Poesia de postguerra (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Literatura Catalana Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Impartida por Francesc Foguet

Vista previa del texto

Poesia de postguerra.
El llibre de poesia per excel·lència de la postguerra és Elegies de Bierville, escrit per Carles Riba. En un recopilatori de poemari del segle XX on explica molt bé el tema de l’exili. Conté dos versos, un que es diu Sunion (un temple antic de Grècia, on només se’n conserven els fonaments i les columnes) la imatge de Sunion li va quedar gravada a Riba i per això en va fer el poema des de l’exili i Salamina (enyorança).
Saló de Tardor de Pere IV. La confessió de l’estat d’ànim de l’home exiliat. És una visió adolorida de l’exiliat.
Altres poetes: Agustí Bartra també explicita aquesta enyorança amb mites, símbols...Josep Carner explica en un poemari que es diu Absència, la absència d’estar lluny de l’exili.
Els Jocs Florals de l’exili són un espai per poder donar veu a la catalanitat exiliada. Un exemple d’això va ser el parlament de Margarida Xirgu a Santiago de Xile el 1943.
Aquests poemes tenen un to dolorit, enyorat...
Què passa amb els poetes de l’interior? L’actitud que prenen es: 1- Refugiar-se en el somni. Josep Vicens Foix durant la postguerra es dedica a vendre pastissos i al mateix temps escriu poemes. L’opció de Foix és una meditació solitària i individualista del moment històric. “Es quan dormo que hi veig clar”. Fuig de la realitat que no li agrada al món oníric, un món surrealista on pot escriure. L’altre actitud és el silenci.
Joan Vinyoli té un poema que es titula les aigües aturades. Un oxímoron, contradicció en els termes. Les aigües no es poden aturar, però el poeta ho explica d’aquesta manera dient que el moment històric està parat.
2- La metàfora del naufragi. Pere IV ho explica en el poemari de Terra de naufragis.
Salvador Espriu parla de la mort, el naufragi que haurem de viure tots algun dia. El tema de la mort també es utilitzat en Màrius Torres. Meditació més col·lectiva.
3- Poetes que clamen a Déu. Poetes que volen trobar alguna explicació a allò que passa en aquell moment. Carles Riba escriu creient en Déu i Blai Bonet escriu en rebel·lió a Déu.
4- Els poetes joves/universitaris. A partir dels anys 60, comencen a prendre a Pere IV com a referent i parlen de temes del present, que pretén conscienciar als lectors. Vicent Andrés i Estellés parla d’un amor carnal, de la vida quotidiana, d’allò que té una càrrega humana important.
Què són els clàssics? Són models a seguir i ens permeten destriar el gra de la palla, ja que van a l’essència de la qüestió. “És millor llegir els clàssics, que no llegir-los”.
Corrents de la narrativa de postguerra: 1. Existencialisme. Corrent filosòfic d’origen alemany però cristalitza a França. Simone de Beauvoir. A la literatura catalana l’existencialisme és rebut per Pedrolo i Campmany.
2. El món de Kafka.
3. Novel·la americana. Ulises de Joice i el monòleg interior.
4. El nouveau romance. Margarite Durance. Defugen de delimitar personatges i parlen sobre el discurs narratius.
Corrents a Catalunya de la narrativa de postguerra: -La novel·la psicològica del 19. Realisme - Sebastian Juan Arbó.
-Novel·la psicològica: Mercè Rodoreda, Rafael Tasis (Historia de la premsa).
-Novel·la existencialista catalana: Manuel de Pedrolo, Ma Aurèlia Campmany. Autora de un assaig pioner de feminisme a Catalunya.
-Novel·la catòlica. Es pregunta sobre la condició humana des de les condicions religioses.
Interroga sobre el bé i el mal, les virtuts i pecats... Autors destacats: Joan Sales (Incerta glòria), Blai Bonet...
-Novel·la fantàstica. Reivindica el món dels somnis i de la fantasia. Autors: Joan Perucho.
Aquest autor fa un pacte amb els lectors, on aquest poden amb dades viure una història fantàstica.
...

Comprar Previsualizar