Tema 4: Factors que Afecten al Procés Mnemònic (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 15

Descripción

Resum de les lectures obligatòries i les transparències

Vista previa del texto

FACTORS I VARIABLES QUE AFECTEN EL PROCÉS MNEMÒNIC Factors que intervenen en l’entrada, consolidació i recuperació de la informació El procés de memòria implica: al subjecte, les activitats o estratègies, el context, el temps que ha transcorregut, el tipus d’informació i el tipus de record adquirit.
Factors temporals i factors relatius a les estratègies i operacions realitzades en la fase d’adquisició Dins la teoria associacionista es creia que l’associació repetida dels coneixements era el que crea entre ells vincles que permeten evocar a un quan presentem l’altre. Es va veure que també hi havia altres factors que incidien en l’adquisició i retenció.
Temps invertit en l’adquisició: a major temps, major grau de retenció (Hipòtesis del temps total). També cal nombrar la influència de la distribució de la pràctica: com han de distribuir-se les sessions per maximitzar el resultat.
ͦ Pràctica distribuïda ͦ Pràctica massiva Estudis diuen que és més eficient la distribuïda.
S’ha vist que lo vertaderament important és la forma en què es codifica la informació, què fa el subjecte amb la informació. Estratègies d’aprenentatge: ͦ En funció dels objectius ͦ En funció del tipus de tasca ͦ En funció de la complexitat cognitiva: - Procediment de Repetició. Són adequats quan no tenim coneixement del tema i volem un resultat igual a l’original.
- Procediment d’Elaboració. Adequats quan l’objectiu és relacionar la nova informació amb coneixements previs.
- Procediment d’Organització. Volem organitzar la informació perquè tingui una estructura interna clara i que permeti arxivar-la de forma adequada per conservar el seu significat.
Si volem consolidar veritablement una informació, hem de comprendre-la i donar-li significat.
Com més significatiu és el material, millor s’adquireix i reté, per tant la recuperació és millor.
Factors del subjecte Són: capacitats, edat, habilitats, coneixement, actituds... que afecten al procés de memòria.
L’expert té una avantatge davant els inexperts: l’expert és capaç d’organitzar el material segons un model significatiu i subjecte a lleis (taulell d’escaigs).
També són importants els estats emocionals quan són considerats trets de personalitat: tendències a sentir una emoció molt sovint.
Llei de Yerkes-Dodson: relació entre arousal i execució. En aquesta, els introvertits són més cautelosos i responen més lentament.
Teoria de H.J. Eysenck: la personalitat es divideix en dimensions: neuroticisme/estabilitat, extraversió/introversió i més tard en ansietat i impulsivitat.
х Interval de retenció: Els extravertits mostren millor record en memòria a curt termini i els introvertits en la de llarg termini.
х Dificultat de tasca: els extravertits responen millor amb tasques difícils i són menys susceptibles als efectes de la competició i es distreuen menys.
Resultats d’investigacions posen en comú que: -El reforç funciona millor per als extravertits i el càstig funciona millor amb els introvertits. Els introvertits triguen més en recuperar informació del magatzem a llarg termini.
Factors contextuals i factors relacionats amb les característiques de la proba de record Aquests es coneixen com aprenentatge depenent de l’estat: els estímuls que apareixen junts són bones claus per recordar. A l’estudiar una cosa, es poden formar associacions amb el seu context o el d’aprenentatge.
Principi d’especificitat de codificació: com es formen associacions entre el material i el context, aquests records contextuals poden servir com a claus mnemòniques.
Es va diferenciar 2 tipus de context:  Context Intern: pensaments, sentiments o emocions del subjecte. Analitzem l’estat emocional i com la gent codifica i recorda.
Depressió i memòria: hi ha una pitjor execució, degut a la demanda d’esforç cognitiu.
Hipòtesis de l’assignació de recursos: la depressió redueix la utilització de recursos cognitius.
També podria explicar-se pel desinterès per fer tasques. Per estudiar-ho, es pot requerir a pacients depressius, o induir-les-hi: -Procediment Velten: se’ls demana que assumeixin l’estat d’ànim.
-Hipnosi -Elicitació de memòria: concentració en moments del passat que provoquin aquest estat d’ànim.
-Èxit-Fracàs: la gent viu una sèrie de fracassos en el laboratori (ex.: jocs d’ordinador) i tendiran a tenir un estat d’ànim més deprimit.
-Música: escoltar-ne amb càrrega emocional negativa -Postures: fer cares tristes o postures corporals típiques durant una estona.
Estat d’ànim i memòria: s’estudia en 2 sentits.
-Treball sobre la memòria depenent de l’estat: increment de memòria quan l’emoció que hi havia a la codificació i recuperació és la mateixa.
-Treball sobre la congruència de l’estat d’ànim: a major congruència entre la informació i l’estat d’ànim, més record (trist- informació trista). L’efecte de congruència es dona més en estats d’ànim positiu que negatiu.
Estrès i memòria: a més estrès, més errors deguts a la tensió. Això es fonamenta en la llei de Yerkes/Dodson. Hipòtesis de la interferència: l’increment d’ansietat s’associa amb un decrement en l’habilitat per utilitzar estratègies d’ajuda a la codificació i record.
 Context Extern: aspectes físics de l’entorn. Canvis en aquest tenen efectes sobre la memòria. La idea principal és que és millor recuperar en les mateixes condicions en què es va codificar, en el mateix context.
Factors del material  Material Significatiu (paraules): com més significatiu és un material, millor s’adquireix i millor es reté, per tant la recuperació és millor. Hem de matisar, la facilitat de codificació, retenció i recuperació depèn de: ͦ La facilitat amb que evoquen associacions ͦ La freqüència de l’ús en el llenguatge ͦ El grau amb que evoquen imatges visuals concretes ͦ Longitud de les paraules Les paraules són més fàcils que les síl·labes> Les paraules concretes millor que les abstractes> Les paraules agrupades millor que categories sense sentit> Les frases millor que paraules aïllades> Els relats millor que les frases desorganitzades.
 Material no significatiu (síl·labes sense sentit) ͦ La facilitat amb que evoquen associacions ͦ La pronunciabilitat ͦ El grau de semblança amb l’estructura de síl·labes del llenguatge ͦ Longitud de les síl·labes El sentit o significat i la organització és fonamental per a l’eficàcia de la memòria.
Hi ha estudis que li donen una major capacitat de reconeixement al material pictòric que al material lingüístic.
Efecte de la posició serial: es recorden més els ítems inicials (efecte de primacia) i els últims (recència).
Com millorar la memòria Per a una bona adquisició d’informació cal: atenció, temps i pràctica, material organitzat i comprensible al qual donar-li significat i relacionar la informació que ja tenim amb aquest, i consolidació.
- Atenció i memòria: L’estímul no atès no és recordat. És important no distreure’s mentre et donen la informació i immediatament després.
- Motivació i memòria: La motivació influeix en la voluntat del subjecte per estar atent.
Si hi ha interès, el treball es fa millor i els continguts es graven millor a la memòria, la informació es fixa més sòlidament i de forma precisa.
- Intenció d’aprendre: És crític el com es processa el material que ha de recordar-se: quines activitats o estratègies fem per memoritzar, la intenció.
- El procés d’adquisició i la pràctica: la pràctica només serà útil si el temps que fem servir és aprofitat i hi ha concentració i focalització a aprendre.
- L’associació: cal que el material a memoritzar s’associï de forma que la presentació d’un serveixi per a la recuperació de l’altre.
ͦ Llei de la contigüitat, informacions juntes en el temps tendeixen a associar-se.
ͦ Llei de la repetició, com més es repeteixi aquesta contigüitat, més fort serà el vincle.
- Organització i memòria: el material organitzat és més fàcil de recordar; si no ho està, els subjectes ho organitzen espontàniament.
- Importància de la comprensió, categorització i significat: les codificacions semàntiques (significat de la informació) són millor recordades que les físiques o estructurals.
- El paper de la visualització: disposen d’una forma de representació mental que es relaciona amb l’experiència que es vol recordar: generem sensacions visuals. Podem fer imatges mentals de coses que volem recordar. Com més elaborada i distintiva sigui la informació, millor la recordarem (la representació). Passos a realitzar: ͦ Interacció entre imatges ͦ Moviment millor que estàtiques ͦ Vivacitat ͦ Exageració, com més grans millor ͦ Estranyesa, que siguin xocants ͦ Participació de tots els sentits, com més sentits millor El coneixement de com recuperar records (metamemòria) és clau per la correcta utilització de la memòria. Hem de conèixer els diferents procediments de recuperació en funció de l’objectiu. Aquest procés conforma les estratègies de metamemòria. Aquest coneixement evoluciona segons l’edat i en diferenciem 2 tipus: х Coneixement de les característiques generals i estables de la memòria pròpia i aliena х Coneixement dels procediments que permeten controlar i regular la nostra memòria, aquest evoluciona i està relacionat amb el tipus de tasca, exigències de la situació i coneixements previs Criteris que defineixen l’ús estratègic d’un procediment que permeten considerar estratègica una actuació: - L’especificitat de la tasca o del contingut sobre el que opera l’estratègia. L’especificitat de la demanda cognitiva és fonamental per operar de forma estratègica en el contingut. Consideraríem procediments generals que es concreten.
- Objectius que guien l’actuació. Un comportament estratègic sempre serà conscient, encara que la tasca hagi sigut automatitzada, el que sí s’automatitza és també és l’aplicació de procediments.
- Diferències respecte a la complexitat cognitiva que els objectius suposen.
Mnemotècniques Serveixen per aspectes puntuals o concrets a recordar. Per aspectes amplis és millor l’aprenentatge per comprensió. Es basen en la capacitat de relacionar idees. Hem de: - Seleccionar l’estímul - Buscar una associació verbal o visual - Vincular l’associació a una estructura que encadeni tot el que volem recordar - Adaptar l’estructura a l’ordre en que volem recordar (seqüència d’ocurrència) Per a que sigui útil, hem d’intentat automatitzar-la, per a que l’ús sigui ràpid i flexible.
Fer-la tu mateix és més útil que agafar una ja feta, perquè: pensar una mnemotècnia involucra major quantitat d’esforç i això afavoreix el record. També perquè la que fem és possible que sigui l’associació més fàcil que sorgeix de la nostra ment.
 Basades en la codificació verbal: es solen utilitzar rimes i ritmes. Són útils per material abstracte o no figuratiu.
 Basades en la imatge mental: generem imatges diferents, cridaneres, etc. Aquestes s’associen a estructures més àmplies i permeten el record. Són útils per materials concrets.
...