Examen juny 2008 (0)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 0
Páginas 4
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 0

Vista previa del texto

Ecologia Ciències Ambientals – 13-Juny-2008 Nom NIU Signatura Només cal respondre 4 de les preguntes. Marqueu clarament la pregunta descartada 1.Doneu un exemple de mecanismes que donin lloc a distribucions espacials agregades i a distribucions regulars dels organismes.
2. En un moment determinat, una població d’escarabats consta de 100 individus i creix segons el model exponencial amb una r = 0.6 any-1. Quina serà la població al cap de 100 anys? 3. Suposeu que la dinàmica entre un depredador i una presa s’ajusta al model de Lotka i Volterra amb paràmetres r=0.1 any-1, q=0.05 any-1, γ=δ=0.005. Si la població de preses és de 40 individus i la de depredadors de 40 individus, quins dinàmica a curt termini prediu el model en les poblacions de preses i de depredadors? [Proporcioneu un gràfic o càlculs que justifiquin la vostra resposta] 4. Quina és la matriu de Leslie corresponent a la següent taula de vida? i xi 1 2 3 (anys) li 0 1.0 1 0.1 2 0.01 bi 0 8 5 5. Podem parlar de metapoblació si no hi ha intercanvi d’individus entre els diferents poblacions locals? Què li passaria a llarg termini a una metapoblació d’aquestes característiques? Raona la resposta Ecologia Ciències Ambientals – 13-Juny-2008 Nom NIU Signatura Només cal respondre 4 de les preguntes. Marqueu clarament la pregunta descartada 6. És cert que el model de successió basat en cadenes de Markov prediu una situació d’equilibri en la qual les proporcions dels diferents estadis no varien i deixa d’haver-hi pertorbacions? Raona la resposta.
7. Anomena un factor ambiental que modifiqui l’emissivitat d’energia de la Terra i un que modifiqui el seu albedo.
8. En quin dels següents ecosistemes és més important la circulació d’energia per la via dels herbívors i en quin per la via dels detritívors: bosc, prat, oceà? 9. Siguin dues illes, A i B, la primera més gran que la segona. Segons el model de biogeografia insular de MacArthur i Wilson, és possible que la B tingui més espècies que la A? Raona la resposta.
10. Quines creus que són les tres fonts d’incertesa més importants en les prediccions sobre el canvi climàtic? Ecologia Ciències Ambientals – 13-Juny-2008 Nom NIU Signatura PART II IMPORTANT: Si consideres que la nota que has tret en el primer parcial és prou bona, aleshores pots triar una de les preguntes 1 i 2; la nota del primer parcial substituirà la de la pregunta que no has respost. De la mateixa manera, si consideres que la nota que has tret en el segon parcial és prou bona, aleshores pots triar una de les preguntes 3 i 4, i la nota del segon parcial substituirà la de la pregunta que no has respost. En cas contrari has de respondre les 4 preguntes.
Marca amb una creu a continuació les preguntes que finalment has respost i que se t’avaluaran (si n’has respost una que no està marcada aquí no se’t corregirà): Preguntes 1 i 2: Preguntes 3 i 4: 1 3 2 4 Per favor, respon cada pregunta en un full diferent! 1. Una població de perdius es va fundar amb molt pocs individus i es va observar durant aquest període que la mida de la població es duplicava aproximadament cada 4 anys. La població va anar augmentant després cada cop més lentament fins assolir una mida de 20.000 perdius, valor que es va mantenir aproximadament constant durant anys. Ara s’està pensant de permetre la cacera de perdius en aquesta reserva i s’estan considerant dues possibilitats: la regulació del nombre de perdius caçades i la regulació de l’esforç de cacera. (1) Suposeu que es decideix limitar el nombre de perdius caçades per temporada i que aquest nombre es decideix que sigui el 75% de la producció màxima sostenible de la població. Quina seria aquesta quantitat? Si això es mantingués durant molts anys, quin nombre de perdius esperaríeu que acabés tenint la població? (2) Suposeu que s’opta per regular el nombre de caçadors que es permet caçar en aquesta reserva. Suposeu (a) que només es desitja deixar entrar un caçador cada dia, (b) que aquest mata, de mitjana, una de cada 1000 perdius que hi ha a la reserva durant un dia, i (c) que es permet caçar durant 100 dies. Si això es mantingués durant molts anys, quina quantitat de perdius es caçarien cada temporada i quin nombre de perdius esperaríeu que acabés tenint la població? (3) Quina de les dues estratègies aconsellaríeu i per què? 2. Quins són els principals mecanismes físics pels quals els animals intercanvien energia amb el medi? Els organismes al llarg de la seva evolució s’han adaptat al medi on han viscut i han modificat la importància relativa d’aquests mecanismes per tal de regular eficaçment la seva temperatura corporal. Quins d’aquests mecanismes són més importants en organismes que viuen en llocs freds? I en ambients secs? I pels organismes que viuen dins l’aigua? 3. Creus que la riquesa d’espècies d’una comunitat contribueix a la seva estabilitat davant de pertorbacions externes (e.g., una sequera particularment intensa)? Creus que l’efecte de la riquesa és el mateix si considerem propietats de l’ecosistema, com la biomassa o la producció, o considerem propietats de les espècies individuals (e.g., mida d’una població determinada)? Justifica la resposta en ambdós casos.
4. Per l’estudi del N en un alzinar s’ha considerat un sistema de tres compartiments: N a la biomassa (X1), N a la fullaraca del sòl (X2) i N mineral (X3). Tots els processos de transformació del N segueixen lleis de primer ordre amb paràmetres g1 (caiguda de fullaraca), g2 (mineralització de N) i g3 (taxa d’absorció de N mineral por les plantes). S’ha mesurat: g1 = 0.1 any-1, g2 = 0.05 any1 , l’absorció de N per les plantes (30 kg N · ha-1 · any-1), i la quantitat de N total a l’ecosistema (910 kg N · ha-1). Suposarem que no hi ha altres compartiments ni fluxos d’entrada ni de sortida de l’ecosistema. (a) ¿Quina quantitat de N hi haurà a cada compartiment a l’equilibri? (b) S’afegeixen 60 kg N·ha-1 com a fertilitzant mineral. Si l’ecosistema reté tot aquest fertilitzant sense pèrdues, ¿quina serà la nova distribució de N entre els tres compartiments a l’equilibri? (c) Tornem a la situació de l’apartat (a). Suposem que la temperatura mitjana d’aquest alzinar augmenta 3ºC com a conseqüència del canvi climàtic i que, dels processos que hem considerat, l’escalfament només afecta la mineralització de N. Si la Q10 d’aquest procés val 2.0, ¿quina serà la nova distribució de N entre els tres compartiments a l’equilibri? ...