MARCADORS GENÈTICS I DNA FORENSE (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Biotecnología - 2º curso
Asignatura Genetica Molecular
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 2
Subido por

Descripción

MARCADORS GENÈTICS I DNA FORENSE

Vista previa del texto

SEMINARI 5: MARCADORS GENÈTICS I DNA FORENSE Els marcadors genètics han de ser: - - - Polimorfismes neutres: una seqüència de DNA que és variable i presenta diverses “formes” o al·lels a la població. Produïts per mutació (deleció, inserció, canvi de nucleòtid...). Han de ser neutres, per tant implica que els diversos al·lels de la seqüència no afecten al fenotip (característiques) de l’individu i, per tant, no es troben sota l’efecte directe de la selecció natural.
Distribuïts, més o menys, a l’atzar als cromosomes: per tal de construir i utilitzar un mapa (genètic) de forma profitosa necessitem molts punts de referència, distribuïts aleatòriament.
De fàcil detecció: que funcioni, sigui assequible, i sobretot, reproduïble.
El DNA mitocondrial és la via materna exclusiva de transmissió. I el DNA del cromosoma Y és la via paterna exclusiva de transmissió.
Tipus de marcadors Hi ha dos tipus de polmirofismes: - SNPs (single nucleotide polymorphisms): un sol nucleòtid, substitució d’un punt concret.
STRs (short tandem repeats): repeticions en tàndems curts. (VNTRs: unitat de repetició d’una mida més gran).
Exemple: MODA -> (TA)8 -> el normal és tenir 8 repeticions de TA, tot i que hi ha individus que tenen més o menys.
Reacció PCR: - - - - - (TA)8 - - - - Els dos primers poden ser de diferent magnitud. El PCR calcula el nombre de nucleòtids. Aleshores quan hi ha més o menys repeticions, ho detecta.
Per tal d’obtenir un resultat estadísticament representatiu s’han de combinar diferents tipus de marcadors, i diferents marcadors de cada tipus: necessitat d’automatització! Microsatèl·lits Els microsatèl·lits són seqüències repetides en tàndem en què la unitat de repetició esta dins del rang d’un nucleòtid fins a sis nucleòtids. Són doncs STR (short tandem repeats).
Els microsatèl·lits són molt polimòrfics, és a dir, el nombre de repeticions és molt variable en la població i es poden fer servir com a marcadors genètics. La seva distribució és relativament atzarosa i homogènia arreu dels cromosomes. A més, hi ha de diferent mida.
Exemple: en un nucli familiar Pare: 2 i 4 repeticions, Mare: 3 i 5 repeticions (heterozigots) PCR + gel d’electroforesis S’espera que els fills puguin ser: 2-3, 2-5, 4-3 o 4-5: l’electroforesis és correcte.
Els microsatèl·lits es poden automatitzar utilitzant la tecnologia de seqüència de Sanger. Si el primer és fluorescent, el detector de fluorescència quan passa la seqüència fa un pic. El rang de nucleòtids és de 100 a 300.
En la imatge s’observa un cromatodrama on s’han fet passar diferents al·lels d’un nucleòtid.
En el de dalt els al·lels dels marcadors són de diferents individus d’una població.
El de baix és el cromatodrama d’un sol individu (homozigot al 15) pel marcador vWA (2 al·lels).
Relació de parentesc Amb els marcadors veiem que el pare s’exclou, és a dir, que no quadra ja que el progenitor no té cap al·lel marcat com el pare.
També pot ser que es tracti d’una mutació i que per això no tingui cap d’igual, però sí que sigui el pare (la polimerasa pot haver relliscat...). Per aquesta raó amb un sol marcador no ens basta.
L’FBI és més precís.
S’han determinat els percentatge de que en una població coincideixin els diferents gens, utilitzant diferents marcadors.
Els SNPs (single nucleotide polymorphisms) Distribució promig: 1 de cada 300 parells de bases.
Hi ha uns 10 mil·lions de SNPs al genoma humà.
Taxa de mutació: 10-7.
- La combinatòria individual: emprenta genètica.
Lligament amb malalties: diagnòstic directe o indirecte.
Associació amb susceptibilitat o risc a malalties: interacció amb d’altres gens i l’ambient.
Associació amb determinats comportaments.
Associació amb la resposta a tractaments o a la contraindicació de certs fàrmacs...
LA FARMACOGENÒMICA.
La família Romanov - Identificació de restes mortals Identificació de parentiu Durant la revolució russa, la família Ramanov, que era una família real, va ser capturada i va acabar separada en dues fosses on van morir.
Anys més tard, i un cop van poder comunicar-ho, es va trobar l’any 1989 una de les fosses amb 9 cadàvers: 6 adults i 3 joves.
Es van fer anàlisis mitocondrials i amb el cromosoma Y amb individus descendents que es trobaven vius aleshores i d’aquesta manera van trobar el parentesc entre els uns i els altres. Amb l’ajuda de microsatèl·lits.
Uns anys més tard es va trobar l’altre fossa amb un nen i una nena i vam comprovar que genèticament provenien d’aquesta mateixa família. I amb proves d’esquelet, van comprovar gràcies a la mida del canell, que la més petita es trobava a la primera fossa, és a dir, l’Anastasia estava morta.
En Zac, el pare, en algun moment de la seva vida va ser atacat a Japó i allà es van quedar una camisa amb sang, ben guardada. Amb proves van poder comprovar que les cèl·lules de l’ADN de la sang de la camisa i l’ADN dels ossos pretenien a la mateixa persona (autosomes).
...