Tema 1 - Organigrama bàsic d’una redacció en mitjans de premsa, ràdio i televisió tradicionals i digitals (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 14/11/2014
Descargas 78
Subido por

Descripción

Tema 1 (apunts + documents del CV)

Vista previa del texto

Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Tema  1.  Organigrama  bàsic  d’una  redacció  en  mitjans  de  premsa,   ràdio  i  televisió  tradicionals  i  digitals     Com   a   periodistes,   hem   de   tenir   present   que   els   productes  informatius   no   són   el   fruit   d’una   tasca   individual,   sinó   d’un   treball   col·∙lectiu   organitzat   en   el   qual   intervenen   diverses   àrees:   Administració,   Logística,   Producció   (Redacció,   Tècnica,   Publicitat   i   Màrketing).   En  l’àrea  de  producció  està  ben  clar  que  la  tècnica  (des  dels  tallers  de  premsa  fins  als   departaments   responsables   de   l’emissió   de   senyal   de   radio-­‐televisió   o   de   manteniment  d’un  web)  és  fonamental  per  a  que  la  tasca  de  la  redacció  arribi  al  públic.   Dins   de   l’àrea   de   producció   situem   també   el   departament   de   suport   tècnic,   que   possibilita  que  les  altres  àrees  de  l’empresa  puguin  desenvolupar  la  seva  tasca.   De   la   mateixa   manera,   és   bàsic   que   els   departaments   de   publicitat   i   màrqueting   obtinguin  els  mitjans  (publicitat  i  patrocinadors)  que  facin  possibles  uns  ingressos  que   permetin   no   dependre   econòmicament   d’ajudes   i   subvencions   i,   per   tant,   reforcin   la   independència.   Encara   que   és   cert   que   la   publicitat   arriba   a   ser   un   condicionant   de   pes.   1.1.  Estructura  d’una  redacció  de  premsa:   En   quant   a   la   redacció,   l’estructura   típica   reflexa   de   forma   clara   la   idea   apuntada   al   principi  de  que  el  producte  periodístic  és  fruit  d’esforç  col·∙lectiu.     La   redacció   està   conformada,   per   norma   general,   per   tres   “braços”   que   treballen   coordinats:     • Àrea  de  informació:   és   la   que   produeix   tots   els   materials   informatius   (notícies,   reportatges,   fotos,   vídeos,   àudios,   infografies...)   i   està   conformada   per   periodistes,   fotògrafs,   maquetadors,   editors   d’àudio-­‐vídeo...   La   informació   no   ha  de  ser  objectiva  però  sí  honesta,  per  això  es  separa  de  l’opinió.   1. Redactor  cap   2. Cap  de  secció   3. Redactors   4. Maquetadors   5. Fotògrafs   6. Infografistes   7. Corresponsals   8. Documentals   • Àrea   d’opinió:   s’encarrega  dels  materials  que  reflexen  l’opinió  del  mitjà  i  dels   col·∙laboradors   i   experts   del   mateix   sobre   els   temes   d’actualitat   (editorials,   articles,   dibuixos,   acudits...)   i   està   formada   per   col·∙laboradors,   dibuixants   i   humorístics  (de  tota  mena,  que  no  ha  d’estar  necessàriament  amb  la  línia  del   diari).   També   recull   l’opinió   dels   lectors,   espectadors,   oients   i/o   internautes   a     1   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     través   de   cartes   o,   en   els   darrers   temps,   de   Twitter,   Facebook,   Blogs   o   comentaris  directes  al  web.   1. Redactor  cap   2. Cap  de  secció   3. Editorialistes   4. Articulistes   5. Dibuixants   6. Humoristes   • Àrea   d’edició:   És   la   que   es   responsabilitza   de   la   qualitat   del   producte   acabat,   tant  des  del  punt  de  vista  redaccional  (ortogràfic,  sintàctic  i  d’adequació  a  les   normes  d’estil  del  mitjà)  com  gràfic  (maquetació  i  disseny  de  pàgines)  i  tècnic   (edició  correcta  d’àudio  i  vídeo).  En  el  cas  de  les  pàgines  web,  l’edició  (disseny   del  web)  recau  més  en  l’àmbit  del  departament  tècnic.   1. Redactor  cap   2. Cap  de  secció   3. Editors  /  Lingüistes     1.2.  La  piràmide  de  comandament   Estructura   típica   i   tradicional   que   és   vàlida   per   la   majoria   dels   mitjans   de   comunicació.   Aquesta   organització   ve   acompanyada   d’una   estructura   jeràrquica   piramidal   responsable   de   les   decisions   a   l’hora   de   determinar   què   és   o   no   notícia   i   si   és   interessant  o  no  per  al  lector,  espectador  i/o  oient  del  mitjà  en  qüestió.     Propietari   Director   Sotsdirector   Redactor(s)  cap(s)   Caps  de  secció   Redactors       L’estructura  bàsica  és  molt  simple:  l’editor  /  propietari,  al  cim  de  la  piràmide,  i  a  sota   d’ell,  el  director,  responsable  de  tot  el  que  publica  el  mitjà.  Un  sotsdirector,  mà  dreta     2   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     del   director   i   que   el   reemplaça   quan   està   absent;   un   o   alguns   redactors   caps,   responsables  de  coordinar  la  informació  d’una  o  vàries  àrees;  els  caps  de  secció,  que   organitzen   el   treball   dels   redactors   de   la   seva   secció   i;   finalment,   els   redactors   que   investiguen  i  donen  forma  als  temes  informatius.   Però   aquesta   és   una   estructura   bàsica   pròpia   d’un   mitjà   petit   o   mitjà.   Quant   més   gran   és  el  mitjà,  més  complexa  i  densa  és  la  piràmide.  Així,  per  exemple,  l’estructura  d’un   diari  de  mesura  mitjana/gran  podria  presentar  aquest  esquema:     Director   Director  Adjunt   Sotsdirector  d'informació   Sotsdirector  d'opinió   Sotsdirector  d'edició   Redactor(s)  cap(s)   Redactor(s)  cap(s)   Redactor(s)  cap(s)   Cap(s)  de  secció   Cap(s)  de  secció   Cap(s)  de  secció   Redactors   Editorialistes   Editor(s)  i  lingüista(es)   Maquetadors   Arnculistes   Fotògrafs   Dibuixants   Infografista(es)   Humoristes   Corresponsals     1.3.  Coordinació  i  col·∙laboració  entre  mitjans   Amb   internet   aquesta   estructura   no   ha   canviat   molt   però   s’ha   adaptat   a   la   nova   tecnologia.   Les   empreses   periodístiques   han   fet   que   moltes   menys   persones   vagin   a   comprar   un   diari   al   quiosc.   S’ha   fomentat   el   “gratuït   total”.   La   gent   es   connecta   a   internet,   llegeix   per   damunt   les   notícies   i   creuen   que   ja   no   han   de   comprar   un   diari.   Ara,   tots   volem   estar   a   internet   i   volem   superar   la   crisi   en   la   que   estem   ficats   en   els   últims  anys.   Amb  l’aparició  d’internet  i  els  mitjans  de  comunicació  a  la  xarxa,  l’estructura  ha  anat   evolucionant  fins  a  l’aparició  d’una  taula  de  coordinació,  en  la  que  s’introdueixen  dos   elements   nous   que   es   situarien   entre   el   director   adjunt   i   els   sotsdirectors:   per   una   banda,   la   taula   de   coordinació   (també   anomenada   “taula   multimèdia”   i   en   el   cas   de   El   Periódico   batejada   com   a   “l’enterprise”),   en   uns   casos   entre   la   versió   tradicional   del   mitjà   i   la   seva   versió   digital,   i   en   altres   entre   els   diferents   mitjans   que   pertanyen   al   mateix  grup  empresarial  i  entre  aquests  i  els  seus  webs;  i  un  sotsdirector  /  coordinador   /  editor  multimèdia.       3   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     A   la   taula   de   coordinació   es   posen   en   comú   les   informacions   de   cadascuna   de   les   redaccions  (convencional  /  digital  i/o  dels  diferents  mitjans).   El   sotsdirector   /   coordinador   /   editor   multimèdia   és   qui   decideix   on   es   donaran   les   informacions  o  qui  les  donarà  en  primer  lloc.  D’aquesta  forma,  una  notícia  pot  donar-­‐ se  en  el  mateix  instant  en  què  es  té  coneixement  d’ella  al  web  i  s’amplia  la  dia  següent   en   l’edició   en   paper   d’un   diari   o   en   el   informatiu   principal   d’una   ràdio   o   televisió   després  d’unes  hores.  O  bé  solament  es  dóna  un  resum  en  el  web  i  la  notícia  completa   en  el  mitjà  convencional  per  no  perdre  l’exclusiva.   A  més,  els  materials  (textos,  imatges,  àudios,  gràfics...)  es  poden  compartir  i  el  vídeo   elaborat   per   una   televisió   es   pot   oferir   també   al   web.   El   testimoni   sonor   aconseguit   per   web   es   pot   emetre   en   una   emissora   de   ràdio   o   el   text   d’un   reportatge   per   un   diari   pot  donar-­‐se  en  el  web  i  servir  a  un  informatiu  de  ràdio  o  televisió.   Amb   aquestes   dues   noves   incorporacions,   la   piràmide   queda   modificada   de   la   següent   manera:   Propietari  /  Director:  més  relacions  públiques  que  periodista.   Director  adjunt:  assumeix  la  tasca  de  coordinar  la  redacció.   Taula  de  coordinació  a  càrrec  d’un  sotsdirector/coordinador/editor  multimèdia   Sotsdirector   Sotsdirector   Sotsdirector     Sotsdirector   d’informació  web   d’informació   d’opinió    d’edició   Redactor  cap   Redactor  cap   Redactor  cap   Redactor  cap   Cap  de  secció   Cap  de  secció   Cap  de  secció   Cap  de  secció   Redactors   Redactors   Editorialistes   Editors  /  Lingüistes   Maquetadors   Maquetadors   Articulistes     Fotògrafs   Fotògrafs   Dibuixants     Infografistes   Infografistes   Humoristes     Corresponsals   Corresponsals       Documentals   Documentals       Dissenyadors  web         Càmeres           De   tota   manera,   la   coordinació   entre   mitjans   d’un   mateix   grup   i   entre   mitjans   convencionals   i   el   seu   reflex   a   internet   pot   adquirir   diferents   formes,   la   casuística   és   molt  variada,  si  bé  l’esquema  plantejat  a  dalt  és  el  que  reflexa  la  línia  en  la  que  s’està   treballant  en  l’actualitat  en  la  majoria  d’empreses  periodístiques-­‐   1.4.  Nous  mitjans,  noves  estructures   Amb   l’aparició   de   nous   mitjans   vinculats   a   moviments   socials   /   ciudadans,   s’han   introduït  en  els  esquemes  clàssics  d’organització  dels  mitjans  unes  noves   estructures   de  caràcter  assembleari.     4   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     En   aquestes   organitzacions,   la   línia   editorial   i   les   postures   editorials   sobre   els   grans   temes  els  fixa  l’assemblea,  però,  no  obstant,  es  veuen  abocades  a  mantenir,  per  a  ser   operatives,   una   jerarquia   a   l’hora   de   prendre   decisions.   Aquesta   estructura   pot   ser   més   horitzontal   (es   pot   substituir   la   decisió   del   director   per   la   d’un   consell   editorial   format   per   varies   persones,   o   la   d’un   redactor   cap   o   d’un   cap   de   secció   per   la   dels   redactors   que   formen   l’àrea   o   la   secció)   però   sempre   hi   haurà   una   escala   de   comandament   (el   consell   editorial   estarà   per   sobre   de   l’assemblea   d’àrea   i   aquesta,   per   sobre   de   la   de   secció).   A   part   de   que   la   llei   exigeix   que   existeixi   un   director   que   assumeixi  la  responsabilitat  d’allò  que  es  publica.                                                                 5   ...