Tema 1. 2. L’etapa 1945-1991: conceptes i interpretacións (versió bàsica) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Història Contemporània II
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 04/10/2014
Descargas 21
Subido por

Descripción

Classe de dimarts 30/09

Vista previa del texto

TEMA 1. 2. L’ETAPA 1945-1991: CONCEPTES I INTERPRETACIONS L’entitat del període 1945-1991 Els historiadors han discutit l’entitat diferenciada del període considerant: • Si calen nous conceptes fonamentals per interpretar-lo.
• Si el caràcter “molt” recent condiciona la metodologia.
Per a Hobsbawm, el període s’integra dins “el curt segle XX”: • Els aspectes fonamentals d’aquest serien: • La Revolució Russa • L’oposició capitalisme-socialisme • En canvi, per a Tortella, els aspectes clau d’“el curt segle XX” són: • L’expansió capitalista • La “revolució democràtica” Entre els historiadors espanyols, hi ha una àmplia acceptació de la denominació “Història actual”.
• Per a Martínez Carreras (Historia del Mundo Actual), l’etapa se singularitza per: • Els canvis en l’estructura de les relacions internacionals • El caràcter marcadament contradictori de les transformacions Pel que fa a Europa, Tony Judt considera que el període constituí una “Postguerra”, alhora: • Una etapa de transició de l’inacabat conflicte de 1939-1945 • Un epíleg de la (segona) “guerra dels trenta anys” iniciada el 1914 Hi ha un consens generalitzat quela desaparició del bloc comunista i l’URSS marcà l’entrada en un nou ordre mundial i una nova era: fi de la Guerra Freda i de la bipolaritat. La Guerra Freda no esgota les possibilitats d’anàlisi del període, però n’és un element fonamental. Així mateix, la Postguerra Freda un període incert.
Els conceptes de la Guerra Freda Entenem per Guerra Freda la situació d'antagonisme, però sense enfrontament directe, que oposà els EUA i l'URSS entre el 1945 i el 1991. L’ordre internacional es fundà en la bipolaritat: l’equilibri de poders entre les dues grans potències, els EUA i l'URSS.
Europa i el món es veieren constrenyits a la divisió de blocs: l’aliança a un dels dos grans models socials, econòmics, polítics i culturals del segle XX, el comunisme i el capitalisme. L’auge de l’URSS com a gran potència fou un element clau en l’escalada de la Guerra Freda. L’apogeu dels EEUU com a nació més potent fou simultani a la fi del lideratge mundial europeu. L’equilibri de poders passà al davant de la llei internacional com a fonament de la pau.
1 L’era nuclear i la Guerra Freda s’iniciaren gairebé alhora. L’amenaça d’un intercanvi nuclear marcà la societat de l’etapa. L’amenaça nuclear i la Guerra Freda impulsaren la carrera armamentística i per la conquesta de l’espai.
El procés de descolonització dels països colonitzats per les antigues potències europees donà lloc al sorgiment del “Tercer món”: • Passat colonial: Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia • Perifèria del poder • Teoria de la dependència • No-alineats • Subdesenvolupats/en vies de desenvolupament Aquests fets portaren les següents conseqüències: • Baixa renda per càpita • Insuficiència alimentària • Sanitat defectuosa • Baix nivell d’instrucció • Industrialització reduïda • Consum feble d’energia mecànica • Subocupació • Manca d’integració nacional • Escenari de la violència “calenta” de la Guerra Freda S’han distingit diverses fases de la Guerra Freda caracteritzades per variacions en les actituds i respostes de les dues grans potències als conflictes. Els diferents autors matisen de manera diversa les fases de la Guerra Freda. Stephanson situa la fi de la fase de “Guerra Freda” al final de la fase de “Coexistència pacífica”.
Les interpretacions de la Guerra Freda Els historiadors han discutit: • La força responsable de l’afirmació de l’enfrontament • Les intencions geoestratègiques de les dues principals potències • La responsabilitat en la carrera d’armaments i les guerres locals • El paper de la ideologia i la cultura política • La influència de poders “petits” i la força real de les “superpotències” Hi ha hagut diversos corrents interpretatius durant la Guerra Freda: • La visió ortodoxa dels EEUU retreia l’origen de l’enfrontament a l’URSS i retratava aquesta com a expansionista i motivada ideològicament. La contrapartida soviètica donava una visió semblant dels EEUU.
• Els realistes van admetre que l’actuació dels EEUU no era innocent, però la consideraven necessària perquè l’interès nacional era prioritari.
2 • Als anys 60, els revisionistes denunciaren l’expansionisme dels EEUU i interpretaren la política exterior de l’URSS com a més oportunista i pragmàtica. La intervenció dels Estats Units a la Guerra de Vietnam (1958-1975) influí aquestes interpretacions. Historiadors com Stephanson s’han reafirmat en els plantejaments revisionistes.
• En resposta, els post-revisionistes sostingueren que allò que motivà els conflictes fou un veritable enfrontament entre ambdues potències.
• Els neo-ortodoxes es reafirmen en les ambicions soviètiques i en els avantatges de l’actuació dels EEUU.
• Per a crítics com Hobsbawm, el perill d’una “guerra calenta” era més virtual que no real.
• Interpretacions recents han vist la Guerra Freda com una “nova” rivalitat entre “imperis”.
La Guerra Freda després de la seva fi Disposem encara de poques recerques significatives sobre l’òptica soviètica de la Guerra Freda.
Investigacions recents han parlat del paradigma “revolucionari-imperial” estalinista, però també de manca de pla global i d’oportunisme.
Kershaw ha subratllat els beneficis de la “pau” de la Guerra Freda a Europa occidental. Per a Veiga, Duarte i Ucelay-Da Cal, més que no de “guerra virtual”, caldria parlar de “pau simulada” per l’egocentrisme euroamericà. Tony Judt ha reivindicat el vincle de la Guerra Freda amb els problemes de la nostra societat.
3 ...