Bloc VI D (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatología II
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 29/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito TEMA 36. INTESTÍ PRIM  Funcions de l’intestí prim: - Digestió química i mecànica dels nutrients com a funció principal Necessita una regulació nerviosa i hormonal per totes les funcions Alta motilitat Capacitat de metabolisme i detoxificació de xenobiòtics Defensa (GALT)  Anatomia de l’intestí: Tub continu que va des del pílor on s’acaba l’estomac fins a la vàlvula ileocecal, comunica amb l’estomac i amb l’intestí gros pel cec. Té tres regions segons la morfologia, els transportadors, els enzims que hi hagin però tenim un canvi d’una regió a una altra gradual i són: duodè (primers 25 cm) és més gruixut i on es dóna sobretot la digestió de lípids, jejú (part mitja de 2’5 m) on s’absorbeixen principalment els monosacàrids, i ili (part final de 3’5 m).
La longitud és d’uns 6m i té una superfície de 200 m2.
 Histologia de l’intestí prim: Té les quatre capes: mucosa, submucosa, muscular i serosa. Les variacions estan sobretot a les dues primeres. La mucosa es troba molt replegada incrementant així molt la superfície d’absorció, són una sèrie de projeccions digitiformes anomenades vellositats intestinals, entre aquestes es troben les criptes de Lieberkühn que són unes invaginacions.
A cada vellositat de la capa mucosa li arriba una arteriola que es ramifica, forma tota una xarxa de capil·lars dintre de la vellositat i serà recollit el contingut per una vènula, també tenim un vas limfàtic cec (no comunica a cap lloc) que s’anomena quilífer; són dos vasos diferents que absorbiran els nutrients cap a la sang i al sistema limfàtic. A l’alçada de la lamina pròpia hi trobem ganglis o nòduls limfàtics que participen en la defensa de la superfície i poden estar aïllats o agregats, en aquest cas s’anomenen plaques de Peyer.
A la capa submucosa hi ha un glàndules que es troben sobretot al duodè anomenades glàndules de Brunner i sintetitzen un moc alcalí. Això més la bilis i el suc pancreàtic ajuda a amortir el pH àcid que arriba de l’estomac. Els plecs circulars o de Kerckring són projeccions de la submucosa que participen en augmentar la superfície d’absorció (la multipliquen per 3), es van produint al llarg de l’intestí, són com uns replegaments.
Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito L’epiteli intestinal està revestit d’un epiteli columnar i té diferents tipus de cèl·lules a la capa més en contacte amb la llum, aquest epiteli té una taxa de renovació molt elevada: - - - - - Cèl·lules mare: són les que es divideixen contínuament i donen lloc a totes les cèl·lules de l’epiteli, empenyen totes les cèl·lules a munt, el procés de proliferació dura uns 3-4 dies. Quan s’arriba al final es dóna la descamació.
Cèl·lules de Paneth: estan a la cripta i participen en la defensa de l’epiteli secretant lisozims i pèptids antimicrobians, un conjunt de molècules anomenades defensines que surten a la llum i poden arribar a modular la microbiota. Les cèl·lules presenten polarització i grànuls amb aquests components.
Cèl·lules enteroendocrines: també es troben a la cripta, les hormones participen en la regulació de l’intestí. Tipus: o Cèl·lules S: secreten secretina o Cèl·lules I: secreten CCC (colecistocinina) o Cèl·lules K: secreten pèptid inhibidor gàstric (PIG) Cèl·lules caliciformes: estan intercalades entre els enteròcits i són secretores de moc (mucina), es troben a les vellositats i a les criptes i així també protegeixen tot l’epiteli.
Cèl·lules M: cèl·lules epitelials modificades que es troben sobre les plaques de Peyer, són permeables a determinats Ag així el SI genera una resposta de tolerància normalment.
Enteròcits: formen el 80% de l’epiteli, són els que fan la funció de digestió i absorció.
Cèl·lules altament especialitzades i polaritzades que formen una membrana apical que es troba en contacte amb la llum intestinal i una basolateral en contacte amb el líquid intersticial. La membrana apical presenta un elevat replegament per les microvellositats i també se la coneix com vora en raspall, incrementen per 20 la superfície d’absorció.
Les dues membranes presenten transportadors molt diferents.
 Amplificació de la superfície intestinal:  Digestió química: L’intestí produeix una secreció intestinal que és un líquid groc i transparent ric en aigua, moc i ions, entre 1-2L al dia i té un pH neutre de 7,6. La major part dels enzims d’absorció i digestió no són secretats sinó que es troben ancorats a les microvellositats de la membrana apical dels enteròcits, són glicoproteïnes de membrana.
Fisiologia i fisiopatologia II  Silvia Expósito Digestió mecànica: motilitat a l’intestí prim: Dos tipus de motilitat: -  Peristaltisme de segmentació: es produeix de forma molt important a nivell intestinal, barreja els enzims amb l’aliment que pràcticament no avança, no és propulsiu.
Peristaltisme propulsiu: es dóna a la part més distal, sí que hi ha avançament del bol alimentari i al arribar al final genera el reflex ileocecal: hi ha una distensió a l’ili proper a la vàlvula ilio-cecal que provocarà la seva obertura; el contingut s’aboca al cec que es distendirà i això causa el tancament de la vàlvula.
Mecanismes de pas a través de membranes: L’epiteli intestinal deixa passar soluts de forma diferenciada i específica, separa un contingut de la llum intestinal molt diferent del de la banda basolateral, això es gràcies a que les unions són molt estretes i només passaran les substàncies que travessin la membrana per transportadors.
Com els transportadors són molt diferents a banda i banda, això genera aquesta concentració de soluts tan diferencial.
- -  Moviment passiu: el motor és el gradient de concentració, de més a menys concentració serà el transport. Tenim: o Difusió simple: a través de la membrana o de canals, pas de soluts.
o Osmosi: permet el pas d’aigua a través de la membrana o de canals.
o Difusió facilitada o transport equilibratiu: passen molècules mitjançant un transportador però a favor de gradient.
Moviment actiu: pot anar a favor de gradient i en contra de gradient, és independent del gradient però dependent d’ATP. És un transport concentratiu que requereix sempre un transportador: o Primari: cotransport amb el sodi, el mateix transportador gasta ATP per concedir el pas. La bomba ATPasa sempre està a la zona basolateral, manté la concentració de sodi intracel·lular baixa.
o Secundari: gastem ATP per mantenir un gradient de sodi, i l’altre solut passa independent sempre i quan hi hagi el gradient de sodi. És a dir, el sodi es transporta a favor de gradient i arrossega al segon solut que passa en contra del seu gradient.
Nutrients: Les vitamines, els electròlits, els minerals i l’aigua són directament absorbits pel sistema digestiu i passen a la sang. Els carbohidrats, les proteïnes i els lípids cal trencar-los primer en molècules més petites o unitats absorbibles, això seria la digestió. L’absorció és el pas d’aquestes petites molècules al torrent sanguini o a la limfa, a partir d’aquí es transporten a la resta de teixits on seran utilitzats.
 Digestió de carbohidrats: Els més comuns: - Polisacàrids: midó que és un polímer de glucosa, i la cel·lulosa que no podem digerir (fibra). Pel midó tenim l’α-amilasa salival que el comença a digerir convertint-lo en midó transformat i quan arriba a l’intestí actua l’α-amilasa pancreàtica.
Fisiologia i fisiopatologia II - Silvia Expósito S’obtenen els oligosacàrids: α-dextrina, maltotriosa i maltosa, es dóna a la llum intestinal. Els enteròcits tenen a les microvellositats enzims que trencaran els oligosacàrids, perquè nosaltres només podem absorbir els monosacàrids.
Disacàrids: lactosa i sacarosa. També tenim enzims específics a les microvellositats dels enteròcits per transformar-les en monosacàrids.
Monosacàrids: fructosa i glucosa.
Els tres monosacàrids que absorbim són la galactosa, la glucosa i la fructosa i aniran cap a la sang passant pels capil·lars. La gent que és intolerant a la lactosa és perquè els hi falta l’enzim lactasa, no poden digerir la lactosa, no es pot absorbir i es queda a l’intestí.
 Absorció de monosacàrids: Glucosa i galactosa: Utilitzen les mateixes vies i transportadors. A la membrana apical podem tenir: - Transport paracel·lular: travessen entre dues cèl·lules per difusió simple.
Transport transcel·lular: passen a través d’una cèl·lula. Els més importants són la difusió simple i el transport actiu secundari acoblat al sodi, cal tenir la bomba sodi potassi per mantenir el seu gradient. En aquest cas el transportador és el GLUT2.
A la basolateral la sortida es dóna per difusió facilitada majoritàriament, a favor de gradient.
Fructosa: Entra per la banda apical per difusió simple o facilitada (sempre necessitarà un gradient) i surt pel mateix transportador que abans GLUT-2 per la basolateral per difusió simple o facilitada.
Fisiologia i fisiopatologia II  Silvia Expósito Digestió de proteïnes: La pepsina i els protons comencen a trencar les proteïnes però s’obtenen polipèptids massa llargs per ser absorbits. Actuen les proteases pancreàtiques (quimotripsina i tripsina faran talls als polipèptids i les carboxipeptidases alliberen aminoàcids dels extrems) que són enzims luminals, s’acaben generant a la llum intestinal oligopèptids (70%) i aminoàcids lliures (30%).
Tenim una sèrie de peptidases a les microvellositats dels enteròcits: dipeptidases que trenquen els dipèptids; i aminopeptidases que trenquen les cadenes més llargues. Hi ha una tercera digestió realitzada per peptidases citosòliques o intracel·lulars.
Els enteròcits acaben absorbint aminoàcids lliures, dipèptids o tripèptids, cadascun amb diferents transportadors. Per la membrana basolateral només surten aminoàcids. Tot això es dóna entre el duodè i el jejú.
 Absorció d’aminoàcids, pèptids i proteïnes: Tenim uns 20 aminoàcids molt diferents, i segons el tipus utilitzaran un sistema de transport o un altre (hi ha entre 15-20) i es solapen, podran ser sistemes acoblats a sodi o per difusió facilitada.
En dipèptids i tripèptids tenim un transportador concret: PEPT1. Poden arribar a passar per la via paracel·lular però és minoritària, la major part van pel transportador que està acoblat a protons; el protó quan entra a favor de gradient arrossega els pèptids que sortiran com aminoàcids mitjançant les peptidases citosòliques. Els protons tornaran a sortir mitjançant un intercanviador de sodi i protons, i tenim la bomba de sodi i potassi per mantenir també el gradient de sodi baix. La sortida es dóna per transport basolateral, per difusió és molt minoritari.
Fisiologia i fisiopatologia II  Silvia Expósito Digestió i absorció de lípids: Els principals són els triglicèrids que són digerits per la lipasa pancreàtica donant lloc a àcids grassos lliures i 2-monoglicèrids. Els èsters de colesterol es digereixen per la colesterol esterasa a àcids grassos lliures i colesterol; i la fosfolipasa A2 trenca els fosfolípids en lisofosfolípids i àcids grassos lliures.
Arriben les gotes lipídiques, s’emulsionen gràcies a les sals biliars per augmentar la superfície d’actuació dels enzims i s’acaben formant micel·les que arribaran a les microvellositats en forma de 2-monoglicèrids, colesterol, o àcids grassos lliures que poden travessar la membrana. A l’interior de la cèl·lula, a nivell de REL es tornen a esterificar per formar triglicèrids o èsters de colesterol que combinats amb proteïnes formaran els quilomicrons, a l’AG es formen vesícules.
Aquests quilomicrons s’alliberen per exocitosi a la membrana basolateral però són massa grans per entrar als capil·lars llavors seran captats pel quilífer (conducte limfàtic cec), aniran al conducte toràcic i a la circulació sanguínia que els reparteix per tot l’organisme.
 Absorció d’àcids biliars: Un cop digerits tots els lípids, els àcids biliars són reciclats al fetge. Es sintetitzen al fetge i es secreten pel canalicle biliar, són reabsorbits a nivell d’ili on tenen dues possibles vies d’entrada als enteròcits segons la forma en que es trobin ja que seran més o menys hidrofòbics. Dos mecanismes de transport: - Més hidrofòbics: sobretot els no conjugats, són absorbits a l’ili per difusió passiva a través de la membrana lipídica ja que poden travessar-la.
Menys hidrofòbics: els no conjugats o les seves sals, seran captats per transport actiu secundari acoblat a sodi.
Un cop a dins són capaços de sortir per la membrana basolateral, a la vena porta es conjuguen amb l’albúmina i retornen cap al fetge.
 Secreció duodenal de bicarbonat: A nivell duodenal a l’inici de tot hi ha una secreció de bicarbonat, igual que al pàncrees, així es compensa l’acidesa del quim. A través del metabolisme del CO2 o captat de la sang, mitjançant l’anhidrasa carbònica s’hidrata i obtenim l’àcid carbònic que ràpidament es dissocia en forma de bicarbonat i protons. El bicarbonat surt a la llum intestinal per la membrana apical intercanviantse per ions clorur, el protó sortirà per la membrana basolateral per un intercanviador de sodi/protons.
Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito El bicarbonat també pot venir directament del torrent sanguini, llavors entrarà mitjançant un transportador de sodi i bicarbonat per la membrana basolateral i sortirà per l’apical on s’intercanvia per clorur.
 Absorció d’ions al jejú i ili: Es produeix al llarg de les dues regions i una part també es dóna al colon. Quan acabem de menjar, la principal quantitat de sodi es recupera pels transportadors de nutrients perquè molts depenen o impliquen el sodi, el motor principal de la recuperació és la bomba sodi/potassi que extreu permanentment sodi a l’exterior de la cèl·lula a l’espai basolateral mantenint així la concentració intracel·lular de sodi molt baixa. Mitjançant el cotransportador de potassi/clorur surten ions clor i potassi per gradient elèctric per la membrana basolateral.
Així les concentracions de potassi queden compensades i a l’exterior tenim molta més concentració de sodi i clorurs que a l’interior. Aquesta baixa concentració de sodi intracel·lular afavoreix molt els mecanismes de transport.
Quan no tenim nutrients, l’intestí segueix funcionant amb dos intercanviadors de sodi/protons i clorur/bicarbonat fent que el sodi i clor entrin a la cèl·lula. Són intercanviadors electroneutres.
 Absorció de ferro: Ingerim entre 15-20 mg de Fe però absorbim només la part que hem perdut per altres vies, no acumulem gaire quantitat. S’absorbeix principalment al duodè i tenim dos tipus de forma: - Forma fèrrica: la major part arriba així per la dieta, primer cal reduir-lo a Fe2+ mitjançant un enzim, ara entrarà per un transportador acompanyat de protons.
Grup hemo: és el que mengem amb la carn vermella que té molta Hb i es degrada igual que en els eritròcits, és un sistema més eficient que el del ferro en forma fèrrica. Pel transportador entra el grup hemo, es separa la porfirina del ferro i acabem tenint Fe 2+ i s’acobla a l’altre via.
A partir d’aquí actua una ferroxidasa per obtenir Fe3+ i es pot unir a proteïnes transportadores a l’enteròcit o acumular-se unint-se a la ferritina. El Fe3+ pot sortir per la ferroportina a la membrana basolateral cap a la sang i s’unirà a la transferrina que el transportarà per la sang.
Fisiologia i fisiopatologia II  Silvia Expósito Absorció de vitamines: En general les hidrosolubles s’absorbeixen a la part més proximal de l’intestí prim mitjançant receptors específics. La B12 funciona una mica diferent a la resta.
Les cèl·lules parietals secreten el factor intrínsec a l’estomac al mateix temps que l’HCl, és allà on s’uneix a la vitamina B12 formant dues unitats de vitamina B12 i dos factors intrínsecs, imprescindible per la seva absorció perquè el receptor per la vitamina a l’ili distal reconeix el factor intrínsec, la B12 no és capaç d’unir-se específicament al receptor.
El receptor inicia un procés d’endocitosi, es formen vesícules, a l’interior de l’enteròcit es dissociarà la B12 del factor intrínsec i s’unirà a la transcobalamina 2 que és la proteïna de transport de la B12, viatja conjugada. Surt per la membrana basolateral i arriba al torrent sanguini, no es sap si surt directament unida a la proteïna o si es separa i es torna a unir un cop fora de l’enteròcit.
 Moviment d’aigua: Entre la ingesta i les secrecions obtenim uns 9L d’aigua, 2L per la ingesta i els altres per totes les secrecions. L’intestí prim és el que absorbeix la major quantitat d’aigua que entra per osmosi (difusió simple) o per transportadors (aquaporines) i el motor principal és l’entrada de sodi. Dels 9L que secretem o ingerim només eliminem 0,1L.
 GALT: L’intestí prim té una superfície molt àmplia d’absorció, per això hi ha un SI propi a part de les barreres defensives. Presenta dues característiques: - Ha de ser capaç de generar una resposta activa i eficaç contra MO patògens que puguin entrar.
Cal que hi hagi una tolerància oral, manca de resposta contra els Ag innocus que són els que provenen de la dieta. Quan es perd aquesta tolerància enfront algun Ag és quan es donen les al·lèrgies.
El SI perifèric ha de respondre contra tot el que sigui estrany, en canvi, el SI intestinal està en contacte amb Ag estranys però innocus de la dieta, per això és un sistema molt més específic.
És un teixit organitzat format per les plaques de Peyer i els fol·licles limfoides aïllats (ganglis limfàtics mesentèrics) a l’interior de l’intestí. Les plaques i fol·licles estan a la mucosa i submucosa, i els ganglis es troben al mesenteri. Aquestes estructures participen en la inducció de la resposta, és on s’originarà la resposta immunitària. Després tenim el teixit difús format pels limfòcits intraepitelials que estan dispersos entre els enteròcits per sota de les unions estretes; els limfòcits de la làmina pròpia estan dispersos per aquesta làmina de la mucosa.
Resposta immunitària específica: La resposta majoritària que es produeix és la tolerància oral que acaba amb la formació d’IgA.
S’inicia a les cèl·lules M que són cèl·lules epitelials polaritzades que es troben les plaques de Peyer i deixen passar Ag que són captats per cèl·lules dendrítiques de sota, els processen i els mostren a la superfície (cèl·lules presentadores), els LT de la zona específics reconeixeran l’Ag i s’activaran, migraran als ganglis limfàtics mesentèrics on es donarà una expansió clonal i s’activaran més LT i LB que es trobin als ganglis i que siguin específics per l’Ag.
Fisiologia i fisiopatologia II Silvia Expósito Es dóna la sortida pel conducte toràcic de les cèl·lules activades que aniran a vasos limfàtics i sanguinis i retornaran a la mucosa, els LB activats que es transformen en cèl·lules plasmàtiques produiran IgA específica d’Ag que sortirà a l’exterior mitjançant transcitosi (travessant l’epiteli), s’unirà als Ag a la llum intestinal, es donarà l’aglutinació fent que així s’afavoreixi l’eliminació de l’Ag i reduint l’entrada als enteròcits per disminuir la resposta.
Tota la mucosa està connectada, una resposta generada a nivell intestinal contra un Ag o MO determinat es donarà de manera general, la IgA secretada la podrem trobar a altres mucoses (incloses les glàndules). Es coneix com a sistema immunitari mucosal comú.
...

Comprar Previsualizar