Preguntes extravasal 2 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Biofarmàcia i farmacocinètica II
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com -El valor de tmax depèn de la velocitat d’absorció del fàrmac a l’organisme perquè és independent de l’alliberament del fàrmac a partir de la seva forma farmacèutica. F -Administrada intravenosament una dosi única d’un antibiòtic, genera la següent equació: C=8,51.e-0,189t (C=mg/L; t=h).
Atès que la concentració mínima eficaç és de 2 mg/l, la durada de l’activitat és de 8 hores. V -Un fàrmac de característiques MC, després de la seva administració via oral genera la següent equació: C=45.e-0,312t-62.e-0,912t (C=mg/L; t=h).
La concentració plasmàtica màxima es troba aproximadament a les des hores. V.
-S’administra un fàrmac per via IV i oral. Les equacions que defineixen el seu trànsit són: Via intravenosa: C=57.e-0,915t+35.e-0,018t (C=mg/L; t=h).
Via oral: C=26.e-0,520t+15,5.e-0,015t-35,5.e-0,910t. (C=mg/L; t=h).
Després de l’administració del fàrmac per via oral, el procés més ràpid que pateix el fàrmac és el de disposició ràpida. V -Un fàrmac formulat en una FF sòlida per a administració oral que presenta un valor per a la constant d’absorció del fàrmac (ka) inferior al valor de la constant d’eliminació d’aquest, mai podrà donar lloc a concentracions plasmàtiques terapèutiques. F -S’administra per via oral un fàrmac de característiques MC a la dosi de 500mg.
Després del tractament de les dades experimentals, s’obté el valor: AUC de 0 a infinit =145 mg.l-1.h.; AUC de 0 a t0=-30 mg.l-1.h.
S’assumeix que l’absorció és completa, és a dir, BD del 100%. El valor del Cl del fàrmac és aproximadament de 3 l/h. V -S’administra un fàrmac de característiques MC per via oral. L’equació representativa de la fase monoexponencial terminal, és: lnC=-0,117.t + 1,4 (C=mcg/ml; t=h).
Si a 0,5 hores la concentració plasmàtica experimental del fàrmac és de 1,58 mcg/ml; el valor residual serà d’aproximadament de 2,2 mcg/ml, en valor abolut. V.
-Després de l’administració oral d’un fàrmac, el valor Cmax obtingut equival a: C=12,5.e(-0,1 tmax-e-0,5.tmax) (C=mg/L; t=h).
El temps que es triga a assolir Cmax és aproximadament de 4 hores. V.
-Si s’administra un fàrmac per via oral a la mateixa dosi en dues FF diferents. Assumint que en tots els casos l’adsorció és del 100%, la FF que proveeix una menor velocitat d’absorció, també proporcionarà un menor valor per a l’àrea sota la corba. F -El valor del període de latència és independent del mètode analítica emprat per quantificar els nivells plasmàtics de fàrmac. F PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com -Un fàrmac MC administrat via oral en comprimits de 200 mg presenta una BD del 100%. La Ka=0,895/h. La quantitat del fàrmac absorbit transcorregudes 3 hores de la seva administració, és d’aproximadament de 186 mg. V -Quan s’administra un fàrmac per via oral s’inicia el procés d’eliminació finalitzat el procés d’absorció. F -Després de l’administració d’un fàrmac per via oral, en el càlcul dels paràmetres farmacocinètics mitjançant el mètode dels residuals, s’empra la representació gràfica en paper mil·limetrat. F -En les administracions extravasals, la representació gràfica dels resultats experimentals permet concloure que un fàrmac presenta característiques monocompartimentals o bicompartimentals. V -Quan s’empra el mètode dels residuals, el valor que s’obté en l’extrapolació de la fase monoexponencial terminal a temps zero, equival a la concentració plasmàtica de fàrmac en organisme al temps dit. F.
-Per aplicar el mètode de Wagner i Nelson, ha de conèixer-se l’equació representativa del trànsit del fàrmac a través de l’organisme. F.
-És possible aplicar el mètode de Loo-Riegelman amb les dades obtingudes exclusivament a partir de l’administració d’un fàrmac per exemple, via oral. F -Si el procés d’absorció es desenvolupa d’acord amb un procés d’ordre zero, pot aplicar-se el mètode de Loo-Riegelman. V -Quan després de l’administració d’un fàrmac per via oral es produeix flip-flop, per cap interval de temps considerat la velocitat d’absorció serà superior a la velocitat d’eliminació. F -Quan després de l’administració d’un fàrmac de característiques BC per via oral, l’equació triexponencial representativa del trànsit del fàrmac a través de l’organisme presenta un únic signe negatiu, es pot afirmar que beta és la pendent de la fase monoexponencial terminal. V.
-Un fàrmac de característiques MC s’administra en bolus IV. Els valors de AUC de 0-2 i AUC de 0 a infinit, obtinguts per dit fàrmac han estat 300 i 500 (mg/l).h, respectivament. La fracció de fàrmac eliminat a les dues hores de l’administració del mateix és d’aproximadament 0,3. F.
-Un fàrmac de característiques MC, amb semivida d’eliminació determinada després de la seva administració per via IV és de 3 hores, s’administra per via oral amb dues formes de dosificació diferents (A i B). Les equacions representatives de la desaparició del fàrmac del lloc d’absorció per cada un d’elles són les següents: lnA = ln 100-1.t; forma A; A (mg), t (h) PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com lnB= ln 1000 -0,1t; forma B; A (mg), t (h).
• Quan el fàrmac s’administra en la forma de dosificació, es presenta un fenomen de flip-flop. V • La velocitat d’absorció transcorregudes tres hores de l’administració és superior quan s’administra amb la forma A que amb la B. F.
-S’administra un fàrmac per via IV a la dosis de 325mg. L’equació representativa de l’evolució temporal de les concentracions plasmàtiques en funció del temps és: C=15.e-1,32t+8.e-0,283t (C=mg/L; t=h).
Posteiorment s’administra el mateix fàrmac per via oral en comprimits, i després de l’aplicació del mètode de Loo i Riegelmann s’obté un valor de A infinit de 20 mg/L. La fracció de dosis que ha accedit inalterat a la circulació sistèmica és d’aproximadament un 87%. V.
-Després de l’administració d’un fàrmac, substrat de Pgp, via IV i oral a tres dosis diferents, 1,2, 6 mg/kg, s’obtenen els següents valors de AUC (mg/l).h.
Dosis 1 mg/kg 2 mg/kg 6 mg/kg Via iv 100 200 600 Via oral 50 100 590 Una possible explicació del comportament cinètic no lineal observat via oral podria ser la saturació de la Pgp. V -Un fàrmac de característiques MC, amb Cl de 25 l/h, s’administra per via oral mitjançant una forma farmacèutica sòlida a dosis de 1000 mg. L’equació representativa de la corba de nivells plasmàtics presenta la següent equació: C=15.(e-0,130t-e-0,915t). (C=mg/L; t=h). La BD absoluta en magnitud en la forma farmacèutica administrada és aproximadament del 80%. V.
-El fàrmac de la pregunta anterior presenta període de latència. F -El volum de distribució de l’estat de l’equilibri estacionari, no està influenciat pel procés d’eliminació del fàrmac. V -El càlcul del valor de tmax per a fàrmacs de característiques BC, es basa en considerat que a dit temps la velocitat d’absorció del fàrmac, és igual a la seva velocitat d’eliminació. F ...