Esquema artículo 15 CE (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Constitucional III: Derechos y Libertades
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

1.4. Garanties jurisdiccionals dels drets 1.4.1 Protecció judicial ordinària i procediment preferent i sumari El dret a la jurisdicció com a dret fonamental i pressuposició necessària per a la existència d’una protecció judicial dels demés drets fonamentals es garanteix en l’article 24 CE: Todas las personas tienen derecho a la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.
Aquest article conté un conjunt d’enunciats que constitueixen les garanties bàsiques de tota administració de justícia. Partint d’aquesta base, la doctrina jurisprudencial del TC ha precisat que el contingut del dret a la tutela judicial efectiva, també recollit en l’article 7 LOPJ, comprèn: • Dret a l’accés a la jurisdicció • Dret a una resolució (favorable o desfavorable) • Dret a una resolució fonamentada en el dret • Dret a interposar els recursos establerts per la llei • Dret a que les resolucions judicials siguin respectades i executades Per altra banda, l’article 24.2 conté també un ampli ventall de garanties processals • Dret a la imparcialitat del jutge • Dret a la publicitat del procés, garantint la transparència d’aquest • Dret a la defensa i l’assistència lletrada • Dret dels litigants a utilitzar mitjans de prova per a la seva defensa • Dret a un procés sense endarreriments indeguts Pel procés judicial, existeixen diferents jurisdiccions depenent dels àmbits que es tractin.
D’aquesta forma, en podem distingir 5: Contenciós – Administratiu (litigis en que una part és l’Administració Pública), Social (litigis en l’àmbit laboral), Penal (litigis sobre fets tipificats com a delicte), Civil (litigis entre particulars) i Castrense (litigis d’àmbit militar).
Per a la defensa dels drets fonamentals, l’article 53.2 CE preveu un Procediment Preferent i Sumari (també anomenat Recurs d’Empara Ordinari), destinat a atorgar una posició processal més avantatjosa. A més, la seva sumarietat li atorga una cognició limitada a decidir si s’ha vulnerat un dret o no. Els drets que protegeix aquest procediment són els recollits entre els articles 14 i 29 CE (Títol I, Capítol II [art.14], Secció I [arts.15-29]). El principal efecte d’aquesta garantia es el de deixar sense efecte aquells actes que hagin ocasionat la vulneració d’un dret dels ja mencionats, de forma que esdevenen nuls.
Dins d’aquest procediment preferent i sumari també se’n poden distingir els diferents àmbit processal, els quals regulen el seu propi procediment en les respectives lleis.
De la resta de drets (Capítol II [Secció II] i Capítol III [en cas que tinguin una llei que els desenvolupi]) en parla l’article 7 LOPJ, pel qual els jutges queden obligats a tutelar qualsevol pretensió dels ciutadans a través d’un procediment ordinari.
També existeixen diferents procediments especials que fan referència uns drets en concret, com l’habeas corpus (dret de llibertat), el dret de rectificació i el dret de reunió i manifestació 1.4.2 Recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional El recurs d’empara, fonamentat en l’article 53.2 CE, és l’última garantia dels drets a dins del sistema constitucional espanyol. Definit pel TC, és un remei subsidiari de protecció dels drets i llibertats fonamentals, quan els poders públics[41.2 LOTC] les han vulnerat. El seu desenvolupament legislatiu es troba recollit ens els articles 41-58 LOTC. Es tracta d’un procediment subsidiari (s’ha d’esgotar primer la vida judicial prèvia a arribar al TC) i excepcional (tan sols es pot procedir en la vulneració d’uns drets concrets i complint uns requisits concrets, recollits en la regulació de la LOTC).
• Matèria: drets recollits en la Secció I del Capítol II (15-29), el Principi d’igualtat (14) i l’objecció de consciència (30.2).
• Objecte: vulneracions dels drets i llibertats originades per disposicions normatives sense rang legal, actes jurídics i la activitat dels poders públics. Les relacions entre particulars estan (en principi) excloses. Per la teoria del Drittwirkung s’imputa a un òrgan judicial la responsabilitat de la violació del dret vulnerat per no haver-lo tutelat correctament, és a dir, no s’anul·larà ni es jutjarà l’acte que hagi vulnerat el dret, sinó la sentència dels tribunals ordinaris.
• Legitimació: el titular del dret o persones físiques o jurídiques que tinguin un interès legítim, el Ministeri fiscal i el Defensor del Poble.
• Procediment: el TC, format per 12 magistrats organitzats en 2 sales dividides en 2 seccions, es repartirà els recursos d’Empara entre cadascuna de les divisions. Existeixen diferents vies per a interposar un Rd’E, recollides també en la LOTC: • Article 42 LOTC: termini de 3 mesos per a interposar el Rd’E contra decisions o actes sense valor de llei emanats de les Corts o Parlaments, des del moment en que aquestes siguin fermes.
• Article 43 LOTC: termini de 20 dies per a interposar el Rd’E contra disposicions normatives sense rang legal, actes jurídics o simple activitat del Govern o dels seus agents o funcionaris • Article 44 LOTC: termini de 30 dies per a interposar el Rd’E contra actes o omissions de l’òrgan judicial, sempre i quan: • S’hagin esgotat tots els mitjans d’impugnació previstos.
• Que la vulneració sigui directament imputable a una acció o omissió d’un òrgan judicial.
• Que s’hagi denunciat formalment, durant el procés, la vulneració de tal dret.
Un cop decidida la via per la qual s’accedeix al Rd’E, s’entra en una fase d’admissió del recurs (50 LOTC), en la qual s’han de superar 2 requisits de forma que es pretén evitar la excessiva interposició d’empares: • Que la demanda compleixi amb allò disposat en els articles 41-46 i 49.
• Que el contingut del recurs justifiqui una decisió sobre el fons per part del TC en raó de la seva especial transcendè ncia, atenent a la seva importància per a la interpretació de la CE, per a la seva aplicació o per la seva general eficàcia i per a la determinació del contingut i l’abast dels drets fonamentals.
• Efectes de la Sentència: • Si s’atorga l’empara: el TC es pronunciarà declarant la nul·litat de la decisió, acte o resolució que hagi vulnerat el dret, reconeixent el dret o la llibertat pública vulnerada o bé restablint la integritat del dret del recorrent amb l’adopció de les mesures apropiades.
• Si es denega l’empara: si el Rd’E hagués de ser estimat perquè, a judici de la sala o secció, la llei aplicada lesioni drets fonamentals, s’elevarà la Qüestió al Ple amb suspensió del termini per a dictar sentència.
1.4.3 Protecció internacional i, en especial, Tribunal Europeu de Drets Humans La font normativa primordial del procés d’Empara davant del Tribunal Europeu de Drets Humans està constituïda pel Conveni Europeu de Drets Humans, ratificat per cadascun dels països de la UE que han reconegut com a fonamentals els drets inclosos en aquest.
El procés del TEDH opera com una garantia col·lectiva europea suplementària del sistema de protecció nacional que els estats membres garanteixen. Es tracta d’un procés d’Empara internacional del dret o llibertat que s’al·lega violat per actes o decisions de les autoritats de l’Estat demandat mitjançant un procés que acabarà per sentència declarativa sobre la vulneració. Quan el TEDH constata existència d’una vulneració del conveni o dels seus protocols podrà concedir a la part perjudicada una “satisfacció equitativa” que haurà de ser complida pel govern demandat sota la vigilància del Comitè de Ministres d’Europa. L’Empara europea presenta les següents característiques: • Es tracta d’un procés d’Empara internacional dels drets reconeguts en el Conveni en la mesura que la demanda inicial s’interposa davant d’una instància internacional europea i es dirigeix contra l’Estat les autoritats o funcionaris del qual són causants de la vulneració del dret invocat.
• És un procés d’àmbit material delimitat amb els drets i llibertats consagrats en el conveni i ratificats pels propis països signants.
• És un procés subsidiari a la protecció dels drets fonamentals per les autoritats nacionals obligades pel Conveni (art. 35 CEDH): s’exigeix l’esgotament de les vies i recursos interns de cada país.
• És una garantia internacional concedida a l’individu per a la protecció de drets i llibertats concrets.
• Es tracta d’un procés regit pel principi dispositiu, que es manifesta en que el seu inicia és a instància de la part afectada i existeix la possibilitat d’un acabament transaccional o per desistiment.
A més del TEDH, també existeix el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que controla la legalitat dels actes comunitaris i garanteix la interpretació i aplicació uniformes del dret comunitari.
...