7. Les invasions del segle IX (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval Universal
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

LES  INVASIONS  DEL  SEGLE  IX       ú Els  escandinaus.     -­‐Coneixem  sobretot  els  normands,  els  danesos.     -­‐També  es  desplacen  (suecs)  pel  cor  de  Rússia,  passant  per  Kiev,  fins  arribar  a  Bizanci.  Aquests   són  escandinaus  pacífics,  amb  cultura  diferent  als  altres  escandinaus.     -­‐Coneguts  com  a  Russoi  (els  que  remen),  venen  remant  pels  rius.   -­‐Noruegs,  cap  a  Groenlandia  i  Aleamnia   -­‐Pillatge,  saqueig,  amb  els  seus  vaixells.     -­‐I  aviat  present  a  terres  de  l’imperi,  travessant  els  rius.     ú ú ú ú ú ú ú   ú ú ú ú ú ú     ú ú ú ú ú   De  la  mateixa  arrel  dels  germànics.   Fins  al  s.  IX  en  calma  i  aïllament.   Es  comuniquen  mitjançant  els  mercaders  de  Frísia.   Se’ls  denomina  “normands”  o  gent  del  nord.   També  “vik  ing”  o  gent  del  mar.   Comercien  amb  l’Orient,  i  els  denominen  “varengos”  o  mercaders.  També  “boiards”  o  guerrers.   No  en  sabem  gran  cosa  →  Sagues   Origen  de  les  migracions:  cap  al  s.  IX  factors  climàtics.  Superpoblació.     Pillatge  i  botí  de  guerra.   Tallat  el  camí  de  Rússia.   Represàlia  pels  atacs  de  Carlemany  a  l’est.   Comencen  al  739  (Lindisfarne)  i  acaben  930.   La  història  els  ha  maltractat,  pero  són  guerrers-­‐mercaders.   Varengs  o  Suecs     No  s’interessen  per  les  terres  de  conreu   Cerquen  diner  i  la  manera  d’aconseguir-­‐lo  (comerç,  llogant-­‐se  com  a  mercenaris,  pillatge).   Desembarquen  a  la  riba  oriental  del  Bàltic  (del  Vístula  al  golf  de  Finlàndia)  –  trafiquen  seguint  els   cursos  dels  rius.   ú 1er  itiner.  van  pel  N.  i  E.  (Dvina-­‐Voljov  –  Volga  fins  Mar  Caspi)   ú 2on  itiner.  Voljov  –  Dvina  –  Vístula  –  Dnieper  –  Mar  Negre.  (el  860  arriben  al  Bòsfor).   ú Imposen  la  seva  força  als  russos  eslaus.     ú Aglutinen  tribus  eslaves.  Acantonaments  militars  en  ciutats.   ú Es  presenten  en  companyies  armades  de  300-­‐3.000  homes  (boiards).  Aconsegueixen  fàcilment  la   sotmissió  de  pobles  finesos  i  eslaus.   ú Funden  Kiev  (al  mig  de  comunicacions.   ú El  cap,  Riurik,  funda  Nevgorod  (=ciutat  nova)  i  altres  ciutats  fortificaf  (gorods),  factories.   ú El  seu  germà  Oleg,  completà  la  tasca  i  s’establí  com  a  opríncep  a  Kiev  (881).  Agrupa  al  seu  voltant   tots  els  eslaus  del  Dnieper.  Assetja  Constantinoble  (907).     ú Pactes  amb  Bizanci  en  temps  d’Igor  (912-­‐9459.   ú Plena   influència   bizantina   en   temps   d’Olga,   vídua   d’Igor   (975),   convidada   per   Conbstantí   VII   Porfirogènet.  Viatja  acompanyada  de  22  ambaixadors,  44  comerciants  i  2  intèrprets.   ú La  Zaregrad  (ciutat  del  césar)  és  ja  tota  una  referència  pels  eslaus.   ú Vladimir,  nét  d’Olga,  ajudà  Basili  II  amb  6.000  homes  contra  els  búlgars.       ú Noruegs.     ú Actuen  en  petits  grups.  Dedicats  a  pillatge.   ú Recerca  de  terres  noves  per  colonitzar.   ú Es  dirigeixen  al  N.  d’Irlanda,  Islàndia  i  Groenlàndia.   ú Colonitzacions  estables  allà  on  van.   ú Escassa  incidència  a  Europa.       ú Els  danesos     -­‐Amb  Carlemany  ja  comencen  a  ser  coneguts  à  flota  contra  aquests.    Carlemany  els  atura  amb   vaixells.   -­‐I  amb  la  dissolució  de  l’Imperi,  s’aixequen  castells  i  fortaleses  pels  problemes  de  disgregació  i   invasió.  Als  barons  que  vigilen  les  fortaleses,  es  dedicaran  a  amenaçar  a  la  gent  del  voltant,  la  gent   del  seu  terme,  d’un  castell  que  acabarà  sent  del  baró,  dels  senyors.  S’exercirà  la  violència  feudal.   ANNALS  DE  SAINT  BERTIN  à  Mostra  l’impacte  de  l’arribada  dels  escandinaus.  Es  un  desconcert.   Mostra  la  manca  de  poder,  la  pèrdua  d’autoritat  de  la  monarquia  (paga  tributs  fins  i  tot!)   ú ú ú ú ú ú   ú Els  més  ben  organitzats.   Treballen  en  bandes  mòbils.   Governats  per  prínceps.   Segueixen  costes  d’Europa   Instal.lats  a  Normandia.   Conquereixen  Anglaterra  (1066),  i  Sicília  +  Calàbria  i  Puglia.   Eslaus     ú Eslaus  de  l’Oest.   ú Arriben  fins  a  Berlin  (berlo  =  bastó,  pal)   Leipzig  (=  ciutats  dels  til.lers)   Buit  dels  germàncis?   BALCANS   Aprofiten  el  buit  deixat  pels  exèrcits  de  Justinià  (s.  VI).  Penetren  saltant-­‐se  el  “limes”,  sobretot  en   temps  de  maurici  (582-­‐602)  i  Heracli.   ú Mancats  d’orgnaització  política.  Ruralisme     ú La  seva  llengua  no  es  fixa  fins  els  temps  de  Ciril  i  Metodi  (860).   ú Bizanci  prefereix  fer-­‐los  tributaris.   ú CROATES.  Apareixen  als  Balcans  al  s.  IX.  Són  la  darerra  onada.   ú Controlats  per  Lluís  el  Pietós.  Cristianitzats  sota  influència  franca.   ú Tomislau,  primer  rei  coronat  per  Joan  X  (910-­‐928).     ú SÈRBIA   ú Indepenència  amb  la  caiguda  dels  búlgars  (Simeó,  al  s.  X).     ú Vinculats  estretament  a  Bizanci.  Especialment  a  partir  de  l’imperi  de  Basili  I  (867-­‐869).   ú Bohèmia   ú Organitzats  i  cohesionats  pel  mític  Samo,  mercader  franc    (s.  VII).   ú Cristianitzats  des  de  Baviera  (princ.  S.  IX)   ú El  833,  primera  església  a  Eslovàquia,  creada    des  de  Salzburg.   ú Ratislau,  príncep  de  Gran  Moravia  (846-­‐869),  desconfia  d’Alemanya  i  pacta  amb  Bizanci.  Arribada   de  Ciril  i  Metodi,  enviats  per  Miquel  III  de  Bizanci.   ú Gran  Moràvia  (finals  s.  IX)     ú El   príncep   Wenceslau   (915-­‐929)   es   cristianitza   des   d’Alemanya.   Organitza   l’estat   nacional.   Morí   màrtir  =  mite  →  reforça  l’estat  nacional.   ú Boleslau   I,   l’assassí   (929-­‐967),   difongué   la   cultura   llatina   entre   els   txecs,   des   de   Praga   (primer   bisbat)  amb  S.  Adalbert.  Pacta  amb  Otó  I,  i  l’ajuda  contra  els  hongaresos  (batalla  de  Lechfeld,  955)   ú Polònia   ú Fins  al  IX  dividida  en  grups  tribals:  Cracòvia  i  Gniezno.   ú Reunits  sota  l’autoritat  dels  prínceps  de  Gniezno,  a  finals  del  s.  X,  per  Miezko  I  (960-­‐992),  primer   duc  de  la  dinastia  Piast.   ú Es   bateja   el   966   i   inicia   la   cristianitza   el   país.   La   continuarà   sant   Adalbert,   creador   de   Danzing   i   del   bisbat  de  Gniezno.   ú S’apodera  de  la  part  de  Silèsia  i  Pomerània  (990).  El  territori  va  de  l’Oder  al  Vístula.   ú Amb  Boleslau  I  (992):  Reconeixement  de  l’emperador  otònida.   ú Miezko  II  (990-­‐1034),  primer  rei  de  Polònia,  amb  el  suport  d’Otó  III.       ú SARRAÏNS     ú Afecten  Sicília  (827),  des  de  Tunis   ú Conquesta  de  les  Balears  (902).   ú A  principis  del  IX  ataquen  Itàlia  (Nàpols,  Roma)  i  Niça  (813).   ú Desembarquen  a  Sicília  i  Creta  (827).   ú 840-­‐850:  època  dels  grans  assalts:  Taranto,  Ostia,  Roma,  Bari,  Otranto.  →  S’aixeca  la  Città  Leonina.   ú S’adrecen  a  Provença  i  penetren  pel  Roine.   ú ú ú ú ú ú ú   ú ú ú ú ú ú ú ú ú ú ú ú ú Negoci  d’esclaus.   Rafael:  Batalla  d’Òstia  (849).  Papa  Lleó  IV   Roma.  Murs  lleonins   Fechas  clave   800   Los   noruegos   ocupan   las   islas   Orcadas   y   las   Feroe.   Los   suecos   comienzan   a   asentarse   en   la   región  del  lago  Ladoga.     827  Los  musulmanes  inician  desde  África  la  conquista  de  Sicilia.     840  Comienzan  las  invasiones  noruegas  a  Inglaterra  e  Irlanda.     844  Los  daneses  atacan  las  costas  de  Asturias  y  Portugal.     846  Los  musulmanes  saquean  Roma.     859  Incursiones  danesas  en  Baleares,  Provenza  y  Toscana.     860  Los  noruegos  descubren  Islandia.     862  Los  suecos,  al  mando  de  Rurik,  penetran  en  la  región  de  Nóvgorod.     882  El  sueco  Oleg  el  Sabio  crea  el  reino  de  Rus.     896  Los  daneses  se  establecen  en  la  desembocadura  del  Sena.     906  Moravia  es  arrasada  por  los  magiares.     955  Otón  I  el  Grande,  rey  de  los  sajones,  vence  a  los  magiares  y  a  los  eslavos.     ú 962   Otón   I   es   coronado   emperador   en   Roma   por   el   Papa   Juan   XII.   Se   crea   el   Sacro   Imperio   romano  germánico.     ú 982   Otón   II   es   derrotado   por   los   musulmanes   cerca   de   Tarento.   Erik   el   Rojo   descubre   Groenlandia.     ú 1000   Escandinavia   se   cristianiza.   Los   noruegos,   al   mando   de   Leif   Erikson,   llegan   hasta   Vinlandia.     ú 1013  Los  daneses  conquistan  Inglaterra.     ú 1040  Los  normandos  inician  la  conquista  de  la  Italia  meridional.       ú Hongaresos         ...

Tags: