Botànica Farmacèutica Tema 6 Regne fungi (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: Regne Fungi No són plantes ni animals. Entre 30.000 i 300.000 espècies.
Els fongs són eucarions, haploides o dicarions amb estructura micel·lilal amb hifes, com que no tenen cap pigments assimilador són heteròtrofs per absorció.
La fase diploide dura molt poc (minuts, hores, dies...), per això no la considerem.
Dicarions: les gametes no es fusionen directament, sinó que s'ajunten. És un doble nucli, és "n,n" NO 2n. Estan esperant el moment de ajuntar-se per completar la reproducció sexual.
El cos del fong es filamentos (les hifes) amb poques micres de diàmetres. El conjunt de les hifes constitueix el micel·li.
Tenen una química de pigments propia.
El fong deixa anar els enzims digestius sobre el substracte que s'ha de menjar i després els abosrveix (com una mosca).
Un grup molt particular de fongs (que no entren a l'examen) que tenen una estructura ameboide (com les amebes), també te moviments amebiants. Són els mixomicets.
Tenen membrana de secreció de quitina.
Citoplasma: estructura micel·lial formada per hifes (filaments).
2 tipus de hifes: -Amb tabics de separació: hifes septades, més evolucionades.
-Sense tabics de separació: hifes sifonals.
Els fongs no tenen com a unitat estructural la cèl·lula.
Substància de reserva: glucògen.
No tenen pigments al micel·li, és incolor.
El bolet en si és l'aparell reproductor del fong.
Un fong és immòbil.
No necesiten llum per a viure.
Són heterotròfs. Poden ser sapròfits, paràsits o simbionts (alga + fongs = liquen).
El micel·li del fong no té òrgans. Quant dona l'aparell reproductor crea un òrgan. Crea els òrgans quant els necessita.
Els fongs no tenen sexe però tampoc són hermafrodites.
Hausteri: una hifa diferenciada per a que penetri en un vegetal.
pH òptim dels fongs: 5-6,5.
La multiplicació d'un fong es dona per espores. És un sistema de multiplicació clonal i asexual. Les espores són molt resistents.
-Sistematica descriptiva dels fongs Divisió Zygomicets Són les floridures, no de les colorejades. Són blancs o negrosos o grisos. 600 espècies vivents, distribució cosmopolita.
Tenen hifes sifonals, no hi ha tabics de separació.
Són haploides tota la seva vida excepte en el moment de la reproducció sexual que donen un zigot 2n. Són saprobions (s'alimenten de la materia en descomposició) i alguns poden ser paràsits de l'home, oportunistes.
Tenen elements de fixació als susbtracte (hausteris) i tenen esporangis que s'aixequen cap amunt. Creixen sobre matèria orgànica que està humida. Per hidrotropisme negatiu (s'aixeca sobre la superficie humida) forma espores asexuals que es dispersen pel vent.
El fong dona gran quantitat de nuclis haploides envoltats de citoplasma (espores). Són totes clonals del fong mare.
Reproducció sexual: dues hifes que s'aproximen, s'engroixeixen i es toquen i té lloc la barreja genètica. Si els dos són haploides al unir-se el material genètic, n + n = 2n.
La primera divisió del zigot és meiòtica i aleshores ja regenera uns undividus haploides.
Mucor mucedo: és la floridura habital en el centre d'europa. Les hifes del esporangis surten de una en una.
Rhizopus sp.: surten fins a 4 esporangis del mateix tronc comú. És el nostre.
Si et menjes pà contaminat amb aquests dos no es gaire perillós. El Mucor cornearis o Mucor corymbifer (orina), Mucor pusillus (otitis) poden ser oportunistes. Són sensibles a la nistatina o la griseofulvina, són molt tòxics per a la persona. Sigui com sigui es dificil contraure una infecció per fongs.
Mucor rouxii: es fa servir per obtenir alcohol industrial. La patata té mido, es fan bullir i s'afegeix un cultiu de Mucor rouxii que transforma el mido en sucre i un sacaromices transforma el sucre en alcohol.
Rhyzopus nigricans Rhyzopus nodosus Aquests dos es poden fer servir per obtenir àcid fumàric per a conserves alimentaries.
Divisió Ascomicets 30000 espècies conegudes.
Fongs superiors amb micel·li tabicat (hifes septatdes) i cosmopolites. Formen els líquens (99%). Són paràsits vegetals importants. Alguns són saprobions, en floridues colorejades. Arriben a formar bolets (Morchella sp.). Alguns poden ser paràsits del home.
Reproducció asexual: formes unes espores que es diuen conidis, és un sistema de reproducció molt freqüent. Al conidiofor hi han els conidis.
Reproducció sexual: formació de l'asc. L'aparell reproductor femení té un tub que s'uneix a l'aparell reproductor masculí. Les gàmetes masculines van passant pel tub fins a l'aparell reproductor femení. Després emigren cap a una estructura en forma de Y.
Una de les dues branques té nucli masculí i femení (això és un dicarion), després es forma un zigot 2n. El dicarion pot estar anys esperant determinades condicions per a formar el 2n, l'únic instant 2n del fong. El zigot fa una meiosi i mitosi i surten 8 nuclis, tenim 8 ascoespores haploides. La baina que les envolta és dius asc o asca, que es posen ajuntades en empalisada, fent un bolet. Ascocarp: bolet, que es l'aparell reproducctor del ascomicet.
-Subdivisió hemiascomicets o protoascomicets Són els llevats.
Són unicel·lulars. No formen hifes, s'agrupen una mica però de forma poc organitzada, formen cel·lules aïllades.
Reproducció asexual: per gemació, li solen sortir dos gemes o tres. A vegades donen reproducció sexual encara que siguin unicel·lulars. També faran les ascoespores.
Quant es reprodueixen sexualment aquests no donen ascoparp (no donen bolets).
Saccharomyces cerevisiae: llevat de la cervesa i el pà. Ja no es coneix en estat salvatge.
Saccharomyces ellipsoideus: llevat del vi.
Candida albicans: comensal de l'intestí humà, fong oportunista. Sensible a la nistatina. No se li coneix reproducció sexual.
Candida utilis: es cultiva per obtenir biomassa, greixos o sucres. No se li coneix reproducció sexual.
-Subdivisió plectomicets Reproducció sexual, aquest si que donen ascoparp (bolet). Un ascocarp tancat semblant a una trufa que al descompondres deixa anar les espores.
La reproducció habitual és asexual amb conidis.
Creixen sobre citrics amb descomposició. Viuen com a saprobions i n'hi que són paràsits de l'home. El conidiofor és el que porta els conidis (exoespores). Conidi és l'espora d'origen asexual.
Penicilium té molta afinitat pels cítrics.
Penicilium notatum (és el dels Staphyloccocus, el de Fleming), Penicilium italicum, Penicilium chrysogenes, Penicilium camemberti, Penicilium roqueforti.
Aspergillus niger A. flavus: produeix aflatoxines, són toxines. El carcinoma primari de fetge es rar en les etnies leucodermies (pell blanca) i solen ser metàstasi d'un altre cancer, però si una persona amb hepatitis prèvia i menja cereal contaminat amb aflatoxines pot desenvolupar un cancer primari de fetge.
Tricophyton rubrum: és la tinya. No se'n coneix reproducció sexual. Lligada a la misèria, bruticia, camps de internats, caps de concentració. Sensible a la griseofluvina (semblant a la nistatina, és toxic i perillos), cura la tinya però no fa que torni a creixer el pell.
Epidermophyton floccosum: peu d'atleta. Freqüent en gimnasos. No se li coneix reproducció sexual, no mata però molesta molt. Tractament amb griseofluvina.
-Subdivisió Pyrenomicets Són pluricel·lulars, miceli amb hifes, fan escocarp. Bàsicament són paràsits de vegetals.
Claviceps purpurea: fong paràsit del sègol. Té un doble cicle amb espores d'origen asexual (conidis) i en espores d'origen sexual. Un any donen reproducció asexual i l'altre reproducció sexual.
Són perjudicials per a la planta tant els asexuals com les sexuals.
Les espores es col·loquen al ovari de la flor i donen un micel·li que devora l'ovari.
Com que part de la collita no s'ha perdut, es fa farina amb lo que ha sobreviscut i el bitxo va a parar al pà i d'aquí als humans. El fong és sensible al fred, i al hivern dona una forma de resistència (escleròsit). Això s'està on hauria d'estar l'ovari de la flor.
Quant fa bon temps l'esclerosi germina i li surten petits ascocarps i llavors dona la segona generació d'espores que infecten la segona generació del sègol. Per tant, l'escleròsit pot ser d'origen sexual o asexual. En l'escleròsit hi ha la metilergometrina, la bromocriptina i la dihidroergotamina.
La metilergometrina és un ocitòcit o oxitòcic (accelera les contraccions del part, o evitar hemorràgies post-part o post-abortament).
La bromocriptina inhibeix la secreció làctea.
La dihidroergotamina és un vasoconstrictor enèrgic (per la migranya) *Dietilamida de l'acid lisèrgic (LSD), tractament psicoanàlitic.* No es pot distingir les formes sexuals i asexuals.
Cordyceps militaris: té els mateixos alcaloides del claviceps purpurea, sobretot la dihidroergotamina. La forma asexual és diferent de la forma sexual. El cordyceps és la forma sexual i la forma asexual es diu Tolupocladium inflatum. De la asexual s'obtenen alcaloides diferents del Claviceps, les ciclosporines (immunodepresors per evitar rebutx en transplantaments).
Neurospora crassa, N. sitophila: són saprobions, no paràsits. S'utilitza en experiments de genètica.
Gibberella fujikuroi: paràsit del arrós. Segrega giberelina que fa creixer desmesuradament les plantes d'arròs que acaben morint-se. Es fa servir com herbicida.
-Subdivisió discomicets Són els ascomicets superiors. Són bolets "normals".
Morchella sp.: comestible en tots els casos.
Helvella sp.: comestible si està cuit. Tòxic quant és cru. Conté saponines que són termolàbils, les saponines són hemolítiques i dona anèmia.
Tuber sp.: la tòfona.
Divisió basidiomicets (important) Els fongs superiors. Són els bolets normals i corrents. 30.000 espècies vivents.
No formen líquens, no són paràsits humans, però si poden ser molt tòxics.
Saprobions.
Fan micorices (micorizas?).
Formen basidis, basidiospores i basidiocarp (aparell sexual, el bolet en si).
2 hifes de 2 micel·les aploides que es posen en contacte i formen una hifa, un dicarion n,n (no es diploide!!!). Quant arriba el moment surt el bolet de la terra i continua sent dicarion. En alguns punts del bolet s'ajunten els dos nuclis i donen el zigot 2n. 4 espores haploides externes (basidiospores que estan al basidi) que procedeixen de la divisió del zigot diploide. *Totes aquestes coses estan "penjant" del basidiocarp* Ordre Agaricals Xampinyons.
Quant es molt jove està recobert pel vel universal, i quant creix hi poden quedar unes escames al basidiocarp i una volva al peu.
El vel parcial es troba quant es jove (no s'ha separat del tot). El vèl parcial tanca l'himeni per sota. Quant es tanca el vèl parcial queden unes restes "al coll" que formen un anell o cortina.
Estípit: el peu Pili: el barret Anell o cortina: restes del vel parcial Volva: restes del vel universal Esquames: restes del vel universal a sobre del barret Himeni: les lamines que té sota del barret. És la part fèrtil amb les basidiospores.
Gènere amanita Constituït per fongs de gran tamany. Totes les amanites tenen volva i anell, peu i barret diferenciat i himeni en làmines.
A. muscaria: ho té tot blanc menys el barret que es de color vermell viu i plè d'escames blanques. Té distribució geogràfica ampla, a tot l'hemisferi nord a la muntanya mitjana. Hi ha diferens races químiques del fong.
Conté atropina i muscarina, són dos alcaloides, antagonistes un de l'altre.
L'atropina dilata la pupil·la i inhibeix la secreció de saliva (és un adregèrgic) i taquicàrdia.
La muscarina és un colinèrgic, fa el contrari que l'atropina. Més tòxica, l'atropina mata.
La muscarina mata a altes dosis. En el bolet predomina una sobre l'altra.
Sindrome muscarina o atropinica depenen de qui predomini.
També hi ha l'àcid ibotèmic que és un potent alucinògen que actua rapidament, alucina estant despert durant 8 hores i en el son també alucina unes 8 hores. Els 2 alcaloides són degradats pel fetge i eliminats normalment. L'acid ibotèmic pot passar la barrera encefalopàtica, no es pot filtrar pel fetge, i s'elimina sense metabolitzar-se.
Surt a la tardó.
Atropos es la que talla el fil de la vida. Atropos es la que no canvia, la mort.
A. pantherina: tot blanc menys el barret que tira a marró-violeta fosc. Té les mateixes qualitats, creix pels mateixos llocs, surt a la tardor, no es tant corrent. Té els mateixos PA, però se li coneixen més casos fatals.
A. caesarea: és comestible. Volva blanca i peu blanc. Barret groc i estípit groc. Fong de terra baixa, surt a la tardor.
A. phalloides: fong de terra baixa. Típic de tardor. És un fong gran (15-20cm). Color verd-groguenc, si està destenyida es pot confondre amb la caesarea. Volva blanca, lamines blanques, berret i peu groguen-verdós.
Té saponines que donen anèmia hemolítica, però són termolàbils i s'eliminen amb la calor.
Toxines termoresistens: la faloidina i les amanitines alfa i beta. Són solids cristal·lins incolors sense sabor. Són polipèptids amb 7-9 aminoàcids cíclics, no arriben a ser proteïnes. Si ho fosen donarien immunitat, per això no es pot fer vacuna o sèrum antifaloidina ni antiamanitina. Tampoc són alcaloides, són peptids i ja està.
A les 6-8 hores de la ingesta actua la fal·loidina, que representa el 40% de les toxines totals del fong. Entre les dos amanitines suposen el 60%. La faloidina en part es degradada pel fetge, per això ataca el fetge però cap altre òrgan. L'atac de la faloidina es dolors, vomits, nausees, gastrointeritis severa, diarrees. Les persones joves i sanes poden sobreviure relativament bé.
Després pasa una pausa on la persona es recupera i llavors ataquen les amanitines que no són degradades pel fetge i ataquen el fetge i el ronyó. Ara la cosa és greu. Mortlitat del 60-80%. Fer diàlisi, transplantament de ronyó.
A. virosa: completament blanca. Variant albina de la falloides. Surt a terra baixa. Les mateixes toxines que la faloides.
A. verna: és blanca, però no es faloides. "Amanita de primavera". Surt a terra baixa. Les mateixes toxines que la faloides.
-Gènere Galerina (pot sortir!): no te faloidina, però si les amanitines, i es tant mortal com la faloides.
-Gènere Cortinarius Tots s'asemblen molt. Lamines molt gruixudes, de color vermellós, vermell-ocre. N'hi ha de comestibles. Es diu cortinarius perquè hi ha com una taca de color a on hi hauria l'anell, ha quedat una "cortina".
C. orellanus: assasí retardat. La orelladina ataca 3 setmanes després de l'ingesta i ataca el ronyó. Mortalitat 15-20%. Alemanya, Suissa.
Coprinus niveus: de forma cònica (com un ou en plumes). Són comestibles i tòxics. Es menjen quant són joves, al envellir les lamines es tornen deliqüescents (bolet de tinta) i cauen com una tinta negra i llavors no es comestible. Si es menja sense alcohol no passa res. Si prenen alcohol i el menjem donarà dolor en funcio de la quantitat d'alcohol ingerida. Tractament antialcoholic. Té la coprina. El fetge oxida l'alcohol a CO2 i H2O. La corpina fa que s'acomuli l'aldheïd acètic, emborratxa severament la persona, el causant de la borratxera és l'aldehid.
...