaran aconseguint alguns dels guanys derivats de l’intercanvi entre els compradors i els venedors. Per exemple: una assignació és ineficient si els venedors no estan produint un bé amb el menor cost possible.
A la planificació social també li pot interessar l’equitat, que és la justícia de la distribució del benestar entre els diferents compradors i venedors. Les guanyances derivades del comerç en un mercat s’assemblen a un pastís que ha de ser equitativament repartit entre tots els membres del mercat. La qüestió de l’eficiència correspon en mirar si el pastís és el més gran possible i l’equitat correspon a mirar si aquest pastís és repartit equitativament, a troços iguals.
En els mercats competitius el govern una opció: deixar fer (laissez faire) fins que aquest es trobi en equilibri. Si alguna cosa el desequilibra automàticament es retornarà al punt d’equilibri, el qual serà la combinació del preu i la quanitat en la qual la DAP és igual al cost.
ASSIGNACIÓ INEFICIENT DE RECURSOS. FALLADES DE MERCAT Fins ara hem parlat de que en els mercats completament competitius no es té quasi capacitat d’afectar el preu. I els beneficis i costos d’aquest mercat només importen als consumidors i als productors d’aquest mateix mercat. Malgrat tot, en ocasiones es produeixen fallades de mercat, situacions en les quals el mercat no assigna eficientment els recursos, n’hi ha dos de molt importants:  PODER DE MERCAT. Quan no ens trobem en un mercat perfectament competitiu, un únic comprador o venedor (o un petit grup) poden controlar els preus de mercat. Aquesta capacitat d’influir en el preu de mercat pot impedir que el mercat arribi a l’equilibri. (ex. Monopoli).
 EXTERNALITATS. Quan el que passa en un mercat afecta a persones que no participen en ell, a l’hora de mesurar el benestar cal tenir en compte els efectes secundaris que es produeixen (ex.
Contaminació).
Quan fallen els mercats la política econòmica pot resoldre el problema i augmentar l’eficiència econòmica.
L’economia del benestar té per objectiu solucionar les fallades de mercat a través de polítiques públiques, n’hi ha dos de molt importants:  TRIBUTACIÓ. (Ho veurem més endavant)  COMERÇ INTERNACIONAL. (No ho veurem) LA TRIBUTACIÓ I L’APLICACIÓ DELS SEUS COSTOS.
En aquest gràfic podem veure que quan apliquem un impost estem afegint una quantitat de diners que ocupen el lloc que anteriorment havia ocupat o bé l’excedent del consumidor o bé el del productor: per tant, s’estan alterant aquests dos últims.
El resultat que apareix una vegada s’aplica l’impost és un forat entre l’excedent del consumidor i el del productor, la quanitat venuda del bé disminueix perquè s’ha produit un augment del preu: amb l’augment del preu ja no tantes persones es podran permetre comprar el bé en qüestió. Com podem veure en aquest gràfic el quadre lila és l’impost, beneficis que corresponen a l’estat, ja que és qui aplica l’impost.
Anem a estudiar el benestar una vegada s’aplica l’impost. El preu pagat pels compradors augmenta, cosa dolenta per ells. El preu dels venedors disminueix, cosa també dolenta per ells. Com podem veure, la introducció de l’impost és dolenta tant per venedors com per compradors.
Però a més es produeix una pèrdua irrecuperable d’eficiència, que es correspon al triangle que no és de ningú, és a dir, ni és de l’estat, ni és benefici dels compradors ni dels benedors. Quan el govern estableix un impost sobre un bé, la quanitat disminueix. Com a conseqüència, en cap de les quantitats compreses entre la quantitat amb l’impost i la quantitat sene l’impost poden obtenir-se alguns guanys potencials derivats dels intercanvis entre els compradors i els venedors. Aquestes guanyances perdudes provoquen una pèrdua irrecuperable d’eficiència.
RELACIÓ ENTRE ELASTICITAT-PREU I PÈRDUA IRRECUPERABLE D’EFICIÈNCIA.
INELASTICITAT DE L’OFERTA.
Si l’oferta és molt inelàstica (un augment o disminució del preu quasi no canvia la seva quantitat) la pèrdua irrecuperable d’eficiència del mercat serà molt baixa.
ELASTICITAT DE LA OFERTA.
Si en canvi l’oferta és més elàstica la pèrdua irrecuperable d’eficiència és major.
DEMANDA INELÀSTICA.
Si la demanda és molt inelàstica hi ha una pèrdua irrecuperable d’eficiència petita, a l’igual que el que passava amb la oferta quan era inelàstica.
DEMANDA ELÀSTICA.
Si en canvi la demanda és més elàstica, a l’igual que el que passava amb l’oferta, la pèrdua irrecuperable d’eficiència serà major.
ELASTICITAT- PREU SEGONS LA MIDA DE L’IMPOST.
Com més gran és l’impost que s’aplica més pèrdua irrecuperable d’eficiència hi ha (gràfic 2).
La corba de Laffer és una corba de demanda corrent, però amb la diferència de que hi ha un punt, en el qual el preu és tan alt que cada vegada menys gent vol comprar el producte o servei, d’aquesta manera la corba va disminuint.
El fet que l’impost sigui massa elevat pot produir una corba de Laffer.
...