Tema 14 FRDV fotoperiodisme i floració (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

FRDV 2n parcial 2O14lLs Tema 1,4.Regu lacions Foto pe riod "\ t-. ,.
.f-..e:{-"-:,., rf .
i is m e { r- tr , . . .
f lo r'a ci6.
n floraci6 ve regulada per factors interns i externs. Dins dels externs influeix la llum (segons intensitat, tipus i durada) i la temperatura. La durada (h) de llum 6s el factor principal d'aquest tema.
La Fotoperiodisme: €s la regulaci6 del desenvolupament per la durada relativa d'hores de llum i foscor (dia/nit). En l'euador el fotoperiodisme es de L2/t2, i 6s m6s important per a les plantes com m6s ens allunyem d'aquest punt. Per exemple, en la nostra latitud tenim un fotoperiod" O"ilt;, * Fotoperiodisme EI fotoperiodisme 6s molt important per la floraci6 de la planta. Caracteristiques de la floraci6: .lt S'inicia a Ia fase reproductiva J, Hi ha un canvi d'activitat en el meristem de la planta: meristem vegetatiu ) .|r La floraci6 6s estacional i regulada en el temps, per meristem floral.
tant requereix maduresa de la planta.
.f, Per definici6 fisioldgica la floraci6 6s la inducci6 o formaci6 de primordis florals. Es la capacitat de la planra per florir, no de la sortida de la flor {aixd 6s nom6s la fase final de la floraci6).
.b Es un procEs molt regulat per la llum {a nivell extern), on tambri hi ha una regulaci6 hormonal, genEtica i de nutrients (a nivell intern).
Existeixen tres grups de plantes segons fotoperiodisme: .lt PDC: plantes de dia curt. No s'ha de sobrepassar un mixim d'hores de llum per induir la floraci6. Floreixen a la tardor, que es quan no es sobrepassa el mixim critic. Es el cas de l'arrds o el cafd.
.f, PDL: plantes de dia llarg. Necessiten un minim d'hores, Elfotoperiode ha d'estar per sobre del punt critic. Floreixen a la primavera o estiu i acostumen a viure en latituds altes.
.D PDN: plantes de dia neutre. lndiferents a la durada d'hores de llum per induir la floraci6.
cas de I'all, els pEsols...
El genoma Es el t6 insblit quan hauri de florir (x dies desprds de la floraci6) sempre que l'ambient sigui favorable, perb independentment del fotoperiode.
.b Fotoperiode critic: punt que les PDL han de sobrepassar i al que no han d'arribar les PDC.
.lt Fotoperiode intermig: punt que permet la floraci6 tant de PDL com de PDC.
Respostes al fotoperiode Podem trobar plantes obligades a dia llarg o facultatives. Les respostes no solen ser pures, sin6 resultats d'interaccions amb temperatura, humitat etc.
2O14lL5 FRDV 2n parcial .lt Fotoperiodes tipus dual: hi ha fotoperiodes duals com el requeriment successiu de dies llargs seguitsdediescurtsperflorir' f1 PDL-coPDc-L ft>t ',n *sff-*,.b d".e- ..,Li*-.d :cau"iF d"un ni*-t'45 L NiGr:-. 'l J7 POt {tipus de resposta de les DC} t1 DAF {ambi-fotoperiodisme): floraci6 induida en dies llargs i dies curts perb mai en punts intermitjos.
.lt Requeriment lum[nic per dia curt i dia llarg: t1 eualitatiu tcal llum durant un cert temps). Ex: arrds, caf&, tabac.
ti euantitatiu {que nom6s accelera o retarda}.
Ex: cannabis, gira-sol, enciam.
On es censen les hores de llum? forgan sensor de la durada de llum son les fulles, no el meristem.
Des d'aqui s'expressa a distancia la inducci6 floral (que no la evocaci6 floral).
h lnducci6 floral: acci6 de la llum sobre la fulla que dona una floraci6 estable h Evocacio florat: canvi a nivell de meristem per iniciar la floraci6.
Son processos separats en temps i distincia que comporten tot un sistema de senyals.
curt a les fulles inferiors i dia llarg a les fulles superiors no hi ha floraci6. Eliminant les fulles superiors si que es dona floraci6. Aixd fa pensr en un antiflorigen, que s'ha descobbrt que existeix i que t'anomena icid galic.
En una planta de dia curt, si es d6na un dia lJantagonista d'aquest, €s a dir etflorigen, mait'ha pogut identificar. Alguns cient(fics van oferir m6s endavant una altra opci6: un florigen amb dos components: GA i antesina.
perd Les giberelines poden estimular la floraci6 en PDL en condicions no inductives. No son el florigen si un component necessari.
.b Les PDL sempre tindran antesina, i GA nomds en condicions d'inducci6 .lr Les PDC tenen GAs sempre peri antesina H i nomes en condicions d'inducci6 potesi actual : teoria multi-factorial Hi ha un conjunt d'estimulants o inhibidors diferents per cada planta. Poden ser hormonals, nutritius, metabdlics i poden ser indui'ts per temperatura, llum o altres senyals de la planta' Des de la fulla hi ha transducci6 de senyals que via floema podrien migrar i donar el senyal al meristem per a la floraci6.
Exemples: el gen FT "flowering locus T", mRNA o proteTnes movils al floema que viatgen al meristem i evoguen la floraci6.
Actuatment se sap gue les poliamides de cadena llarga estan implicades en la manifestaci6 floral.
9- 20t4lts FRDV 2n parcial Resum planta de dia curt li interrompem la llarga nit amb uns feixos de lum no floreix. El que necessita Ia planta no es un dia curt, sino una nit llarga. Aquesta interrupcio es percep pel fitocrom, s'activa durant a nit i inhibeix la floraci6.
Si a una Si a una planta de dia llarg li allarguem la nit no floreix, perd si li interrompim la llarga nit amb llum {formant dos nits curtes} s[ que @.
i:*r@ [Eret floreix.
PF--nuln, fr|ok ' molta nit poca nit lffii R llum, , ftaolta tlum , Poca llum, nit , interrompuda , interrompuda amb foscor, poca per Roig Poca llum, m6s foscor r , interrompuda nit PDlI.
Per tanL el sistema fitocrom 6s el ftoreceptor de la inducci6 floral i participa en el periode fosc.
\ Comportament del fotoperiode nit determina el comportament. Tambe hi ha un crondmetre intern i elfitocrom que ho regulen. Caltenir en compte: La durada de la .f, Forma activa del fitocrom Pfr en foscor estimula la floracio de les plantes de dia curt i les inhibeix.
.tl Necessitat de PDL i PDC d'un periode de llum on hi hagi Pfr .1, Fluctuaci6 durant el cicle diari de la sensibilitat cap a pfr .b Existencia de models de fitocrom A i B que participen especificament .1, Ritmes enfogens en la transduccio de les fotosenyals .b Participacio de la llu blava i del criptocrom en el procds d'inducci6 floral per la llum, al menys en Arabidospsis thaliana (planta de dia llarg).
Regulacio de flors. Nivells ) Llum (vermella o blava) .f, Disminucio de la temperatura (vernalitzacio, que indueixen la floracio) .I) Gas i Poliamines .1, Condicions nutricionals j, Diversos gens Altres regulacions del fotoperiode Formaci6 de tuberclet inici de la dormici6, senescdncia, absici6 de les fulles, resistEncia al fred, tipus de ramificaci6, suculdncia, biosintesi d'antociants iessEncies, resist6ncia alfred, etc.
q ...