Conferencia identitat social (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

CONFERENCIA IDENTITAT SOCIAL L’individu social: Identitat Aquest tema ve a respondre una pregunta clàssica que és QUI SOM? Nivell Social I (individual): • El jo reflexiu o La idea del jo únic, profund i veritable • La identitat social o Categorització: estereotips, prejudicis i discriminació Nivell social II (interactiu): • El jo reflectit o La identitat emergent: el jo i el mi o La identitat negociada Nivell social III (Sociohistoric): • El paper de l’estatus i dels rols • La construcció sociohistorica de la identitat Son nivells inseparables, només a nivell pedagogic Nivell I: El jo reflexiu o l’experiencia feonomenologica d’un mateix. Reflexionar= re-flectus=re-plegar-se Podem plegar-nos com un full per autodefinir-nos à autoconcepte àQui sóc jo? No podem ser una sola cosa. Hi ha un jo que coneix alguna cosa coneguda, si jo penso sobre mi mateix hi ha 2 jos en la acció de reflexionar: sobre qui penso i qui esta pensant (algú que coneix alguna cosa coneguda, objecte i subjecte). Es una experiencia quotidiana, reflexionem i ens repleguem sobre nosaltres per explicar-nos historias de la nostra vida, com ha anat fins ara. La reflexibilitat es com un bucle recurssiu, cada reflexió que fem sobre nosaltres mateixos ens dibuixa, no preexistim, ens construim a partir d’aquesta reflexió à és aquesta reflexió el que som à quan canviem aquesta reflexió canviem nosaltres. L’eina que utilitzem és el llenguatge, la reflexió es un fenomen lingüístic i cultural. Ens pensem en una llengua. No podem pensar-nos o descriure’ns sense tenir paraules que no estan a la nostra llengua. Qui sóc jo? Respondre 10 vegades o Jo sóc una noia o Jo sóc amable o Jo sóc esportista o Jo sóc Jenni o Jo sóc rossa o Jo sóc creativa o Jo sóc simpatica o Jo sóc la cream o Jo sóc adicta al chocolate o Jo sóc tranquila o Jo sóc el rey león Trets de personalitat, preferencies personals o gustos, rols, pertinença a grups petits, pertinença a llocs, trets fisics, altres (filosofades, tòpics...). Respostes de dones gitanes: o Trista, deprimida, tonta, gitana, mujer, no puedo hacer na, no soy paya, no soy castellana... o No soc paia, no sóc maca, sóc baixa, tinc la pell de color molt fosc i els paios no confien en mi... o Soy gitana pero quisiera ser como tú paia para poder hacer lo que quisiera. Ens pensem diferent a altres cultures, les nostres condicions ens fan pensar-nos d’una manera o d’una altre. Metàfores del jo (occidentals) • Dins/fora: Quan pensem sobre nosaltres pensem que les nostres idees ens pertanyen i estan dins del nostre cap, però no es veritat, estan fora. (Llapis). Però pensem que estan dins del cap perquè vivim una metàfora del jo, pensem que hi ha un jo profund a dins nostre en contradicció al jo superficial. Un jo diferent al que veuen els altres. “La belleza està en el interior”, “la imatge no es important”. • Un/molts “Sigues tu mateix “ no es un consell, és una putada. Això no existeix, està condicionat. Sigues tu mateix o sigues com vulguis? Aquestes idees de un jo interior, són idees que en el món occidental tenen la funció de impedir a la gent ser com vulguin. Ens regim a les normes socials que ens diuen com hem de ser, com es adequat ser. Si volem ser com volem, hem de mirar que ens a fet ser així. • Pensem sobre les condicions que ens han fet com som • Per canviar cal canviar les circumstancies: la societat es l’ha que ha de canviar, no les persones. Jo sóc les meves circumstancies. Ortega i Gasset • El Jo i el gènere Els llibres d’autoajuda fan que intentem buscar en el nostre interior i caient en els tópics de com som les persones. El nostre cos també es socialitzat. La cerca del jo autentic Potser no som com la metàfora de la plastilina. Sóm com una ceba, tenim capes. Es poden eliminar capes inferiors o que no volem. El jo: un de sol o múltiple? Pensem que sóm individus (indivisibles). Té consequencies. Si ens considerem indivisibles, només tenim una foram de ser. (“És així desde sempre”, “No canviará mai”). • Ell es així des de sempre • No canviarà mai • Ho he fet perquè jo sóc així • Sempre a el mateix/ es comporta de la mateixa manera • S’està comportant de manera falsa • Ell no és així Etc. No ens agraden els canvis. Identitat multiple • Som sempre la mateixa persona? Som iguals amb els amics que a un sopar familiar? • De les diferents situacions: o En quina mostrem el nostre veritable jo? Som de moltes maneres al llarg del dia i es molt dificil saber quina es més nosaltres. La teoria de la identitat social (T.I.S.) Identitat social= part de l’autoconcepte d’un individu que deriva del coenixement de la seva pertinença a un grup (o grups) social, juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença. (Henry Tajfel). Categorització (P.S.P) • Categoritzar és tractar objectes diferents com si fossin equivalents, agrupar en classes els objectes, les successos i les persones que ens envolten, i respondre envers ells en funció de la seva classe de pertinença més que no pas de la seva unicitat. Constantment classifiquem i en funció d’això orientar la conducta. • És una forma de reduir l’enorme complexitat dels estímuls amb els que ens enfrontem, reduint les diferencies de diversos objectes de forma que siguin tractats com a equivalents entre sí i diferents dels membres d’altres categories. Funció cognitiva Funció normativa La categorització constitueix un fenomen essencial per a orientar els comportaments socials i per a mantenir i crear els valors, les normes i les creences. En definitiva, constitueix un sistema sociocognitiu que crea, orienta i defineix la situació concreta d’un individu en la societat. Classificar (segons Borges) Los animales se clasifican en: a) Pertenecientes al emperador b) Embalsamados c) Amaestradors d) Lechones e) Sirenas f) Fabulosos g) Perros sueltos h) Incluidos en esta classificación i) Que se agitan como locos j) Inumerables k) Dibujados con un pincel finisimo de pelo de camello l) Etcétera m) Me acaban de romper el jarrón n) Que de lejos parecen moscas Paradigma del grup mínim En una clase de nois/es d’institut els presenta una serie de quadres. Es classifiquen segons el quadre que han escollit. Repartiments: Es coneixen, però el que fan els nens es afavorint al grup propi i maximitzant la diferencia. Efecte de la categorització L’existencia de categories ens obliga a donar-li sentit, que la justifica. Tenim expectatives un cop les categoritzem. • Havent categoritzat a una persona com essent més o menys d’un tipus particular, un és guiat per expectatives generals sobre el que és probable que faci o no aquest tipus de persones, i això redueix el rang d’accions esperades d’aquesta persona en situacions particulars, induint un sentiment, en ocasions il·lusori, de control, sobre el curs de les interaccions socials. Estereotips • Imatges mentals simplificades de categories o grups de persones, que són compartides, en les seves caracteristiques essencials, per gran nombre de persones. Es una creença. • Conjunt de creences, compartides, sobre els atributs personals que poseeixen els membres d’un grup. Els estereotips són resistens als canvis, busquem altres explicacions. Estereotips i processament de la formació • Percepció distorsionada de manera que al informació que percebem s’ajusti a la categoria a la qual s’ha assignat l’estimul. • Atribució: Els esdeveniments/conductes que confirmen l’estereotip s’atribueixen a trets estables (i viceversa). • Selecció: Es presta major atenció i es recorda millor la informació que confirma l’estereotip. • Recerca selectiv: d’informació que va en la direcció de les expectatives. • Recerca limitada: la recerca d’informació es detindrà abans que es confirmen les expectatives Prejudici/Discriminació • Prejudici: és una disposició, en general negativa, envers els membres d’un grup o una categoria pel simple fet de pertanyer a aquest grup o categoria • Els prejudicis són la base de la discriminació, es a dir, de les accions en contra de grups o categories i dels membres que pertanyen a aquest grups o categories. • Hotels de Canadà ...