Tema 9.2: porífers-esponges (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9.2: LES ESPONGES 1. Porífers: Definició Són organismes pluricel·lulars que viuen exclusivament en medi aquàtic (aigües continentals i oceàniques). Formen part de les comunitats aquàtiques. Són sessils (enganxats al fons) filtradors.
Tenen mides i formes molt variades.
Porífers vol dir que tenen porus. Aquesta és la característica principal de les esponges.
El nivell d'organització de les esponges són els agregats cel·lulars, ja que no formen teixits. Tenen unions adherents laxes, i no tenen unions GAP i làmina basal.
No tenen teixits i òrgans. Són asimètrics ja que no tenen polaritat. Tenen un sistema aqüífer (coanòcits). Tenen amebòcits (cèl·lules mòbils i totipotents (poden generar gàmetes)).
2. Caràcters generals 2.1 Models d'organització Nivell d'organització: Parazous Manquen capes embrionàries i veritables teixits. Tenen unions adherents laxes.
Tenen dues capes cel·lulars, la pinacoderma (la més externa, formada per pinacòcits) i la coanoderma (la més interna, formada per coanòcits). Hi ha una capa entremig de les altres dues, amb poques cèl·lules, el mesohil.
El sistema aqüífer: És un sistema de bombeig de l'aigua que, amb l'aigua filtrada intercanvien gasos, retenen aliment, aboquen metabòlits.
Te un conjunt d'orificis i canals amb cavitats entapissades per coanòcits.
Trobem tres tipus depenent del sistema aquüífer: • Àscon: dues capes de cèl·lules, amb una cavitat central gran envoltada de coanòcits.
L'augment de mida queda limitat perquè no tenen sistemes de transport especialitzat, per 1 tant es fa cèl·lula a cèl·lula, i si augmenten molt de mida, el transport és ineficient i els nutrients i gasos no arribarien a temps. El que fan és augmentar el replegament.
És el model més simple. Hi ha una capa de pinacòcits i una capa de coanòcits. Apareixen uns tipus cel·lulars foradats, porten uns orificis (ostíols) pels quals entra l'aigua.
L'aigua entre pels ostíols, creua els poròcits, entra a l'atri i surt per l'òscul. Aquest tipus d'organització es troba en espècies petites calcàries.
• Sícon: Augmenta el replegament, augmenta la superfície en relació al volum. Hi ha un replegament simple (endopinacòcits (pinacòcits que formen part del canal d'entrada, no es veuen externament). Hi ha porus i canals inhalants formats per diverses cèl·lules. Els porus inhalants comuniquen amb unes cambres (vibràtils) per uns orificis que s'anomenen prosòpils. El replegament permet que hi hagi més contactes entre l'aigua i els coanòcits, i per tant una filtració més eficient. Les cambres vibràtils desemboquen a l'atri per uns orificis que s'anomenen apòpils.
• Lèucon: Tenen un elevat replegament. Augmenta el nombre de cambres vibràtils i són petites, per tant el contacte entre l'aigua i els coanòcits és molt gran. No hi ha atri, aquest és substituït per uns canals que porten l'aigua cap a l'exterior anomenats canals exhalants.
Circulació: porus inhalants→ canals inhalants → prosòpils → cambres vibràtils → apòpolis → canals exhalants → òscul 2 2.2 Tipus cel·lulars • Pinacoderma: capa externa. Entapissa superfícies externes, canals inhalants i exhalants (els pinacòcits que formen aquests canals inhalants i exhalants s'anomenen endopinacòcits). No hi ha làmina bassal (no és un epiteli). Els pinacòcits són aplanats i solapats, tenen recobriment epidèrmic i tenen una fixació al substrat (basopinacòcits).
Hi ha uns porus que s'anomenen poròcits que són cilíndrics i tubulars. Tenen capacitat contràctil, per tant regulen l'entrada d'aigua.
• Mesohil: capa intermitja. Hi ha diferents elements. Hi ha una matriu gelatinosa on apareixen elements esquelètics, i tipus cel·lulars. Aquests s'anomenen amebòcits. N'hi ha diferents tipus. Són cèl·lules mòbils que es desplacen pel mesohil i tenen múltiples funcions. Un tipus d'amebòcit són els arqueòcits (cèl·lules primitives poc diferenciades que poden originar diferents tipus cel·lulars que desenvolupen una gran quantitat de funcions, com la funció digestiva, reproductiva...). Un altre tipus poden ser els colenòcits (amebòcits que produeixen col·lagen), espongiòcits (amebòcits que secreten fibres d'espongina, un tipus particulars de col·lagen), escleròcits (amebòcits que produeixen espícules) • Coanoderma: capa més interna que entapissa l'atri (àscon) o les cambres vibràtils (sícon, lèucon). Està formada per una capa de coanòcits, cèl·lules flagel·lades que en la part apical tenen microvellositats envoltant un flagel. Els coanòcits creen una corrent d'aigua i intervenen en l'alimentació.
2.3 Elements de suport • Orgànics: ◦ • col·lagen: exclusiu dels animals.
▪ Dispers: en trobem en totes les esponges ▪ Espongina: al mesohil de les demosponges. Forma un entramat molt dens Inorgànics: ◦ Espícules: poden faltar en algunes demosponges ▪ Silíciques: hidròxid de silici ▪ Calcaries: aragonita o calcita Amb les espícules es poden classificar les esponges: ▪ Segons la mida: • Microscleres: més grans • Microscleres: petites 3 ▪ Segons els eixos: monoaxones, triaxones...
▪ Segons els radis o puntes: monoactina, triactina, tetractina...
3. Característiques generals 3.1 Nutrició: Són suspensívors (s'alimenten de matèria orgànica), capturen partícules que circulen pel sistema aqüífer. Tenen un conjunt de canals i cavitats formats per coanòcits que filtren l'aigua. No tenen digestiu. La seva digestió és intracel·lular, les partícules són ingerides pel coanòcit i allà es forma un vacúol alimentari que s'uneix amb un lisosoma per degradar el seu contingut (fagocitosi, pinocitosi). L'aigua travessa el collar de microvellositats i surt per l'orifici apical. Les partícules atrapades són conduïdes cap al cos i fagocitades.
Els arqueòcits es posen en contacte amb els coanòcits que els hi transfereixen vacúols alimentaris.
Aquests porten els nutrients a la resta de les cèl·lules de l'esponja.
3.2 Excreció i intercanvi de gasos: Es fa per difusió simple a través del coanoderma. Un increment de mida implica un increment de plegament ja que si creixessin de mida, no es podrien nodrir totes les cèl·lules. En esponges d'aigua dolça apareixen uns orgànuls que són els vacúols contràctils que serveixen per eliminar excés d'aigua.
3.3 Reproducció Tenen reproducció asexual: • Fragmentació: tenen una gran capacitat regenerativa, i tenen una gran capacitat totipotent, cosa que aprofiten com a reproducció asexual.
• Gemmació: l'esponja genera unes petites gemmes que s'acaben separant del progenitor.
• Gemmul·lació: en esponges d'aigua dolça. Aquesta forma estructures de resistència (gèmmules) quan venen situacions desfavorables. Produeixen un embolcall que protegeixen els arqueòcits. Es troben recoberts d'espongina amb espícules incloses. Quan les condicions milloren, els arqueòcits surten i generen una nova esponja.
També tenen reproducció sexual: és la més freqüent. La majoria d'esponges són monoiques (hermafrodites seqüencials: primer fan gàmetes d'un sexe i després gàmetes de l'altre sexe). Tenen una fecundació creuada.
4 L'esponja produeix gàmetes però no tenen gònades. Es produeixen als coanòcits (espermatozous) o als arqueòcits (òvuls). Les gàmetes són alliberades per l'òscul cap a l'exterior. La producció de gàmetes masculins és molt elevada, i s'anomenen esponges fumejants. L'alliberació de gàmetes és sincròniques i epidèmiques (en gran quantitat).
La majoria d'esponges tenen la fecundació externa, per tant l'embrió és lliure. En altres els òvuls no s'alliberen i la fecundació és interna. Els espermatozous entren pel sistema aqüífer, pels ostíols.
Llavors passaran per les cambres dels coanòcits, on quedaran atrapats. El coacòcit perdrà el flagel i portarà l'espermatozou cap al òvul. Travessen el coanoderma per arribar als oòcits, que es troben al mesohil.
3.4 Desenvolupament Cicle vital indirecte, però en les que tenen fecundació interna es parla de cicle vital mixt. Es forma una larva parenquímula, una larva planctònica que es troba a la columna d'aigua i fa la fase de dispersió. Aquesta dura pocs dies i quan arriba el moment fa un assentament i metamorfosi. Perd les cèl·lules flagel·lades i es comença a formar el sistema aqüífer i es forma una petita esponja que s'anomena Rhagon.
4. Classificació • Calcàries: tenen espícules calcàries formades per carbonat de calci. Sovint són petites, amb una forma de got, són totes marines. Poden ser dels tres tipus d'esponges.
• Demosponja: tenen espícules silíciques mai formades per 6 radis. És la classe més diversa.
El 80% de les esponges són d'aquest tipus. Les espícules no són hexactines. Tenen un esquelet d'espícules unit o substituït per fibres d'espongina. Totes són lèucon. La majoria són marines.
• Hexactinellida: tenen espícules silíciques amb 6 radis. Les espícules es van fusionant i formen un esquelet continu. Habiten en aigües profundes. Poden tenir simetria radial. Tenen una estructura particular. No tenen pinacoderma. El recobriment extern s'anomena membrana dèrmica formada per les expansions dels arqueòcits que es van fusionant i formen una xarxa trabecular i en la seva part externa forma la membrana dèrmica. Aquesta xarxa trabecular entra en contacte amb els coanoblasts.
5 ...

Comprar Previsualizar