Apuntes Historia Contemporanea (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Profesor J.C.
Año del apunte 2017
Páginas 18
Fecha de subida 02/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història contemporània d’Espanya i Catalunya Després de la caiguda de la 1r república, tornen a pujar al poder els Borbons al 1874. Per garantir l’estabilitat política, volen imitar el sistema polític anglès (tories i els liberals, en aquell moment. Ara són els laboristes). Amb un Congrés de diputats (la cambra dels comuns) i amb un Senat (la cambra dels lords). - Històricament, s’ha produït el bipartidisme (PP i PSOE). Inventat al 1874 i ha continuat fins als nostres dies, amb excepció de la República i el Franquisme. La situació va semblar canviar quan van aparèixer dos nous partits, Ciutadans i Podem. Podem representa a la població insatisfeta, que ha estudiat i es mileurista. Ciutadans vol ser un PP no corrupte. • És el model que fins ara havia governat el nostre país però que ara es comença a trencar. • A Catalunya el ventall de diversitat de partits era més ampli, però a la resta de comunitats no ho tenien. • Estabilitat amb el model britànic per aconseguir creixement en el país. o 1898: pèrdua de les colònies —> conseqüències sobretot a Catalunya que donen lloc a l’actualitat. Sistema restauració basat en dos aspectes: 1. Alternança de poder basada en dos aspectes: — Caciquisme — Corrupció 2. Bipartidisme o Conservadors: — Grans terratinents — Funcionaris de l’estat — Alta burgesia — Banquers — Grans comerciants i empresaris o Liberals: — Petits i mitjans comerciants — Artesans — Petits industrials — Càrrecs mitjos de l’administració — Professions liberals * Vot censatari = és el vot basat en l’impost. Obrers i pagesos (la majoria de la població) no estaven inclosos. Estava relacionat amb el Cens. —> classes populars excloses. El cop d’estat va estar molt present durant l’etapa perquè era la manera de que poguessin governar els dos partits. El sistema de la restauració va comportar la ingerència continua de l’exèrcit en la política, la qual cosa fa crear una tradició que durarà fins al segle XX amb l’intent del cop d’estat de Tejero (que va ser la última de la tradició). Aproximadament al 1830 va començar el procés d’industrialització de Catalunya, on apareix una nova burgesia, l’industrial, que té els seus ingressos degut a les activitats industrials. No es dona a la resta de l’Estat. —> La nova burgesia estava incorporada als lliberals, mentre que l’alta burgesia estava amb els conservadors. Però encara i així no podia votar la majoria de la població a no ser que tinguin un petit negoci. Industrialització catalana Quan comença a industrialitzar-se Catalunya, la majoria de les ciutats europees ja porten anys de revolució industrial o ja estan industrialitzats. Això suposa que Catalunya no pot competir amb el mercat exterior per la manca de recursos (preus poc competitius, màquines antigues, etc) —> Al no poder competir amb altres països pel comerç exterior, ha d’orientar la seva producció cap al mercat interior, però hi ha dos problemes: 1. Assegurar el mercat interior. 2. Poca capacitat de consum per la massa agrària pobre. Per tant, si volia acaparar el mercat interior, havia d’aconseguir que l’Estat Espanyol fomentes polítiques proteccionistes, és a dir, que posés aranzels molt alts als productes tèxtils provinents de l’estranger. Ja que altres països podien elaborar peces més barates i més bones fins i tot portant-les de lluny. Però amb els aranzels, les peces importades tenien un mercat reduït pel seu alt preu i la majoria de la població comprava les catalanes perquè no tenien capacitat de consum —> Per tant, depenien de l’estat (no es podia ser independentista perquè es necessitava l’ajuda del govern espanyol per posar aranzels). § Possible aliat per posar els aranzels alts: Els terratinents, perquè controlaven el mercat dels cereals (aliment bàsic de l’època). El proteccionisme beneficia al terratinent i a l’industria tèxtil catalana, no veuen necessitat de modernitzar i ser competitius perquè dona igual el que produeixi que sempre tindrà mercat. Perquè l’industria catalana tingués benefici, havia de tenir un mercat de consum molt més gran però el salari de les classes populars no donava per tant. Gran Bretanya contra arresta amb la mateixa política amb els productes espanyols al país. Es necessitava un canvi i l’única manera que es veia viable era fent un Cop d’Estat. D’aquesta manera, guanyarien els liberals i acabarien amb el proteccionisme i els aranzels, tant en l’exportació com en la importació. Enriquir a les classes mitjanes perjudicava als conservadors, així es produïa un altre cop d’estat. o Cop d’estat del General Prim: era de Reus on es produïa avellanes i era dels lliberals. Els conservadors són qui el maten al perquè no ajudava a la seva economia. No podia haver democràcia perquè no hi havia un acords entre els dos partits. Per tant, es va començar a utilitzar els militars per imposar els governs que dictessin lleis per beneficiar als seus partits. Així no s’aconseguia l’estabilitat política i l’economia tendia a estancar-se. Per tant, la diferència entre Espanya i els estats democràtic d’Europa s’anava fent cada cop més evident. 1931: Alfons XIII ha de marxar d’Espanya i fa un recorregut fins a Itàlia. Dècades més tard, Juan Carlos torna el cos del seu avi fent el mateix recorregut, humiliant al poble “Els Borbons sempre retornen”. Els terratinents són els que controlen l’Estat des de abans dels reis Catòlics. Al segle XIX es veuen renovats gràcies als títols nobiliaris. Els terratinents posen en marxa l’anomenada “Mano Negra”. Les empreses no volien que els nens estudiessin perquè això comportaria una reducció de la mà d’obra, per tant els salaris pujarien. Per això sempre eren recomanacions les que demanaven que els nens no treballessin abans dels 12 anys, no lleis. (1876, Llei Moyano) La burgesia havia d’abaratir costos perquè es pogués comprar els productes en un país pobre com era Espanya. Conseqüències del 98 o 1898: Data molt important per Catalunya i per Espanya —> Pèrdua de les últimes col·lonies (Cuba, Puerto Rico, Filipines, Illes Palau, Illes Marianes, Illa de Wuan, Illa dels Lladres “Micronesia”). —> Ha marcat a la societat sobretot catalana, però també a la resta de l’estat perquè tot el que passa a Catalunya repercuteix a Espanya. Fins ara les conseqüències són: 1. Repatriació de capital: Capitals que tornen a la pàtria, es a dir, molts capitals invertit en les colònies per part de burgesos, al perdre’s les colònies venen els negocis i tornen cap a Espanya. Venen el negoci a propietaris cubans que conserven la marca perquè és coneguda. Ex: Partagàs (cognom català). Ron Pujol. Ron Negrita. - Molt d’aquest capitals si volen invertir tenen dos opcions: el camp o la indústria, que només pot ser a Catalunya perquè és l’únic lloc on hi ha aquestes empreses. Però com està en crisis no es favorable. Aquestes persones són PERSONES DE MÓN, que tenien a un pas l’evolució de EE.UU, per tant, són persones que porten dècades vivint en les colònies, que han enviat als seus fills a estudiar a estats units, que son persones treballadores i mantenen la nacionalitat espanyola, però que tenen una mentalitat oberta que ha copiat el model industrial dels estats units i per tant, saben que no només hi ha indústria tèxtil = Al tornar a Catalunya provoquen la Diversificació industrial de Catalunya, apareixerà per exemple, l’industria del vidre = Possibilitat de desenvolupar l’industria Alimentària i Conservera —> Ampliació del mercat perquè comencen a produir-se productes d’aquest tipus per a la població = Augment de la economia perquè es consumeix més i creació de noves empreses. - Apareix també l’industria Química = desenvolupament de la indústria del Plàstic i de la Farmacèutica. - Apareix l’industria de producció Energètica, aprofitant els salts d’aigua dels Pirineus amb la compra de turbines a altres països. —> Aparició de l’electricitat en tot els àmbits, tant en el del treball com del personal = aparició de nous oficis. - En el món laboral: ampliació de les hores de treball i més producció. - Electricitat en l’àmbit domèstic: millores en la vida quotidiana. - Apareix indústria d’arts gràfiques: producció del paper augmenta de forma massiva = expansió dels periòdics, revistes, etc. - Apareix l’industria Siderometal·lurgica = expandir la construcció de maquinària. Com a conseqüència final de la repatriació de capital: MODERNINTZACIÓ DE L’APARELL PRODUCTIU = l’economia catalana es modernitza —> Provoca l’augment de la Producció, la Productivitat i el PIB (Producte Interior Brut), això provoca un augment de la Competitivitat. —> Passa d’una economia industrial de béns de consum a béns de producció. o Producció: quantitat de producte produït. o Productivitat: lo produït en un temps determinat. o Rendiment: marge de benefici. o PIB: valor a preus de mercat de tota la producció i els serveis produïts en un país. 2. Pèrdua/ Caiguda d’entre un 18-22% del mercat industrial: només existia l’industria tèxtil i al perdre les colònies es perd gran part del mercat tancat i protegit que tenien cap a aquells països = CRISI INDÚSTRIA TÈXTIL. Gran part de les empreses tanquen, excepte les empreses que no venien al mercat colonial o que venien molt poc, que eren molt poques. 3. Regeneracionisme: Anàlisi de la derrota d’Espanya • Hi va haver un regeneracionisme cultural com la generació del 98, que es caracteritzaven per el seu pessimisme, i Joaquin Costa. Joaquin va ser l’únic que va fer un anàlisi crític amb la derrota d’Espanya i va dir que el govern s’havia de centrar en la seva població peninsular i fer als espanyols “feliços”. Que tinguessin treball, casa i una estabilitat, això ho volia fer mitjançant “Los Monegros”. L’Estat, però, va negar-li el seu projecte ja que als terratinents no els beneficiava que hi hagués més blat perquè el preu baixaria. • L’altre tipus era el polític com el militar. Ells deien que eren un estat endarrerit, centralista i corrupte. L’exèrcit també havia de ser modern i això s’aconseguia amb una economia moderna gràcies a la industrialització. La manera més fàcil d’industrialitzar és que Catalunya segueixi el model perquè la resta d’Espanya els segueixi. Però per això s’ha d’acabar amb el centralisme i la corrupció. • També la burgesia catalana va fer el seu propi anàlisi. Arriba a la mateixa conclusió, l’estat és endarrerit, corrupte i centralista. Arriben a la mateixa conclusió que l’exèrcit, l’economia s’ha de modernitzar. Les raons de la caiguda d’Espanya: o Estats Units va ser capaç de derrotar a Espanya quan tenia una història de 200 anys. No entenien que EEUU era una economia molt dinàmica, el nord industrialitzat i el sud esclavista. Aquestes ideologies xocaven i l’estat havia de mediar per afavorir a les dues parts i conquerir les terres – Extensió del país en tots els àmbits + guerra interna crea un mercat unit que produeix l’esclat econòmic, quan s’aboleix l’esclavitud. A partir d’aquell moment els ex-esclaus podien consumir i les lleis no havien de cuidar la persistència de l’esclavitud. Els ex-esclaus marxen al nord i es col·loquen a les indústries del nord, són una mà d’obra barata, i això a l’industria del país els beneficia i triomfa. 4. Augment del deute públic: Garcia Villaverde, ministre d’hisenda, crea un nou impost sobre les activitats comercials i industrials, per pagar així el deute públic que havia quedat a causa de la crisi de Cuba. La indústria estava a Catalunya i al 1899 hi haurà una revolta, el Tancament de Caixes, quan la burgesia es nega apagar impostos. 5. Corrent migratòria: Cap a les ciutats industrials catalanes. o Consolidació de la Macrocefàlia de Barcelona: Tota la població concentrada en l’àrea metropolitana de Barcelona. Això provoca grans i greus desequilibris territorials. Es produeix perquè la gent busca treball a les indústries. o Augment del Moviment Obrer: La burgesia catalana baixa els sous als obrers pels costos de la producció i pels impostos nous de l’estat. Creen el 1910 la CNT, Confederació Nacional del Treball. La burgesia crea al 1901 la Lliga Regionalista de Catalunya per agrupar tota la burgesia catalana per fer de pivot entre els dos partits centrals. La burgesia es radicalitza. 6. Intervencionisme massiu al nord d’Àfrica: Es va utilitzar per col·locar l’excedent de tropes, també per recuperar el prestigi internacional i per últim si volien industrialitzar necessitaven ferro i hi havia al Rif. El proteccionisme s’allarga fins a l’entrada d’Espanya a la UE quan triomfen les idees lliberals. El proteccionisme aguanta fins als primers anys de la democràcia. La repatriació de capitals va ser essencial per la re-industrialització de Catalunya. La industrialització no hagués estat possible sense mà d’obra infantil. Per defensar els nens es va redactar la Llei Moyano per prohibir la mà d’obra infantil. Els empresaris no van acceptarla perquè perdrien diners ja que els salaris augmentarien i no serien competitius. No van poder aplicar-la perquè els empresaris en van fet boicot i també perquè no hi havia suficients escoles per els nens. El progrés no ha sigut gratis i el va pagar la classe obrera, quan la van explotar. Moviment obrer AIT: Associació internacional de Treballadors es crea al 1864 a Londres. A Espanya arriben les idees al 1868, després de la revolució de la Gloriosa quan s’expulsa als Borbons temporalment. Mai s’havia donat aquesta situació: anarquistes, socialistes, comunistes, tots units. Els seus aspectes bàsics eren: 1. L’emancipació dels treballadors ha de venir dels mateixos treballadors. No la regalaria cap polític ni cap. 2. El valor més preuat dels treballadors ha de ser la solidaritat. 3. Aquesta solidaritat ha de ser universal. Això genera l’Internacionalisme. Aquestes idees són automàticament subversives arreu d’Europa. A Espanya el règim borbònic aconsegueix que aquestes idees no entrin, després de La Gloriosa el govern provisional obra una mica les llibertats i arriben les idees, llibres, propagandistes. - A Catalunya predominen les idees anarquistes i a Madrid les idees socialistes. Més endavant, les idees s’escamparan per tot l’estat. A Andalusia triomfa l’anarquisme i a Astúries el socialisme. Depèn de les condicions econòmiques de les regions i la cultura. La primera classe obrera es forma a partir d’artesans arruïnats, gent que vivia a la ciutat. El moviment obrer neix on havia indústria; en aquest cas a Catalunya. Un artesà era una persona que en si mateixa concentrava la força de treball (mà d’obra), controlaven la tecnologia (el seu ofici) i els mitjans de producció (elements necessaris per satisfer necessitats humanes: capital, transport, eines...). A més, a través del seu gremi controlava la producció, la qualitat, els preus; el mercat en general. I unit a altres gremis, controlava el poder polític (consell de Cent). Si hi ha globalització, hi ha imperialisme. El socialisme arrela a Madrid perquè Madrid és el centre de l’estat i a més centralitzat. A més es desenvolupa l’industria d’arts gràfiques molt ràpid. El socialisme creu en l’estat i a Madrid els sectors depenien de l’estat. Ningú volia destruir l’estat. Però en canvi, l’anarquisme triomfa on la base obrera vol destruir l’estat. Es desenvolupa l’anarco col·lectivisme: defensava la propietat en comú dels mitjans de producció. Els obrers procedents del gremi no són suficients i a partir d’aquest moment comença a haver una migració rural cap a la ciutat. Per lo tant, s’ha anat produint un procés industrialitzador i una sèrie de canvis en la classe obrera i la seva ideologia —> evolució en paral·lel amb un augment de la conflictivitat social. 1870: es crea en Espanya la FRE (Federació Regional Espanyola de l’AIT), perquè havia hagut la Rev. Gloriosa que va fer fora als Borbons. Però al 1874, amb al restauració borbònica, la FRE serà declarada il·legal, passant així a la clandestinitat = AIT es produeixen divergències entre marxistes i anarquistes, desfent així la primera internacional. El fet provoca la dissolució de la FRE al 1881. 1881: el sector anarquista crea l’organització FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola). El corrent ideològic anarquista segueix viu. La FTRE protagonitzarà intents de vaga general, sobretot la de 1902, però fracassen perquè només segueixen alguns sindicats a BCN. Entre altres coses perquè la UGT és nega a secundar la vaga, perquè estava influenciada pel sector marxista. Catalunya i França: passen dos fets que provoquen que els anarquistes acabin creant la CNT: v Intervencionisme espanyol al nord d’Àfrica, va resultar que l’Estat Espanyol va començar a tenir baixes, desastres, combats perduts. Un seminari crític (Cu cut!) publica un dibuix/acudit contra l’exèrcit que provoca la reacció dels generals de l’exèrcit fent una manifestació a Barcelona, assaltant el local i destruint les instal·lacions. Desprès es dirigeixen contra la Veu de Catalunya (portaveu oficial de la Lliga Regionalista de Catalunya) fent el mateix. També cremen sindicats obrers. El Govern i la policia no van dir res. REACCIÓ: la Lliga Regionalista va començar una campanya “Solidaritat Catalana” fent una crida a tots els partits de Catalunya per presentar-se junts a les eleccions municipals, sota el títol de la campanya. 1906: va arrasar Solidaritat Catalana, sobretot perquè molts partits polítics que van participar i la gent que va votar eren de les classes mitjanes. Va ser vista com un exemple d’unitat que va fer pensar que si la burgesia havia estat capaç d’unir-se sota una candidatura unida, ¿per què la classe obrera no podia muntar una organització sindical unitària de tots els treballadors? Ø D’aquí va sorgir l’idea al 1907 de “Solidaritat Obrera” (conjunt dels sindicats obrers de Barcelona i voltants). Fins al moment els sindicats estaven repartits per Barcelona i per ofici. (ex: Sindicat de Calderers, etc). Els creadors de “S.O” la majoria tenien una orientació anarquista, i per tant, des de el seu inici tenia com a dominant la ideologia anarquista, tant dels dirigents com dels sindicats que la formaven. S.O serà l’embrió de la futura CNT. v 1906 a França es va celebrar el Congrés d’Amiens, congrés de les denominades “borses de treball” on es van reunir i es van constituir com a sindicat CGT (Confederació General del Treball). Va desenvolupar un programa polític i sindical, a partir d’una declaració. Ha estat considerat el naixement del Sindicalisme Revolucionari, perquè va escriure una sèrie de postulats que són considerats els elements principals del sindicalisme revolucionari. Això va impulsar la creació de S.O a Catalunya. Va declarar: o Prenem la Vaga General com a instrument de la caiguda del capitalisme —> donat que la classe obrera és l’element necessari perquè la societat capitalista funcioni la producció, si aconsegueixen la vaga general obrera, provocaria la caiguda del capitalisme. o Organització de la VG com a objectiu prioritari —> significava que compraven armament, estudis xarxes ferroviàries, informes sobre les tropes, etc. o Acció Directa (entendre’s directament (sense mediadors i sense l’Estat) amb la persona o entitat amb el qual tens conflicte) com a element principal de lluita sindical. Pot ser directa o no, segons el moment i el conflicte. o Acció Sindical per sobre de l’Acció Política —> els sindicats són la primera opció dels obrers i no els partits, encara que siguin de la mateixa ideología. El sindicat per sobre del partit si entren en conflicte. Els dos sindicats principals eren la CNT i la UGT. La CNT sorgeix de la Solidaritat Obrera, sindicat de Barcelona i els seus entorns. Al principi comença com un sindicat regional (Confederació Regional del Treball a Catalunya) però més endavant quan s’ajunten molts sindicats regionals passa a ser nacional (Confederació Nacional del Treball). • La societat capitalista està basada en les relacions entre el treball i el capital. Perquè les relacions siguin mínimament justes, si la burgesia controla el capital, la classe obrera ha de controlar el treball. Si la burgesia ho controlés tot, estaríem en una dictadura capitalista. Es va dur a terme la creació dels Sindicats Únics per cada sector. Per exemple, el sindicat del sector tèxtil. Tot això per controlar el treball i equilibrar la societat capitalista. També donaven ajuts a les persones sense treball. Els sindicats controlen la mà d’obra i la burgesia pensava que podia esdevenir una revolució social. La burgesia vol acabar amb els sindicats únics i necessitaven una empresa forta que pogués afrontar-los, després la patronal la recolzaria. Es va escollir a la Canadenca, una transnacional, que era propietària de les línies de metro que havien en aquell moment, també línies de tramvia de Barcelona (els actuals “catalans”), de la futura Endesa, d’una empresa de gas “Catalana de gas” i moltes més. El conflicte va començar quan l’empresa va fer fora a una dotzena de treballadors del Sindicat Únic que cobraven 1’5 pessetes i contracten a altres treballadors que no estan relacionats amb el Sindicat per 45 cèntims de pes. Els del Sindicat pressionen als nous treballadors perquè es mobilitzin i no acceptin aquestes condicions, la burgesia publica en diaris escrits en contra de les mesures de la CNT on declaren que són antidemocràtics i no respecten la llibertat individual. El dia següent es convoca una vaga de part de la CNT i es paralitza tot ja que s’uneixen altres sectors. El capità general declara l’Estat de Guerra (hi ha tres estats: alarma, setge i guerra). La burgesia pressiona al capità general (Milans del Bosc) perquè militaritzi les empreses, entre elles, la Canadenca. Al militaritzar les empreses, els treballadors comencen a ser tractats com desertors i se’ls aplica el codi militar. Es comença a empresonar a molta població. La patronal es reuneix i arriba a una conclusió: Això no es pot tornar a repetir. “Si hem intentat acabar amb el Sindicat Únic amb una vaga i no hem pogut, només es pot d’una manera, exterminar-lo físicament. Formalment farem cas a totes les peticions (8 hores...) ” La Patronal envia llistes de treballadors que eren part de l’Únic o havien sigut propagandístics, treballadors intrigats i es dóna prioritat per eliminar (matar) als més moderats de la CNT, gent que era coneguda, organitzadors i persones que es descantaven més a arribar a pactes (sindicalistes). Les persones claus que feien funcionar als sindicats. Es pacten uns preus segons el càrrec i es comença amb el pistolerisme. El sindicat únic era de marcat caràcter ofensiu. A l’Estat no li interessava que els treballadors tinguessin tant poder, perquè eren qui manava en relació a les condicions de treball, l’ampliació de les empreses perquè el sindicat era qui pagava als treballadors i per lo tant, a ells no els hi importaven les empreses. Evitava que el creixement econòmic i empresarial es des a qualsevol preu. Quan els mitjans de comunicació i l’empresa posa de moda la paraula emprenedor, significa que la solució a l’atur és individual, no forma part d’una política econòmica. La repressió s’organitza a partir de Capitania General (el madrileny Milans del Bosch). El capità general podia declarar l’estat d’alerta, d’alarma, de setge i de guerra. Milans va declarar l’estat de setge per acabar amb el pistolerisme, automàticament el governador militar, Martínez Anido, passa a estar sota les ordres del capità general. El governador civil, Arcegui, depenia del governador militar. La comisaria general d’ordre públic depenia del governador civil. Per tant, la capitania general controla tot l’aparell repressiu militar. El governador d’ordre públic controla la policia no uniformada (brigada polític-social) i el governador civil a la policia de seguretat (la uniformada). Milans del Bosch crea “Els Sometent”, un cos civil armat. Per poder entrar s’havia de ser propietari d’un negoci, indústria, bar o terres , o pertànyer a una professió liberal (metge, professor, enginyer...). Així s’asseguraven de que pertanyien a una classe mitja-alta. També podies arribar a formar part dels sometent si eres obrer i 5 membres dels sometent, que no fossin obrers, t’avalaven. El cap d’Els Sometent a Catalunya era Bertran i Musitu, i Vidal Ribas a Barcelona. Els dos formaven part de la Lliga Regionalista de Catalunya i del Foment del Treball Nacional (la patronal), a més a més, Vidal Ribas era un propietari agrícola i formava part del IACSI. Els Sometent tenien dret a portar una pistola i una xapa guardada, quan el Capità General els mobilitzava podien portar fusell i braçalet. La guàrdia civil no els podia detenir, només podien dirigir-se al cap general per denunciar-ho. A més la Patronal va crear el Sindicat Lliure; on els empresaris “llogaven” als treballadors, desafiant així al Sindicat Únic. Per tant, els obrers s’apuntaven al sindicat lliure. A partir d’aquí, s’iniciava la repressió. La Patronal va crear les seves bandes de pistolers armades que muntaven atentats contra els dirigents obrers. Tots anaven en contra de la CNT. Mataven als dirigents moderats perquè eren qui podien mobilitzar a més gent, així deixaven la CNT en mans de radicals que respondrien més radicalment i així podrien justificar la violència massiva. A causa de la Llei de Fuges van morir 500 treballadors. Aquesta llei donava el dret de matar a qualsevol persona que intentés fugir. La primera intervenció va ser d’un metge, 4 mossos d’Esquadra i un advocat que van atrapar a un pistoler que havia estat a punt de matar a un obrer. L’han de portar a Andalusia perquè sigues jutjat, a Catalunya era impossible. Va esclatar una guerra de classes entre la burgesia, dominada per l’aparell de l’Estat, i la CNT. La CNT contraresta creant grups de pistolers per atacar a la Patronal. Al 1923 hi ha el cop d’Estat de Primo de Ribera, que acaba amb el pistolerisme en el moment, Dóna el cop d’Estat perquè la burgesia davant de la situació que hi havia a Catalunya pressiona al rei i als militars perquè facin un cop. Milans del Bosch queda substituït per Primo de Ribera. El cop no es produeix només per la disputa interna catalana, sinó també per la derrota d’Annual (1921) on va morir entre 15.000 o 30.000 soldats en un dia perquè els rifenys atacaven al ferrocarril. Es va produir una massacre. A partir d’aquest fet, es va iniciar una Comissió d’Investigació i d’Informació per saber les causes d’aquest tràgic esdeveniment. El president de la Comissió era un general retirat, Picazo, amb grans dificultats físiques per dissuadir l’opinió pública sense resoldre res. Picazo va viatjar al nord d’Àfrica per entrevistar als rifenys i militars espanyols, creant l’informe Picasso. Dos dies abans de fer públic l’informe, Primo de Ribera va fer el cop d’Estat per evitar, entre altres coses, que es publiqués l’informe. Els documents són trobats per un descendents molts anys desprès. L’informe Picasso anunciava que hi havia dos causes de la derrota: la incompetència del rei (Alfons XIII) i la corrupció constant de l’exèrcit. Primo de Rivera va donar lloc a crear un model de sindicalisme que s’han arrossegat fins avui en dia. Els sindicats actuals, UGT i més, tenen unes característiques que provenen del model creat a aquesta època. La dictadura comença al 1923 perquè el desastre de Annual no afecti a la reputació del rei i també a causa de la pressió de la burgesia catalana per acabar amb el pistolerisme. A la burgesia i a les classes altes els convé els “bombassos”, creixements ràpids de l’economia, perquè així ve immigració i mà d’obra barata. Es tracta d’un model econòmic però també un model de societat. Aquest sistema es perpetua gràcies a la monarquia perquè és la que dóna l’estabilitat i es donen les condicions per produir-se, per això volen salvar al rei. En una democràcia més avançada de justícia social això no passaria perquè saben el que ve desprès, com es desinfla la bombolla i tota la misèria que es pateix. La dictadura de Primo de Rivera té dos etapes: • 1923-1925: Directori militar. Va solucionar el problema a l’Àfrica pactant amb França. Ja que el país estava espantat que la revolució s’escampés i arribés a Argelia. La dictadura va posar a càrreg de cada directori a un militar i no funcionava perquè no sabien molt del que els tocava (Un militar al ministeri d’educació). Va implantar el model de democràcia corporativista: de cara al exterior semblava una democràcia convencional però estava tot restingrit i manipulat. Van crear un partit propi: la Unión Patriótica, mentrestant tots els partit polítics estaven prohibits. Substitueix les Corts per l’Assamblea Nacional. Sí que es votava, però les úniques opcions eren falangistes. Va prohibir la CNT, va tancar els locals, la seva premsa i els va perseguir. Va respectar la UGT perquè el seu secretari general, Largo Caballero, va col·laborar com assessor a la dictadura. La UGT no entrava bé als nuclis industrials, sempre dominava la CNT, menys a dos regions d’Andalusia, Madrid i Cantàbria. Primo de Rivera per mantenir la pau social va permetre a la UGT i ells van quedar com l’únic sindicat de la dictadura. Van acceptar perquè ara no tenien competència i podien plantar arrels on no hi havia sindicats i perquè el model sindicalista creat per Primo els afavoria directament. A la dictadura es van crear Comitès Paritaris, una espècie de sindicats presidits per un jutge que resolien petits problemes i recomanaven a obrers per treballar. Estar afiliat als Comitès era avantatjós perquè es guanyava diners per anar a les reunions. Tot aquest criteri es regia gràcies a la UGT que era l’únic sindicat legal en el moment. • 1925-1930: Directori civil. Va aparèixer el model sindical actual: burocratitzat, jerarquitzat i subvencionat per l’Estat. Això fa que s’allunyi de les bases i els propis treballadors desconfien de ells. L’economia espanyola quan Primo arriba al poder estava en crisi i devia milions al banc nacional. Primo demana encara més préstecs i s’endeuta més. Inicia una política d’obres públiques per donar treball i implanta mesures proteccionistes a l’agricultura – Baixa l’atur i el pacte amb la UGT dóna estabilitat. Al 1929, hi ha un crisi mundial. La borsa de Nova York cau, és una crisi borsària amb arrels en la producció. EEUU és quasi neutral en la 1GM, rep molt capital durant la guerra i l’economia es desenvolupa fortament. Quan s’acaba la guerra, el país es troba en un estat de bonança increïble. L’economia s’instal·la en una bombolla, els diners es van abaratir, el crèdit es va fer molt accessible a tota la població estatunidenca. Per un altra banda, segueix rebent molta immigració d’Europa, que compra béns. Tothom demana crèdits. o El problema és que s’arriba a demanar més diners del que havia disponible. Es produeix una espècie de overbooking bancari. Ven més diners dels que en realitat té. El banc concedia a tothom, acaba concedint més diners del que existeix. Al 1925, Prim suspèn la Mancomunitat de Catalunya. Era una espècie de semi autonomia que permetia unir les quatre diputacions catalanes en un sol organitzat i un únic president. També unia els pressupostos de les 4 regions i així, projectar una política de país. - Prohibeix l’ús de català en espais públics, premsa i organismes civils. - Prohibeix els símbols, entre ells, la bandera catalana. A principis de gener de 1930, Alfons XIII veu que perquè hi hagués supervivència de la institució monàrquica, s’havia de tornar a la democràcia. A més, una democràcia àmplia; sufragi universal masculí. Prim de Rivera cau i s’ha d’exiliar. Des de la caiguda de Prim fins el 14 d’abril de 1931, es produirà un període anomenat la Dictablanda. o Sublevació militar a Jacar (Aragó al Desembre 1930) per fer fora la monarquia, però va fracassar i els seus líders van ser afussellats (Fermin Galan y Garcia Hernandez) o Pacte de San Sebastian (Agost 1930): davant l’anunci de les eleccions generals del 12 d’abril, tots els partits que van estar prohibits (els partits d’esquerra i els nacionalistes) van fer una conferència a la ciutat de San Sebastian i acorden: Ø Comprometre a fer una llista conjunta i presentar-se junts a les eleccions. Ø Si guanyen les eleccions proclamen la República des de les Corts. Ø La República es comprometia a donar un Estatut d’Autonomia per Catalunya —> Document de les forces catalanes: “D’intel·ligència Republicana” exigirien a San Sebastian que si volen que Catalunya participi al pacte es necessari que es proclami la república i aquesta doni un estatut d’autonomia a Catalunya. Règim espantar, però estava atrapat, no podia no fer les eleccions però tampoc les podia fer perquè es proclamaria la república i hauria d’exiliar-se, per tant, busca una sortida imaginativa —> convocar eleccions municipals, però les grans capitals d’Espanya, guanyen les candidatures unitàries del pacte de San Sebastià. Un cop comptats els vots, la primera ciutat on es proclama la república és Eibar i la primera capital de província és Barcelona, el 14 d’Abril. Desprès, pràcticament tots els ajuntaments de Catalunya i el País Basc proclamen la república. També a les capitals d’Andalusia i altres parts del país. Alfons XIII intenta donar un cop d’Estat però l’exèrcit no li dona suport, llavors es dirigeix a San Curco, cap de la Guàrdia Civil i aquest tampoc li dona el suport. Per tant, s’exilia. No li donen suport perquè la dictadura i la monarquia havia fracassat i era evident que els ciutadans no volien cap de les dues, per tant, per donar un cop d’estat nou havia de fracassar primer la república i en un ambient favorable donar-lo. 1932: San Curco intenta donar un cop d’Estat des de Sevilla contra la República que fracassa, perquè la resta de l’exèrcit no li dona suport perquè encara creien que no havia arribat el moment. o 18 de Juliol del 36: cop d’Estat final, per tant, creien que s’havia desgastat la república i era el moment. Al proclamar-se la república hi ha una gran fuga de capitals, empreses tanquen, l’atur augmenta i els terratinents no conreen. La població està descontenta perquè pensaven que milloraria la vida però no és així i esperen que algú ho arregli. Problemes de la república: 1. Terra: • 70% de la població espanyola vivia al camp. 2/3 parts de la terra estava en mans de grans i mitjans latifundistes. • A la meitat sud, el 75% de la població posseïa el 4,7% de la terra mentre que el 2% de la població en tenia en 70% de la terra. La resta el tenia l’Estat, institucions municipals i propietaris mitjos. El 38% de la terra estava sempre sense conrear, cosa que facilitava que els salaris fossin baixos; conrear tota la terra suposava tenir més treballadors amb sous més alts. (90-150 dies/any per 2-3 pessetes diaris) La mà d’obra era barata i submisa. No feia falta la maquinària perquè hi havia molta mà d’obra disposada. Hi havia poca mecanització. Monoconreus: Olivera i blat. Podien conrear més però suposava més mà d’obra. • Espanya tenia una agricultura molt endarrerida i molt poc productiva. • La terra estava dividida en tres blocs: i) meitat sud, latifundistes. Hi havia pocs propietaris i arrendataris i molts jornalers sense terra. ii) meitat nord, minifundistes. Hi havia terres per tothom però al ser tan petites no donaven per viure. iii) a excepció de Galicia i Catalunya que tenen trets especials. Catalunya té els arrendataris. Són persones que lloguen la terra a llarg termini, fins i tot emfitèutics, el pagès tenia aquella terra quasi tota la seva vida. Catalunya, en el futur, s’industrialitzarà perquè a causa de la figura de l’hereu, la terra posseeix molt de capital i poden apostar per la modernitat. 2. Església 3. Exèrcit 4. Nacionalitat 5. Problema social Causes de la Guerra Civil: o Enfrontament entre dos mons: món que vol anar transformant Espanya en una societat moderna i democràtica on hi hagi drets. On es millores la situació dels espanyols. Món que vol una Espanya amb privilegis per les classes altes, mantenint els privilegis tradicionals i el poder de la societat. Tot i això, Sp es transforma i es millora amb el temps. o El problema es qui, quan i com fa les reformes, és a dir, si les classes baixes van conquerint l’estat i fan les reformes vol dir que aconsegueixen privilegis, en canvi, si els canvis els fan les classes altes, des de el privilegi, no hi ha cap problema perquè s’hi atorga la millora com ells volen. Conseqüències esclat guerra Quan els militars es subleven, hi ha zones d’Espanya que controlen des de el primer moment. El procediment consistia en que el governador militar de la comunitat feia sortir tropes per proclamar un Bando de Guerra i destituir el govern de la República, la població ho accepta o esclata la guerra. Ciutats com a Segovia, burgos, etc, ho accepten des de el primer moment i això suposa que passen al bàndol militar. Mentre que a províncies com Madrid, bcn o bilbao queden del bàndol republicà. Per tant, Espanya queda dividida en dos blocs i que triomfi o no el cop d’estat depèn de dos aspectes: v Províncies amb moviment obrer fort i organitzat + autoritats republicanes valentes i decidides = cop estat fracassa. - Ex. BCN —> moviment obrer més fort d’Espanya i CNT més forta amb dirigents valents i un govern de la Generalitat que lluita contra els militars llançant a la guàrdia d’assalt des de un primer moment. La CNT a més havia creat una organització paramilitar anomenada Comitè de Defensa, que crea plans de lluita contra els militars. Els Mossos d’Esquadra son qui defensen els voltants de la Generalitat. 1. Vigilar les casernes perquè no poguessin entrar civils a donar suport. 2. Atacar-los per darrere i laterals seguint la seva marxa quan estiguessin lluny de la seva caserna. - Ex. Madrid —> dominava la UGT i hi havia molt guàrdia d’assalt que la república envia a rodejar les casernes, on es produeix una situació d’impàs perquè els militars no sortien i la guàrdia d’assalt no entrava. Per tant, el govern que estava pressionat per les masses té que repartir armes al poble, i quan la població les reb, es qui inicia l’assalt a les casernes. o Províncies on 1 o els 2 elements no estan, triomfa el cop d’estat. Ø Ex: Àvila —> no hi moviment obrer organitzat perquè no hi ha indústria i a més, domina la petita propietat de dretes que tenien por de les reformes de la república perquè tenien por de perdre la propietat. Ø Ex: Sevilla —> la CNT molta força i al sublevar-se els militars es convoca una vaga general on els obrers controlen i desarmen els destacaments militars dels seus barris, però el governador civil de la província que era un republicà, no treu la guàrdia d’assalt al càrrec per lluitar contra ells. Això provoca que els militars organitzats des de el centre de la ciutat lluitin contra els barris obrers i els conquereixi. Ø Ex: Saragossa —> una de les ciutats anarquistes més importants. El governador civil quan es subleven els militars treu a la guàrdia civil per lluitar contra ells, pero els generals de la CNT entren en discussió sobre que fer i els militars derroten a la guàrdia d’assalt i conquereixen la ciutat. Per tant, el problema es que els dirigents de la CNT no actuen ràpid. Motius perquè els militars guanyen la guerra: • L’exèrcit franquista inicial és professional, per lo tant, està molt bé entrenat i format per tropes colonials (és l’exèrcit espanyol d’Àfrica - ‘La Legión’). Mentre que la República va dissoldre l’exèrcit, per lo tant, el bàndol republicà es va quedar sense exèrcit, això ho va fer perquè no s’adherissin tropes als sublevats. Això vol dir que l’exèrcit republicà estava format per tropes populars sense organització i comandament únic, per tant, les milícies populars no van ser capaces de resistir i oferir una bona lluita en un camp obert. Quan la república va organitzar l’exèrcit popular i s’aconsegueix cohesió va passar un any (1937) i els franquistes ja havien conquerit gran part del territori. —> Al 1937 ja es s’havia que la guerra la guanyarien els franquistes. • La lluita exterior: els franquistes van rebre ajuda massiva d’Itàlia i d’Alemanya, que van utilitzar la GC per provar material de guerra que desprès seria utilitzat en la SGM (ex. La Legión Condor - Guernica), també van enviar tropes voluntàries (LiHorio). El bàndol republicà només va tenir el suport de URSS però la quantitat d’armament i la qualitat no eren suficients i l’ajuda de les Brigades Internacionals. Però no es pot comparar el suport perquè l’ajuda al bàndol republicà venia sense armament, mentre que l’ajuda al bàndol franquista venien preparats i armats. Per tant, l’ajuda als franquistes es superior tant humana com armamentista. • La República no pot crear un exèrcit abans perquè les diverses organitzacions revolucionàries, paramilitars, no es deixaven desarmar. • Els soblevats franquistes van conquerir des de el primer moment els principals nuclis ferroviaris (Saragossa, granada, etc) de manera que els territoris controlats per la república van quedar separats entre ells (guipuscoà, Vizcaya, Santander i Astúries = front nord, va quedar separat de la resta del territori republicà). Això va comportar que la indústria catalana estigués desconnectada de la indústria siderúrgica basca, molt productes de base que necessitava la indústria catalana no els tenia perquè no els podia transportar. Catalunya era el focus de la indústria republicana però treballava a ralentí perquè no els hi arribaven les matèries primes que necessitaven. A més, no era possible importar matèries de l’estranger perquè era molt car. El potencial industrial republicà no es va poder desenvolupar amb tota la seva força perquè la indústria de base del País Basc i la indústria transformadora catalana van quedar separades. El país basc queda aïllat de tot el territori republicà. La República no tenia subministres per tots els soldats als fronts de batalla. Va durar 6 mesos la Batalla de l’Ebre , van avançar una mica i desprès van haver de retrocedir. Va ser decisiva pel final de la guerra. La República perd la guerra. Situació internacional Una part de la península queda a la banda republicana però l’exèrcit queda desfet i l’Estat es desploma. Les potències internacionals no ajuden a la República perquè a Espanya s’estava produint un procés revolucionari i això significava que ajudaven a la revolució. Les democràcies no ajudaven a la democràcia espanyola, les poblacions internacionals no entenien el perquè. Convoquen una conferència i acorden amb el govern d’Itàlia i el d’Alemanya un tractat de “no intervenció” declarant la guerra civil com un conflicte d’espanyols. Itàlia i Alemanya van seguir ajudant als franquistes mentre que França i Regne Unit invocant al tractat que havien fet no intervenien, acontentant així a la seva població. Ningú volia que la República guanyés la guerra. Apart de tot això estava la Unió Soviètica, la pàtria de tot el socialisme. El mirall de totes les esquerres del món però era un país aïllat. A més, veia un conflicte imminent un conflicte amb el feixisme alemany, si això es produïa ells contaven amb l’ajuda de França i Gran Bretanya. La URSS no podia ajudar amb molt ímpetu a la República espanyola perquè sinó ajudaria a la revolució i les potencies democràtiques es molestarien. Va ajudar a la República, l’únic país de món que li va prestar armament a la República però a canvi Espanya li va entregar l’or del Banc d’Espanya perquè no caigués en mans dels franquistes. Després del final de la guerra civil, comença la 2 guerra mundial. Espanya està en deute amb Alemanya i com no es vol ficar a la guerra, els hi dóna menjar. Al país es passa molta gana. També té deute amb companyies nortamericanes, per saldar-ho els hi envia les poques divises que arriben al país. Franco havia guanyat la guerra però això no significava que hagués eliminat tots els enemics interns. L’etapa autartica de la dictadura va ser un aïllament econòmic i social del exterior. Franco es volia aïllar per fer una política d’extermini sense tenir molt ressò internacional. A més, aquest règim feixista era simpatitzant dels règims d’Alemanya i Itàlia. I les potències democràtiques no volien saber res d’un règim que simpatitzava amb el seu enemic. Al 1959 es fa el Pla d’Estabilització Econòmica i comença el desarrollismo. Va començar a obrir-se internacionalment; la ONU , EEUU i el Vaticà el va reconèixer com estat. 3 milions d’espanyols van emigrar cap Alemanya, Argentina i Estats Units, sortida massiva d’espanyols que enviaven divises cap Espanya. I també van arribar molt turistes. Amb els diners dels immigrants i dels turistes es va construir el desarrollismo. Es van començar a fer pantans per generar energia elèctrica, es van millorar les carretes per facilitar l’entrada del turisme. FRANQUISME 3 ETAPES: - Autarquia(39-59): economia basada en els recursos del país (eren pocs). Franco es va tancar en una economia limitada perquè havia guanyat la guerra però no significava que hagués eliminat tots els enemics interns, si després volia una gran repressió s’havia de tancar a l’exterior per fer a l’interior tot el que volgués sense propaganda. D’altra banda, el règim resultava simpatitzant dels règims de ITA i ALE. Ningú ajudava a Franco. No hi havia menjar i apareix el fenomen de l’estraperlo: la venta il·legal de menjar. El feia tothom, però els franquistes tenien més impunitat davant la policia. Son els anys més foscos del franquisme on hi havia més repressió, i no va ser fins al final de la IIGM quan va baixar la repressió. - El desarrollismo: pla de estabilizació econòmica (1959) à suposava l’obertura del país, la repressió ja estava feta. Després de la depuració interna va fer progressar el país: EL pla volia dir 2 coses: o Obertura a l’exterior o Comercialitzar Va permetre que molts espanyols poguessin anar a treballar fora (3 milions, 1 d’aquests a Alemanya, un altre a Argentina i l’altre repartits entre l’Europa occidentals). Van començar a venir turistes a gastar diners. Es necessitaven inversors de fora d’Espanya perquè era un país barat. Espanya es comença a enriquir amb es remeses dels treballadors de fora i dels turistes units a alguna ajuda. Es van fer pantans per produir energia elèctrica, carreteres, autopistes... = ANYS DE CREIXAMENT ECONÒMIC I DE MODERNITZACIÓ: moviment intern dels pobles a les ciutats i als llocs on l’economia neix. Hi ha un canvi de ministres al 59, deixen de ser militars franquistes i pasen a ser franquistes catòlics afins a l’Opus Dei. à TECNOCRATES - CRISI DEL 73 (73-75): Israel te una guerra continua amb els àrabs, i aquests emprenyats volen castigar a occident pel seu suporta a Israel. Es disparen els preus del petroli, Espanya no pot pagar-lo igual que altres països com Alemanya que va despatxar als immigrants espanyols i molts van haver de tornar. Els que venien del camp també estaven a l’atur per tant hi havia un fallo en el sistema. Quan Alemanya es recupera, no vol més espanyols, sinó turcs que cobren la meitat. Al 1975 acaba oficialment el franquisme encara que segueix present avui en dia LA TRANSICIÓ - 20-11-1975: Mort de Franco. - 22-11-1975: Joan Carles I rei i cap d’estat per les corts Franquistes. - 28-11-1975: Dimiteix Carlos Arias Navarro però la dimissió no es acceptada pel rei - 11-12-1975: Pren possessió de nou Arias. - 28-01-1976: Arias Navarro explica el seu pla de govern. Mentre això passa, ETA va matant molta gent. Al país hi ha vagues constantment. La situació era molt inestable i el perill d’una guerra amb el Marroc era immediata. Al Sahara hi havia morts i tirotejos. Una part de l’exèrcit estava cansat d’aquell situació. Gran inestabilitat política. El rei obligarà a Arias Navarro a fer una política que afluixi la dictadura: o Ley de associacions políticas: no l’accepten i el rei es dona compte de que si vol conservar el tro ha d’anar cap a la democràcia realment, no ha passes patites. - 26-3-1976: Coordinació democràticaà unió de la Junta Democràtica i de la Plataforma de Convergència Democràtica. Reunia a tota la oposició per anar cap a la democràcia. - 02-06-1976: El rei havia de planejar-se quin camí volia seguir, si seguir amb la dictadura o anar cap a la democràcia. Va escollir la última perquè si es volia sortir de la crisi havia d’haver estabilitat política i això significava pactar amb els partits polítics clandestins. Abans però, va haver de demanar permís al president dels estats units (Ford) que li va donar permís amb la condició de que les bases Americanes no es toquessin d’Espanya. - 01/07/1976: cau Arias Navarro à el seu govern no compleix, no serveix per portar el país cap a la democràcia i la oposició s’ajunta. Arias Navarro es un home molt vell, responsable de molts afusellaments de la dictadura... Era una de les cares del franquisme. - 07/07/1976: Adolfo Suárez es nomenat president del govern: home jove, dinàmic, emprenedor i que alhora tingués influència en el règim i pogués portar el país cap a una democràcia. Estava connectat amb l’antic règim perquè era el secretari general de la falange i era massa jove per haver participat a la guerra. El vot femení va ser decisiu perquè guanyés. 10/08/1976: Decret d’amnistia: tota la gent empresonada per delictes contra la dictadura sortien de la presó. 18/11/1976: les corts franquistes accepten el canvi, votes a favor d’anar cap a la democràcia per petició del rei i de Suárez. Voten la seva desaparició. No va ser gratis, van demanar formar part del partit que governaria a Espanya (UCD). ...

Tags:
Comprar Previsualizar