Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Psicologia i Psicopatologia
Profesor S.S.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Percepció 1. La sensació com a pas previ a la percepció La percepció és una seqüencia de passos que estructuren la informació per ordenar els nostres pensaments. Tot comença amb el que rebem pels nostres sentits a través dels òrgans sensorials que capten la informació de diferents maneres. A partir d’aquí es construeix una imatge de la realitat dins el nostre cap (percepció). El procés que segueix és la captura d’energia física codificada en forma d’impulsos nerviosos, anomenat transducció.
Dins la sensació trobem: - Adaptació/habituació sensorial. Estimulació constant que dóna lloc a una disminució i inclús una supressió de la sensació. El nostre cervell s’avorreix davant allò constant i tendeix a respondre menys davant aquests estímuls.
- Compensació sensorial. Els nostres sentis es reorganitzen davant canvis en l’ambient i/o en l’organisme. Davant alguna restricció (privació) sensorial es pot produir una compensació sensorial (facilitació i millora dels altres sentits). Un sentit substitueix a un altre i millora.
La sensació es un pas previ però no és suficient, no es connecta amb res que nosaltres coneixem. L’hem de connectar amb la informació que tenim dins la nostra memòria sobre el món real. Però trobem uns límits: no podem processar tota la informació que rebem pels sentits, sinó que seleccionem allò que volem processar. Aquests mecanismes de selecció són mecanismes d’atenció → és un conjunt de molts mecanismes que ens ajuden a seleccionar i acotar la informació que passarà als processos perceptius (atenció selectiva). Allò que està seleccionat per l’atenció selectiva és el que arribarà a la nostra consciència.
2. L’atenció selectiva La percepció conscient està determinada per l’atenció, és a dir, a pesar d’estar rebent una gran quantitat d’estimulació a través dels sentits, només una part d’aquesta arriba a la nostra consciència. L’atenció selectiva és el conjunt de processos que determinen quins aspectes del nostre entorn sensorial tenen més importància dins la nostra consciència.
3. Dominància visual La dominància visual: normalment quan percebem la realitat donem més importància a allò que ens arriba a través dels ulls que el que ens arriba a través d’altres sentits. En l’home existeix un predomini de la vista sobre la resta dels sentits (predomini visual). Per això quan no hi ha concordança entre el que percebem a través de dos sentits diferents tendim a confiar més en el que ens aporta la vista.
4. La percepció com a procés actiu La percepció és un procés actiu que implica una avaluació de les sensació a partir de l’experiència. El fet que l’experiència i les expectatives influeixin en les nostres percepcions explica les diferents interpretacions del mateix estímul per persones diferents.
- Coneixement previ (basat en l’experiència) → Percepció = Processos descendents.
- Percepció → Sensació (processos sensorials) = Processos ascendents.
Existeix una predisposició a organitzar de manera conjunta i global, no de manera aïllada. És a dir, hi ha una sèrie de mecanismes que estan tan interioritzats que es donen sense que ens en adonem. Es tracta de principis d’organització perceptiva que actuen mitjançant mecanismes cerebrals especialitzats: - La forma: tendim a segregar qualsevol visualització entre figura i fons, donant més rellevància a la figura. Aquesta segregació és automàtica i en el cas de figures reversibles, només veiem una de les figures, no les dues a la vegada. El procés perceptiu remet a un mecanisme bàsic segons el qual tendim a percebre algun objecte o objectes destacats com a figura rellevant al la resta a un segon pla de fons.
Tenim altres mecanismes que ens ajuden a percebre la forma dels objectes de la realitat, com per exemple: o Principi de proximitat: tendim a agrupar aquells elements que es troben més pròxims entre ells.
o Principi de semblança: tendim a agrupar aquells elements que s’assemblen més entre ells pel que fa a forma, color, mida, etc.).
o Principi de tancament: el nostre sistema perceptiu tendeix automàticament a omplir figures que no estan completes.
- La profunditat: són mecanismes automàtics. Tenen a veure amb: o La disparitat binocular: el cervell compara la imatge que arriba a cada ull i a través de la disparitat que hi ha entre elles i calcula la distància molt ràpidament (quant més a prop es troba un objecte més diferents són les dues imatges rebudes pels ulls, tot i que també depèn de la posició de l’objecte en relació amb els ulls).
o Pistes monoculars: tenen a veure amb la mida relativa, l’oclusió i la perspectiva lineal Existeixen períodes sensibles en edats petites per la instauració o el funcionament dels mecanismes d’organització perceptiva.
- El moviment: mecanismes que extrauen diferencies posicionals d’un mateix objecte al llarg del temps. Hi ha mecanismes cerebrals que poden derivar informació de moviment a partir de canvis graduals en el tremps. Hi ha dos tipus de canvis/moviments: - o Els canvis en la mida assenyalen un moviment de profunditat.
o Els canvis en posició horitzontal assenyalen un moviment de translació.
Constància perceptiva: ens permet percebre un objecte de manera estable a pesar de canvis en perspectiva, diferents condicions d’il·luminació, distancia, etc.
o Constància de la forma: percebem la forma dels objectes coneguts de manera constant a pesar de rebre projeccions retinàries diferents.
o Constància de la mida: percebem objectes coneguts amb una mida constant encara que la nostra distància respecte a ells variï.
o Constància de la lluminositat: percebem un objecte com si tingués una il·luminació constant encara que la seva il·luminació variï.
5. Il·lusions perceptives Existeixen nombroses il·lusions perceptives que són percepcions errònies de la realitat a partir de factors fisiològics o de context. Aquestes il·lusions ens ajuden a entendre els processos d’organització perceptiva en l’ésser humà.
...