Tema 3 - Classes d'obligacions per raó del seu objecte (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Dret d'obligacions i contractes
Profesor A.M.
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 14/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MARINA ALONSO MOREA TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL SEU OBJECTE TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL SEU OBJECTE 1. Obligacions específiques Tenen per objecte entregar una cosa determinada individualment. Són béns infungibles, no es poden substituir, és una cosa en concret. Per tant, les especifiques son aquelles que recauen sobre coses concretes i determinades que solen ser insubstituïbles. Depenen de l’existència de la cosa. Per tant, s’aplica el 1182. Per exemple: entregar un cotxe amb matrícula CS-2384. En aquestes obligacions, el deutor sol compleix entregant la cosa predeterminada. Tenen per objecte entregar una cosa determinada de manera individual. Si la cosa s’hagués extingit abans del contracte, l’obligació no neix. ü El deutor ha d’entregar la cosa determinada amb tots els seus accessoris, sense poderla substituir per una altra. ü Si el deutor no compleix amb l’obligació, el creditor pot compel·lir coactivament a que entri la cosa. ü Article 1182: queda extingida l’obligació que consisteixi en entregar una cosa determinada quan aquesta es perdés o destruís sense culpa del deutor i abans d’haver-se aquest constituït en mora. (Si la prestació arriba a fer-se impossible per cas fortuït, en mora del deutor, aquest queda alliberat. ü Article 1094: L’obligat a entregar la cosa, està obligat a conservar-la amb la diligència d’un bon pare de família. ü Article 1468: S’ha de mantenir la cosa en l’estat que tenia quan neix l’obligació d’entregar-la. ü Article 1095: El creditor té dret als fruits des de que neix l’obligació d’entregar-la. No obstant, no adquirirà dret real sobre aquesta fins que li hagi sigut entregada. 2. Obligacions genèriques L’objecte està determinat amb referència a un gènere de forma que es compleix entregant qualsevol cosa del gènere. Per gènere, s’entén un conjunt més o menys ampli d’objectes amb característiques comuns. Normalment, l’obligació genèrica recau sobre coses fungibles. Les coses fungibles son coses que es poden substituir per una altra del mateix gènere. Aquí no es pot aplicar el 1182 perquè mai es pot perdre la cosa, sempre pot haver coses del mateix gènere amb les quals pot complir la obligació. Exemple: entregar un kg de blat. Si no es pacta a qui correspon l’especificació, s’entén que correspon al deutor per aplicació del principi “favor debitoris”. L’especificació és important a efectes de risc de pèrdua de la cosa. L’especificació suposa que l’obligació genèrica passa a ser específica. Ara ja es pot aplicar el 1182. Si es perd la cosa fortuïtament, el deutor deixa de deure, de l’altra forma no. 1 MARINA ALONSO MOREA TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL SEU OBJECTE La doctrina posa en dubte que l’especificació la pugui fer unilateralment el deutor separant els individus del gènere amb els que anirà a complir abans del moment del compliment. Suposaria traslladar unilateralment el risc de pèrdua al creditor. Si la qualitat i circumstàncies no s’han expressat, el creditor no pot exigir una cosa de qualitat superior, ni el deutor entregar-la de qualitat inferior. El creditor no podrà exigir la millor qualitat ni el deutor pretendre complir amb la pitjor. Article 1167: quan l’obligació consisteixi en entregar una cosa indeterminada o genèrica, la qual la seva qualitat i circumstàncies no s’haguessin expressat, el creditor no podrà exigir-la de la qualitat superior, ni el deutor entregar-la de la inferior. ü Si el deutor no compleix voluntàriament, el creditor pot sol·licitar que es compleixi a expressar del deutor. ü Genus nunquam perit: s’entén que el gènere mai desapareix, sempre hi ha coses del mateix gènere, la pèrdua o destrucció de la cosa deguda no allibera al deutor de complir la prestació com passa amb les obligacions. L’obligació genèrica es converteix en específica mitjançant la individualització, concentració o especificació de la prestació. Aquesta es produeix per la separació de la cosa o coses del conjunt homogeni o gènere que el deutor ha d’entregar al creditor. 3. Obligacions alternatives: Son aquelles en que, en la obligació han sigut disposades diferents prestacions en forma disjuntiva, que tenen com objecte diferents prestacions. De manera que el deutor es lliurarà complint per complet una de les opcions. No parteix d’una i parteix d’una altra. (Article 1131) Artículo 1131. El obligado alternativamente a diversas prestaciones debe cumplir por completo una de éstas. El acreedor no puede ser compelido a recibir parte de una y parte de otra. La facultat d’elecció: Correspon al deutor, a menys que expressament es concedeixi al creditor (1132) Una vegada feta l’elecció, l’obligació deixa de ser alternativa i es concreta o especifica amb la prestació elegida. És irrevocable, tal i com es dedueix del 1136. Si després de la notificació sobre l’elecció al creditor la cosa sembla o és impossible, el servei per cas fortuït, el deutor queda alliberat. Si el deutor és el titular de la facultat d’elecció i no la exerceix, codis estrangers permeten elegir al creditor. El nostre codi civil no diu res però es podria aplicar la mateixa solució. 4. Obligacions facultatives 2 MARINA ALONSO MOREA TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL SEU OBJECTE Es deu una prestació però el creditor faculta al deutor a lliurar-se amb una altra prestació diferent. Li diu quina prestació diferent ha de ser. Exemple: tu em deus aquesta casa però et faculto a pagar amb un quadre de Picasso. Si la casa es crema fortuïtament, s’extingeix l’obligació facultativa perquè sol es deu una cosa, no dos alternativament. La facultativa no es que s’hagi de donar dues coses alternativament. La obligació facultativa és una cosa concreta. Si la prestació amb la que es faculta pagar és impossible fortuïtament, la obligació no s’extingeix, però el creditor perd la facultat de poder facultar la prestació, així que el deutor li donarà...... (1153) En aquest cas, si desapareix l’obligació deguda (primera obligació), el deutor ja no està obligat a complir la prestació (la segona) amb la que es pot alliberar. Aquest tipus d’obligacions no apareixen regulades pel CC, es tracta d’una creació jurisprudencial. Artículo 1153. El deudor no podrá eximirse de cumplir la obligación pagando la pena, sino en el caso de que expresamente le hubiese sido reservado este derecho. Tampoco el acreedor podrá exigir conjuntamente el cumplimiento de la obligación y la satisfacción de la pena, sin que esta facultad le haya sido claramente otorgada. 5. Obligacions pecuniàries Son obligacions d’entregar una suma de diners determinada.. Si algú s’obliga a pagar els diners, no una quantitat determinada, sinó la quantitat de diners que equival al valor d’una cosa, estem davant un deute de valor. Tenen dues característiques: v En primer lloc, el seu compliment no pot esdevenir mai impossible perquè el diner sempre existeix com a tal, d’aquí que el deute de diner serà una obligació genèrica. v Finalment, el diner és un bé productiu, d’aquí que en el compliment per part del deutor origini un prejudici per al creditor que es traduirà (llevat pactat el contrari) en el pagament d’uns interessos continguts o, en el seu defecte, en el pagament de l’interès legal. S’ha de tenir en compte el 1170 paràgraf 2: l’entrega pel deutor de pagarés a l’ordre, lletres de canvi o altres documents mercantils, sol produirà els efectes del pagament quan hagin sigut realitzats, o quan per culpa del creditor s’haguessin perjudicat. Entre tant, mentre no es venci el pagament del pagares, l’acció derivada de l’obligació primitiva quedarà en suspens. Hi ha dues classes de deute pecuniari: deute diner i deute valor. Ø Deute diner: té lloc quan es pacta que el pagament es realitzi en una espècie monetària concreta (euros, dòlars, etc.). en aquest cas funciona com a mitjà de canvi de coses i serveis 3 MARINA ALONSO MOREA TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL SEU OBJECTE Ø Deute de valor: suma a pagar pel deutor. Es determina en relació amb el valor monetari d’una altra cosa. S’obliga a pagar no en diner, sinó en una quantitat determinada, quantitat de diner que equivalgui al valor d’una cosa. Nominalisme i valorisme El fenomen de la inflació planteja en aquestes deutes el problema de si quan passa un termini de temps important entre el moment de néixer i complir l’obligació, el deutor ha d’entregar la suma de diners fixada en el moment de néixer l’obligació, nominalisme o la suma de diners corresponent al poder adquisitiu de la primera, que s’anomena valorisme. El nostre ordenament jurídic s’inclina per l’anomenat principi del nominalisme, segons el qual el deutor haurà d’entregar la mateixa suma pactada en l’obligació, és a dir, el mateix valor nominal, qualsevol que sigui l’alteració del poder adquisitiu del diner. Artículo 1170. El pago de las deudas de dinero deberá hacerse en la especie pactada y, no siendo posible entregar la especie, en la moneda de plata u oro que tenga curso legal en España. La entrega de pagarés a la orden, o letras de cambio u otros documentos mercantiles, sólo producirá los efectos del pago cuando hubiesen sido realizados, o cuando por culpa del acreedor se hubiesen perjudicado. Entre tanto la acción derivada de la obligación primitiva quedará en suspenso. Remeis correctors del nominalisme: Per a evitar les conseqüències del nominalisme, les parts poden acudir a les anomenades clàusules d’estabilització. Amb aquestes es corregeix la pèrdua o augment del valor adquisitiu de la moneda. Clàusules d’estabilització. Les més freqüents que es pacten es aplicar o indexar la quantitat de preus del consum. També hi ha la d’establir deutes de valor. Molt excepcionalment la jurisprudència ha corregit el criteri nominalista. “El 1939 el codi civil: la vídua té una sèrie d’usufructuaris i els pot canviar per una pensió de X pessetes.” El Ts va elevar aquesta sentència a 30000 euros anuals. 6. El deute dels interessos El deute d’interessos és un deute dinerari derivat d’un deute pecuniari. El deute d’interessos és una suma de diners que ha de ser pagada per la utilització de capital de diners i l’interès s’ha d’ajustar a la quantia i a la duració del capital rebut. L’obligació de pagar interessos és accessòria de l’obligació principal. Quan es paga el capital, s’extingeix l’obligació principal i accessòria. 4 MARINA ALONSO MOREA TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL SEU OBJECTE En quant es pagui el capital, s’extingeix el deute d’interessos, però en quan als interessos meritats és un deute amb substantivitat pròpia i existència independent de l’obligació que el va produir. Classes d’interessos Per origen: Ø Legals: les lleis son les que posen els interessos. Com per exemple el deutor solidari que pot reclamar als altres la seva part més els interessos dels anticipos. Ø Convencionals Per quantia: ü Legals: senyalats per la llei, com per exemple la Llei de Pressupostos de l’Estat. ü Convencionals: Dins dels interessos legals, la doctrina distingeix entre: ü Remuneratoris o compensatoris: compensen la utilització d’un capital aliè. Són els que compleixen una funció equitativa per l’apropiació dels fruits i rendes a càrrec del venedor que encara no ha rebut el preu de la cosa venguda. ü Moratoris: son els que deu el deutor per incórrer en mora, per haver-se retrassat en el pagament del deute i haver estat constituït jurídicament en mora. Representen el rescabalament del dany causat pel deutor al creditor pecuniari pel retràs en l’entrega de la quantitat deguda (els deu el deutor per incórrer en mora). L’interès dels moratoris serà el pactat. L’interès convencional és aquell l’origen del qual està en el pacte de les parts de la mateixa manera que està la seva quantia. Si s’ha pactat el pagament d’interessos però no s’ha fixat la seva quantitat, s’entén per la jurisprudència que ha d’aplicar-se l’interès legal. Que pot fer el prestatari per a defendre’s d’uns interessos abusius? Lo que pot fer, amb base a una llei de 1908, és que considera nul el préstec amb un interès notablement superior al normal. Interès moratori: el tribunal suprem té sentencies contradictòries en quan a si aquesta llei s’aplica a l’interès moratori. Si el prestatari és un consumidor, pot defendre’s amb base amb a la legislació protectora dels consumidors. Amb aquesta llei, està clar que es poden declarar nuls interessos moratoris abusius. No obstant, donada la regulació de quan una clàusula es abusiva o no, no està clar que es pugui aplicar als interessos remuneratoris. La prescripció del deute d’interessos El tribunal suprem, el plat especial de la prescripció de 3 anys s’aplica als interessos remuneratoris, però no s’aplica als interessos moratoris ja que son com una indemnització de danys i prejudicis. 5 MARINA ALONSO MOREA TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL SEU OBJECTE 7. Interessos dels interessos (anatocisme) L’anatocisme consisteix en capitalitzar interessos vençuts i no pagats per a que produeixin, a la vegada, interessos. És l’acumulació d’interessos ja meritats (exigibles) al capital amb el fi de produir nous interessos. Es pot pactar o pot ser l’egal Hi ha un article, en concret el 1109 que ens diu sobre l’anatocisme legal: els interessos vençuts meriten l’interès legal des de que son judicialment reclamats, tot i que l’obligació hagi guardat silenci sobre aquest punt. No és un cas d’anatocisme, ja que els interessos vençuts haurien de meritar l’interès que esta meritant el capital i no el legal. 6 ...

Comprar Previsualizar