Tema 6 - El pagament del tercer (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Dret d'obligacions i contractes
Profesor A.M.
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MARINA ALONSO MOREA TEMA 6: EL PAGAMENT DEL TERCER TEMA 6: EL PAGAMENT DEL TERCER 1. Pagament del tercer amb efectiu extintiu El pagament del tercer pot extingir l’obligació del deutor front al creditor o subrogar al tercer que pagui en lloc del creditor, davant del tercer. El deutor continua devent el mateix deute, tot i que no al creditor originari, sinó al tercer que ha pagat a aquest. El pagament del tercer té efecte extintiu quan no es donen els requisits per a que es doni l’efecte subrogatori. Aquests son: que la llei legitimi al tercer per a pagar en interès propi, és a dir, per a subrogarse, i que el deutor, de fet, pagui en interès propi. A més, el tercer ha de reunir els requisits de capacitat i de poder de disposició que s’exigeixen en l’article 1160. Per tant, si el tercer no està legitimat per la llei, haurà pagament amb efecte extintiu i també haurà pagament amb efecte extintiu, si el tercer, tot i que estigui legitimat per la llei, pagui amb interès del deutor per a extingir i no per a subrogar-se. El tercer que paga extingint l’obligació del deutor en virtut del 1158.2, té una acció de reemborsament contra el deutor per l’import que ha pagat al no haver pagat en contra de la seva voluntat. En aquest cas, el tercer té acció contra el deutor, només en el que el pagament hagués sigut útil a aquest. En aquests casos, neix una nova obligació del deutor front al tercer que ha pagat. S’extingeix la obligació front al creditor ordinari, però neix una nova obligació a favor del tercer que ha pagat. 2. Pagament del tercer amb subrogació Concepte de la subrogació La subrogació és el lloc ocupat del creditor, romanent igual tots els altres elements de la relació obligatòria. Si el deute estava garantint amb hipoteca, aquesta subsistirà i el subrogat podrà executar la hipoteca. Si el deute merita interessos, els haurà de seguir meritant a favor del nou creditor (1212). L’únic en que la subrogació perjudica al tercer, es en la prescripció. La sentencia del TS de 23 de juny de 1969 diu que el deutor pot oposar al nou creditor l’opció de prescripció i com que no ha nascut un nou crèdit, el termini de prescripció no comença a contar des del pagament del tercer sinó des del moment en que comença el còmput de prescripció del crèdit entre tercers es subroga. Requisits de la subrogació 1. Que el tercer pagui amb interès propi per a subrogar-se. 1159 à el qui pagui en nom del deutor, ignorant-lo, no podrà compel·lir al creditor a subrogar-se amb els seus drets. Pagar en nom del deutor significa manifestar que s’està pagant en interès del deutor, en interès aliè. Per tant, el requisit de la subrogació es que es pagui en interès propi, si es paga amb interès del deutor, encara que estigui legitimitat per a subrogar-se, no podrà passar. 1 MARINA ALONSO MOREA TEMA 6: EL PAGAMENT DEL TERCER 2. Que s’estigui legitimat per la llei per a poder subrogar-se (1209) no està previst un supòsit de pagament de tercer de subrogació. Els supòsits de pagament de tercers amb subrogació: 1210. Tenim 3 supòsit en el que el pagament de tercers, el tercer està legitimat per a pagar amb subrogació: Quan un creditor pagui a un altre creditor preferent. Quan un tercer no interessat en la obligació pagui amb una obligació expressa o tàcita del deutor. Quan pagui el que tingui interès en el compliment de l’obligació, llevat els efectes de la confusió, en quan a la porció que li correspongui. No es suficient l’interès, sinó que aquest ha de ser qualificat. El tribunal suprem també ha considerat que en el supòsit 3: l’hipotecat de deute aliè i al tercer posseïdor de finca hipotecada. 3. La presumpció de subrogació En l’article 1210 es presumeix la subrogació. Lo lògic seria que digues: haurà subrogació quan. En canvi, el 1210 el que estableix son uns efectes jurídics i la llei no presumeix d’efectes jurídics, sinó de fets. Hi ha una presumpció, però no es una presumpció de que hi ha subrogació, sinó que d’aquell que paga, paga en interès propi per a subrogar-se i no per a extingir. Pot pagar i al pagar no manifestar-se si sol paga en interès del deutor o en interès per a subrogar-se. 4. La subrogació parcial El tercer que paga amb efectes subrogatoris, paga sol una part del deute. Hi ha dos titulars del crèdit: el creditor originari i el tercer que paga parcialment. Llavors, el 1213 estableix que el creditor primitiu pot exercitar el seu dret pels altres amb preferència al que s’hagués subrogat al seu lloc en virtut del pagament parcial. Si davant un pagament parcial, el creditor es dóna satisfet pel total, la opinió més segura es que el tercer sol pot dirigir-se contra el deutor exigint-li la quantitat pagada i no el nominal del crèdit que havia de pagar. 5. Règim jurídic de la posició del tercer subrogat La sentencia del TS del 29 de maig de 1984, afirma que el deutor pot oposar al subrogat les excepcions que podria oposar al creditor original. No s’apliquen les normes que hi ha en la cessió de crèdits sobre responsabilitat del creditor originari en relació amb l’existència del crèdit i la solvència del deutor ja que la subrogació es produeix en virtut de la llei, al marge de la voluntat del creditor originari. La cessió de crèdits, el titular d’un crèdit ho cedeix a un altre. Així, hi ha un canvi de creditor. Quan hi ha una cessió de crèdits, hi ha normes que regulen la responsabilitat del crèdit en cas d’insolvència del deutor. 2 MARINA ALONSO MOREA TEMA 6: EL PAGAMENT DEL TERCER 6. La subrogació de l’article 1211 del Codi Civil i la Llei de 30 de març de 1994 de subrogació i modificació de préstecs hipotecaris El 1211 estableix un supòsit de subrogació diferent al que hem vist. No és un tercer que paga i es subroga en el lloc del creditor, sinó que es el deutor que paga amb diners prestat d’un tercer el que subroga al tercer, en lloc del creditor, sense consentiment d’aquest, complint els requisits del codi civil. Amb aquesta norma es tracta de facilitar als deutors quan l’interès que estan pagant és superior al que podrien obtenir en el mercat la cancel·lació dels seus deutes agafant diners prestat a un interès mes baix en comparació amb l’interès per a cancel·lar l’antic deute. Com que el nou prestador exigirà una garantia, normalment hipotecaria, i pot ser que el deutor ja no tingui un altre bé per a hipotecar que el que va hipotecar a favor del primer prestador, se li permet que subrogui al nou prestador en el lloc de l’antic creditor amb la conseqüència de que també quedarà subrogat en les garanties que l’antic creditor tingués. Per a que s’operi aquesta subrogació, el codi civil exigeix que el deutor hagi pres prestats diners en escriptura pública fent constar el seu propòsit en aquesta i expressant en la carta de pagament la procedència de la quantitat pagada. La llei de 30 de març de 1994: en la dècada dels anys 90, es va produir el fenomen de la baixada de tipus d’interès dels préstecs hipotecaris i es va promulgar aquesta llei basada en el 1211 del codi civil. El deutor d’un préstec hipotecari, concedit per una entitat financera, podrà subrogar a una altra entitat financera sense consentiment de la primera quan, per a pagar el deute hagi pres prestat el diner de la segona per escriptura pública, fent constar el seu propòsit en ella. Aquesta llei, sol s’aplica quan els prestadors són entitats financeres i els préstecs són hipotecaris. Introdueix una novetat, respecte al 1211 à la primera entitat financera té dret a enelevar la subrogació si es compromet a modificar les condicions del préstec que igualin o millorin les ofertes pel segon prestador. Si el primer prestador obstaculitza la subrogació, sense liquidant la quantitat deguda, es suficient en que l’entitat subrogada calculi aquesta quantitat i dipositi la firma en poder del notari a disposició de l’entitat creditora. La llei preveu que la subrogació serà possible, encara que no consti en el préstec la possibilitat d’amortització anticipada. La clàusula que prohibís l’amortització anticipada, seria nul·la. Encara que s’hagués pactat una comissió per amortització anticipada superior a l’1 per cent, el banc sol podrà percebre l’1 per cent. 3 ...

Comprar Previsualizar