Capítol 5: El foment de Pietat Catalana (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

5. El Foment de Pietat Catalana Una de les institucions religioses que tingué un paper més important durant el primer terç del segle XX. Tot i que la seva rellevància no sol ser destacada fora dels àmbits de la història religiosa de Catalunya, va suposar una mostra de cultura d’una gran transcendència ideològica i social. A més, pel que fa a la normalització de l’edició en català, el Foment de Pietat té un abast social molt més grans que altres empreses de més alta volada intel·lectual com l’Editorial Catalana o la Fundació Bernat Metge.
Va ser fundada el 1916 per Eudald Serra i Buxó (eclesiàstic i escriptor), destinada a editar llibres religiosos en català a preus assequibles. Tingué un gran paper en la difusió d’obres de catequesi, apologètica, hagiografia, litúrgia, mística... Fins al 1936, publicà cinc milions de llibre si opuscles. Juntament amb el jesuïta Ignasi Casanovas, Eudald Serra i Buxó fundà l’Editorial Balmes per emparar legalment les activitats de la institució.
Les activitats de l’entitat estaven destinades a un públic molt ampli. No es tracta només de fer proselitisme religiós, sinó d’estrènyer els llaços amb el públic confessional ja existent però d’escassa o nul·la formació litúrgica i intel·lectual. Pretén crear un catolicisme ideològicament conseqüent i socialment militant capaç de resistir les embranzides laiques de la societat moderna.
La consciència i militància del Foment de Pietat per a la difusió del llibre religiós en la llengua pròpia no tan sols suposa una nova consciència sinó un clar orgull d’identificació amb la llengua. Històricament sembla existir una necessitat de renovació i d’aprofundiment de la militància religiosa dels catòlics quan les institucions religioses s’adonen que els sectors de la societat que sempre havien sigut creients ara són laics o de militància antireligiosa. Aquest descobriment enforteix la necessitat de militar més activament.
En el cas del Foment de Pietat Catalana, la militància va anar sempre acompanyada de la producció de revistes, estampes, conferències, cursos... El 1913, la revista Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús publicava una carta d’intencions del que havia de ser el Foment. Per primer cop trobem, en un text de tipus fundacional i clarament ideològic i militant, una menció professional del món de l’edició i la repercussió que els condicionaments materials —tiratge, preu, públic, escassa inversió perquè no dóna beneficis— tenen sobre l’existència mateixa del llibre pietós català.
Per als iniciadors i dirigents del Foment, la doctrina justificadora de la necessitat d’emprar una llengua a l’abast del gran públic és prou clara: Sant Jeroni n’és el millor exemple.
El sentit primordial de la dignificació del català és fer-lo intel·ligible per a un gran públic, sense llevar-li tota l’excel·lència dels textos literaris i dels textos sagrats. Per aconseguir-ho, no només importa l’acostament al públic destinatari sinó també la dignificació de la clerecia (que els capellans no siguin massa ignorants).
Pel que fa a l’aspecte pràctic que justifica l’èxit de les edicions del Foment de Pietat Catalana, cal destacar el seu caràcter no lucratiu. La seva expansió era possible gràcies a la inversió total de les aportacions desinteressades que rebien amb aquest motiu i la reinversió dels beneficis.
El Foment de Pietat Catalana crea l’Obra del Sant Evangeli, una secció específica dedicada a la traducció dels escrits sagrats. Una de les seves primeres decisions va ser començar les traduccions pel Nou Testament.
Pel que fa a l’estil, Pere Pous (un dels integrants de la comissió tècnica) defensava una traducció de caire arcaïtzant, que «el fa summament venerable i atractiu». Un altre element important és que les traduccions del Foment remarquen llur fidelitat a la Vulgata, que representa el sentit màxim de l’ortodòxia catòlica.
La primera edició del Foment és la traducció dels evangelis de Marià Serra i Esturí, feta directament de la Vulgata. Segons Costa i Llobera, reunia els avantatges de ser fidel a l’original, de tenir propietat d’expressió i fluïdesa de dicció. Dotze anys després se’n publica una versió revisada per Pere Ginebra, i té tant d’èxit que en pocs mesos se’n publiquen dues edicions, amb un total de 36.000 exemplars. Les notes segueixen els criteris establerts per l’Església i només pretenen «il·lustrar aquells textos que, a la majoria dels lectors, podrien semblar obscurs».
El 1926 es torna a publicar el llibre, ara com El Sant Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist.
Concòrdia dels Evangelistes. Aquesta versió és la que servirà de base per al primer volum del Nou Testament, que serveix també per iniciar la publicació íntegra de les Sagrades Escriptures que duran el títol genèric de La Sagrada Bíblia.
D’aquesta edició se’n va fer una edició bilingüe en llatí i català, una edició catalana i una altra només en llatí. Abans de 1936, el Foment de Pietat Catalana va publicar quatre volums corresponents al projecte de La Sagrada Bíblia (pàg. 68).
A la contraportada llegim: «Text de la Vulgata Clementina. Versió i notes de la Comissió de l’OBRA DEL SANT EVANGELI» i l’aprovació eclesiàstica, datada a Barcelona. L’aprovació eclesiàstica és important, perquè explica quina és la doctrina oficial de l’Església romana sobre les traduccions a les llengües vulgars. Aquesta és una diferència essencial entre aquestes edicions i les edicions protestants.
Quan existeix alguna petita divergència respecte al text de la Vulgata, aquestes diferències són assenyalades de forma explícita i raonades: «En el text de la traducció catalana els mots estampats en lletra cursiva no pertanyen al text en llatí de la Vulgata. Hi són per facilitar-ne la intel·ligència o per requeriments del llenguatge». Entre aquests elements menors cal mencionar l’ús del tu i el vós en el tractament de Déu. Les edicions del Foment empren els criteris contraris als dels protestants: «baldament no hi hagi en el text llatí altre tractament qie el de “tu”, en la versió catalana hi trobareu el de “vós” referint-se al Senyor».
També cal destacar l’edició de l’únic text bíblic que es tradueix de l’original hebreu: el Psalteri.
Els arguments per recórrer a la «veritat hebraïca» s’imposen als normalment emprats per recórrer a la «veritat llatina» de la Vulgata. És ben curiós que el sentit de l’original sigui més important en uns llibres que en uns altres, i que hom pugui adequar-lo amb tanta llibertat a la conveniència de la tradició. Sens dubte, la posició d’autoritat ideològica de la Comissió permet aquesta incoherència, perquè és presentada com una suma i equació dels elements de fidelitat, veneració i respecte al text original i a la tradició traductora dins de l’ortodòxia de l’Església.
El 1926 Primo de Rivera es queixa al cardenal de Tarragona del catalanisme del Foment. Tres anys més tard, la Congregació del Concili aconseguí que l’ús exclusiu del català per part del Foment fos penalitzat, l’obligà a editar també en castellà i féu suprimir l’adjectiu «Catalana».
Gràcies al Foment de Pietat Catalana, la pietat en català ja no és un luxe (una lectura en llatí o en castellà), ni un perill (les versions protestants), sinó una immanència. La seva finalitat didàctica, proselitista, evangelitzadora és arribar a transmetre una ideologia catòlica de dalt a baix. El Foment produeix allò que la societat catalana demana, per al públic que la mateixa entitat (i la societat catalana) han estat capaços de crear.
...