El postromanticisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Els músics del postromanticisme segueixen el patró de la doble moral que s'adapta molt bé al ambient de Viena. Estan en un moment de crisi de l'Imperi Austrohongares, és una societat que aparentment està bé però que realment està molt malament, hi ha una crisi econòmica profunda.
Una de les vies per les quals es coneix aquesta decadència, és el periodisme del moment. Podem entendre la situacio real i les critiques que es fan exposicions i concerts. Karl Kraus crearà un diari que es dirà la Torxa on explicarà de manera clara el que esta passant perque creu que la societat vienesa esta enganyada.
La dona a Viena té un paper molt important per els artistes. Perque els matrimonis vienesos eren de conveniència, aixo generava una desconexio entre el matrimoni. Era una practica molt recurrent que l'home recurris al servei dels aristocrates, aixo generava que la dona es sentia molt desesperada i sorgira una malaltia que és la histèria. Aquesta reaccio corporal de les dones abandonades de Viena que no podien sortir de casa perque no tenien cap funcio social i estaven totalment desubicades. La prostituta passa a ser la dona desitjada i compartira experiencies amb l'home que està totalment en decadència. Gràcies a la sensacio que tenien les dones i que van desenvoupar els atacs d'histèria, neix una nova disciplina que comença en la facultat de medicina a la Universitat de Medicina de la mà de Sigmund Freud. A Viena en aquella epoca es desenvolupava la medicina de la espera que tenia molt a veure amb el metode psicoanalitic del mateix Freud. Freu es va adonar que la majoria de dones, eren dones que patien sempre del mateix, de un despreci i abandonament familiar i del marit. Va observar que aixo es somatitzava a través del físic, amb moviments irracionals del cos, Freud creia que a partir d'aixo realment era una manera que la dona s'evadís.
Una musa dels artistes vienistes serà Loie Füller, era una artista que va tenir molt en compte aquestes dones histèriques i va intentar repdoruir tota aquesta situacio psicosomàtica i traduir-la en un ambit artistic. Es dedicava en anar teatre per teatre, consistia en moure les seves grans manigues que emulaven papallones o flors. El retorn a la naturalesa serà molt important per el Romanticisme. A tot això li va afegir color i va crear com un món poètic. Creia que la unica manera de que la dona es cures era sortir, a través del vol de la papallona...
Isadora Duncan, una de les ballarines més importants de la dansa moderna. El que va fer era treballar els moviments d'una manera molt petita, i sobretot emular una dona gairebe despullada que s'insinues una dona amb la tecnica del drapejat. Com la epoca de Grecia, de la cultura, retornar per poder construir una nova Viena.
Per Gustav Klimt la naturalesa sempre apareix, en la seva obra Judith, vo recuperar una dona altiva que pugui regenarar la societat en decadencia de Viena. Tots aquests pintors ens volen donar a coneixer aquesta dona forta i que pot tornar a aixecar la societat.
Els compositors del postromanticisme expresaran un pesimisme, un dolor universal, una tristesa...
Ens trobem amb un teoric molt important Hanslick que tira per terra tot el que ha fet el romanticisme musical, escriu un llibre lo bell en música que és antiromàntic, antiidealista, i antiwagnerià. Proposa que realment la música s'ha de deixar estar d'expressar sentiments i ha de ser un llenguatge de sons. Aixo inaugura la estetica de la recepcio, donara importancia al public com a recpetor. El compositor no s'ha de dedicar a veure com expressar una cosa, sino que és en l'auditori on es crea l'expressió musical. Inicia una estètica muscial formalista en la qua, la forma passa a ser el més important.
Bruckner La seva iniciaicio musical va ser en l'àmbit religiós. Va ser un gran admirador de Wagner.
Mahler Precursor del expressionisme musical. Crearà la primera simfonia i tindrà un estil propi, afegeix instruments populars. Elabora la seva segona simfonia "Resurecció" inicia una cosa molt important, caracteritzarà la seva musica pero ens recorada a Beethoven. En aquesta simfonia incorporda dues vues femenines. Aixo durant molts anys ho farà, perquè ell vol trobar dos elements antagoncis vol que la veu estigui amb l'orquestra, ique a través de la veu s'exemplifiqui la complexitat polifònica. Aquest periode d'experimentacio timbric acaba amb la 4a simfonia en sol major. Compon uns cicles de lieder amb un caracter infantil i popular. Comença a utilitzar dos temes recurrents en la seva obra: la mort i l'amor. A partir d'aquí, compon més cançons "les cançons dels nens morts". A partir d'aqui s'adona que ha de fer un canvi, aquest comença amb la simfonia n.5, simfonia 6 i 7, passen a ser completamenti nstrumentals sense acompanyament de la veu. Es centra en que la orquestra expressi la realitat de la milor manera possible. La 5ena simfoia (1901), la sisena i setenap ertanyen al realisme musical. En les 3 anterirs havia enfrontat l'home amb l'univers, pero a partir de la 5ena vol exemplificar la lluita de l'home amb l'home. Quan esta component la 5ena s'anomena d'Alma Mahler. Quan coneix la seva dona fa un quart moviment extra a l'amor que sent ell en el seu estat maxim per ella. L'amor més absolut, pur i net.
Vol dedicar-se a l'abstracció muscial. Serenor a través de l'arpa que ens remet al passat, a allò viscut.
Strauss Assimila tot el que es la tradicio romantica i el poema simfònic. "Mort i transfiguracio" ell tenia una gran idea de quin podia ser l'argument i despres li demana a un amic seu que fagi el poema, es com girar el principi de la muscia programatica. Musica concebuda que origina un poema. Ens fa entendre com un dels temes preferits és la mort, transfiguracio vol dir tornar a la vida. Hi ha molts canvis, noes recolza en el programa, sino que la seva musica s'ha d'explicar i entendre sense programa. S'assembla molt a la simfoia fantastica de Berlioz. Sentim el batc del cor que es prolonga i dona pas al primer moviment que representa la mort. Es com si la instrumentacio anes per onades, com si l'artista anes a morir a punt, pero recorda a través de l'arpa i la flauta travessera el seu passat. L'home immers en el dolor. L'oboe li recorda al amor, sembla un amor adolescent, plaer, llibertat... Despres de la mort veiem aquesta transfiguracio, acaba amb una apoteosi de l'home amb l'univers i esperança.
...

Comprar Previsualizar