ART ANTIC II: Grècia (8) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura ART ANTIC II
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Claudia Clare Atena pensadora, 460 aC. És la imatge que representa un nou tipus d’iconografia de la deessa. La evolució de la iconografia va lligada amb la imatge que vol donar la ciutat. Atena és una de les dues deesses de la guerra (Hares i Atena), protectora de les arts i intel·ligència. És més aviat de la guerra justa, de l’estratègia... La seva representació normalment es representava de manera bèl·lica amb iconografia militar (casc i llança). Foto 99.
Acabada la guerra mèdica, un cop expulsats els perses d’Atenes, els atenesos continuen lluitant per alliberar les ciutats de la jònia. Continuen aquesta guerra i van imposant el govern democràtic, creant així l’Imperi Atenès.
A conseqüència d’això, la imatge de la deessa d’Atena passa de ser una Atena bèl·lica, a ser una Atena que reflexiona, amb més intel·ligència, més pensadora. A aquesta època comença a destacar una composició en forma de V. Crea una composició completament passiva, creant poc moviment o moviment lent.
Guerrers de Riace, 455-450 aC. Es van trobar a mar (costa italiana), estant completament descontextualitzats del seu lloc, desconeixent al 100% d’on provenen. Són dues figures probablement d’un conjunt major. Representen un noi més jove i un altre més madur. El que se sap del tot, és que els escultors són diferents; un d’època severa i l’altra ja comença a adaptar-se i a prefigurar l’escultura d’època clàssica. Foto 100.
  Guerrer A: representa un personatge jove; és un cos molt musculat amb contrapposto, té una expressió apol·línia on es veu el treball del bonze. Té els ulls vermellosos i les dents de plata. Hi ha un treball espectacular en el cabell. Té el tipus de cos que tenien els joves en època severa: l’esquena molt paral·lela, els pectorals més plans, i els abdominals són molt marcadament quadrats. Foto 101.
Guerrer B: representa un personatge madur, és mes conservador en el treball de la cara i els cabells (menys voluminosos), porta un casc molt marcat. És el tipus de cos de l’època clàssica plena. L’esquena comença a ser una mica més oberta, els pectorals són més arrodonits i més voluminosos, els abdominals també estan mes arrodonits i més marcats. 1 Foto 102.
En època clàssica plena es perd una mica aquest prototip de cos (del guerrer B), i es marca més el volum i menys la musculatura. Les figures han estat restaurades dues vegades (1979 i 1995).
Atena i Màrsies, Mirón, 460 aC.
Miró és un escultor de finals d’època severa molt conegut. És famós per representar animals però sobretot representacions que són una imatge del moment. Esculpia en bronze, tot era en bronze, per tant la resta són representacions.
És una composició en V: la flauta és el punt focal. Es representa a Màrsies trobant la flauta que Atena havia llençat anteriorment. Foto 103.
El conjunt d’Atena i Màrsies representa una manera de representar les histories no tal com passen sinó posant els elements com els veiem. Atena inventa l’aulos, és una flauta en forma de V.
Comença a tocar-la i s’adona que és molt maca i té un so molt agradable. Hera i Afrodita s’enriuen d’ella i aquesta flauta, marxa a tocar al costat d’un riu i s’adona de que per tocar-la deforma la cara. Tira la flauta al riu i al cap d’un temps el sàtir Màrsies la recull i es converteix en un expert d’aquesta flauta. Màrsies es compara amb Apol·lo i aquest el desafia. El jurat és el rei Mides, i jutja 1 Tipus de cos en època severa i època clàssica.
Claudia Clare que els dos ho han fet igual. Apol·lo posa orelles de burro a Mides. Es torna a fer la competició, fent així que qui perdi, morirà (Apol·lo és un déu i no pot morir) Màrsies perd, i és lligat a un arbre i se li arrenca la pell a tires. Foto 104.
Teseu i el Minotaure: també està associada a Miró. Foto 105.
Vaca de bronze, 450 aC: és l’escultura més famosa que va fer Miró. Molt famosa a la època. F.106.
Discòbol, 450 aC. originàriament anomenat discòfor. No s’ha trobat l’original en bronze, només copies en marbre. Sempre s’ha trobat trencada i s’ha hagut de reconstruir. És la imatge congelada al temps, és el moment precís abans de llençar el disc. El cos comença a tenir una musculatura més aviat clàssica; l’esquena és més triangular, la musculatura és més marcada. La figura és bastant forcada. La composició del seu gos esta aconseguida amb ziga-zagues (tensió) i línies corbes (fluïdesa). F.107.
Fi d’època severa.
Època clàssica plena És una època marcada per dos escultors:   Policlet: representa els homes perfectes Fidies: representa els déus perfectes.
Policlet és de Scició (Argos). No es limitava a ser un escultor, era també un teòric de la representació de la figura humana masculina.
La seva figura més famosa és el Dorífor, 440 aC. un Dorífor és un noi que porta una llança. 2 originalment se’l anomenava Canon (la representació perfecta de l’home). Policlet crea un llibre on explica com s’ha de representar la figura masculina perfecte. Un cop acaba el llibre fa aquesta escultura per demostrar que la seva teoria és possible. L’escultura representa l’home perfecte de l’època. Aquesta escultura va tenir molt èxit. F.108.
Es va fer un tractat sobre Policlet i la seva obra que no s’ha conservat. Hi ha varis autors que donen opinions sobre Policlet: F.109.
     Va fer una obra d’art teòrica i practica. -Plini De lo més petit de cada cosa, s’arriba al conjunt global, arribant a la perfecció. –Filò de Bizanci.
Ha de ser d’una mida normal, perfectament proporcionat. -Llucià.3 El cos és un sistema de proporcions, igual que la bellesa -Galè.
Policlet té una simetria perfecta (mesurable). L’home és la suma d’elements mesurables – Galè.
Simetria= Commensurabilitat F.110.
El cànon de Policlet és la secció Àurea (perquè és perfecta). És aritmètica irracional, deduïda a través d’un pentagrama per Plató i Eudoxi i desenvolupat per Euclides (s.IV aC). no coneixien aquesta secció àurea al segle V. El més semblant a això, són les sèries Fibonacci (a+b=C 0,1,2,3,8...).
-for, significa que porta alguna cosa, un portador.
La perfecció al món grec era una cosa objectiva, que tothom tenia el mateix concepte. La perfecció és el punt intermedi entre dues coses.
2 3 Claudia Clare Per tant, tot això només es una relació de proporcions matemàtiques: aritmètica, geomètrica i harmònica. La única proporció que es pot aplicar és la geomètrica perquè ha de ser un numero (x) que permeti que es pugui multiplicar per cada part del cos. Es desconeix el numero i la formula exacta.
La formula matemàtica que aplicava Policlet es creu que havia de ser senzilla ja que ell la va poder aplicar. Va ser copiat per molts altres escultors.
El Dorífor és de les escultures més copiades al llarg del temps. De totes les còpies, se’n busca una per a poder analitzar. La manera de picar la pedra i els acabats de cada escultura no és la mateixa, ja que cada època té la seva manera de fer. Això permet datar algunes obres.
Una de les copies de Dorífor és en dionita. Dona una idea de com es duria veure la original en bronze ja que les escultures fosques, tot i tenir el mateix treball tenen un acabat diferent on es veu més be la musculatura. F.111.
Bust en bronze de la Villa dei Papirii, Herculà. Es creu que podria ser fet directament de l’original.
Es creu que s’acosta molt a la cara de Dorífor. És una cara idealitzada que representa una persona però sense ser algú en concret. F.112.
La única cosa que se’ns ha quedat de proporcions de Policlet, és la proporció de 7 caps. F.113.
Policlet, en l’escultura, introdueix el ritme. Representa el moviment més ben representat de l’època severa però que és congelat. Introdueix el ritme, que és la sensació real i natural de moviment, com si l’escultura caminés, es mogués. Ho fa a través de la composició quiàstica (X). És una elaboració pròpia del contrapposto. No és una X, és una lletra anomenada “chi”. Crea una gran fluïdesa. F.114.
...