TEMA 2 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Sociología
Año del apunte 2014
Páginas 51
Fecha de subida 11/09/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Todos los temas, completos y bien explicados

Vista previa del texto

II. La persona en societat Grau d’Administració i Direcció d’Empreses Assignatura: Sociologia 2011-2012 Professorat: Teodor Mellen Barcelona www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT CONTINGUT: I. Ordre social: i. Posició social ii.
iii.
Rol social Estatus Social II. Construcció de les pautes de conducta: i. Institucions socials ii. Sistema de classes III.Límits del sistema social: el control social IV.Conclusions Barcelona www.eae.es 2 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT I. Ordre social Barcelona www.eae.es 3 www.eae.es I. ORDRE SOCIAL Ordre natural i Ordre social Barcelona www.eae.es 4 www.eae.es I. ORDRE SOCIAL Les pautes han de ser coherents per a evitar el caos  “ordre social” Un ordre social fet de: -Normes i expectatives mútues -Que organitzen unes estructures que formen un sistema - Un “ordre natural”? Un sistema construït? Pactat? Imposat? Bé per a tots? Modificable? Barcelona www.eae.es 5 www.eae.es I. ORDRE SOCIAL El conjunt de pautes forma un “ordre social”, un “sistema” • L'acció humana en societat respon a un perquè obeeix a una determinat ordre determinada regulació (imposada per coacció o per convicció) • Que existeixi un ordre resultant d'aquesta regulació és inherent a la vida social perquè constitueix el seu fonament. En aquest sentit, l'existència d'un ordre social és “natural” .
• Però tot ordre social particular ha estat històricament construït i pot ser transformat .
Barcelona www.eae.es 6 www.eae.es I. ORDRE SOCIAL Generalitzant-ho… La conducta social és una conducta pautada: • Tota vida està pautada i tota la vida està pautada • Es poden substituir les pautes però no es poden eliminar • Sentit positiu i limitacions que imposen les pautes socials • L’aspecte coactiu d’aquestes pautes Barcelona www.eae.es 7 www.eae.es I. ORDRE SOCIAL Les maneres com l’acció social és pautada Control social Ideologia Institucions Grups de referència Estructura de classe Socialització Status Paper Social (Rol) COACCIÓ CONVICCIÓ Acció social Barcelona www.eae.es 8 www.eae.es I. ORDRE SOCIAL Homo sociologicus: un feix de rols i status Una xarxa de conductes pautades exteriorment  coacció Interioritzades en els processos de socialització  convicció L’ésser humà no és només això… però està enterament condicionat per això Barcelona www.eae.es 9 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT I.I. Posició social Barcelona www.eae.es 10 www.eae.es I.I. POSICIÓ SOCIAL La "posició social" significa estar situat en el punt d'intersecció d'unes forces socials específiques...
L'individu es mou per la societat en el marc d'uns sistemes de poder i prestigi perfectament delimitats. I un cop sap on s'ha de col·locar també sap que no pot canviar gran cosa.
(Berger p.88 cat.) Barcelona www.eae.es 11 www.eae.es I.I. POSICIÓ SOCIAL Desigualtats per raó d’edat Posició social Desigualtats per raó de gènere Llenguatge i socialització Grups i interacció social Institucions socials: família, economia, política, religió, educació, medicina, medis de comunicació Cultura Societat Planeta Terra Desigualtats per raó de classe social, casta o esclavitud Barcelona Desigualtats per raons ètniques www.eae.es 12 www.eae.es I.I. POSICIÓ SOCIAL Conseqüència: La intersecció de relacions i poders implica una xarxa de pautes de conducta que “normalitzen” la conducta de l’individu Barcelona www.eae.es 13 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT I.II. Rol social Barcelona www.eae.es 14 www.eae.es I.II. ROL SOCIAL Les dues cares de la Posició social: Paper social i Status pauten la conducta Paper social: conjunt coherent d’activitats normativament efectuades per un subjecte (Giner).
Barcelona • S’interioritzen en els processos de socialització • Inclou deures. Produeix expectatives de conducta “normals” i normatives.
• És una resposta tipificada a una expectativa igualment tipificada (Berger).
www.eae.es 15 www.eae.es I.II. ROL SOCIAL Paper (rol) social L’exemple del teatre: •Interpretacions diverses (lliures?) … •… dins del guió previst • la societat entesa com un teatre on es representen obres ja escrites … o que es van reescribint Barcelona www.eae.es 16 www.eae.es I.II. ROL SOCIAL El paper (rol) social L’exemple de la família: tradició i canvis: • Diferenciació de funcions • Diferent status • Expectatives mútues  Paper social: Models específics de comportament • En un marc institucional donat Diversitat de papers socials en una societat plural permissiva: Pas d’un model a un altre, interacció, innovació Barcelona www.eae.es 17 www.eae.es I.II. ROL SOCIAL Funcionalitat del paper social Sistema significatiu, previsible, que estalvia Però això no significa que “l’Ordre Social” construït sigui “bo”, “just”, “natural”, “inevitable” Barcelona www.eae.es 18 www.eae.es I.II. ROL SOCIAL ROL SOCIAL I IDENTITAT  IDENTIFICACIÓ AMB EL PAPER I DES DEL PAPER  PATRÓ DE  COMPORTAMENT  SENTIMENT  PENSAMENT  PATRÓ DE L’ACTOR SOCIAL  ASSIGNACIÓ SOCIAL DE LA IDENTITAT SOCIAL  MANTENIMENT I TRANSFORMACIÓ SOCIAL DE LA IDENTITAT  NORMATIVA DEL PAPER. PUNT DE REFERÈNCIA.
 AUTOEVALUACIÓ A PARTIR DEL PAPER.
 PAPERS COMPLEMENTARIS I RECÍPROCS: LA INSTITUCIÓ SOCIAL.
 LEGITIMITAT.
Barcelona www.eae.es 19 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT I.III. Status social Barcelona www.eae.es 20 www.eae.es I.III. STATUS SOCIAL Les dues cares de la Posició social: Paper social i Status pauten la conducta Status: Expectativa recíproca de conducta entre dues o més persones.
Prestigi, dignitat, categoria.
Barcelona www.eae.es 21 www.eae.es I.III. STATUS SOCIAL STATUS SOCIAL DEFINICIÓ I MARC DE RELACIÓ ORIGEN DE L’ESTATUS •ASSIGNACIÓ •ADQUISICIÓ FACTORS SOCIALS DE L’STATUS: •POSICIÓ SOCIAL •NIVELL ECONÓMIC •UTILITAT FUNCIONAL •EDUCACIÓ – FORMACIÓ •PROFESSIÓ •MOVIMIENTS SOCIALS •FACTORS BIOLÒGICS •DIFERENCIALITAT Barcelona www.eae.es 22 www.eae.es I.III. STATUS SOCIAL MOBILITAT I CANVI DE STATUS  ACOMODACIÓ A LES NORMES VIGENTS  IMPOSICIÓ DE NORMES DIFERENTS  RELACIÓ AMB ELS GRUPO DE STATUS SUPERIORS  COMPORTAMENT, CONSUM I SIMBOLOGIA  EMIGRACIÓ DEL PROPI STATUS Barcelona www.eae.es 23 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT II. Construcció de les pautes de conducta Barcelona www.eae.es 24 www.eae.es II. CONSTRUCCIÓ DE PAUTES DE CONDUCTA Característiques de les pautes de comportament Observable Irreflexiva Practicada, freqüent i rutinària Compartida Apresa Respectada Normativa Significant 25 Barcelona www.eae.es 25 www.eae.es II. CONSTRUCCIÓ DE PAUTES DE CONDUCTA Funcions de les pautes de comportament 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Canalitzar les respostes a estímuls socials Preveure la direcció i especialització de l’acció social Solucionar les tensions fruit dels impulsos no dirigits Limitar el grau de llibertat de les decisions Alliberar energia per enfrontar decisions Impedir noves definicions de la situació social Estar a la base dels papers socials i de la institucionalizació 8. Crear les condicions socials de l’acció social 9. Eliminar comportaments inesperats 10. Proporcionar consistència a la interacció social a través de 1.
2.
3.
26 Barcelona El seu caràcter històric El seu caràcter objectiu La significació www.eae.es 26 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT II.I. Institucions socials Barcelona www.eae.es 27 www.eae.es II.I. INSTITUCIONS SOCIALS L'enamorament La Maria va conèixer l'Andreu a la festa del seu quinzè aniversari.
Li va caure bé, era molt simpàtic; devien ser "bones vibracions", com havia sentit dir en una pel·lícula que ara no recordava. Va resultar que era soci de l'ateneu on el seu grup de diables guardava tots els estris. Es van anar veient al bar de l'ateneu i ell la va acompanyar un dissabte que tenien actuació. Cada dia s'hi trobava més bé, amb l'Andreu, i el tenia sempre al cap. Ho va parlar amb les amigues i es van passar moltes hores de conversa aclarint la situació.
Per fi, amb l'ajut de les amigues, ho va veure clar: estava enamorada. Un vespre es va carregar d'empenta i li va dir: "Andreu, t'estimo". "Jo també t'estimo", li va respondre l'Andreu. Des d'aquell dia "surten junts", són "promesos". Una parella com tantes altres de la seva edat. Si encara voleu un final més feliç podeu pensar que s'acabaran casant, que tindran fills, i tantes altres coses que tots sabem molt bé.
Barcelona www.eae.es 28 www.eae.es II.I. INSTITUCIONS SOCIALS Peter L. Berger ens ho resumeix així: "Les institucions proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjançant els quals la conducta humana esdevé modelada, pautada, i es veu obligada a anar per uns canals o a seguir unes pautes que la societat considera desitjables. El truc o l'estratagema consisteix a fer veure a l'individu que aquests canals o pautes són els únics possibles.“ Peter L. Berger (1992, pàg. 111).
Barcelona www.eae.es 29 www.eae.es II.I. INSTITUCIONS SOCIALS "Les institucions socials organitzen la solució dels problemes humans fonamentals (i també no tan fonamentals). Ho fan en la mesura que governen d'alguna manera obligatò-ria determinades parts de l'acció social i disposen per a fer-ho de mecanismes d'execució i –en determinades circumstàncies– d'un aparell coercitiu.
Alliberen l'individu gràcies a un patró de solucions més o menys evidents amb vista al problema de la conducció de la seva vida, garantint i conservant al mateix temps amb això la permanència de l'ordre social." Thomas Luckmann (1996, pàg. 119).
Barcelona www.eae.es 30 www.eae.es II.I. INSTITUCIONS SOCIALS • Institució: un complex específic d’accions socials en funció de la definició socialment acceptada d’àmbits importants de la vida: el comportament econòmic, el comportament familiar, el comportament polític, etc.
• En tots aquests camps les institucions proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjançant les quals la conducta humana és modelada i pautada, freqüentment amb l’argument de que tal conducta és “l’única possible” Barcelona www.eae.es 31 www.eae.es II.I. INSTITUCIONS SOCIALS Institucions: situacions socialment definides… per qui? Ens trobem amb institucions ja definides en el passat El poder de definició i redefinició de la situació  elits Barcelona www.eae.es 32 www.eae.es Conjunt de rols i d’estatus Institucions i rols en una mateixa persona Rols Rol de professora Rol de companya de feina Professora Estatus Rol de mare Esposa Rol familiar Rol cívic Rol de cònjuge Investigadora Compatibilitat de rols en una mateixa persona? 33 Barcelona Rol d’investigadora Rol d’autora Conjunt www.eae.es 33 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT II.II. Sistema de classes Barcelona www.eae.es 34 www.eae.es II.II. SISTEMA DE CLASSES Estructura de classes • A tota societat trobem nivells diferents de poder, privilegis econòmics i prestigi (…) assignats segons criteris distints segons els diferents sistemes d’estratificació.
• El sistema de classes: “expectatives que un individu pot tenir raonablement respecte a la seva pròpia vida” (perspectiva subjectiva) Barcelona www.eae.es 35 www.eae.es II.II. SISTEMA DE CLASSES Expectatives de possibilitats i de comportaments  Nivells educatius, de salut, vivenda, relacions socials...
 Gust artístic, simpaties polítiques...
 Eleccions personals: carrera, parella, projecte vital...
Barcelona www.eae.es 36 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT III. Límits del sistema social: el control social Barcelona www.eae.es 37 www.eae.es III. EL CONTROL SOCIAL Estamos situados dentro de la sociedad no sólo en espacio sino también en tiempo. Nuestra sociedad es una entidad histórica que se extiende temporalmente más allá de cualquier vida individual. La sociedad nos precede y nos sobrevivirá después de nuestra muerte. Existía ya antes de nuestro nacimiento y existirá después de nuestra desaparición. Nuestras vidas no son sino episodios en su marcha majestuosa a través del tiempo. En resumen, la sociedad es la muralla que nos aprisiona en la historia.
Barcelona Berger, cita cap. 4 www.eae.es 38 www.eae.es III. EL CONTROL SOCIAL La sociedad no sólo controla nuestros movimientos, sino que forma nuestra identidad, nuestro pensamiento y nuestras emociones. Las estructuras de la sociedad se convierten en las estructuras de nuestra propia conciencia. La sociedad no se detiene en la superficie de nuestra piel, sino que penetra en nosotros tanto como nos envuelve. Nuestra esclavitud de la sociedad no tiene su origen tanto en la conquista como en la confabulación. En realidad, algunas veces nos obliga a someternos, pero con mucha más frecuencia somos atrapados por nuestra propia naturaleza social. Los muros de nuestra prisión ya existían antes de que apareciéramos en escena, pero nosotros mismos los reconstruimos siempre. Somos conducidos al cautiverio con nuestra propia colaboración.
Barcelona Berger, cita cap. 5 www.eae.es 39 www.eae.es III. EL CONTROL SOCIAL El control social: la coacció Quan la convicció no funciona apareix el càstig: •Violència física •La pressió econòmica •Grups primaris: murmuració, ridiculització, oprobi, ostracisme •Variància i desviació Barcelona www.eae.es 40 www.eae.es Desigualtats per raó d’edat La societat com un “internat”? Desigualtats per raó de gènere Llenguatge i socialització Grups i interacció social Institucions socials: família, economia, política, religió, educació, medicina, medis de comunicació Cultura Societat Planeta Terra Desigualtats per raó de classe social, 41 Barcelona casta o esclavitud Desigualtats per raons ètniques www.eae.es 41 www.eae.es III. EL CONTROL SOCIAL Control social: límit coactiu Pauta 1 Institucions Pauta 2 ………..
Control Social Pauta n Socialització Barcelona www.eae.es 42 www.eae.es III. EL CONTROL SOCIAL Els cercles del control social Persona Família Grups socials Treball Moral, Costums Estat, Llei Barcelona 43 www.eae.es 43 www.eae.es II. LA PERSONA EN LA SOCIETAT V. Conclusions/epíleg Barcelona www.eae.es 44 www.eae.es IV. CONCLUSIONS Es la societat una presó? Barcelona www.eae.es 45 www.eae.es IV. CONCLUSIONS Ordre o des-ordre social? Funcionalitat o domini i conflicte? Institucions Ordre social Control social Estratificació social Escola?: Barcelona -Funcionalisme: Igualtat d’oportunitats + meritocràcia - Conflictualisme: sistema de selecció i perpetuació de desigualtats 46 www.eae.es 46 www.eae.es IV. CONCLUSIONS Tipus de societat i control social • Societats rígides i intolerants • Societats en canvi • Societats tolerants i que assumeixen el canvi Barcelona www.eae.es 47 www.eae.es IV. CONCLUSIONS Construcció i transformació del paper El vell dilema de l’ou o la gallina social • • Ens trobem amb els papers ja definits en el passat • El poder de definició i redefinició de la situació • La transformació dels papers socials: – determinisme – llibertat en el sistema – transformació del sistema social Barcelona www.eae.es 48 www.eae.es IV. CONCLUSIONS Interacció amb la societat: la història • • • • • Trobem una societat ja feta Se’ns imposa Ens socialitzem en ella La reconstruïm La deixem en herència 49 Barcelona www.eae.es 49 www.eae.es IV. CONCLUSIONS Sociologia: un itinerari vital cap a la llibertat (entreteniment  passió) “Realització del propi Condicionaments externs Projecte de vida” (LLIBERTAT) Condicionaments interioritzats Coneixement Assumir i/o transformar  Llibertat Barcelona www.eae.es 50 www.eae.es ...