Tema 1 : La modernitat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Pensament Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

                PENSAMENT  CONTEMPORANI                           Segon  Curs-­‐  Primer  Semestre   Professor:  J.P     INTRODUCCIÓ:   Veiem  la  realitat  des  de  diferents  punts  de  vista  gràcies  a  la  subjectivitat.  Per  fer   una  ciència  rigorosa  trobaven  necessari  desfer-­‐se  de  la  subjectivitat,  ja  que  aquesta   és  empírica.     Fa  unes  dècades  es  va  declara  la  crisis  dels  grans  relats  (  ningú  creu  en  res,  no  hi  ha   idees  clares,  ningú  es  compromet  en  res...)  aquesta  es  una  forma  de  visi  i  l’altre  es   que  es  un  privilegi  perquè  ens  possibilita  poder  conèixer  moltes  perspectives  que   abans  no  se’ns  permetia  perquè  ens  regíem  només  a  dirigir-­‐nos  des  de  una  sola   perspectiva.     La  veritat  variava  segons  un  determinat  moment  històric.  Dins  d’un  mateix  discurs   en  un  moment  determinat  les  coses  eren  veritables  o  falses  que  s’han  anat   modificat  al  llarg  del  temps.         TEMA  1:  LA  MODERNITAT     Tot  el  projecte  de  la  modernitat  son  part  del  que  poden  denominar  el  paradigma   de  la  simplicitat.     La  història  canvia  en  funció  de  la  perspectiva  i  la  modernitat  el  que  proposa  es  que   gràcies  al  pas  del  temps  ens  podem  adonar  dels  erros  i  podem  modificar  els   nostres  pensaments.     La  història  ha  sigut  una  línia  recta  fins  la  Edat  Mitja,  fins  llavors  la  concepció  del   mon  que  hi  havia  era  que  el  fonament  històric  era  un  projecte  diví,  la  fe,  perquè   pensaven  que  creien  amb  el  més  enllà  arribarien  a  la  felicitat.  La  fe  era  el  que  li   donava  sentit  al  home.  A  partir  de  l’edat  mitjana  el  que  es  fa  es  un  distanciament  de   la  fe  cap  a  Déu.     Consideren  que  han  de  començar  a  pensar  en  ells  i  han  de  saber  valer-­‐se  per  ells   mateixos.     Un  moment  fonamental  en  el  pensament  és  la  Il·lustració.  Consideren  que  la  raó  li   dona  sentit  a  l’existència  del  E.H.  I  hi  ha  un  canvi  en  la  línia  recta  i  es  comença  a   pensar  que  tot  és  un  progrés  i  no  una  línia  recta  contínua,  sinó  que  es  va  ascendint.   El  projecte  històric  s’aconsegueix  gràcies  a  la  raó.  Com  a  conseqüència  d’aqueta   idea  apareix  una  resposta  existencialment  una  mica  violenta,  es  qüestionen  que   perquè  no  son  feliços  si  estan  utilitzant  la  raó  (romanticisme),  es  continua  amb  la   progressió  però  se  li  dona  importància  a  la  subjectivitat,  als  sentiments,  les   emocions...   En  el  s  XIX  apareixen  els  romàntics  amb  les  emocions,  expressió  artística...  el   Marxisme,  el  Positivisme,  etc.     A  partir  del  s  XX  es  comença  a  qüestionar  un  determinada  concepció  i  es  posa  tot  el   un  mateix  bloc,  totes  les  correnta  anteriors  fins  ara  es  consideren  part  d’un  gran   projecte,  el  projecte  de  la  modernitat.  Crisi  dels  grans  relats,  crisi  dels  grans   pensament,  a  partir  de  la  desaparició  de  les  grans  utopies  (  caiguda  del  mur  de   Berlín)  hi  ha  un  qüestionament,  sobre  que  esta  passant.  Es  preguntes  quin  sentit  te   el  projecte  de  la  modernitat.  L’època  moderna  comença  quan  es  trenca  el   pensament  medieval,  i  apareixen  certes  idees  modernes  que  apareixen   paral·lelament  amb  l’humanisme.  El  s.  XX  s’acaben  els  fonaments  forts  (ideologies)   perquè  ja  ningú  creu  que  això  li  doni  sentit  a  la  seva  vida.  A  partir  d’aquí  se  li  ha   donat  molts  noms:  crisi  de  la  modernitat,  la  No  modernitat,  la  Post-­‐  modernitat,   però  tots  comparteixen  que  aquesta  crisi  de  les  utopies  alguna  cosa  canviava  i   molt.  A  la  post-­‐modernitat  es  diu  que    hi  ha  una  pèrdua  de  sentit  i  una  pèrdua  de   fonaments,  però  això  no  es  així  el  que  passa  es  que  hi  ha  diversitat  d’opcions.  I  això   ens  aporta  més  llibertat.  Això  comporta  que  som  nosaltres  els  qui  hem  de  donar   sentit  als  nostres  fonaments,  nosaltres  som  els  que  jutgem.   No  es  el  mateix  modernitat  que  època  moderna.  La  modernitat  avarca  tot  l’espai  de   temps  però  a  més  a  més  es  una  actitud,  una  concepció  determinada.  Hi  ha  qui   planteja  que  amb  la  impremta  es  un  moment  essencial  on  comença  la  era  moderna.     La  edat  moderna  avarca  des  de  la  edat  moderna  fins  la  revolució  Moderna.     La  modernitat  es  caracteritza  d’una  forma  de  concebre  la  història.  Te  una   connotació  ideològica  i  filosòfica.  És  una  forma  de  pensar  del  occidental.   EL  HUMANISME  I  LA  MODERNITAT  INCIPIENT   El  humanisme  proposa  un  gir  en  la  història.  Te  una  concepció  mes  naturalista   perquè  se  centra  mes  a  la  naturalesa  humana  i  a  la  part  més  natural  del  E.H.   Hi  ha  una  resistència  amb  la  església.  Van  en  contra  del  poder  de  l’església.   Consideren  que  el  coneixement  permetrà  dominar  la  naturalesa.  Tenen  un  nou   concepte  del  temps  i  del  espai.    Lo  modern  es  lo  efímer.  EL  ser  modern  equival  a   despreciar  al  passat.  Es  precipita  al  futur.     (desprecia  el  passat,  present  efímer,  i  precipitat  al  futur).     ...