APUNTS 2n PARCIAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura PSICOLOGIA BIOLÒGICA I
Año del apunte 2016
Páginas 39
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. INTRODUCCIÓ A L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS SISTEMES SENSORIALS Estem contínuament bombardejats per energia. Finalment interpretem menys de la que ens arriba ja que recollim les parts més rellevants a nivell evolutiu (supervivència).
Receptors sensorials = Són estructures neurals especialitzades a través de les quals es produeix el contacte amb el món exterior, recullen informació exterior de l’organisme.
Són els encarregats de percebre la informació i de convertir-la en un impuls nerviós, el qual és conduit a un centre nerviós on s’origina la sensació.
Els receptors sensorials poden ser: - Terminacions nervioses.
Cèl·lules especials, que solen agrupar-se i construir òrgans sensorials o òrgans dels sentits. (Més freqüents) 1.1PROCÉS DE TRANSDUCCIÓ Procés de transducció = convertir la informació exterior en informació neural.
L’energia que arriba als nostres sentits no està en el llenguatge del cervell. Necessitem convertir-la per poder entendre-la, és a dir, convertir la informació exterior en informació neuronal.
Informació exterior Informació neural Els potencials d’acció viatgen des del nervi a les estructures superiors de l’organisme.
Llei de les línies marcades: un cop entra la informació al cervell, cada una és processada per una zona diferent.
Totes s’acaben transformant en impulsos nerviosos.
La intensitat depèn del codi de freqüència i el codi poblacional.
Codi de freqüència = com més pressió a la mà, més ràpid s’enviarà la informació, és a dir, la neurona enviarà més impulsos per unitat de temps. Però arribarà un moment en que la neurona ja no podrà enviar-ne més, se saturarà i tot i exercir més pressió a la mà, no ho notarem.
Codi poblacional = és el nombre de neurones que envien impulsos alhora (en llindar de sensibilitat diferent). Quan es saturen les neurones per excés d’informació, una altra neurona la substitueix i envia els impulsos.
La localització de l’estímul és més o menys específica depenent de la quantitat de receptors sensorials per superfície. A més receptors per superfície, més capacitat de discriminació.
La duració de l’estímul també dependrà del tipus de receptor: Receptors tònics (Dolor i Equilibri) : estimulen contínuament.
Receptors fàsics (gust, olfacte i pressió) : els estímuls sensorials deixen de ser rellevants relativament ràpid. Quan arribem a un lloc on fa pudor però al cap d’una estona ja no la sentim tant.
1.2TIPUS DE RECEPTORS SENSORIALS SEGONS EL NIVELL D’ESTRUCTURA I PROCEDÈNCIA EXTEROCEPTIUS PROPIOCEPTIUS INTEROCEPTIUS Aporten coneixement del món exterior.
Aquells que ens donen senyals sobre la posició del cos a l’espai i el moviment corporal.
Són els procedents de les parets dels òrgans interns.
Cinestèsia (sabem la posició dels nostres braços tot i no veure’ls) i equilibri.
Glucoreceptors i baroreceptors.
Visió, audició, sensació de la pell (tacte, temperatura i dolor), sentits químics (gust i olfacte).
SEGONS EL TIPUS D’ESTÍMUL QUE SÓN CAPAÇOS DE REBRE FOTORECEPTORS MECANORECEPTORS QUIMIORECEPTORS TERMORECEPTORS Detecten estímuls lluminosos i es localitzen en els ulls.
S’estimulen per canvis mecànics, com ara pressions, contactes o ones sonores. S’inclouen en aquest grup diversos receptors de la pell, dels músculs i les articulacions i els receptors auditius.
Capten informació dels canvis químics. Pertanyen a aquest grup els receptors del gust i l’olfacte.
Detecten canvis de temperatura. S’inclouen alguns receptors de la pell.
GUST/GUST OLOR/OLFACTE OXÍGEN ARTERIAL CO2 SANGUINI QUIMIORECEPTORS MECANORECEPTORS QUÍMICA PRESIÓ CONTRACCIÓ MUSCULAR PRESIÓ SOBRE ARTICULACIÓ FORCES MACÀNIQUES DOLOROSES: pressió, estirament...
FORCES MECÀNIQUES: gravetat, inèrcia i acceleració.
ONES SONORES PRESIÓ ARTERIAL pH OSMOLARITAT GLUCOSA, AMINOÀCIDS, ÀCIDS GRASSOS EN SANG PICOR / NOCICEPCIÓ* DOLOR / NOCICEPCIÓ* TACTE / SOMATOSENSORIAL PROPIOCEPCIÓ PROPIOCEPCIÓ DOLOR / NOCICEPCIÓ EQUILIBRI AUDICIÓ / OÏDA BARORRECEPCIÓ Receptors dels botons gustatius.
Neurones de la mucosa olfactoria.
Receptors dels cossos carotidi i aòrtic.
Receptors del bulb raquidi i dels cossos carotidi i aòrtic.
Receptors del tronc de l’encèfal.
Neurones de l’òrgan vascular de la làmina terminal, de l’àrea preoptica del hipotàlem anterior i de l’òrgan subfornical.
Receptors hipotalamics.
Terminacions nervioses lliures.
Terminacions nervioses lliures.
Receptors somatosensorials cutanis i subcutanis.
Músculs, òrgans tendinosos de Golgi.
Receptors de les articulacions.
Nociceptors mecànics: terminacions nervioses lliures.
TERMORECEPTORS CALOR CALOR / FRED DOLOR / NOCICEPCIÓ Cèl·lules ciliades de l’aparell vestibualr.
Cèl·lules ciliades de l’òrgan de Corti.
Barorreceptors dels senos carotidis i del “cayado” aòrtic.
Terminacions nervioses lliures.
Terminacions nervioses lliures.
FOTORECEPTORS LLUM: ones electromagnètiques VISIÓ / VISTA Cons i bastons de la retina.
1.3CAMP RECEPTIU DE LA NEURONA SENSITIVA Camp receptiu = Superfície on es troben els receptors. A més densitat, més percepció.
Regió de l’espai en la qual la presència d’un estímul altera la resposta d’aquesta neurona, és a dir, la taxa d’impulsos electroquímics que aquesta genera.
Inhibició lateral =amplificació de la zona estimulada. Una neurona fa que les del seu costat no enviïn impulsos perquè ella es senti més, és a dir, elimina el soroll que l’envolta.
TEMA 2. EL SISTEMA VISUAL 2.1 L’ESTÍMUL VISUAL Estímul visual = llum, energia o radiació electromagnètica constituïda per partícules amb propietats ondulatòries.
L’ésser humà només és capaç de veure una banda que va de 380 – 760 nm.
Les propietats d’aquest electre o estímul visual són: - Ona contínua (freqüència i longitud): Les dimensions físiques de l’ona donen les dimensions perceptives.
- Fotons (petites partícules d’energia): Transducció de la informació visual.
Les diferents longituds d’ona només les veiem quan hi ha llum, si no n’hi ha, veiem amb tonalitats de grisos. Els colors són les percepcions visuals que interpreta el cervell de les longituds d’ona.
2.2 ANATOMIA DE L’ULL Globus ocular = estructura esfèrica buida, allotjada en una cavitat del crani anomenada òrbita.
Retina = capa més interna del globus ocular. Hi ha les cèl·lules fotoreceptores que poden ser bastonets (s’exciten amb qualsevol llum visible sense diferenciar colors) i cons (capacitat de distingir els colors però necessiten més llum).
Coroide = segona capa del globus ocular. De color negre menys a l’iris (blau, marrò..). Al centre de l’iris hi ha la pupil·la o nineta.
Escleròtica = Capa més externa del globus ocular. De color blanc i transparent de la part davantera que forma la còrnia.
Fòvea o taca groga = zona de la retina on la visibilitat és màxima i hi ha una gran quantitat de cons.
Punt cec = zona de la retina per on ix el nervi òptic i en la qual no hi ha visió perquè no hi ha cèl·lules fotoreceptores.
Nervi òptic = conjunt de prolongacions de les cèl·lules nervioses que es comuniquen amb els cons i els bastonets.
Cristal·lí = òrgan transparent i elàstic amb forma de lent biconvexa que es subjecta a la paret interna del globus ocular per mitjà d’uns músculs molt petits. Separa dues cambres: l’anterior ocupada per un líquid semblant a l’aigua (humor aquós) i la posterior conté una substància més viscosa, encara que també transparent (humor vitri).
Celles = Desvien la suor del front per protegir l’ull.
Parpelles = Replecs de la pell que protegeixen el globus ocular. En la part més interna estan entapissats per la conjuntiva, una capa que cobreix també la part frontal del globus.
Pestanyes = Pèls situats a la vora de les parpelles que tamisen la llum i la fan més difusa.
Músculs oculars = mouen el globus ocular cap a munt, cap avall o lateralment, per dirigir la vista cap a l’objecte que es vol mirar.
Glàndules lacrimals = segreguen llàgrimes que mantenen humida la part davantera del globus ocular per evitar que s’assequi. Contenen, a més, una substància que mata certs bacteris.
La retina té 3 capes interiors: L’estímul visual arriba per la còrnia, passant pel cristal·lí fins a l’iris i l’humor vitri, reflectintse a la retina on hi ha els fotoreceptors.
La retina no és igual a tot arreu. A la part amb més densitat de receptors i on la vista és més fina és la fòvea. El centre és la fovèola i el voltant la màcula.
La taca negra és la part on no tenim visió i és per on marxen els nervis (axons).
Per regular la visió fem més gran o més petita la pupil·la, controlada pels músculs inerts pel SN Autònom.
2.3 CÈL·LULES RECEPTORES Fotoreceptors = cèl·lules receptores dels estímuls visuals. Es troben a la retina i són les encarregades de captar els estímuls lluminosos que arriben a l’interior de l’ull. Diferenciem dos tipus de cèl·lules: els botons i els cons.
Cons = cèl·lules que detecten els tres colors bàsics: vermell, verd i blau. Hi ha tres tipus de cons, cadascun encarregat de detectar un color diferent. Predominen a la fòvea i detecten forma i color.
Bastons = cèl·lules encarregades de captar els raigs lumínics en condicions de poca llum. Ens permeten diferenciar les llums de les ombres. Predominen a la perifèria i detecten la forma de manera imprecisa.
CAPES I CÈL·LULES DE LA RETINA La retina està formada per tres grups principals de neurones disposades en tres capes: - La primera capa està formada per una fila de neurones receptores primàries en les quals distingim els cons i els bastons, que contenen substàncies químiques sensibles a la llum.
- La segona capa està constituïda per neurones bipolars que fan sinapsi amb la primera i se’n encarreguen de transmetre els impulsos a les de la tercera.
- La tercera capa està composta per cèl·lules ganglionars els axons de les quals es disposen sobre la superfície interna de la retina i es reuneixen en un punt.
2.4 CAPMS VISUALS I CAMPS RETINARIS: PROJECCIÓ ALS NGL I ESCORÇA Recorregut de la informació visual: (1)Retina ; (2) Nervi òptic ; (3) Quiasme òptic ; (4) Tracte òptic ; (5) Nucli geniculat lateral (tàlem) ; (6) Radiacions òptiques ; (7) Còrtex visual.
La retina té dues hemirretines: - Hemirretines nassals: les interior, les que toquen al nas.
Hemirretines temporals: les exteriors.
El camp visual dret es captat per les dues hemirretines, la nasal de l’ull dret i la temporal de l’ull esquerre.
2.5 PROCÉS DE TRANSDUCCIÓ Pigment = substància que hi ha a les cèl·lules dels éssers vius i que proporciona color.
Opsines = Pigments visuals dels fotoreceptors. (Rodopsines i conopsines) RODOPSINA = Pigments visuals dels bastons.
RODOPSINA = ESCOTOPSINA + RETINAL Només n’hi ha d’un tipus.
En els bastons es sintetitza la Rodopsina formada per Escotopsina i Retinal.
CONOPSINA = Pigments visuals dels cons.
En els cons es sintetitzen tres tipus de Conopsina: Té tres variants segons el tipus de con que els sintetitza.
SIANOPSINA – BLAU – codificada al cromosoma 7 Longitud d’ona baixa.
ERITROPSINA – VERMELL – codificada al crom. X Longitud d’ona alta.
CLOROPSINA – VERD – codificada al cromosoma X Longitud intermitja.
MOLÈCUAL COMPOSTA = OPSINA + RETINAL - Quan la llum incideix la molècula es separa la opsina (queda lliure) i el sodi disminueix, per tant, s’hiperpolaritza. Van en sentit invers quan es relaxa allibera glutamat. El neurotransmissor, quan arriba l’estímul deixa d’alliberar glutamat.
- Opsina i retinal junts: Entra la llum i disminueix el GMPc (Gemapescili) i es produceix un tancament de canals de NA+, CA2 + i Mg2+. El glutamat disminueix i el fotoreceptor s’hiperpolaritza.
2.6 TEORIES DEL PROCESSAMENT DEL COLOR Processament composat.
Considera que, havent 3 colors fonamentals – vermell, verd i blau – amb els quals es poden obtenir tots els altres, existeixen també 3 classes de cèl·lules (cons) que actuen com a fotoreceptors, havent una classe per a cada un dels colors principals.
Considera que existeixen els receptors B (sensibles al Blau), G (sensibles al Verd) i R (sensibles al Roig). A la vegada, cadascun dels 3 grups de cons, posseirien un pigment diferent.
Processament oposat.
Suposa que existeixen tres parells d’unitats (ROIG – VERD ; BLAU – GROC ; BLANC – NEGRE) receptores localitzades a la retina i disposades de tal manera que l’acció en una és oposada a l’altra, en relació amb els seus efectes sobre les cèl·lules bipolars o sobre la cadena neuronal que parteix dels receptors.
- - - 2.7 VIES DE TRANSMISSIÓ DE LA INFORMAICÓ VISUAL VIA RETINO – GENÍCUL – ESTRIADA NUCLI SUPRAQUIASMÀTIC DE L’HIPOTÀLEM Via de la retina a l’escorça estriada.
Sincronització de conductes i processos que varien al llarg del cicle dia/nit (cicles circadians).
N. ÒPTICS ACCESSORIS I PRETECTAL OLIVAR DEL TRONC DE L’ENCÈFAL COLICLE SUPERIOR Reflex fotomotor de la pupil·la.
Atenció cap a l’estímul i control del moviment dels ulls i del cap. Projecta a escorça d’associació. Rep informació d’escorça visual.
El nucli geniculat del tàlem està format per 6 capes en les quals podem distingir-ne de dos tipus: - Les capes ganglionars Parvocel·lulars. Encarregades de determinar la forma el color i els detalls.
Són més petites i més nombroses. El seu camp receptiu és petit però són més lentes. La majoria d’aquestes cèl·lules es situen als cons.
- Les capes ganglionars Magnocel·lulars. Encarregades de percebre moviment i grans objectes.
Tenen una alta sensibilitat al contrast alt. Són ràpides i tenen un camp receptiu gran. Es troben als bastons i estan absentes a la fòvea.
2.8 ORGANITZACIÓ ANATÒMICA DEL SISTEMA VISUAL ORGANITZACIÓ DE L’ESCORÇA VISUAL ORGANITZACIÓ RETINITÒPICA Tot allò que queda retratat a la retina també queda retratat a l’escorça. Hi ha un mapa de la retina a l’escorça i desproporcionat ja que la fòvea ocupa un 25%.
ORGANITZACIÓ MODULAR Organització modular amb columnes perpendiculars, cada columna és com un pixel, un punt visual. Cada columna és un punt visual que veiem. Les neurones de cada mòdul estarien a l’anàlisi d’una porció. Les columnes funcionals verticals estan agrupades segons reben senyals. El conjunt és necessari ja que sinó, veuríem un punt negre.
2.9 PÈRDUES DE VISIÓ I AGNÒSIES VISUALS Lesions a: - Nervi òptic. No veure amb un ull (ull cec). Defecte de camp visual monocular, pèrdua de visió total d’un ull.
- Quiasme. No arriba la informació per tant no veurem les parts temporals quan tanquem un ull. (Hemiopropsia bitemporal).
- Tracte òptic. No es veu el camp contralateral. Si tenim lesionat el dret no hi veurem per l’esquerre. (Heniaropsia contralateral).
- Radiacions òptiques. No veiem ¼ part del camp visual. (Quadraropsia) - Àrea visual primària. Veiem una taca negra a causa d’una lesió a les columnes. (Escotoma).
Agnòsies visuals: Hemisferi esquerre - Agnòsia dels objectes: no reconèixer subjectes.
Anomia dels colors: associa el color però no el nom.
Alexia pura: poden escriure però no llegir.
Hemisferi dret - Agnòsia dels colors: dif. per reconèixer els colors.
Prosopagnòsia o agnòsia de les cares: no reconèixer cares.
TEMA 3. EL SISTEMA AUDITIU 3.1 L’ESTÍMUL AUDITIU Estímul auditiu = sons o ones que neixen de la vibració.
La percepció dels estímuls auditius varia en les espècies animals. Els humans senten de 20 – 20.000 vibracions/seg.
Si el soroll és superior o inferior, no el podem percebre.
Característiques físiques de les ones sonores: Longitud d’ona = Distància recorreguda en cada cicle.
Cicle = Successió completa de totes les possibles concentracions inherents a una vibració.
Freqüència = Temps que tarda una vibració en completar un cicle.
Amplitud o intensitat = Diferència entre grau màxim i mínim de densitat de les molècules.
Complexitat = Els objectes vibren simultàniament a diferents freqüències.
3.2 ANATOMIA DE L’OÏDA OÏDA EXTERNA Amplificador de ressonància i transporta el so cap a l’oïda mig.
Canal auditiu extern.
Pavelló auricular. Cartílag elàstic i la única zona visible.
Membrana timpànica. Entrada a l’oïda mig.
OÏDA MIG entre el timpà i la còclea. Amplifica el so.
Trompa d’Eustaqui = conducte que comunica l’oïda mig amb la part més posterior de la cavitat bucal (nasofaringe).
Cadena d’ossets = units entre sí pels lligaments.
Connecta el timpà amb la còclea.
- Martell, unit al timpà.
- Enclusa, al mig.
- Estrep, unit a la finestra oval.
OÏDA INTERNA Converteix l’energia sonora en impulsos nerviosos que es transmeten al cervell.
Finestra oval.
Finestra rodona Còclea o cargol.
Sistema vestibular = on ens arriba la informació sobre l’equilibri.
El canal coclear està separat per dues membranes, la de dalt que és la vestibular i la de baix que és la basilar. La primera nomes arriba fins la meitat del canal.
Els receptors auditius són les ciliades, que poden ser internes o externes, i es troben dins del canal coclear a l’òrgan de Cort.
Quan el soroll arriba al timpà el fa vibrar depenent de la seva amplitud, freqüència i longitud d’ona.
Aquesta vibració es transmet als ossets, del martell fins l’estrep, lligat a la finestra oval (membrana) i que conté líquid i en fa augmentar la pressió. Al augmentar la pressió la membrana basilar puja i baixa i toca les ciliades que es troben immòbils dins del canal coclear.
3.3 TRANSDUCCIÓ DE LA INFORMACIÓ AUDITIVA La finestra oval comença a vibrar (membrana del tambó) que provoca un augment de pressió a la perilimafa (rampa vestibular) arribant a la rampa timpànica i la finestra rodona.
Cilis = Actina (rígids) Unió en la punta (feix de cilis) Inclinació del feix = Potencial d’acció Moviment cap el cili més alt: Augmenta la tensió en les fibres i s’obren els canals iònics i entra potasi (K+) a l’interior que fa que es despolaritzi i alliberi glutamat. A l’endolimfa hi ha més K+ que a les cèl·lules i a la perilimfa.
La despolarització es produeix degut a l’augment de la perilimfa que fa que els cilis toquin i deixin de tocar contínuament i es produeix una decantació de cilis que produeix al tocar l’obertura dels canals iònics de K+ provocant la despolarització i deixant entrar calci a l’interior.
Els canals de Potassi es troben a la base i als laterals de la cèl·lula.
3.4 VIES AUDITIVES VIES AFERENTS VIES EFERENTS Dels sentits fins al cap.
Els cilis passen la informació a les neurones. Després aquestes ho transporten al nucli coclear, situat al tronc del cervell. Al nucli coclear trobem els nuclis olivars, el col·lícul inferior (tàlem) i el còrtex auditiu primari.
Hi trobem els filtres de protecció per estímuls intensos i la discriminació i l’audició fina.
CILIS  NEUROES  NUCLI COCLEAR 3.5 ORGANITZACIÓ TONOTÒPICA L’organització és igual que la vista, s’organitza mitjançant columnes paral·leles i té una escorça primària i secundària.
Els dos hemisferis reben informació de les dues oïdes, per tant, és contralateral i ipsilateral.
TEMA 4. EL SISTEMA VESTIBULAR 4.1 ANATOMIA DEL SISTEMA VESTIBULAR ÒRGANS OTOLÍTICS CANALS SEMICIRCULARS Funció estàtica i dinàmica.
Funció dinàmica, moviments del cap.
Utricle = té un pla horitzontal i és sensible al vertical.
Sàcul = té un pla vertical i és sensible a l’horitzontal.
Superior Posterior Horitzontal Depenent de com movem el cap s’activa un o altre.
4.2 CÈL·LULES RECEPTORES I TRANSDUCCIÓ Kinocili (cinetocili) tenen un cili més alt a la cúpula o a la membrana otolítica que indica l’eix de plarització.
Als canals semicirculars les cèl·lules cil·liades estan totes orientades cap a un mateix costat. En el camp horitzontal cap a l’utricles i en l’anterior i posterior cap a l’altra banda.
En els òrgans otolítics estan orientades en varies direccions.
Quan les cèl·lules es despolaritzen es decanten cap a cili, el contrari s’hiperpolaritzen. Els cilis s’enganxen a la gelatina i es decanten i així sabem en quina posició estem.
4.3 ORGANITZACIÓ DE LES VIES VESTIBULARS GANGLI VESTIBULAR PARELL CRANIAL VII NUCLIS VESTIBULARS GANGLI VESTIBULAR PARELL CRANIAL VII CEREBEL VESTIBULAR TEMA 5. EL SISTEMA GUSTATIU 5.1 L’ESTÍMUL GUSTATIU Estímul gustatiu = molècules de substància ingerida diluïdes a la saliva.
QUALITATS DEL GUST AMARG Alcaloides verinosos de moltes plantes, evitació.
ÀCID Deteriorament d’aliments per bacteris.
DOLÇ Detector de menjar.
SALAT Presència de sals: NaCl, KCl) SABOR = GUST + OLFACTE UMAMI Glutamat monosòdic.
PICANT Capsaicina 5.2 ANATOMIA DEL GUST Receptors gustatius = cèl·lules receptores agrupades en botons o corpuscles gustatius situades als porus gustatius dins de les papil·les gustatives.
Les papil·les gustatives es troben dins de la boca principalment a la llengua.
La informació d’aquestes cèl·lules es recull en 3 parells cranials:  7, Facial.
 9, Glosoferingi.
 10, Vague.
Tenim 3 formes de papil·les:    Fungiformes : davant.
Foliada : lateral.
Circumval·lades: darrere V.
Distribució dels receptors gustatius: CLÀSSICAMENT ACUALMENT Punta (dolç, salat), costats (agre) i darrere (amarg).
Les qualitats gustatives es perceben a qualsevol part però algunes són més sensibles que altres.
5.3 TRANSDUCCIÓ GUSTATIVA Les substàncies es dissolen i s’ajunten amb els seus receptors específics. Es produeix una despolarització per 2 vies: 5.4 VIES GUSTATIVES Sempre ipsilateralment.
La informació passa pel nucli del tacte solitari (NTS) fins a la portuberància. Aquesta informació pot anar a 3 llocs diferents:    Tàlem i després cap a la insula i còrtex parietal.
Sistema límbic i cap a l’amígdala i hipocamp.
Nucli parabranquial encarregat dels reflexos autonòmics.
5.5 COODIFICACIÓ DEL GUST Existeixen dues teories: Teoria de les línies marcades. Especialitat absoluta, no hi ha informació, només gust.
Codificació de patrons de resposta. A la part del cervell hi ha tots els gustos i sabem quin és perquè ho comparem amb els altes.
TEMA 6. EL SISTEMA OLFACTIU 6.1 L’ESTÍMUL OLFACTIU Estímul olfactiu = molècules gasoses.
Es van presentar 7 propostes d’olors bàsiques: càmfora, almesc, floral, menta, èter, picant i podrit.
L’ésser humà pot detectar prop de 3.000 olors diferents resultat de la combinació de les set bàsiques o primàries.
6.2 RECEPTORS OLFACTIUS Receptor olfactiu: neurones bipolars amb axons amielínics situats a les fosses nassals. Els cilis estan banyats amb una capa de glucosa per augmentar la substància receptora.
Quan una substància entra a les fosses nassals, es barreja amb mho i comença un potencial d’acció.
L’estimulació de les cèl·lules olfactòries produeix la sensació d’olor.
A l’interior de les fosses nassals, en una zona determinada pituïtària groga o mucosa olfactòria, es localitzen les cèl·lules olfactives, que s’agrupen en el bulb olfactori.
6.3 ANATOMIA DE L’OLFACTE 6.4 TRANSDUCCIÓ OLFACTIVA La interacció de la molècula amb el receptor fa que es generi un potencial d’acció. Aquest pot ser per 3 vies:    S’activa la proteïna G  Augmenta l’adenticidasa  Augmenta AMP ciclic  Obertura dels canals catiònics.
S’activa la proteïna G  Estimula fosfolipassa  Augmenta Ip3  S’obren els canals de Ca+.
Menys conegut, implica l’activació d’òxid nítric.
També trobem dos tipus de molècules:   Hidròfolies. Es dissolen amb mho i entren en contacte amb el receptor.
Hidròfobes. No es poden dissoldre amb mho i interaccionen amb proteïnes i desprès van al receptor.
6.5 VIES OLFACTIVES Les vies són infilaterals, és a dir, no es creuen.
Les molècules passen pel bulb olfactori fins al nervi òptic i allí poden anar a:   Còrtex olfactiu primari. Sistema límbic, còrtex entorrinal o tàlem Sistema límbic. Mitjançant l’amígdala connecta amb tota la estructura i processa les emocions primàries.
6.6 CODIFICACIÓ DE LES OLORS Depenent de les qualitats de la molècula és una olor o una altra. Tot i així, no hi ha determinat cap olor bàsic.
6.7 TRASTORN DE L’OLFACTE HIPOROSMIA Capacitat d’olorar molt.
HIPOSMIA Poca capacitat d’olorar.
Pot ser cognitiva, de naixement o secundaria diferenciant-se amb passatgera o permanent.
ANOSMIA Pèrdua de l’olfacte.
TEMA 7. SISTEMA TÀCTIL I NOCIOCEPTIU 7.1 ESTÍMULS I RECEPTORS TÀCTILS Estímul somatosensorial = canvi intern o extern del cos.
Receptors tàctils = A la pell hi ha receptors sensitius que capten estímuls molt diversos que, en conjunt coneixem com a tacte. Però el tacte no és un sentit únic, ja que permet percebre diferents tipus de sensacions:     Informa sobre la forma, aspecte i textura dels objectes.
La pressió que ocasionen les sensacions tàctils intenses.
Les temperatures més altes o més baixes que l’habitual (fred o calor).
El dolor.
TIPUS DE RECEPTORS SISTEMA EXTEROCEPTIU Tàctil, tèrmica i dolorosa.
SISTEMA INTEROCEPTIU Visceral.
SISTEMA PROPIOCEPTIU O CINESTÈSIC Posició i moviment del cos.
TIPUS DE RECEPTORS SEGOS LA SEVA FUNCIÓ MORFOLÒGICA RECEPTORS ENCAPSULATS FUNCIONAL TERMINACIONS NERVIOSES LLIURES BULBS TERMINALS DE KRAUSE TERMORECEPTORS (temperatura) NOCIOCEPTORS (dolor) TIPUS D’ADAPTACIÓ RÀPIDA LENTA Només respon en el moment de començar i acabar.
Reacciona tot el temps però va disminuint.
Duració : La duració de l’estímul està codificada per la duració de l’estímul.
Intensitat : està codificada pel nombre de receptors i la freqüència de l’impuls.
Capacitat de discriminació : depèn del camp discriminador.
MECANORECEPTORS (vibració i pressió) 7.2. ANATOMIA DE LA PELL A excepció dels receptors del dolor, que són simplement terminacions nervioses lliures, els altres receptors es localitzen en corpuscles dèrmics constituïts per una prolongació nerviosa coberta per cèl·lules protectores en forma de caputxó; és a dir, es tracta de terminacions nervioses encapsulades.
La distribució dels corpuscles dèrmics en la pell no és uniforme, ja que depenent de les zones hi predominen uns tipus o uns altes. Així, els receptors del tacte fi són més abundants als tous dels dits, mentre que els de la pressió es situen en una quantitat més elevada als palmells de les mans.
7.3 TRANSDUCCIÓ DE L’ESTIMULACIÓ CUTÀNIA Al pressionar la pell o estar en contacte s’obren els canals i es produeix un potencial d’acció. Les neurones són bipolars i el soma va a l’arrel dorsal de la medul·la. La branca perifèrics, cap al receptor i la branca central cap al SNC.
7.4 VIES SOMATICOSENSORIALS Les vies estan compostes per dos sistemes aferents: (1) Lemniscle – medial: Informació tàctil complexa i precisa. (com tenim els braços...) (2) Anterolateral: Especialitzada en el dolor i la temperatura, però també pot portar informació tàctil. No és tant fina i és més lenta.
Aquestes dos vies comprteixen 3 caracteristiques conjuntes: - L’axó de la primera neurona fa sinapsi a la substància grisa ipsilateral.
L’axó de la segona neurona canvia de costat (decusa) i acaba al tàlem.
L’axó de la tercera neurona va a parar al còrtex lateral.
També tenen dos diferències: - Lloc on canvia. El sistema lemniscal al bulb raquidi i l’anterolateral a la medul·la.
7.5 CODIFICACIÓ DE LA INFROMACIÓ TÀCTIL Organització somatotòpica. Els receptors que estan junt a la pell també estan junts al cervell organitzades per columnes. Dins de cada columna totes les neurones responen a un mateix tipus d’estímul i reben informació de la mateixa zona.
...

Comprar Previsualizar