Tema 1 - Legislació específica (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Valencia (UV)
Grado Trabajo Social - 4º curso
Asignatura Trabajo social en diferentes contextos educativos
Profesor E.R.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Des del punt de vista educatiu : La Llei Orgànica 8 / 1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació (LODE), assenyala en el seu article 1.1, que tots tenen dret a l’educació bàsica i, a més, aquesta és obligatòria i gratuïta.
També marca un aspecte molt rellevant per a nosaltres, que aquesta educació bàsica permeta el desenvolupament de la personalitat de cada xiquet/a i la realització d’una activitat útil a la societat.
La Llei Orgànica 8 / 1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), reconeix que l’educació primària i l’educació secundària obligatòria constitueixen l’ensenyament bàsic i, aquest serà obligatori a l’Estat Espanyol. L’ensenyament bàsic comprendrà 10 anys d’escolaritat, des dels 6 fins als 16.
La Constitució al seu article 27, estableix que els poders públics han de garantir el dret de tots a l’educació mitjançant una programació general d’ensenyament, amb participació efectiva de tos els sectors afectats i la creació de centres docents.
La Llei Orgànica 2 / 2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), al seu Preàmbul ens diu que “Després d’haver aconseguit que tots els joves hagen estat escolaritzats fins als setze anys d’edat, l’objectiu consisteix ara a millorar els resultats generals i a reduir les encara elevades taxes de finalització de l’educació bàsica sense titulació i d’abandó primerenc dels estudis. Es tracta d’aconseguir que tots els ciutadans aconseguisquen el màxim desenvolupament possible de totes les seues capacitat, individuals i social, intel·lectuals, culturals i emocionals i és per això que necessiten rebre una educació de qualitat adaptada a les seus necessitats. Al mateix temps, se’ls hi ha de garantir una igualtat efectiva d’oportunitats, prestant els suports necessaris, tant a l’alumnat que ho requerisca com als centres en què estan escolaritzats”.
A l’article 4 estableix que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta per a totes les persones.
Compren deu anys d’escolaritat i es desenvolupa, de forma regular, entre els sis i els setze anys d’edat. No obstant això, els alumnes tindran dret a romandre en règim ordinari cursant l’ensenyança bàsica fins als díhuit anys d’edat, complits l’any que finalitza el curs. Sense perjuí que al llarg de l’ensenyança bàsica es garantisca una educació comuna per als alumnes, s’adoptarà l’atenció a la diversitat com a principi fonamental.
A l’article 8 de la LOE es parla de la Cooperació entre Administracions i estableix que les Administracions educatives i les Corporacions locals (treballadors/es socials entre ells) coordinaran les seues actuacions (programes d’intervenció), cada una en l’àmbit de les seues competències, per a aconseguir una major eficàcia dels recursos destinats a l’educació i contribuir als fins establerts en aquesta Llei.
Des del punt de vista de la protecció dels menors : La Convenció de Drets del Xiquet, aprovada per l’ONU el 20 de novembre de 1989 i ratificada per Espanya el 30 de novembre 1990, per la qual els estats signants es comprometen a satisfer les necessitats bàsiques de la infància, proporcionant al xiquet atenció sanitària, educació, formació... O la Carta Europea dels Drets del Xiquet, que arreplega igualment el dret a l'educació com un dret fonamental de la infància.
La Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, (participen els treballadors/es socials), conté una referència explícita al problema de l'absentisme escolar a l'article 13, dins de les obligacions dels ciutadans en relació amb la protecció dels drets dels menors, la següent: “Qualsevol persona o autoritat que tinga coneixement que un menor no està escolaritzat o que no assisteix al centre escolar de forma habitual i sense justificació, durant el període obligatori, haurà de posar-ho en coneixement de les autoritats públiques competents, que adoptaran les mesures necessàries per a la seua escolarització”.
El Codi Penal, Llei Orgànica 15/2003 de 25 de novembre, a l’article 75, sanciona a qui deixa de complir els deures legals d’assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar, que inclou la nostra legislació civil entre estos, no sols els d’alimentació, vestit, habitació i assistència mèdica, sinó també els d’educació i instrucció del menor.
En l’àmbit autonòmic, la Llei 7/1994, de 5 de desembre de la Generalitat Valenciana de la Infància estableix la coordinació municipal i el pla d'accessibilitat municipal com un element essencial per al seguiment de l'absentisme escolar (coordinació per part de les escoles i els serveis socials, entre altres).
El Decret 246/1991, de 23 de desembre, del Govern Valencià, sobre Drets i Deures dels alumnes a l’article 19 ens diu “L’estudi constitueix el deure bàsic dels alumnes. Aquest deure s’estén a les obligacions següents: a) Assistir a classe i participar en les activitats; b) Respectar els horaris...” Des del punt de vista de l’administració local : La Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, en el seu article 25, ofereix als Ajuntaments la possibilitat de participar en la programació de l’ensenyament i cooperar amb l’Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels Centres Docents Públics, intervindre en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància i el compliment de l’escolaritat obligatòria.
Des del punt de vista penal del menor : Llei Orgànica 5/2000 reguladora de la responsabilitat penal del menor. Aquesta es diferencia de la d’adults en què el component és únicament educatiu, és a dir, no delictiu. El procés es realitza a partir d’un equip interdisciplinar, des del qual s’entrevista al xiquet/a després de conèixer el delicte i es decideix quina mesura educativa o correctiva resulta més adequada per a la rehabilitació i reinserció del menor.
A l’article 7.1 d’aquesta Llei s’arrepleguen les mesures judicials: Internament en regim tancat.
Internament en regim semiobert.
Internament en regim obert.
Internament terapèutic en regim tancat, semiobert u obert.
Assistència a un centre de dia.
Llibertat vigilada.
Convivència amb altra persona, família o grup educatiu.
Prestacions en benefici de la comunitat.
Tasques socio-educatives.
Les mesures més comunes són la llibertat vigilada, les prestacions o serveis a la comunitat i les tasques socio-educatives, les tres solen aplicar-se en menors que prèviament tenen aplicat una mesura d’internament, però no en tots els casos.
...

Comprar Previsualizar