1. Diferents perspectives d'aproximacio al dret (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Profesor E.T.
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura teoria del dret, de primer de dret a la UAB amb la professora Emma Teodoro, de l'any 2016

Vista previa del texto

Teoria del dret 1º Dret UAB TEMA 1: DIFERENTS PERSPECTIVES D’APROXIMACIÓ AL DRET 1.1: QÜESTIONS PRELIMINARS Definició del dret: El dret és un producte social i històric. No és una realitat autònoma ni un fenomen natural i immutable universalment vàlid.
És un concepte complex.
Problemes de definició del dret: - Ambigüitat: La paraula dret té molts usos diferents.
- Vaguetat: No hi ha acord amb les propietats principals que caracteritzen el dret.
1.2: CONCEPCIONS DEL DRET Rodríguez Paniagua Estatal – formalista: -Ciència del dret: Des de la ciència del dret o ciència jurídica definiríem el dret com el conjunt de normes que busca la seguretat jurídica objectiva.
Estructura:  Dogmàtica jurídica: S’ocupa de la interpretació de les normes en el seu estat pur. També creen una sèrie de tècniques per tal d’ajudar a la interpretació.
 Dret comparat: S’ocupa de la comparació de legislacions dins d’un mateix estat o amb estats exteriors.
 Teoria general del dret: S’ocupa de grans conceptes comuns de totes les disciplines que s’ocupen de l’estudi del dret.
1 Teoria del dret 1º Dret UAB Sociològica – realista: -Sociologia del dret: Estudia quins són els efectes del dret en la societat. Investiga, també. Els efectes de la societat en el dret.
 Sociologia teòrica  Sociologia empírica Òntico – valorativa: -Filosofia del dret.
Estructura:  Ontologia jurídica  Sentit del dret  Legitimitat del dret: No només és associada a la forma com s’ha produït aquest dret sinó que també es pot associar a la obligatorietat o no d’obeir-lo.
 Ètica del dret: valors jurídics (com hauria de ser el dret).
 Reflexions i crítica sobre la ciència jurídica.
Elías Díaz Caracteritza el dret com un objecte i li atribueix dimensions.
Aquestes són les dimensions essencials del dret:  Normativa: Ciència del dret  Social: Sociologia del dret  Valorativa: Filosofia del dret Teoria del dret Estructura del conjunt semàntic de definicions, pautes, regles, normes directives i principis que componen analíticament el conjunt de continguts del que anomenem “ordenament jurídic”.
(dit a la manera de N. Bobbio).
Sociologia del dret Dit de forma genèrica, el conjunt d’estudis que expliquen la situació històrica i social del dret i el comportament dels operadors jurídics (jutges i altres professions jurídiques), l’estat de l’administració de justícia i el grau de desenvolupament de l’Estat.
2 Teoria del dret 1º Dret UAB Filosofia del dret Conjunt de reflexions sobre els valors, les teories de la justícia i els fonaments (de legalitat i legitimitat) que constitueixen l’estructura de l’Estat i del dret (públic i privat), i de les seves relacions amb el poder i la capacitat d’exercir la força física per obligar a acomplir les lleis.
1.3: DEFINICIONS DEL DRET SEGONS EL JUSNATURALISME I EL POSITIVISME JURÍDIC Distinció entre dret natural i dret positiu.
- Dret natural: És el resultat de la suma d’una sèrie d’ideals que són intrínsecament vàlids i que es dedueixen a partir de la idea de naturalesa. Ordenen la relació entre els éssers humans i les estructures socials.
- Dret positiu: Conjunt de normes que tenen caràcter obligatori i que són elaborades per determinats òrgans en una comunitat determinada tenen reconegut el poder de crearles.
Amb la il·lustració i el predomini de la raó creien que el dret natural era superior al dret positiu.
Positivisme jurídic -Neix de l’intent de convertir l’estudi del dret en una autèntica ciència. Per tal de considerar un saber com a científic, és necessari excloure els judicis de valors ja que aquests no tenen objectivitat. Aquesta distinció és important, ja que portà a la separació entre dret i moral.
-Concepció del dret:  El dret és l’ordenament jurídic positiu d’un Estat. No existeix un dret natural superior que legitimi el dret positiu.
 Al marge del contingut, el dret positiu posseeix validesa i força obligatòria. Amb independència de si és just o no.
-Positivisme pot ser entès: 1. Com una forma d’aproximació al dret. (Enfocament metòdic).
2. Com una ideologia 3. Com una concepció del dret o com una teoria.
-Crítica al positivisme jurídic: per part dels jusnaturalistes, els realistes i finalment per part de R.Dworkin.
Segons Manuel Atienza hi ha 3 tipus de positivisme: - Positivisme pur o excloent: No fa servir adjectius valoratius per definir el dret ni la moral.
3 Teoria del dret - 1º Dret UAB Positivisme tou o incloent: La identificació del què és el dret no necessita aspecte valoratiu o moral, però és millor utilitzar-lo.
- Axiològic o normatiu: Per definir el dret no hauríem d’haver de recórrer a l’aspecte moral.
El positivisme jurídic entès com una forma d’aproximació al Dret Significa que les normes jurídiques no deixen de ser-ho per més que siguin incompatibles amb el conjunt de principis, valors, ideals propis del Dret natural.
El positivisme jurídic entès com una ideologia El Dret positiu, pel fet d’emanar d’una voluntat dominant que posseeix el poder de la força, ha de considerar-se just (Bobbio). Per tant, justícia equival a la validesa formal del Dret.
El positivisme jurídic entès com una teoria - Significa concebre el dret lligat a l’exercici d’un poder sobirà, el poder de l’Estat.
- Identificació del Dret amb l’ordenament jurídic positiu. Implica la primacia de la llei sobre les restants fonts del dret (costum, jurisprudència...) - S’entén el dret com un mandat. El dret s’entén com un conjunt de normes coactives que comporten una sanció.
- L’ordenament jurídic és un tot complert, que no té llacunes i és coherent. Així, els jutges (operadors jurídics) aplicaran el mètode lògic – deductiu i extrauran de la norma jurídica el principi que sigui oportú per al cas concret. No tenen facultat creadora.
Jusnaturalisme -Dret natural: Existeixen una sèrie de principis de la raó que, a partir de la idea de naturalesa, han d’ordenar la convivència entre els individus d’una societat i la relació d’aquests amb el poder.
-El dret natural és superior al dret positiu.
-Parteix de l’acceptació d’una sèrie de principis ètics i de justícia que són universalment vàlida i assequibles per la raó humana. El mètode racional permetrà conèixer aquests principis mitjançant la raó rectament utilitzada.
Jusnaturalisme racionalista (s XVII – XVIII) Defensa de dos conceptes: - La noció de contracte social com a origen del poder polític.
- Existència de drets naturals que són anteriors a tot tipus de relació social, política o jurídica.
4 Teoria del dret - 1º Dret UAB L’individu gaudeix d’una sèrie de drets derivats de l’Estat de naturalesa. Per tal de preservar-los utilitzarà el pacte / contracte social. (construcció de la societat política).
5 ...

Tags:
Comprar Previsualizar