Seminari 3 Dret Romà (2017)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Romano
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Seminario 3 de la asignatura de Derecho Romano de la UPF

Vista previa del texto

SEMINARI 3. ELS CONTRACTES CONSENSUALS Júlia Arbós Aguilar (301) 1. El cas Tici era afeccionat a col·leccionar obres d’art i va encarregar a Caius que comprés per a ell a Semproni, per tres mil sextercis, una pintura que, en opinió de Tici, s’oferia molt bé de preu. Com que Tici no portava diners a sobre, va dir a Caius que pagués de la seva butxaca i que ja el rescabalaria. L’endemà Tici va tenir un accident i va morir. Quan Caius ho va saber, davant la impossibilitat de contactar amb l’hereu de Tici, va dubtar sobre si havia de seguir endavant amb la compra o bé havia de deixar perdre el negoci. Finalment Caius, recordant la insistència de Tici en què en cap cas deixés perdre una ocasió tan bona, va decidir comprar, va adelantar els diners del preu de la seva butxaca i va rebre la pintura de mans de Semproni. Quan Caius es va presentar a l’hereu de Tici amb la pintura i li va demanar el rescabalament del preu, l’hereu de Tici s’hi va negar, al·legant que no tenia cap interès en la pintura.
2. Activitat 1er – L’objectiu de l’exercici és que dictamini per escrit si Caius pot exigir a l’hereu de Tici que rebi la pintura i que rescabali el preu pagat.
Per resoldre correctament el cas cal que analitzi quin és el contracte celebrat entre Tici i Caius. Fixi’s en especial en quin moment es perfecciona el contracte i quina incidència pot tenir el fet de la mort de Tici i el coneixement d’aquest fet per part de Caius. Per altra banda, li pot ser útil analitzar la responsabilitat de l’hereu pels deutes del causant (= difunt) llegint la secció corresponent en les lliçons del seu manual dedicades al Dret de successions.
2on.- En darrer lloc, intenti resoldre el problema plantejat de conformitat amb el Dret civil espanyol. Analitzi en un manual de dret civil els mateixos punts referits supra.
1 Resolució en Dret Romà Per a resoldre aquest cas en el Dret que aplicaven els romans, haurem de trobar quin tipus de contracte és i identificar-ne i definir-ne els elements que el caracteritzen.
Anàlisi del contracte Aquest contracte és un contracte consensual, mandato. La definició d’aquest ens diu que consensual, bilateral, imperfecte i de bona fe, en el mandatari, s’obliga a realitzar gratuïtament compte d’una altra, anomenada mandant.
característiques es el següent: i més concretament el de es tracta d’un contracte virtut del qual una persona, una gestió o encàrrec per El significat d’aquestes 1- És un contracte consensual. Això significa que l’únic que es necessita per dur-lo a terme és el consentiment. Aquest pot ser exprés o tàcit.
2- És un contracte bilateral imperfecte, perquè al realitzar-lo surten obligacions per a una de les parts (el mandatari). Només de vegades n’hi ha també per al mandant.
3- És un contracte de bona fe: trobem el seu origen en relacions d’amistat i de confiança, i per tant existeix una clàusula ex fide bona.
4- És un contracte gratuït, perquè es fa sobre la base de l’amistat. En cas que es pactés una remuneració no es podrà exigir a través del procediment formulari, sinó per la cognitio extra ordinem.
D’altra banda, tenim els elements. Ja hem esmentat els personals: - Mandant: persona que encarrega a l’altra una gestió Mandatari: persona que es compromet a realitzar aquesta gestió L’element real és l’encàrrec que el mandatari ha d’executar. Aquest encàrrec, per la seva part, pot ser qualsevol cosa, però ha de ser lícita. A més a més, aquest encàrrec a de ser voluntat del mandant o un tercer, per tant no podria realitzar-se si fos només per interès del mandatari. No obstant això, pot ser que sigui un interès compartit pels dos.
Pel que fa als elements formals, aquest tipus de contracte no en té.
Pel que fa a les obligacions i les accions, la obligació sorgeix per al mandatari: aquest ha d’assumir el fet que es va comprometre a realitzar la gestió, i per tant fer-la seguint les instruccions establertes. Per aquesta raó ha d’atendre’s també als interessos del Mandant, independentment de quins siguin els seus, perquè s’hi ha compromès voluntàriament.
2 El mandant, per la seva part, té l’obligació de compensar al mandatari les despeses i els danys que aquest últim hagi pogut realitzar a causa de l’encàrrec.
El contracte doncs, genera dues accions: 1. L’actio mandati a favor del mandant.
2. L’actio mandati contraria a favor del mandatari.
Finalment, hi ha quatre maneres d’aturar o desfer el contracte:     La primera és per l’impossibilitat de realitzar l’encàrrec. S’entén, lògicament, que si la gestió és impossible de ser realitzada, el mandatari queda lliure d’obligacions.
La segona és per la mort d’una de les dues parts contractants.
La tercera és per la voluntat unilateral del mandant (revocatio), tot i que estigui obligat a reconèixer els efectes del mandato fins aquell moment. Per tant, si el mandant vol aturar el procés en algun moment, haurà de fer-se càrrec dels efectes que s’hagin produït al mandatari.
La quarta és per la voluntat unilateral del mandatari (renunciatio), tot i que haurà de respondre als perjudicis que pugui causar al mandant si la renuncia és intempestiva.
Responsabilitats i obligacions de l’hereu La mort d’una persona determina el fenomen de la successió, que per aquest motiu s’anomena successió mortis causa. D’entre els drets que s’extingeixen una vegada difunta la persona hi trobem la pater potestas i la manus marital en Dret de família. Per a la resta de responsabilitats i obligacions, el successor del difunt és qui ocupa la seva posició jurídica. La part del dret que regula això s’anomena Dret de successions.
El fet que l’hereu, per tant, esdevingui la persona jurídica del seu antecessor, fa que automàticament pugui esdevenir propietari, creditor, deutor... depèn del que fos la persona de qui rep l’herència.
Els principis successoris romans es divideixen en: 1. Caràcter universal de la successió. Aquest implica: - - L’ultra vires hereditaris: aquest principi fa que l’hereu respongui a tots els deutes del causant. Per això es diu que les herències no sempre suposen avantatges per a l’hereu.
La incompatibilitat de la delació testamentaria i ab intestato. Aquestes s’exclouen mútuament.
3 - - La impossibilitat d’instituir hereu en cosa certa i determinada. És a dir, una persona no pot nombrar a l’hereu A d’una cosa en particular i a l’hereu B d’una altra: la successió es realitza en bloc.
La consubstancialitat de testament i institució d’hereu: sense institució d’hereu no hi ha testament i viceversa.
Per últim, la perdurabilitat del títol successori (semel heres sempre heres, el que és una vegada hereu ho és sempre).
2. La primacia de la delació testada sobre la intestada Es tracta d’un tipus de successió que només entra en joc per falta de la successió testamentaria.
A tot això, cal mencionar que els hereus tenien l’oportunitat de “rebutjar” l’herència. Això va fer-ho possible el pretor mitjançant l’ius abstinendi, per poder ajudar als hereus a deslliurar-se d’un càrrec tant important del que podien no ser responsables, com podien ser els deutes del seu antecessor.
Per això, durant una reclamació per deute d’una persona difunta, calia tenir molt clar que aquell hereu no havia fet ús de l’ius abstinendi.
Una vegada analitzat el tipus de contracte que regula el cas que tractarem i quines obligacions sorgirien per part de l’hereu si aquest tingués algun tipus d’influència durant el procés, hem de veure doncs què passaria si Caius li reclamés la compensació del preu del quadre a l’hereu de Tici.
Resolució del cas Per començar, sabem que Tici li demana a Caius si pot comprar-li un quadre, amb la justificació que és una molt bona oportunitat però ell no disposa de diners. Caius, que és amic seu, li accepta, i d’aquesta manera s’estableix el contracte de bona fe en el qual Tici és el mandant i Caius el mandatari.
Acabem d’analitzar aquest tipus de contracte, i per tant sabem que els dos estan obligats, des del moment en que es comprometen a realitzar-lo, a complir certes obligacions: Caius, per la seva banda, haurà de comprar-li el quadre a Tici, assumint així les despeses que aquesta compra comporta.
Després, Tici estarà obligat a compensar-li les despeses del quadre a Caius.
Aquesta gestió entre, per tant, no generaria cap tipus de problema, si no fos perquè Tici mor l’endemà d’establir el contracte. En relació a aquest fet, hem vist que si una de les parts moria durant la gestió, el contracte s’anul·lava, de manera que Caius restaria lliure d’obligacions. Però Caius recorda el que li havia dit Tici, que era una molt bona oportunitat de compra. Per això recorre al següent: comprarà el quadre ara que té aquesta oportunitat, i després li 4 reclamarà el rescabalament a l’hereu de Tici. Aquest, però, es nega a compensar-li les despeses, perquè no té cap interès en adquirir el quadre.
Aplicant el dret romà de forma que combinéssim el contracte consensual amb les responsabilitats i obligacions que es desprenen dels hereus dels deutors, trobaríem que l’element decisiu per saber si Caius pot o no reclamar-li els diners a l’hereu de Tici és la coneixença que Tici hagi mort o no en el moment de realitzar la compra del quadre.
L’explicació és senzilla: per una banda, l’hereu de Tici, excepte en el cas que hagués formalitzat l’ius abstinendi, es veu obligat a fer-se càrrec dels deutes que té el seu pare, entre els quals s’inclou el de compensar-li a Caius les despeses del quadre. Però per l’altra banda, l’obligació que té Caius de comprar-li el quadre a Tici queda obsoleta des del moment en què Tici mor, perquè segons les característiques del mandato, aquest s’extingeix en el moment en què una de les dues parts mor i això és conegut per l’altra part.
Per tant, si Caius hagués desconegut la mort de Tici en el moment de realitzar la compra del quadre, l’hereu de Tici estaria obligat a rescabalar a Caius, però com que Caius coneixia la mort de Tici, l’hereu d’aquest últim no està obligat de retornar-li cap despesa.
Resolució en Dret Civil espanyol Per mirar de resoldre aquest cas mitjançant el Dret Civil espanyol he recorregut a l’apartat de successions i del contracte de mandats del Butlletí Oficial de l’Estat.
Concretament el Títol novè del Codi Civil tracta el contracte de mandat. El primer que hem de comprovar és si la part mandant és responsable de compensar les despeses o el contracte és gratuït, i gràcies a l’art. 1711 comprovem que passa el mateix que en Dret Romà: hi ha la obligació de compensar a Caius perquè Tici ho havia fet exprés en demanar-li la compra del quadre.
En segon lloc, hem de comprovar si havent mort la part mandant, l’hereu d’aquesta és responsable de retornar-li aquestes despeses a Caius. Segons l’art. 1718 el mandatari hauria d’acabar el negoci si en el moment de morir el mandant aquest ja s’hagués començat. Per tant, si l’interpretem a contrario sensu, com que l’encàrrec no s’ha començat a realitzar, no està obligat a ferlo.
L’art.1732 ens diu, igual que en Dret Romà, que el mandat s’acaba per la mort d’una de les parts.
Però l’article clau que ens ajudarà a resoldre el cas és el 1738: 5 “Lo hecho por el mandatario, ignorando la muerte del mandante u otra cualquiera de las causas que hacen cesar el mandato, es válido y surtirá todos sus efectos respecto a los terceros que hayan contratado con él de buena fe.” Gràcies a aquest article entenem que si el mandatari, Caius, desconegués la mort del mandant, Tici, o qualsevol altra de les causes que fessin acabar el mandato (per exemple, si Tici hagués volgut fer ús de la revocatio i Caius no se n’hagués assabentat), seria vàlid el que hagués fet, i per tant l’hereu de Tici estaria obligat a complir el rescabalament del seu pare a Caius.
Per tant, com que en aquest cas Caius coneixia la mort del seu amic Tici, tampoc podria reclamar-li el rescabalament a l’hereu de Tici pel Codi Civil.
6 Bibliografia utilitzada Per a la resolució en Dret Romà:  MIQUEL, Joan. Derecho Romano, 2016. Capítulo 5: Derecho de obligaciones y contratos, Tema 25. Contratos consensuales, 25.3.Mandato (págs. 267-268) [consulta: 20-11-2016]  MIQUEL, Joan. Derecho Romano, 2016. Capítulo 7: Derechos de sucesiones y donacions, Tema 32. Derechos de sucesiones, 32.1.
Conceptos fundamentales (págs. 299-301) [consulta: 20-11-2016]  MIQUEL, Joan. Derecho Romano, 2016. Capítulo 7: Derechos de sucesiones y donacions, Tema 32. Derechos de sucesiones, 32.2.
Principios sucesorios romanos (págs. 301-303) [consulta: 20-112016] Per a la resolució en Dret Civil espanyol:  Boletín Oficial del Estado, Código Civil español. Título IX: del mandato, Cap. I: de la naturaleza, forma y especies del mandato (Art.1711). [consulta: 20-11-16]  Boletín Oficial del Estado, Código Civil español. Título IX: del mandato, Cap. II: de las obligaciones del mandatario (Art.1718).
[consulta: 20-11-16]  Boletín Oficial del Estado, Código Civil español. Título IX: del mandato, Cap. IV: de las formes de acabarse el mandato (Art.1732). [consulta: 20-11-16]  Boletín Oficial del Estado, Código Civil español. Título IX: del mandato, Cap. IV: de las formes de acabarse el mandato (Art.1738). [consulta: 20-11-16] 7 ...

Tags:
Comprar Previsualizar