Seminari recerca bibliográfica; Rol de la infermera en la salut de les persones immigrades (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria de Salut Pública i Comunitària
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 01/05/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Infermeria de Salut Pública i Comunità ria Rol de la infermera en la salut de les persones immigrades Alba Díez Plana, Estela Escobar Sánchez, Marta Escurriola Garcia, Carlos Estrada Pascual, Ana Extraviz Hernández.
Infermeria Grup tarda D2 - Grup 5 Contenido 1. Resum .......................................................................................................................... 2 2. Introducció .................................................................................................................... 3 3. Metodologia de recerca i anàlisi dels articles (diferències i similituds) ........................... 4 4. Conclusions .................................................................................................................. 9 5.Bibliografia ................................................................................................................... 11 1 1. Resum Actualment, els immigrants es situen al centre del debat polític, social i cultural a Espanya. La societat espanyola mostra sorpresa davant dels immigrants, que pot estar relacionada amb el fet que aquest fenomen, no era esperat.
Molts estudis duts a terme demostren que existeix un gran desconeixement per part dels espanyols sobre les cultures d’origen dels immigrants, i aquestos, manifesten que tenen dificultats per adaptar-se al nostre entorn, i tot indica que aquestes dificultats també tenen continuïtat en l’àmbit de l’assitència sanitària.
Indubtablement, elements com la cultura, els mites, la religió, els tabús i les costums incideixen en el procés salut-malaltia-atenció.
L’immigració que coneixem avui en dia està fortament marcada per la situació d’il·legalitat de moltes persones immigrants; per les seves condicions de vida i de treball molt deteriorades, que tenen una incidència bastant important en la salut.
A causa de l’esmentat anteriorment, és necessari que la qualitat en les Institucions Sanitàries, en vers a l’atenció, sigui una funció implícita en l’activitat dels professionals sanitaris.
Una atenció infermera d’alta qualitat és aquella que identifica les necessitats de salut de la població d’una forma total i precisa, i destinant els recursos necessaris.
Bàsicament això és el que registra un Pla de Cuidatges.
Tal i com queda recollit al “Manual d’Atenció Sanitaria a Immigrants”, de la Conselleria de Salut, s’ha demostrat que els problemes de salut més rellevants del col·lectiu d’immigrants son adaptatius i psicosomàtics. Amb tot això, és del tot cert que s’han de millorar els coneixements i les habilitats per part dels infermers i infermeres en relació a l’atenció sanitària de la població immigrant, ja que necessiten una atenció específica, la qual també necessita seguir una metodologia científica basada en el Procés d’Atenció d’Infermeria.
La valoració actual per part dels professionals infermers de la població immigrant és molt semblant a la valoració de la població autòctona, i l’únic element diferenciador que s’intenta tenir és la identificació de les necessitats dels cuidatges.
2 2. Introducció Des de la dècada dels 90, la immigració a Espanya ha crescut exponencialment fins constatar un fenòmens de gran importància tant demogràfica com econòmica.
Les zones d’Espanya amb major proporció d’immigrants són Madrid, l’Arc Mediterrani i les illes. La gran majoria d’estrangers són d’origen marroquí, equatorià o romanès. A més a més, la meitat dels immigrants que arriben a Espanya tenen entre 20 y 39 anys. Resulta obvi que la meitat dels immigrants tinguin aquesta edat perquè el que busquen és millorar la seva qualitat de vida i per fer-ho, busquen treballar. També hem de tenir en compte que els immigrants tenen diferències culturals i religioses amb nosaltres, diferències que s’agreugen i es tornen potencialment problemàtiques si traslladem aquesta visió a l’àmbit sanitari.
Com ja s’ha comentat anteriorment, la bretxa cultural i religiosa que es té pel que fa als immigrants s’agreuja quan el pacient immigrant entra al sistema sanitari, més concretament, quan es hospitalitzat. Quan un immigrant es hospitalitzat se li arrabassen tots els principis i valors diferents amb els nostres i no es té gens en compte la seva cultura, religió, costums, etc. Això afecta negativament a la seva visió de nosaltres i de la nostra societat, sobre la discriminació que pateixen i sobre com no es respecten les seves creences. A més, afecta negativament a la salut del pacient que és contraproduent amb el fi de la hospitalització.
Per tal de poder donar una continuïtat assistencial apropiada i tenint en compte tots els aspectes del pacient (psíquics, físics, socioeconòmics, culturals, etc.), els professionals sanitaris han de conèixer la seva cultura i religió per preservar la dignitat i els drets que tota persona mereix.
Per aquest motiu, el nostre treball tractarà del rol de la infermera en el pacient immigrant. Aprofundirem en diversos tipus de pacients, com el pacient musulmà o equatorià i sobre alguns aspectes no només referents a la hospitalització sinó a aspectes que per nosaltres són quotidians com pot ser els mètodes anticonceptius.
3 Per últim, també farem èmfasi en com se sent el pacient amb aquesta bretxa cultural, què pensa i com li afecta. Al cap i a la fi el pacient és a qui li afecta aquesta separació entre cultures i qui pateix les conseqüències de no tenir en compte la seva cultura i tradició.
Per finalitzar, els objectius del nostre treball són: ● Obtenir un perfil del pacient immigrant, els seus problemes i causa dels mateixos.
● Descobrir quins són els prejudicis dels professionals sanitaris enfront els immigrants i posar-hi remei.
● Ampliar els coneixements que els professionals sanitaris tenen sobre la cultura dels diferents immigrants.
● Investigar sobre la visió global que es té actualment del sistema sanitari pel que fa als immigrants.
3. Metodologia de recerca i anàlisi dels articles (diferències i similituds) En aquest apartat explicarem la metodologia de recerca dels quinze articles y analitzarem l’estructura i el contingut dels cinc articles escollits per nosaltres.
En primer lloc, vam fer una revisió bibliogràfica, on vam consultar diferents bases de dades, com: PubMed, ENFISPO, Scielo, IME, Cochrane Library i CUIDEN.
Per la recerca dels diferents articles vam utilitzar descriptors com ara “enfermera e inmigración”, “sanidad e inmigrante”, “enfermería e inmigración”, filtrant sempre a la recerca que els articles no devien ser anteriors al 2011 (no més de cinc anys).
Dels quinze trobats es van seleccionar cinc per analitzar més a fons. Aquests són: 4 1. Perjudicis de les infermeres de la població immigrant: una mirada des del sud d’Espanya.
2. La relació entre les dones immigrants equatorianes climatèriques y els professionals de la salut: una assignatura pendent.
3. Ús del diferencial semàntic per conèixer els estereotips del personal d’infermeria respecte els marroquins.
4. Mètodes anticonceptius a les dones immigrants i el paper de l’infermera: una revisió bibliogràfica.
5. Infermeria sense fronteres. Infermeria i el pacient musulmà.
Analitzant la metodologia de treball dels articles nomenats anteriorment els hem dividit en tres grups: quantitatius (el mètode es a través d’una enquesta), qualitatius (el mètode es mitjançant una entrevista) i aquells que consten d’una recerca bibliogràfica.
● Com a quantitatius en trobem: “Perjudicis de les infermeres de la població immigrant: una mirada des del sud d’Espanya” i “Us del diferencial semàntic per conèixer els estereotips del personal d’infermeria respecte els marroquins”.
● Com a qualitatius: “La relació entre les dones immigrants equatorianes climatèriques y els professionals de la salut: una assignatura pendent” i “Infermeria sense fronteres. Infermeria i el pacient musulmà”.
● I com a articles de recerca bibliogràfica: “Mètodes anticonceptius a les dones immigrants i el paper de l’infermera: una revisió bibliogràfica” i “Infermeria sense fronteres. Infermeria i el pacient musulmà”. (L’article número 5 utilitza dos mètodes diferents).
Una altra diferencia que trobem respecte a la metodologia es que els dos articles que son quantitatius, la enquesta va dirigida a les infermeres i infermers, en canvi, els dos articles que son qualitatius, les entrevistes van dirigides als pacients immigrants.
Una ultima diferencia respecte a la metodologia es que l’article 1 tracta els immigrants en general (homes, dones i diferents procedències) , l’article 2 i 4 només tracta dones, encara que el dos es centra en les equatorianes y el quart en 5 general i, per finalitzar, els articles 3 i 5 es basa en homes i dones però d’una procedència en concret (marroquins i musulmans, respectivament).
Ara, a continuació parlarem de les similituds i diferències que hem trobat als articles analitzats respecte al seu contingut.
Una de les principals similituds entre els articles és la idea de l’existència d’estereotips cap als immigrants. La majoria dels professionals infermers asseguren tenir una idea predeterminada dels estrangers enfundada pel seu lloc de procedència. Els estereotips més freqüents són els de caire cultural i religiós atribuint que aquests no els permeten relacionar-se correctament amb els professionals. Es destaca sobretot la radicalitat religiosa que fa que els cuidatges s’hagin d’adaptar a les seves necessitats; sense que aquests s’adaptin al sistema.
Fet que es relaciona amb el caràcter no tolerant dels immigrants front a la cultura del nostre país. Apareix la idea de la barrera cultural com a complicador de la relació està present en la majoria de la bibliografia. Per altra banda, hi ha estereotips que només apareixen en alguns articles, com per exemple la falta d’higiene de la col·lectivitat marroquí.
En la majoria dels articles es destaca el idioma com un problema, sobretot en els immigrants procedents del nord d’Àfrica. A més, en els articles que es tracta sobre persones del sud d’Amèrica s’incideix en les dificultats de comunicació a conseqüència de les diferències culturals a l’hora de comunicar-se.
Específicament, en un dels articles que parla sobre les dones equatorianes, es relata que aquestes tenen problemes per expressar el que senten ja que el seu llenguatge emprat és totalment diferent al d’aquí.
Des del punt de vista dels professionals d’infermeria, en la major part d’articles es reconeix la manca de formació vers a la immigració. Reconeixen la falta d’informació sobre la seves costums i la seva cultura, fet que els fa sentir distants i dificulta la relació entre ells. En la majoria dels articles, es mostra explícitament la necessitat de la formació específica per a establir amb èxit les relacions interculturals. La formació específica permetria, alhora, trencar amb els estereotips lligats a la immigració fruit de la desinformació.
6 Un dels trets diferenciadors de dos dels articles és destacar la rellevància de la dona en el col·lectiu immigrant ja que la majoria d’aquests ho són. Per tant, es destaca la necessitat de comprendre les seves inquietuds i resoldre les seves necessitats pel fet de ser immigrants i dones, fet que les fa ser més vulnerables a la discriminació.
Pel que fa la visió dels immigrants sobre el personal infermer, en la majoria d’articles s’atribueix la proximitat i la confiança en les relacions d’atenció sanitària.
Encara que, les funcions del personal d’infermeria són desconegudes per a molts i atribueixen les seves competències a les delegades per al personal mèdic. Per tant, destaquen el seu paper però no creuen que aquests puguin ser aclaridors dels seus dubtes i inquietuds.
Els cinc articles conclouen amb la necessitat de millorar de la situació a través de la formació específica. Coincideixen en que la tolerància i el respecte són claus per a establir les relacions interculturals amb èxit. També comparteixen la idea de cuidatges culturalment competents com a eix de l’atenció sanitària, personalitzats segons la cultura i costums. A més, en un dels articles, es destaca la necessitat específica de crear un equilibri entre les normes del sistema de salut i els desitjos dels pacients per a l’harmonia de l’atenció sanitària.
Article 1 Article 2 Article 3 Metodologia d’estudi Article original basat en un estudi, mitjançant una enquesta a infermeres Article original basat en un estudi, mitjançant entrevistes amb immigrants Article original basat en un estudi, mitjançant una enquesta a infermeres Objectiu Estudi realitzat per a tal d’apropar-nos als prejudicis del personal d’Infermeria davant dels immigrants Explorar la relació que L'article pretén s’estableix entre les aconseguir una dones equatorianes aproximació a l'opinió climatèriques dels professionals residents a Barcelona i d'infermeria respecte 7 els professionals de la salut.
a els pacients marroquins.
Resultat Existeix clarament un rebuig a la religiositat..
Es relaciona l’augment de la delinqüència amb l’arribada d’immigrants.
Encara que majoritàriament els professionals consideren que no són els immigrants els responsables de l’atur al nostre païs.
Les experiències descrites per les pacients s’engloben en tres conceptes: deïficació, comunicació ineficaç i infermeria com a desconeguda.
Els professionals tenen la visió de que els marroquins son bruts, poc tolerant, molt fanàtics, poc treballadors i masclistes.
Conclusions S’ha de preparar als infermers i a les infermeres per a que siguin capaços d’oferir uns cuidatges culturalment competents als pacients immigrants.
Es creu que no han rebut cap tipus de formació ni entrenament específic, i ho haurien de fer.
És necessari un canvi Com a conclusió per tal de millorar l’àmbit sanitari en aquest sector, va ser la presa de consciència que aquestes opinions negatives dels professionals existeixen, i que s’ha de treballar activament per modificar-les.
de pensament d’ambdós per a la integració completa d’aquest col·lectiu dins de l’àmbit sanitari. Es destaca també la necessitat de fer visible la tasca del personal d’infermeria.
Article 4 Article 5 Metodologia d’estudi Article bibliogràfic Article original basat en un estudi mitjançant entrevistes amb immigrants i , a la vegada,article bibliogràfic Objectiu Pretén descriure la situació actual en els últims anys (des de 2005) de l’ús per part de les dones immigrants del diferents mètodes anticonceptius Obtenir un perfil del pacient immigrant procedent de països musulmans i ampliar els coneixements que els professionals sanitaris tenen sobre ells Resultat El DIU és més utilitzat per la Les majors dificultats que es immigrant magribí i d'Europa troben es l’atenció religiosa i 8 Conclusions de l'Est, el preservatiu és el més utilitzat per la immigrant llatinoamericana, l'asiàtica coneix bé tots els mètodes però prefereix la medicina tradicional xinesa, i la Subsahariana és la què té menor índex d’ús de mètodes anticonceptius.
la barrera idiomàtica.
També es va ampliar de manera notable el coneixement sobre la interrelació amb pacients musulmans.
Hi ha una variabilitat de mètodes anticonceptius per part de la dona immigrant a Espanya segons la religió i / o cultura de les immigrants.
El professional d'Infermeria, han de conèixer aquestes peculiaritats, per tal d'oferir una cura transcultural a la pacient.
Es conclou que el personal sanitari ha de ser tolerant i intentar buscar l’equilibri entre les normes de l’hospital i els desitjos dels nostres pacients. Hem de tenir en compte la seva cultura a l’hora de buscar solucions.
4. Conclusions Abans d’escometre aquest treball cap de nosaltres havia plantejat ni reflexionat anteriorment sobre el rol que mantenia una infermera amb un pacient immigrant.
Després de la primera recerca bibliogràfica per diferents bases de dades, ens van començar a sorgir preguntes respecte el tema; Quins problemes podien tenir els immigrants a diferència dels pacients espanyols i quines eres les seves causes? És veritat que els professionals sanitaris espanyols tenim més prejudicis davant dels immigrants que venen en busca d’atenció sanitària? Coneixem la cultura d’aquestes persones? etc.
Gràcies a la síntesi dels diferents articles escollits, hem pogut resoldre amb escreix moltes d’aquestes qüestions plantejades i hem pogut arribar a diverses conclusions: 9 ● Hem pogut observar en els diferents articles l’existència d’estereotips cap als immigrants. Fins al moment, no hem estat conscients de la forta influència que tenen en ells, fins al punt de tenir percepcions errònies nomes basant-se en el seu lloc de procedència.
● En la major part d’articles es reconeix la manca de formació vers a les diferents costums, cultures i religions dels immigrants que atenem en el nostre país. Tot i que sabem que seria difícil estar a l’abast de tots els infermers, basant-nos en les conclusions dels diferents articles, creiem en la necessitat d’una formació específica centrada en la relació amb aquestes pacients, amb l’objectiu d’escurçar les distancies amb els nostres pacients.
● Tot i que nosaltres pensàvem que aquest tret ja estava solventat, la discriminció del col·lectiu femení encara esta present en la nostra societat, i ens hem donat compte de la necessitat de comprendre les seves inquietuds i resoldre les seves necessitats per tal de minimitzar la discriminació d’aquest grup més vulnerable.
● Una vegada més, amb la comparació dels cinc articles, hem pres consciencia de l’importància del tracte amb els pacients d’una manera individualitzada. Mitjançant el respecte i la tolerància, i la pràctica d’una assistència específica per cada persona, es possible arribar a una relació intercultaral reeixida.
Al finalitzar el treball hem fet una posta en comú respecte el nostre mètode de treball i l’eficàcia que creiem que ens ha donat. Tots estem d’acord que el període marcat per la realització d’aquest treball ha estat insuficient. Suposem que com ha passat a més grups, la incompatibilitat horària entre els membres ha estat una dificultat a l’hora de quedar i fer l’organització inicial del treball.
Pel que fa a l’autoavaluació del treball realitzat, considerem que hem resolt satisfactòriament els objectius plantejats en l’inici del treball; tenir una visió general sobre la situació de la immigració al nostre país i la relació d’aquests amb 10 els infermers/eres. Per altra banda, en la recerca de bibliogràfica, hem consultat el nombre d’articles referits i hem centrat la nostra feina en els que consideràvem que aportaven més informació sobre el tema. Així mateix els criteris de formalitat de treball han estat coberts de manera exhaustiva. Per aquests motius, considerem que la nota adequada al nostre treball estaria al voltant d’un notable alt (8).
Per concloure pensem que cal trencar amb estereotips negatius i establir en els pacients immigrants una visió que condueixi al progrés, és a dir, una forma de treball pluridisciplinària, positiva, constructiva, intervencionista i culturalment competents.
5.Bibliografia -BARROSO ESTÉVEZ, Elena, ARMENTEROS BERRAL, Marina del Mar, ZAFRA SÁNCHEZ, Mª Teresa y BRELL MARTÍN, Daniel. “Asistencia sanitaria de calidad en inmigración”. Revista Enfermera 21. Mayo 2015, volumen 4. Disponible en: http://www.enfermeria21.com/revistas/metas/articulo/80743/ -CUETO GARCÍA, L. “Atención primaria al inmigrante”. Revista de SEAPA, 2013; XI: 23-26.
Disponible en: http://www.seapaonline.org/UserFiles/File/Revistas/invierno%202013/Atenci%C3 %B3n%20Primaria%20al%20inmigrante.pdf -FERNÁNDEZ OLIVER, Alberto Luís, MGUERAMAN JILALI, Rachirda, ROJAS MATA, Margarita. Enfermeria ́ sin fronteras. “Enfermeria ́ y el paciente musulmán”.
[online]. 2011. n.94. pp. 16-21. Consulta en fecha de 23 de febrero de 2016.
Disponible en: http://www.index-f.com/edocente/94pdf/94-016.pdf -GENTIL GARCIA, Isabel. “Cosmovisión de emigrantes subsaharianos y cuidados de enfermería” .Index Enferm [online]. 2012, vol.21, n.3, pp. 121-125. ISSN 11321296. Consulta en fecha de 23 de febrero de 2016. Disponible en: http://dx.doi.org/10.4321/S1132-12962012000200003.
-LAZA DEL PINO, Fernando; VEIGA DEL PINO, Margarita. “Visión de los pacientes musulmanes de la competencia en comunicación intercultural de los profesionales de enfermería que los cuidan: el proyecto”. Cultura de los Cuidados.
Año XV, n. 31 (3. cuatrimestre 2011). ISSN 1138-1728, pp. 93-98. Consulta en fecha de 23 de febrero de 2016.
Disponible en: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/20575#vpreview 11 -LEYVA-MORAL, Juan M.. “La relación entre las mujeres inmigrantes ecuatorianas climatéricas y los profesionales de la salud: una asignatura pendiente”. Index Enferm [online]. 2011, vol.20, n.4, pp. 224-228. ISSN 11321296. Consulta en fecha de 23 de febrero de 2016. Disponible en: http://dx.doi.org/10.4321/S1132-12962011000300003 -MORENO PRECIADO, Manuel y MARTÍN HERNÁNDEZ, Teresa . “Inmigración y necesidades formativas de los cuidadores”. Revista Cultura de los cuidado [online], volum II, número 14 (2003).
Disponible en: http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/1041/1/culturacuidados_14_06.pdf -MUÑIZ TOYOS, Natalia.”Cuidados enfermeros y coherencia cultural”. Instituto Nacional de Estadística. Revista ENE [online]. Mayo 2013. Disponible en: http://ene-enfermeria.org/ojs/index.php/ENE/article/view/331 -ORTIZ ZURITA, Antonio, MORALES ROMERO, Antonio, RUÍZ MATEOS, Alba María, MARTÍN MÁRQUEZ, Alicia, MARTÍNEZ DE LA OSA Y MARTÍNEZ DE CARVAJAL, Rafael, y PAREJA VALVERDE, Mercedes. “Diferencias en la atención multicultural del parto en las mujeres inmigradas”. Enfermería Docente Vol.
1, núm.
102 (2014).
Disponible en: http://www.revistaenfermeriadocente.es/index.php/ENDO/article/view/11 -PLAZA DEL PINO, F. J. y SORIANO ALAYA, E. (2011). “Uso del diferencial semántico para conocer los estereotipos del personal de enfermería respecto de los marroquíes”. En F. J. García Castaño y N.Kressova. (Coords.). Actas del I Congreso Internacional sobre Migraciones en Andalucía (pp. 2273-2276).
Granada: Instituto de Migraciones. ISBN: 978-84-921390-3-3. Consulta en fecha de 23 de febrero de 2016.
Disponible en: http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4049532.pdf -SAIZ ECHEZARRETA, Marta, RAMON SAIZ, David. “La perspectiva transcultural de los cuidados enfermeros del Hospital Universitario Marqués de Valdecilla” [online]. 2015, vol. 2, n.26. Consulta en fecha de 23 de febrero de 2016.
Disponible en: http://nc.enfermeriacantabria.com/index.php/nc/article/view/133 -SAÍZ NAVARRO, Elena María, PINTOR HOLIGUÍN, Emilio, HOYO JIMÉNEZ, José Félix, RUBIO ALONSO, Margarita, ARCONES MARÍN, Santiago y GONZÁLEZ MURILLO, Agustín Pablo. “Triage de urgencias médicas diferencias entre población inmigrante y autóctona en un hospital madrileño”. ISSN 11387262, Vol.
17, Nº.
0, 2014.
Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4609692 12 -SOLANA MORETE, Álvaro y GONZALEZ LOPEZ, José Rafael. “Métodos anticonceptivos en las mujeres inmigrantes y el papel de la enfermera: una revisión bibliográfica”. Enferm. glob.[online]. 2015, vol.14, n.37, pp. 455-466. ISSN 1695-6141. Consulta en fecha de 23 de febrero de 2016. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S169561412015000100020&script=sci_arttext -VERGARA SANTOS, Sofia. “Plan de cuidados para la población de inmigrantes.
Revista científica de la sociedad española de enfermería de urgencias y emergencias”. Número 13, Mayo-Junio 2010. Consulta en fecha de 24 de febrero de 2016. Disponible en: http://www.enfermeriadeurgencias.com/ciber/mayo2010/pagina8.html -PLAZA DEL PINO F.J.. “Prejuicios de las enfermeras hacia la población inmigrante: una mirada desde el Sur de España”. Enferm. glob. [revista en la Internet]. 2012 Jul ; 11(27): 87-96. Consultado en fecha de 24 de febrero de 2016. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S169561412012000300006&lng=es.
-FUENTES M.C., ELIZALDE L., ANDRÉS M.R. de, GARCÍA CASTELLANO P., Urmeneta S., URIBE J.M. et al . Atención al paciente inmigrante: realidad y percepción de los profesionales de 6 zonas de Atención Primaria de Navarra.
Anales Sis San Navarra [revista en la Internet]. 2010 Ago; 33(2): 179-190.
Consultado en fecha de 24 de febrero de 2016. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S113766272010000300006&lng=es.
13 ...