T8.6 Ranunculals i cariofilals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Angiospermes | 89 EUDICOTILEDÒNIES Ceratophyllaceae: grup que no s’inclou en cap dels grups que hem estudiat.
Un gènere (Ceratophyllum) , 6 espècies.
        Germana de les Eudicotiledònies Cosmopolita Aquàtiques, sense arrels.
Flors unisexuals axil·lars solitàries.
Perigoni: 8-12 peces sepaloides ± soldades a la base.
Flors masculines: 10-20 estams en disposició helicoïdal.
Flors femenines: ovari súper 1 carpel.
Pol·linització aquàtica.
Ordre Ranunculals (ordre que trobem a la base) Ordre monofilètic però amb famílies poc similars entre elles. Estudiarem dues d’elles: Família PAPAVERACEAE 40 gèneres, 760 espècies Regions temperades, principalment a l’hemisferi nord Papaveroideae: 23 gèneres, 230 espècies Fumarioideae: 17 gèneres, 530 espècies Aparell vegetatiu   Plantes herbàcies anuals o perennes i excepcionalment arbustos com en el cas de Dicentra Fulles de disposició esparsa que moltes vegades es presenten bastant dividides.
90 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Inflorescències   Flors solitàries (Papaver) o agrupades en raïms (Fumaria) , umbel·les (Chelidonium) o dicasis (Hypecoum).
Flors hermafrodites, amb aspecte més o menys actinomorf però són dissimètriques (amb dos plans de simetria). Alguns poden ser zigomorfes (només un pla de simetria).
Dissimetria: 2(4) sèpals. Normalment 4 pètals en dos verticils oposats a parells (Papaver). En Hypecoum els pètals externs són trilobulats i els interns també, però amb el lòbul central erecte.
Zigomorfia: en Fumaria trobem un pètal superior que es prolonga per darrera formant un esperó que acumula nèctar, un pètal inferior més petit de mida i 2 pètals laterals. Externament als pètals tenim dos sèpals de color similar al de la flor. L’androceu està format per dos estams, cada un dels quals amb tres anteres. L’estam superior presenta una prolongació que s’estén dins l’esperó i és nectarífer.
    Androceu de 2 (Fumaria) a nombrosos estams (Papaver).
Gineceu 2 o més carpels. En Papaver trobem un gineceu format per un nombre elevat de carpels Pol·linització entomòfila.
Fruit càpsula (Papaver) o aqueni (Fumaria). Càpsules dehiscents por porus (Papaver) o per fragments (Hypecoum).
Papaveroideae      Amb làtex Flor poc disimètriques Estams nombrosos Gineceu 2 o més carpels Fruit: càpsula Aplicacions: Papaver somniferum té efectes analgèsics i provoca somnolència.
Presenta alcaloides com la morfina o la codeïna. Tots dos es troben de manera natural en el làtex de la planta (=opi), un cop s’està formant el fruit. A part, les llavors siques en olis s’utilitzen per fer sabons i pintures.
Tema 8: Angiospermes | 91 Subsp. setigerum  fruit: 0,5-5 cm Subsp. somniferum: d’on s’extreuen els alcaloides  fruit 5-7 cm DIVERSITAT Papaver rhoeas: les llavors s’utilitzen en reposteria, per fer pans i pastissos més cruixents i per donar gust.
Chelidonium majus: Làtex de color taronjós ric en alcaloides (quelidonina), usada per cauteritzar verrugues. Pròpia d’ambient humits Fumaroideae      Sense làtex Flors disimètriques molt marcadament o zigomorfes De 2 a 4 estams Geneceu format per 2 carpels soldats Fruit: aqueni o càpsula DIVERSITAT Fumaria capreolata: planta ruderal Sarcocapnos enneaphylla: moltes vegades creix penjat cap per avall, sol tenir les fulles dividides i una mica carnoses. Viu en ambients rocosos.
Platycapnos spicata: més típic d’ambients ruderals 92 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Família RANUNCULACEAE 62 gèneres, 2.500 espècies De zones temperades i boreals. Està distribuïda per tot el món però es troben més ben representades a l’hemisferi nord.
Característiques:    Terrestres o aquàtiques herbes anuals o perennes (geòfits o hemicriptòfits), de vegades lianes llenyoses (Clematis) Fulles esparses o en roseta basal, rarament oposades. Simples o compostes. Generalment sense estípules. A vegades presenten dimorfisme foliar (Ranunculus peltatus). Clematis: pecíols volubles que actuen com a circells Estructures reproductores Inflorescències: Cimoses o racemoses o flors solitàries Flors acícliques Flors actinomorfes Flors zigomorfes: Flors amb esperons. Amb adaptació per ser pol·linitzades per insectes ja que aquestes flors estan dissenyades per portar nèctar.
  Androceu amb nombrosos estams disposats helicoïdalment Gineceu apocàrpic, carpels nombrosos. Dos models de gineceu o Molts pistils petits amb un sol primordi seminal: poliaqueni.
o Pocs pistils amb bastants primordis seminals cadascun: polifol·licle.
Tema 8: Angiospermes | 93 Pol·linització     Flors entomòfiles, rarament anemòfiles (alguns Thalictrum).
Hi ha alguns casoss d’himenòpters robadors: el que fan és robar el nectari des de la part posterior de la planta la qual cosa suposa una despesa d’energia molt important per la planta i no obtén pol·linització a canvi.
Aquilegia poden ser autògames (com a última opció).
També trobem espècies amb mecanismes apomíctics, com el gènere Ranunculus. Les espècies apomíctiques no presenten grans estructures per atreure pol·linitzadors.
Fruit: Polifol·licle, Poliaqueni o polinúcula i Baia.
   Fol·licle: 1-carpelar, obertura per sutura ventral (=línia de soldadura dels marges del carpel).
Aqueni: fruit sec i indehiscent amb una sola llavor. El fruit de Clematis és un poliaqueni i està adaptat a dispersar-se pel vent, peri axò presenta pèls. Ranunculus arvensis també té un fruit tipus poliaqueni amb agullons per fixar-se a les potes dels animals i ser dispersat per aquestes.
Baia: fruit carnós indehiscent, meso i endocarp carnós, vàries llavors DIVERSITAT Flors zigomorfes Aconitum: gènere de plantes típic de muntanya. La Tora (Aconitum nepellus) és la planta més tòxica que tenim a la PI. Es tracta d’un oròfit del centre i sud d’Europa, molt comuna als Pirineus.
     Flors sense esperó.
Periant = 5 tèpals petaloides (el superior en forma de casc).
Nombre divers de nectaris a l'interior del casc.
Del rizoma s’obté l'aconitina, alcaloide usat com narcòtic i analgèsic.
Vivaces, fulles palmades 94 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Delphinium: A diferència de l’anterior presenta un esperó horitzontal o orientat cap amunt Periant amb 5 sèpals petaloides (el superior esperonat) i 4 pètals nectarífers (en l’espècie anterior els nectaris recorden més a estams que no a pètals. ) Delphinium bolosii: endèmic de Catalunya Aquilegia vulgaris: Espècie eurosiberiana típica de llocs humits. Flors amb 5 sèpals i 5 pètals esperonats nectarífers Helleborus foetidus Heleborus viridis (en alzinars, matollars de muntanya...) (espècie mediterrània atlàntica) Ranunculus. Solen tenir les fulles dividides en segments en forma de cabells. K5, C5 (en general). 3 sèpals, 6-12 pètals amb nectari a la base.
Les ranunculàcies són plantes que acostumen a florir a principis de primavera (en general). Moltes d’elles van associades a ecosistemes forestals: els arriba la llum quan els arbres encara no tenen fulles.
Hepatica nobilis: Flors blanques o liles Clematis flamula: Espècie molt mediterrània. Liana llenyosa a la base amb les fulles oposades, 2-3 pinnaticmpostes i estils plumosos Tema 8: Angiospermes | 95 Clematis vitalba: es troba més cap al nord d’Europa. Planta llenyosa, amb fulles 1-pinnaticompostes, folíols més grossos i estils plumosos. .
Ordre Cariophyllals Família CARYOPHYLLACEAE Família molt homogènia (al contrari de les ranunculàcies). Pètals generalment vistosos i flors pentàmeres.
70 gèneres i 2200 espècies (Silene: 720 espècies) Es troben en zones temperades de l’hemisferi nord (igual que ranunculàcies), però amb una distribució una mica més mediterrània.
Aquesta família inclou els Clavells (Dianthus). Els clavells silvestres tenen només 5 pètals i els de jardineria estan seleccionats (el mateix passa amb les roses).
Aparell vegetatiu     Solen ser herbes perennes o anuals (molt rarament arbusts i subarbusts: al nord d’Àfrica trobem uns coixinets espinosos que caracteritzen l’hàbitat d’alta muntanya) Sovint tiges amb nusos inflats Fulles oposades (rarament esparses) simples i enteres Algunes poden presentar estípules, com per exemple Paronychia o Spergularia Aparell reproductor    Inflorescències: cimes monocasials o dicasials, o flors solitàries.Trobem cimes laxes Flors hermafrodites (rarament unisexuals) en general actinomorfes i pentàmeres en nombre de pètals, sèpals, estams... (hi ha algunes excepcions com Moenchia). Sovint els pètals tenen dues parts, la làmina i una ungla que penetra al calze.
Sèpals 4 o 5 lliures o quasi lliures o bé soldats en un tub. Pot haver-hi calicle (Dianthus, Petrorhagia) 96 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Estams generalment 5 o 19, lliures o soldats a la part superior del calze o inserits en el marge del disc nectarífer.
Gineceu: 2-3-5 carpels soldats; ovari súper, unilocular per dalt però generalment més o menys dividit vers la base, si més no de jove.
Nombre estils 1-5 Fruit: gairebé sempre una càpsula dehiscent per tantes valves com estils (Silene, Cerastium) o una núcula (Herniaria, Paronychia) i, excepcionalment fruits carnosos (baia, Cucubalus baccífer). Llavor generalment petita, en forma de ronyó i una ornamentació molt característica.
DIVERSITAT      Cerastium: Pètals bífids, 5 estils i càpsula amb 10 dents. El més comú és el Cerastium glomeratum Arenaria: Pètals enters, 3 estils i càpsula amb 6 dents. Anteres de colors rosades, grogues...
Paronychia: 2 estils, 5 sèpals i pètals nuls Bràctees i estípules membranoses que donen a la flor una coloració blanca.
Silene (gènere amb més espècies): Dents dels sèpals curtes, 3-5 estils, càpsula amb 6-10 dents i sèpals soldats formant un tub. Silene significa lluna, i és que aquestes plantes obren les flors a la nit per la pol·linització d’insectes nocturns. Silene latifolia: molt comuna en boscos Dianthus (gènere dels clavells) és el gènere amb més endemismes.
...

Comprar Previsualizar