Aparell digestiu (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria de la persona adulta
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 19

Vista previa del texto

L’aparell digestiu Signes i símptomes més importants - - Disfàgia (dificultat empassar) - Odinofàgia (dolor empassar) Pirosi (cremor retro esternal) Dispèpsia (mala digestió): o Desgana, Flatulència, Eructes, Pirosi, Nàusees, Dolor epigàstric, Halitosi, Alteracions de les deposicions...
Anorèxia (manca de gana) - Nàusees Vòmits: o Alimentari, Sang fresca (Hematèmesi), Sang coagulada (Posit de cafè) Alteració de la integritat de la mucosa oral - Estomatitis: inflamació de la mucosa de la boca.
Estomatitis aftosa: punts blancs que surten a la boca, que son buits, de causa viral.
Quilitis: estomatitis comissural, boquera.
Periodontitis: inflamació del periodonci, primera causa de pèrdua de dents a partir dels 40 anys. Piorrea, emissió de pus.
Gingivitis: inflamació de les genives, causa principal; higiene.
Càries: primera causa de pèrdua de dents abans dels 40 anys.
Exploracions complementàries - Raig X - TEGD Trànsit Esofàgic Gastro Duodenal.
Manometria esofàgica - Mesura del pH esofàgic Càpsula endoscòpica - Colonoscòpia C.R.E.P. (Colangeopancreatografia Endoscòpica Retrògrada) Esfinterectomia - Biòpsia hepàtica - Gastroscòpia - Ènema opac - Laparoscòpia Cures d’infermeria en les alteracions esofàgiques i gàstriques Esofagitis: Reflux gastro-esofàgic Clínica: - Pirosi - Complicacions: - Estenosi esofàgica Diagnòstic: - Clínica - TEGD - Regurgitació - - Disfàgia Hemorràgia Determinació pH esofàgic ECG Tractament: Dietètic: - Augmentar la pressió de l’esfínter esofàgic interior.
- Endoscòpia - Odinofàgia - Pneumònia - Prevenir la irritació de la mucosa esofàgica.
Facilitar el buidament de l’estómac.
Evitar la pressió intra-abdominal.
Farmacològic: - Antiàcids - Bloquejadors dels receptors H2 histamina.
- Inhibidors de la bomba de protons.
- Fàrmacs procinètics.
- Fàrmacs protectors de la mucosa esofàgica Gastritis Clínica: - Nàusees - Dolor epigàstric - Vòmits Astènia GASTRITIS AGUDA Inflamació lleu: - Alimentari - Medicamentós Inflamació greu: - Gastritis aguda hemorràgica GASTRITIS CRÒNICA - Anorèxia HDA - Infecciós Tractament: - Etiològic - Antibiòtic si es bacteriana - Antiàcids - Bloquejadors dels receptors H2 - Omeprazol - Dieta absoluta fins la desaparició de la simptomatologia - Dieta tova. Restricció d’aliments que provoquin simptomatologia de taba i alcohol.
Ulcus gastroduodenal L’HP està directament relacionat amb l’etiopatogenia de la úlcera i la gastritis crònica.
Ulcera duodenal: 90-100% Ulcera gàstrica: 60-80% Gastritis crònica: 82% HP. Determinació: MÈTODES INVASIUS MÈTODES NO INVASIUS - Cultiu - Test de l’alè - Histologia - Serologia - Test de Ureasa Clínica: Dolor epigàstric. Pirosi Gàstrica: la ingesta desencadena el dolor.
Duodenal: la ingesta alleuja el dolor.
Dispèpsia, pèrdua de pes, anèmia.
Diagnòstic: Endoscòpia. Important descartar malignitat en cas d’úlcera gàstrica. Identificació HP.
Analítica: Hemograma TEGD Sang oculta a la femta Anàlisi del contingut gàstric La simptomatologia pot aparèixer de forma brusca, persistir un cert temps i desaparèixer.
Això no vol dir que la lesió ha desaparegut, només ha cicatritzat.
Sovint, després d’un temps, l’úlcera es torna a obrir i novament es produeixen signes.
Curació: eradicació és la manca de detecció de l’HP, en la biòpsia o en el test de l’alè, més de 4 setmanes desprès de finalitzar el tractament.
Tractament Farmacològic: Antiàcids, antagonistes dels receptors H2: rinitidina, inhibidors de la bomba de protons: Omeprazol.
Sucralfat. Teràpia anti helicobacter: IPB + amoxicil·lina + Claritromicina (Metamizol) 10 dies.
Dietètic: Eliminar aliments que: Incrementen la secreció gàstrica d’àcid.
Empitjoren els símptomes Lesionen la mucosa de l’esòfag, estómac o duodè.
Patologia biliar Litiasi biliar: Presència de càlculs a les vies biliars. Depenent on es trobi el càlcul donarà una simptomatologia o una altre.
Factors que contribueixen a la formació de càlculs biliars - Obesitat - Edat - Estrògens - Fàrmacs - Gènere anticolesterol - Diabetis Dejuni Clínica Dolor abdominal irradiat a l’esquena al mig de les espatlles, sobre tot al cantó dret.
- Icterícia - Hipocòlia - Colúria La simptomatologia acostuma a aparèixer després de menjars grassos: nàusees i vòmits, distensió abdominal, dispèpsia. (Acostumen a tenir tolerància) Complicacions Colecistitis (inflamació en la vesícula biliar) Pancreatitis (inflamació en el pàncrees) Còlic biliar (Dolor de poca a molta intensitat, que para sobtadament, i al cap d’una estona, comença una altre vegada.) Diagnòstic Ecografia C.R.E.P.
Analítica: leucocitosi, hiperbilirrubinèmia.
Tractament dietètic La dieta pot contribuir al repòs de la vesícula, i, per tant, pot ajudar a prevenir signes de còlic biliar i dispèpsies.
El tractament dietètic es basa en: - Consum d’una alimentació variada, pobre greixos.
- Control de la ingesta energètica en casos d’obesitat.
- Distribució correcta dels àpats.
- Eliminació d’aliments flatulents.
- Pel que fa a les tècniques de cocció es recomana utilitzar amb moderació les que incorporin greixos a la cocció.
Apendicitis Inflamació aguda de l’apèndix cecal.
Clínica - Dolor abdominal: Normalment apareix primer a la zona epigàstrica i periumbilical i després al quadrant inferior dret (punt de McBURNEY).
- Dolor accentuat amb la tos, respiracions profundes, esforços...
- Posteriorment, nàusees i vòmits - Restrenyiment - Dolor generalitzat a tot l’abdomen - Febre dissociació axilo-rectal - Dolor a la descompressió (Blumberg+) - Signe de Rovsing.
- Signe del PSOAS.
Tractament Quirúrgic: apendicectomia Cures d’infermeria Pre-operatori Standard.
IMPORTANT! No donar analgèsic.
Dieta absoluta per possible intervenció quirúrgica. Hidratació EV.
Antibiòtics EV.
PREPARACIÓ PER INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA D’URGÈNCIA.
Col·locació de via, Sonda Vesical i SNG.
Malalties inflamatòries intestinals Malaltia de Crohn Inflamació crònica d’una porció del tub digestiu.
Pot afectar a qualsevol part del tracte intestinal, des de la boca fins l’anus.
Els segments de budell sa estan clarament diferenciats dels afectats.
Les lesions son petites ulceracions que poden aprofundir fins afectar totes les capes de les parets intestinals, provocant edema i posteriorment, fibrosi.
La inflamació, les ulceracions profundes, l’edema i la fibrosi son responsables de fístules i abscessos.
Clínica - Diarrea crònica, en ocasions sanguinolenta.
- Dolor abdominal, en forma de retorçons acompanyat de necessitat urgent d’evacuar, sensació de plenitud al quadrant inferior dret.
- Anorèxia - Pèrdua de pes.
- Malabsorció. Dèficit de nutrients: vitamines i minerals.
- ES PRESENTA PER BROTS, I ES D’EVOLUCIÓ CRÒNICA I IMPREVISIBLE. EVOLUCIONA AMB PERÍODES ASIMPTOMÀTICS I ÈPOQUES D’AGUDITZACIÓ.
- Manifestacions extraintestinals relacionades amb respostes immunològiques: o Estomatitis aftosa o Artritis perifèrica o Eritema nodós Etiologia: - Factors immunològics - Infeccions - Factors ambientals - Factors genètics Factors psicosocials Tractament El tractament està dirigit al control de la inflamació, la correcció de les deficiències nutricionals i l’alleujament de la clínica.
Simptomàtic: antiinflamatoris (aminosalicilats) i corticoides (brots) En alguns casos es fa necessària la cirurgia: - Hemorràgies - Fístules - Estenosi - Quan el tractament no pot controlar els brots cal fer una resecció parcial del budell afectat.
Recomanacions dietètiques La dieta ha de ser rica i variada.
En períodes d’agudització cal evitar aliments irritants.
CAL ELIMINAR LA FIBRA INSOLUBLE - Fruites - Verdures crues - Hortalisses La nutrició parenteral pot tenir efecte antiinflamatori, en alguns casos pot ser l’únic tractament de brots.
Complicacions - Obstrucció intestinal - Fístules - Dèficits nutricionals Colitis Ulcerosa Malaltia inflamatòria crònica que afecta a la mucosa del còlon.
Clínica Diarrea. Ocasionalment amb sant: La inflamació crònica provoca un buidament intestinal freqüent. Les ulceres sagnen i produeix mocs i pus.
Dolor abdominal.
Pèrdua de pes.
Manifestacions extracolòniques: Artritis perifèrica.
Eritema nodós.
Complicacions Hemorràgia Carcinoma de colon Tractament Antiinflamatoris: via oral, rectal. Durant la fase inflamatòria i en la teràpia de manteniment.
Corticoides: via oral, reactal i EV. No recomanats duran períodes llargs. La reducció ha de ser gradual.
Immunoreguladors anticolinèrgics, antidiarreics: en alguns casos. Administració de ferro en pèrdues hemàtiques cròniques.
Nutrició parenteral en fases d’agudització.
Tractament quirúrgics en hemorràgies massives, perforacions...
 Un 20-30% dels casos podran requerir, en algun moment, cirurgia.
Recomanacions dietètiques per Crohn i Colitis Menjar por i sovint: - Evitat menjar grans quantitats. Dieta fraccionada.
- Menjar poc a poc. Mastegar bé. Intentar reposar desprès dels àpats.
Dieta variada: - La dieta ha de ser variada, equilibrada i amplia.
Eliminar els aliments que no es tolerin: - La dieta ha de ser individualitzada. No hi ha restriccions específiques. Cal eliminar els aliments que provoquin simptomatologia.
Pancreatitis El pàncrees te funcions endocrines i exocrines. Secreta uns 2,5 litres al dia de suc pancreàtic, que conté enzims digestius: proteases, amilasa i pancreases.
Es ric en bicarbonat i neutralitza el quim.
La pancreatitis es el procés inflamatòria agut del pàncrees desencadenat per l’actuació dels enzims pancreàtics.
Fisiopatologia Es produeixen alteracions de la microcirculació Posteriorment SRIS Si progresa: complicacions sistèmiques greus.
Etiologia Litiasi biliar :45:55% Alcohol: 25-365% Clínica Dolor abdominal Nàusees i vòmits Signes d’hipoperfusió perifèrica i hipoventilació Diagnòstic - Analítica - ECG - TX tòrax - Idiopàtica: 10% Icterícia Signe de cullen RX abdomen Eco abdominal TAC abdominal - CREP Tractament Tractament del dolor: analgèsia parenteral: administració de mòrfics.
Tractament de les nàusees i vòmits: metoclopramida, dieta absoluta, SNG, si vòmits.
Antisecretors. Nutrició parenteral si la via digestiva no és viable.
Hidratació: serumteràpia.
Control estricte de constants: detecció de signes de xoc, sonda vesical, BALANÇ HÍDRIC.
CONTROL DE GLICÈMIES.
Oxigenoteràpia Si persisteix la inestabilitat hemodinàmica: trasllat a UCI.
Cures d’infermeria - Col·locació via. Catèter PVC.
- Monitorització constants vitals. Atenció signes d’hipovolèmia.
- Sonda nasogàstrica.
- Sonda vesical - Balanç hídric - Repòs absolut - Posició antiàlgica. Control del dolor - Control de freqüència de constants vitals.
- Controls freqüents de glicèmia - Administració d’insulina - Inici de la dieta de forma progressiva i segons tolerància.
- Control de deposicions - Desprès de la crisi aguda: educació per a la salut (consum d’alcohol, dieta...) signes d’alerta.
Icterícia Pigmentació groguenca de la pell i conjuntiva, per elevació de les xifres de la bilirubina en sang.
Normal La bilirubina apareix de la hemoglobina trencada. Inicialment no es conjugada, es a dir, no serà hidrosoluble, però una vegada passa pel fetge y la conjuga, aquesta bilirubina es secreta a les vies biliars i s’elimina per la femta.
Icterícia pre-hepàtica No apareix colúria (orina marró) i no apareix acòlia (femta blanca), perquè la bilirubina no es conjugada y no pot passar les vies biliars ni es poden eliminar per la orina.
Icterícia hepàtica El fetge no pot conjugar la bilirubina i la persona té menys colúria.
Icterícia post-hepàtica la bilirubina conjugada no pot arriba a les vies biliars, per tant s’elimina per orina i produeix colúria, produeix acòlia perquè no arriba a la femta i també produeix esteatorrea i pruïja.
Hepatitis Clínica oscil·la entre un quadre pseudogripal fins a una insuficiència hepàtica que pot causar la mort.
Les hepatitis poden er lleus i resoldre’s ne poc temps, algunes però poden cronificar.
Hepatitis A    Contagi fecal oral.
No cronifica Hi ha vacuna eficaç Hepatitis B     Aquest vbirus es pot trobar a la sang, semen, secrecions vaginals...
Pot cronificar (5-10% dels casos) Es pot transmetre a traves de transfusions (actualment es considera impossible), relacions sexuals, infeccions perinatal, per compartir objectes d’higiene personal, xeringues...
Hi ha vacuna eficaç Hepatitis C    Causada pel virus VHC, descobert l’any 1989, es transmet per la sang.
Les persones potencialment exposades son aquelles que van rebre transfusions de sang abans de 1990. Poden passar fins a 12-15 anys sense presentar simptomatologia.
La evolució es molt semblant a la B, però amb molta més tendència de cronicitat. NO ES DISPOSA DE VACUNA.
es parla d’hepatitis crònica quan el virus segueix present sis mesos desprès.
Risc important: evolució cap a cirrosi hepàtica.  risc càncer hepàtic.
El tractament de l’hepatitis B i C cròniques es basa en l’administració d’interferó alfa.
Produeix una inhibició de la replicació viral en bastants casos.
Provoca efectes secundaris: - Astènia - Pèrdua de gana - Cefalees - Pèrdua de pes Hepatitis D Es produïda per un virus defectuós que no te capacitat de replicació autònoma, necessita la membrana VHB.
La transmissió és la mateixa que pel VHB. NO HI HA VACUNA.
Hepatitis E És de transmissió enteral.
Ha estat responsable de epidèmies a la india, sud-est asiàtic i àsia central.
S’han enregistrat casos entre viatgers procedent de les regions afectades. No origina malaltia crònica. Es lleu i cura espontàniament.
Cirrosi hepàtica Patologia del fetge produïda per una lesió crònica de les cèl·lules amb necrosi hepatocel·lular i posterior fibrogènesi que desestructura l’arquitectura hepàtica.
Etiologia:  Alcohol (50% dels cassos)  Vírica. Hepatitis B i C però associades a l’alcohol.
 Biliar.
Diagnòstic  Biòpsia hepàtica  Laparoscòpia amb biòpsia  Eco abdominal  Endoscòpia    Anèmia Leucopènia Augment enzims hepàtics   Augment bilirubinèmia Hipoalbuminèmia Clínica Trastorns digestius: - Astènia - Pèrdua de pes - Anorèxia - Nàusees Aranyes vasculars Telangièctasis Eritema palmar Contractura de depuytren Alteracions endocrines - Augment - Disminució del - Disminució del pèl d’estrògens libido axil·lar i púbic - Atrofia testicular - Ginecomàstia Tendència a trastorns hemorràgics - Petèquies - Epistaxis - Hemorràgies - Equimosi - Gingivorràgies digestives hematomes (principal causa de mort) Per disminució de la immunitat i ingressos hospitalaris repetitius: Quadres infecciosos - Infeccions urinàries, sèpsies...
Signes d’hipertensió portal: - Esplenomegàlia - Varius - Ascites esofàgiques Circulació colateral Encefalopatia hepàtica Alteració del sistema nerviós central que pot anar des d’un quadre de somnolència fins al coma.
Tractament i cures d’infermeria Control: - Signes de sagnat - Balanç hídric - Perímetre - Estat de - Pes abdominal consciència Paracentesi: Paracentesi abdominal evacuadora: punció abdominal amb tècnica estèril per a la extracció de líquid indicada en casos d’ascites per a la millora simptomatològica 1. Cal fer micciona abans.
2. El procediment es realitza de forma asèptica (Guants i talles estèrils).
3. Col·locar una via perifèrica per administrar seroalbúmina.
4. Posició semi-fowler.
5. Control del CV (Signes de xoc).
6. Pressió a la zona de punció desprès del procediment.
7. Mesura del pes i el perímetre abdominal abans i desprès.
8. Administració de seroalbúmina ev durant la paracentesi.
Dieta rica en carbohidrats (HC) Edemes: dieta hiposòdica. Diürètics Encefalopatia hepàtica: - Restricció de proteïnes - Disminució de substàncies tòxiques al budell (administració edemes) Administració de lactulosa, i antibiòtics que disminueixen la flora bacteriana al colon Prohibició del consum d’alcohol.
...