Alteracions de l'Audició (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Alteracons de l'Audició
Profesor C.
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 23/03/2015
Descargas 21

Descripción

Tema 1, 2 i 3. CREDA, circuit d'assistència, tiups d'escolarització, modalitats linguistiques, tipus de proves, analitxar audiogrames, pròtesis, etc.

Vista previa del texto

ALTERACIONS DE L’AUDICIÓ: VALORACIÓ I INTERVENCIÓ Tema 1. Els serveis educatius a Catalunya: els CREDA Modalitats bla Els serveis educatius.
Objectiu general: oferir suport a l’activitat docent i als centres per adequar la seva tasca a les necessitats de l’alumnat.
Trobem dos blocs en els quals hi trobem diferents equips de treball i/o d’assessorament: 1. Departament Benestar Social i Família: CDIP (centre de desenvolupament i atenció primerenca) 2. Departament d’Ensenyament: CRP (centre de recursos pedagògics) ELIC (equip d’assessorament en llenguatge i cohesió social) EAP (equip desacuradament i orientació pedagògica) CREDV (centre de recursos educatius per a deficients visuals) CREDA (centre de recursos educatius per a deficients auditius) Aquests últims  donen ajuda a l’alumant amb sordesa. L’origen d’aquest, només treballava amb sords, ara però també tracten trastorns del llenguatge.
Són centres de recursos que col·laboren amb els centres educatius de manera que la tasca del professorat s’adeqüi a les necessitats educatives dels alumnes amb deífic del llenguatge.
Com arriben al CREDA: Abans  en cas de profunda, família donava avís.
Altres cassos no tant greus, l’avís es donava per part de l’escola.
Un cop el nen sord es detectat s’envia a l’EAP. Aquests fan la valoració, si veuen que no hi ha cap problema auditiu, el que s’adapta és l’escola. Si n’hi ha, el nen és enviat al CREDA .
Seguidament aquests confirmaran el problema auditiu a través de diferents proves. Si no es tracta de cap sordesa es retornen a l’EAP i, en el cas de que es tracti d’un problema auditiu mirarem el grau, si necessita teràpia logopèdica i, també se li realitza un programa escolar diferents i adaptat, a part de també oferir servei a l’escola.
Però amb “screening” universal aquest circuit ja no té massa sentit.
Aquest circuit per quins casos seria?  Per nens nouvinguts, per sordeses progressives, postlocutives, etc.
L’EAP en cas de que detecti el problema és el que s’encarrega dels dictàmens, i de l’escolarització del nen i diu quines adaptacions necessita i altres ajudes externes a l’escola.
EAP el que fan són els dictàmens.
Funcions del CREDA: 1. Oferir atenció i consells a la família. Aquesta tÉ un desconeixement del que implica ser sord. Primer de tot s’han de saber quins són els seus dubtes i neguits.
2. Fer l’avaluació audioprotètica. Tots els CREDES tenen un audioprotesista, com a mínim, que realitza seguiments de les pròtesis i de oïda del nen. També explica totes les novetats tecnologies que hi ha per millorar el dia a dia del nen.
3. També hi ha psicopedagog, que alhora és logopèda.
4. En el CREDA es forma tot un equip de logopedes. La seva funció fonamental són els que donen atenció directe. Van a les escoltes i intervenen directament amb l’alumnat.
Pot fer treball individual o treball en petit grup.
5. Informar a pares de tipus d’escolarització pot seguir al seu fill.
SEMPRE EL CREDA RECOMANA I INFORMA ALS PARES, PERQUÈ AQUESTS DESPRÉS PUGUIN DECIDIR SOBRE EL FUTUR DEL SEU FILL. Hi ha coordinació constant entre CREDA i escoles.
Modalitats d’escolarització de l’alumnat amb dèficit auditiu: Modalitat oral en centres ordinaris (us llengua oral).
a. Escola de sector.
-Únicament tenen un nen sord, CREDA va allà i orienta el professor.
b. Escola d’agrupament: -Concentració de recursos personals -Facilita treball logopèdic -Implicació dels centres -Educació amb altres companys amb DA -Beneficis per companys oients - Modalitats bilingüe en centres ordinaris (*). S’introdueixen les dues llengües simultàniament. Això nomes es possible a SBD i a BCN (llengua signes català mes llengua oral).
- Modalitat bilingüe en centres específics.
MALL Mestres d’Audició i Llenguatge  només es trobem en les escoltes d’agrupament.
Professionals dels centres escolars de modalitat oral implicats en l’educació de l’alumnat sord: - Logopeda, només els trobem en escoles d’agrupament. La seva tasca principal i prioritària és coordinar la connexió mestre-logopeda, ja que el seu principal objectiu es la intervenció pel desenvolupament del llenguatge.
EL seu objectiu és que desenvolupi llenguatge oral.
Fera sessions individuals i també de petit grup. L’escola de sector nomes ho fera individualment.
o Atenció a l’alumnat sord:  Avaluació inicial i seguiment  Programa logopèdic o Atenció familiar: informació i pautes. Moltes vegades se’ls fa anar a sessions logopèdique de l’escola ja que la major part de les vegades són pares no sords que han d’aprendre del tema.
o Atenció al centre: informació de cada cas al tutor/a i a la direcció de l’escola - MALL (mestres d’audició i llenguatge): sols estan en escoles d’agrupament. La tasca fonamental es l’anticipació dels continguts escolars. Ha d’estar lligat al contingut acadèmic i ha de reforçar els del nen ja que després a l’aula, l’alumna, no es trobi perdut.
- Mestra d’aula: o Generalització del llenguatge a l’aula o Afavorir la socialització/inclusió a l’aula Ha de fer adaptacions pels nens per tal de que aprengui els diferents conceptes treballats a classe juntament amb els altres professionals.
Tema 2. Estils educatius Es tracta d’un estudi que recull dades obtingudes de professors de Catalunya que treballen amb nens amb sordesa. Hi ha tres tipus d’estils educatius per part d’aquests. Pot haver-hi barreges, però sempre tindran un caràcter dominant EXPENSIU: tota la comunicació la basa en llenguatge. La característica més destacada: formula poques preguntes (no està comprovant si el nen va aprenent), no parla molt amb el nen i hi ha distància de conversió molt gran.
COMPENSAT: fa més produccions lingüístiques que no lingüístiques  Millor model.
RESTRICTIU: les produccions no lingüístiques és superior a les lingüístiques.
Vídeo I: es grava una professora que fa classe i, en aquesta hi ha una nena sorda, la professora és bastant d'estil restrictiu.
La professora té molt control conversacional, fa moltes preguntes, distància molt petita, es troba darrera seu (seria millor que estigues davant seu), molta gesticulació (utilitzar el mateix gest per diferents significats pot confondre i despistar el nen). La nena està sota pressió ja que no li deixen temps d’esborrar i a pensar les respostes. Crida molt i molesta als altres alumnes.
Positiu: no li fa correccions fonètiques, li dona molta atenció i procura que la nena entengui el que ha de fer.
Vídeo II: professora d'estil expansiva.
Està molt allunyada de l'alumna sord, aquest es veu perdut i no sap que fer, ha d'ajudar-se del company per fer algunes coses. No es col·loca davant del nen perquè li faciliti la lectura labial.
La disposició de l'aula (en fora de u) està al mig de l'aula, això permet que ho vegi tot, sempre rep el missatge de qui intervé. Còpia del company (es força positiu ja que es una ajuda externa, pot ser un bon recurs). A la pissarra hi ha la fitxa que estan fent, i així es pot seguir millor la classe per part del nen sord.
Va ser considerada COMPANSAT.
Tema 3. Implicacions comunicatives i lingüístiques dels diferents graus i tipus de sordesa a.
Proves subjectives de detecció de sordesa: Suzuki: 6-24 mesos. Nen sent soroll i si es gira rep premi (surt un ninot).
Pep-Show: a partir de 16 a 24 mesos. Hi ha n polsador. EL premi es que quan sent el soroll, el nen pitja la palanca i el nen pot veure l’escenografia que hi ha.
Audiometria tonal, en els CREDAs ja es fa servir a partir de 4 anys.
b. Interpretació de les audiometries Com a logopedes reben els audiogrames o resultats de les diferents proves d’audició.
Com es fa el càlcul? - Orella dreta: amb rodones (o) (de color vermell). Punxa mira cap a l'esquerre. (<) - Orella esquerre: amb creus (x)(de color negre). Punxa mira cap a la dreta.(>) Hem de mirar cada xHz a quants decibels percep. Seguidament sumarem aquests valors i els dividirem entre 4. Per tant sumarem els dB de 500, 1000, 2000 i 4000. A partir d'això sabem quina pèrdua en dB te.
La part que queda per sota de les marques de l'audiograma serà el camp audible que el pacient te capacitat de sentir. El que queda per sobre serà el camp no audible.
GRAUS DE PERDUA AUDITIVA Sordesa lleu: 21-40 dB Mitjana/moderada: 41-70 dB Severa: 71-90 dB Profunda/pregona: mes de 90 dB DIF GRAUS EN PROFUNDES: 1r grau: restes auditives fins a 4000Hz 2n grau: restes auditives fins 2000 Hz 3r grau: restes auditives fins a 1000 Hz 4t grau: restes auditives fins a 750 Hz (cofosi) Quan s'arrodoneix el nombre: valor HAIC.
Si sense audiòfon no arriba als 4000, tampoc ho fera amb aquest.
c.
Percepció de sorolls i sons: d. Què aconsegueixen els ajuts auditius Els audiòfons digital són tant potents que fins i tot poden lesionar alguna zona, ja que s'ha vist algun cas en que s’empitjora. O sigui, estan tant estimulats que fins i tot perden audició.
*Si poguéssim observar una gràfic que comparés el guany entre l’audiòfon digital, l’anal·lògic i anar sense audiòfon, observaríem tres corbes de escoltar millor a pitjor segons aquesta es trobi més amunt o no de l’audiograma (+dB +Hz). Per tant: hi ha més guany en audiòfon digital, seguidament amb l’anal·logic i finalment trobaríem la corba del SENSE (que representa tal com escolta el nen).
A part de audiograma de les orelles dreta i esquerra, ens interessa saber el guany protètic (=audiometria de camp lliure).
Camp lliure vol dir que el nen està dins la cabina insonoritzada sense auriculars i ell determini si sent amb les dues orelles... i seguidament es fa amb l’audiòfon i s'observa el guany protètic.
Vermell: sense audiòfon Verd: amb audiòfon Tots dos simbolitzats amb triangles.
Aquest es fa en les dues orelles.
Per comparar si passa d'un grau a un altre, fem l’operació pertinent i observem el canvi. NO ES CONVERTEIX EN LLEU (ex), sinó que es tracta d'un guany. Aconsegueix un grau protètic, que correspondria a una audició corresponent a (ex) lleu.
NO FER LA RESTA per saber el guany. EL GUANY simplement es calcula amb la corba verda (suma dels 4 nombres (segons H<) / 4).
...

Tags: