Tema 8: protozous (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8. Protozous • Concepte: els protozous pertanyen al regne dels protists (grup polifilètic que consisteix en aquells eucariotes que no son animals, plantes o fongs) i que no són considerats una categoria taxonòmica. o Els protozous són organismes eucariotes essencialment unicel·lulars (alguns són colonials en alguna etapa del seu cicle vital), la majoria són microscòpics, sense paret cel·lular, amb, com a mínim, una etapa mòbil al seu cicle i majoritàriament heteròtrofs. • Característiques generals o Polimorfisme: diferents tipus de forma § Trofozoïts: són les formes asexuals i actives. Poden tenir diferents denominacions. § Quist: són les formes de repòs § Formes sexuals: són les formes gamètiques o Pleomorfisme: variacions de forma en cada estat • Mida, són microscòpics, excepcionalment macroscòpics com els foraminífers (Stanophyllum sp.) • Esquelet, la majoria no en presenten. Alguns tenen endosquelet simple o exosquelet. Els foraminífers tenen un exosquelet calcari i radiolaris, silícic. • Simetria, presenten tots els tipus de simetries: asimetria (Ameba), esfèrica (Radiolaris), radial (Vorticella), bilateral (Paramecium) • Locomoció: alguns són sèssils (fixos), altres es desplacen mitjançant pseudopodis o per moviments cel·lulars directes, cilis o flagels. o Lobopodis: extensió de la cèl·lula § A l’endoplasma (citoplasma intern) hi ha actina i proteïnes reguladores i es va formant una xarxa que permet la circulació de l’endoplasma. A la part posterior de la xarxa, la miosina estira els filaments d’actina per contracció o Fil·lopodis: extensions primes de l’endoplasma o Axopodis: en el seu interior hi ha una estructura interna que el subjecta o Cilis i flagels: conjunt de 9 parells de microtúbuls en circumferència (axonema) i 2 centrals. El cinetosoma conté 9 triplets. § Els cilis són petits i n’hi ha molts en una sola cèl·lula. En l’aigua, aquesta es desplaça paral·lela a la superfície a la que estan units. § Els flagels són una sola estructura, molt més llarga que els cilis. Tenen un moviment en forma de rem o d’hèlix. • Organització: o Tenen almenys un nucli amb un nuclèol. Els ciliats tenen un macronucli, que s’encarrega de les funcions generals de la cèl·lula, i un micronucli, encarregat de la reproducció. Alguns sincitials tenen molts nuclis diferents. o No presenten òrgans o teixits diferenciats, però sí orgànuls cel·lulars especialitzats • • • • • • Nutrició: o Autòtrof: mitjançant la fotosíntesi (només algues unicel·lulars) o Heteròtrof § Fagòtrofa: ingereixen partícules grans (fagocitosi), formant una vacuola alimentària. Els lisosomes entren en contacte amb la vacuola alimentària i els nutrients necessaris són interioritzats per difusió, el rebuig s’excreta per exocitosi. § Saprozoica: ingereixen partícules petites per transport facilitat, actiu o difusió Excreció, per difusió. Es produeix amoníac com a producte final del metabolisme del nitrogen. Osmoregulació, es produeix mitjançant vacúols contràctils que serveixen per regular el flux d’aigua cap a l’interior de l’organisme. A l’interior dels vacúols hi ha una concentració de sal més elevada que al citoplasma cel·lular i l’aigua entra. Un cop està ple, l’aigua surt a l’exterior per un porus. Aquest mecanisme és molt important pels que viuen en aigua dolça degut a que la seva concentració de sals és més elevada que la del medi exterior i l’aigua tendeix a entrar per igualar les concentracions. Reproducció asexual o Bipartició. El micronucli entra en mitosi i el macronucli s’allarga (sense mitosi clara) o Gemmació o Pluripartició, pot ser per esquizogònia (divisió del nucli principal en molts de secundaris i formació de cèl·lules filles) o per esporogònia (igual que l’esquizogònia però precedida per la fecundació) Reproducció sexual o Meiosi gamètica, cicle diploide (formació dels gàmetes haploides a partir d’individus diploides) (en ciliats) o Meiosi zigòtica, es produeix la meiosi just després de la formació del zigot. Dóna lloc a un cicle haploide. o Meiosi intermèdia, cicle diplohaploide (en foraminífers) Fecundació o Singàmia: fecundació de dos gàmetes (isogàmetes i anisogàmetes) o Autogàmia: una mateixa cèl·lula produeix els seus gàmetes i ells mateixos es fecunden. Autofecundació o Conjugació: intercanvi de material genètic entre dos protozous § Els conjugants intercanvien els pronuclis masculins § S’uneixen els pronuclis masculí i femení i els individus se separen. Els macronuclis vells són reabsorbits i són substituïts per nous pronuclis § Es produeixen tres divisions mitòtiques que originen vuit micronuclis; quatre d’aquests es converteixen en macronuclis i els altres tres degeneren. § • • El micronucli restant es divideix dues vegades amb la cèl·lula, produint quatre cèl·lules filles. Distribució o Presenten tot tipus de cicle de vida § Lliures § Simbionts: mutualisme, parasitisme o comensalisme o Es poden trobar en hàbitats aquàtics, terrestres o simbiòtics o Són organismes eurioics (molt rang de tolerància) com a grup però estenoics (poc rang de tolerància) com a espècies Diversitat o Filo Euglenozous (es mouen mitjançant flagels) § Subfilo eugènics (Euglena sp.) § Subfilo cinetoplasts (Trypanosoma sp., Leishmania sp.) o Amebes § Rizòpodes (locomoció per lobopodis). Amebes § Granuloreticulosos (locomoció per reticulopodis). Foraminífers § Actinòpodes (locomoció per axopodis). Radiolaris i heliozous o Filo Apicomplexos (paràsits d’invertebrats i vertebrats). Presenten un complex apical (estructura de microtúbuls amb microporus). Sense cilis ni flagels (excepte alguns microgàmetes d’alguns grups). Formen quists. Són endoparàsits. Cicle biològic amb reproducció sexual i asexual. Amb hostes intermedis invertebrats. § Classe Gregarines § Classe Coccidis (Toxoplasma sp., Plasmodium sp.) o Filo Ciliòfors (Vorticella sp., Paramecium sp.). Amb cilis, alguns sèssils. Dos tipus de nuclis (macro i micro). Reproducció asexual per fisió. Generalment lliures ...