TEMA 5; PROGRAMES DE PREVENCIÓ A LA REINCIDÈNCIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Prevenció de la delinqüència
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya Prevenció a la Delinqüència TEMA 5. PROGRAMES DE PREVENCIÓ DE LA REINCIDÈNCIA En programes de prevenció a la reincidència son programes que, com es obvi, es dirigeixen a persones que ja han comès un delicte, és a dir, que ja està penada. Per tant, estem parlant de prevenció terciària.
Aquests programes s’apliquen a totes les persones que estan condemnades o que ja han delinquit, sigui quina sigui la seva situació (en tercer grau, llibertat condicional, mesures penals alternatives...) i a més, no es centren en les causes primàries de l’acció criminal, però són programes de gran interès per a la societat, per la repercussió mediàtica tant del delicte com del procés de possible reincidència o perillositat.
Dins dels programes de prevenció de la reincidència podem distingir entre dues modalitats: - Programes que articulen mecanismes alternatius a la intervenció de l’estat com a poder de contenció (privació de llibertat). Aquests programes busquen anar més enllà a través de programes més socials per evitar l’estigmatització. Dins d’aquest tipus de programes s’inclouen la mediació penal i la mediació en justícia juvenil, les mesures penals alternatives (TBC), les tasques terapèutiques o socioeducatives (amb suspensió de la pena de presó), la llibertat vigilada, que es fa mitjançant el control de la persona amb un braçalet telemàtics, les ordres d’allunyament (OPV  Ordre de protecció a la víctima) i les prohibicions i les inhabilitacions, com la inhabilitació del carnet de conduir, de la professió, etc....
- Programes d’intervenció dins del context penitenciari. Aquest programes es basen en la intervenció terapèutica o pedagògica. Es treballen amb mètodes com per exemple a través de la psicoteràpia o a través de modificacions de conducta. Aquests programes es poden dur a terme a qualsevol tipus de context penitenciari, ja sigui als establiments ordinaris, com als establiments amb formes especials, com són la unitat de mares, extra penitenciaries, dependents, en el DRET (Departament Especial de Regim tancat), en el DAE (departament d’Atenció Especial a toxicomanies), com també en els centres, establiments o unitats especialitzades, com per exemple la unitat hospitalària psiquiàtrica.
La política penitenciària es una política social, ja que l’element central de la política penitenciària és la rehabiilitació, es a dir, trencar l cercle de la reincidència. El que es tracta des de la politica penitenciària és, des de que la persona ingressa a la presó, doncs es fa un anàlisi i una detecció de necessitats de la persona o persones, es determina el programa de treball, s’apllica la intervenció i es fa una avaluació i revisió per reconduir a aquella persona o perosnes cap al procés de sortida. Això és important ja que els programes no seran sempre efectius, i és important assegurar-se que la persona no reincidirà.
María Aperador Montoya Prevenció a la Delinqüència El PMOC (programa Marc d’organització curricular) inclou una sèrie de programes de prevenció de la reincidència, com per exemple: - VIDO- VIGE- VIINTRA (actual: violència intrafamiliar= - SAC (sexual Agression Contro) - DEVI (delictes violents, lesions, homicidis, assesinats) - Àrea toxicològica: MIT (Mètodes intervenció Toxicològica= - Inserció laboral, formació ocupacional (cuina, electricitat...) - Escola (tots els nivells, des de l’alfabetització, fins a la universitat a distància= - Activitats ludiques/ educatives: Teatre, cine, Taller audiovisual - Tallers Artístics: ceràmica, pintura, musica Els programes de prevenció de la reincidència tenen una estructura bàsica d’un ptrograma de tractament. Aquesta estructura es basa en tractar els següents ítems: - Distorsions cognitives - Mecanismes de defensa - Consciència emocional - Empatia vers les víctimes - Valors socials i Rols pronormatius - Habilitats socials i comunicatives - Control de la ira i Relaxació - Estil de vida positiu (gestió del canvi) - Prevenció de recaigdues (conductes aparentment icoents) 1. PMOC (programa Marc d’orientació curricular) L’objectiu principal de la intervenció grupal dins dels centres penitenciaris és l’oferiment a les persones internes de les eines i competències personals que els permeti afrontar el sue procés d’inserció amb més garanties d’èxit.
Tennt en compte els diferents sectors professionals, la tipologia d’àrees d’intervenció, els interessos i les necessitats de la població interna, l’estructura organitva dels programes d’intervenció grupal s’ha dividit en 5 grans àmbits d’intervenció: - Formació de persones adultes - Món laboral María Aperador Montoya - Salut i desenvolupament personal - Context jurídic, social i cultural - Atenció especialitzada Prevenció a la Delinqüència Cada ambit s’organitza en àrees, programes i subprogrames, cadascuna d’elles amb un major nivell de concreció i especificat en els seus contignuts. Les àrees responen a objectius diferents dins d’un mateix àmbit: els programes responen a diferents tipus d’intervenció amb objectius comuns; els subprogrames reflecteixen diferents nivells o modalitats d’un mateix programa. Però no tots els centres es poden oferir de manera permanent tots els subprogrames i no tots els interns i internes necessiten el mateix nivell ni tipus d’intervenció. Per això parlem dels itineraris de rehabilitació.
Els itineraris determinen els rogrames i subprogrames que han de rebre els interns i les internes que seran diferents segons el seus perfils criminològics i socials. Aquests itinerearis han de servir d’orientació als proessionals dels equips de tractament per a la planificació del Programa inviidual de tractament de cada inter/a. Així, en el moment de fer la seva classificació inicial i en les progresions/regressions de grau, es farà una proposta de l’itinerari més aident per a cada cas.
El PMOC estableix 7 itineraris, un d’estàndard i sis d’específics, els quals es descriuran en aquest apartart de manera diferenciada i individualment: - Estandard. Inclou tots els subptrogrames princials del primer nivell d’intervenció. Tots aquests subprogrames han de ser oferts i planificats per a tota la població penitenciària. Amb aquest itinerari es pretén: o Treballar determinats factors de risc de reincidència delictiva o Dotar a tots els usuaris d’uns coneixements i unes competències que es consideren bàsics per al desenvolupament personal i social, tant dins del centre penitenciari com de la societat.
o Dotar el sinterns que posteriorment necessiten una interenció especialitzada dels coneixements i competències previs necessaris.
Així cada intern ha de tenir prescrit, com a míni, l’itinerari estàndard i és possible que en tingui d’altres, segons es seves necessitats d’intervenció. En aquest cas, el subprogrames de primer nivell d’intervenció s’hauran de fer previament als del l’especific.
- Associat amb les conductes addictives. L’itinerari associat a les conductes addictives, ha de ser ofert i planificat per a als interns que presentin un problema d’addicció. S’entén com a tal tant l’abús com la dependència, i tant le saddiccions a substàncies com altres tipus de conductes addictives, segons els criteris que descriuen els manuals vigents de classificació diagnòstica (DSM-IV i CIE-10).
María Aperador Montoya Prevenció a la Delinqüència Cal abordar les conductes additives des d’una perspectiva àmplia i per això l’itinerari inclou subprogrames preventius, motivacionals, de reducció de danys i de manteniment de l’abstinència.
Dintre d’aquesta categoria s’inclouen tres itineraris específics que, si bé son molt similars, presenten algunes particularitatS: - o Itinerari de drogodependències o Itinerari d’alcholisme o Itinerari d’latres conductes addictives Associat amb les conductes violentes i de risc. Aquest itinerari està indicat per als interns que tinguin actituds i condcutes violentes. S’enten per violència l’ús deliberat de la força física o d’na posició de poder, ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, conta un mateix, una altra persona, un grup o una comunitat, que provoqui o tingui mltes probabilitats de provocar lesions, mort, danys psicològics, trastonrs del desenvolupament o privnacions (Informe mundial sobre la violencia al món, OMS 2003) En aquest cas nomes ens centrarem en les conductes violentes adreçades a altres persones diferents d’un mateix, atès que la violència autodirigida no s’aborda mijtançant un itinerari específic, sinó que s’apliquen els protocols d’actuació corresponents.
L’itinerari associat amb les conductes violentes es subdivideix en quatre itineraris específics d’acord amb el tipus de violència excercit: - o Itinerari de violència sexual o Itinerari de violència contra les persones o Itinerari de violència de gènere o Itinerari de delictes de trànsit Associat amb l’origen sociocultural. Aquest itinerari està pensat per treballar necessitats que poden tenir els interns pel fet de ser persones immigrades o persones retornades a Catlunya.
La presó esdevé un servie d’acollida especialitzat segons la Llei 10/2010, de 7 de maix, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
Com a tal, ha de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats d’aquestes persones i també remoure els obstacles que ho impideixen a causa, principalment, de la manca de competències llingüístiques bàsiques i el desconeixement de la societat i de l’ordenamnet jurídic, amb l’objectiu de fer efectiu el principi d’igualtat i assolir una major cohesió social - Associat amb el procés de sortides a l’exterior. Aquest itinerari s’ha planificar i oferir als interns que es troben en procés de sortides de permís, i que necessiten treballar aspectes que afavoreixin i dotin de major garantia d’èxit l’apropament progressiu a l’exteriori en el qual es basa el nostre sistema de tractament penitenciari.. els diferents mecanismes legals mab que compten per permetre que els interns surtin a l’exterior durant el compliment de la seva condemnas’han de considerar eines de treball per aconseguir-ne la rehabilitació María Aperador Montoya - Prevenció a la Delinqüència Associat amb la salut mental. En aquest itinerari s’han d’incloure els interns que presenten una problemàtica de salut mental diagnosticada prèviament seguint els criteris dels manuals vigents de classificació diagnòstica (DSM-IV-R i CIE-10), a excepció dels trastonrs additius i la discapacitat intel·lual, els quals es treballen en els seus itinerris específics.
...

Comprar Previsualizar